Que són les drogues? Com actuen? Una droga és una substà ncia que, s'introdueix a l'organisme i, actua sobre la percepció o el sistema nerviós, i que, pot provocar canvis en l'estat d'à nim o la conducta d'una persona creant una posible addició i per tant limita la nostra capacitat de decisió. L'addicció a una droga és la necessitat de consumir la droga regularment sense poder mesurar-ne aquesta necessitat. ( home patint un quadre d'abstinència per l'alcohol)

Quan algú que presenta l'addició a algún tipus de droga, i preten eliminar-ne el consum, pot patir l'anomenat quadre d'abstinència afectant nocivament a aspectes psicològics i, també se'n solen trobar de fÃ−sics, que, en cas d'algunes drogues poden resultar mortals. Aquests signes i sÃ−mptomes acostumen a desaparèixer quan es torna a prendre la substà ncia de la qual es depèn. Les caracterÃ−stiques i la gravetat del quadre varien en funció de cada substà ncia. La paraula, o terme droga ve de la paraula neerlandesa drug que traduït significa matèria seca. La tolerà ncia és una conseqüència habitual del consum repetit en el cas de moltes drogues. Es manifesta per la necesitat d'anar augmentant les quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans produïen dosis petites. La tolerà ncia és un dels aspectes que suggereixen que una persona depèn d'una droga, es a dir que es indicativa d'un probable consum problemà tic, i no pas d'una fortalesa fÃ−sica superior • Tipus de drogues. Hi ha molts tipus de substancies additives, cadascuna d'aquestes té efectes diferents però, totes són nocives per a la salud si no es prenen amb suficient autocontrol. Es a dir que, si es prenen baix l'addició es tornen corrosives i perilloses. 1

Droga adictiva: és una substà ncia capaç d'interactuar amb un organisme viu, de tal manera que produeix un estat de dependència psÃ−quica, fÃ−sica o les dos coses. Droga psicoactiva: és una substà ncia que altera el funcionament mental com ara el pensament, el raonament, la memòria... 1.1 Alcohol à s la droga més consumida en el nostre entorn, de la que més s'abusa i la que més problemes socials i sanitaris causa. à s un depressor del sistema nerviós central, atordeix el funcionament dels centres cerebrals superiors, i produeix desinhibició conductual i emocional. L'eufòria inicial es deu al fet que la seva primera acció inhibidora es produeix sobre els centres cerebrals responsables de l'autocontrol. 1.2 Cà nnabis El cà nnabis és una planta. Els efectes psicoactius de la qual són deguts a un dels seus principis actius: el tetrahidrocannibol (THC). Els seus derivats més consumits són l'haixix i la marihuana. L'haixix s'elabora a partir de la resina emmagatzemada en les flors de la planta femella, aixafada fins a formar una pasta compacta de color marró. La seva concentració de THC és major que la marihuana, per la qual cosa la seva toxicitat potencial és major. 1.3 Cocaïna/ Crack à s una droga que s'extrau d'un arbust que creix a l'Amèrica del Sud anomenat Eritroxilon coca. à s de la famÃ−lia de drogues estimulants, ja que actua sobre el sistema nerviós central activant-lo. La cocaïna que es ven al carrer és “Clorhidrat de cocaïna” i té forma de pols blancs que s'esnifen o injecten. El crack és clorhidrat de cocaïna però alterat mitjançant un procés quÃ−mic senzill per obtenir una espècie de cristalls o “roques” que al escalfar-les crepiten i permeten aspirar els seus vapors o fums. 1.4 à xtasi El nom quÃ−mic és MDMA o Metilendioximetanfetamina encara que les pastilles del carrer solen estar adulterades com altres substà ncies com el MDA o MDEA, que són molt perilloses. Són de la famÃ−lia de drogues estimulants. Donen lloc a una experiència mixta entre l'estimulació i la percepció alterada, per a qui se les ha comprat amb una barreja d'amfetamines i un al·lucinogen anomenat mescalina.

2

1.5 Heroïna à s una substà ncia que s'extrau de l'opi (Papaver somniferum), igual que altres derivats de l'opi com la metadona, morfina, codeïna,... L'heroïna és una substà ncia que genera una forta dependència, tant fÃ−sica com a nivell psicològic i comportamental. • Les drogues. Drogues legals, drogues il·legals i usos médics. En el cas de les drogues legals com ara l'alcohol o el tabac, la venda i consum no està n prohibits per les lleis però, si està n restringides en l'ambit de la publicitat. En canvi, en el cas de les drogues il·legals com ara la cocaïna o l'heroïna, la producció, venda i consum està n prohibits per llei.

Però, pot ser que algúnes drogues il·legals siguin utilitzades clÃ−nicament per tractar algunes malalties i complement de terà pies. Com és el cas del Cà nnabis en tractaments de radioterà pia a malalts de cancer. (medicina especial formada per cà nnabis per a receptes mediques.) Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar en dosis petites per a diverses malalties. Però, en la majorÃ−a de casos aquestes, han estat utilitzades independentment de la seva possible utilitat terapèutica amb finalitats recreatives o, pels seus efectes psicològics o sensorials. Conseqüencies. El consum de drogues és un problema de salut pública. Els riscos i danys associats al consum varien segons cada substà ncia. S'han de tenir en compte les variables personals i les propietats especÃ−fiques de cada droga, aixÃ− com la influència dels elements adulterants. (efectes fÃ−sics a causa del consum de drogues)

3

A part de les conseqüencies fÃ−siques que suposa el consum amb regularitat de drogues que afecten a la salut de manera nociva amb problemes cardÃ−acs, insuficiència hepà tica, alteracions digestives, atrofia muscular i disminució de les defenses. Els efectes psicològics són els més problemà tics i, amb un grau més elevat de degeneració personal, perquè impideixen un desenvolupament social i professional normals. Entre d'altres sÃ−mptomes, podem observar irritabilitat i canvis d'humor, amnèsia, apatia, desà nim o eufòria infantil, al·lucinacions i demències, conducta antisocial i marginació, disminució del nivell de consciència de la realitat i més transtorns que, poc a poc van sumint al consumidor a un món de confusió mental. La droga obstrueix la capacitat rectora del conscient. Sota els seus efectes, tot i no ser capaç de concretar cap idea, la persona actua com si tingués la solució a tot, i està segur que les seves capacitats s'han intensificat. Però, transtornar el procés mental no aporta cap millora en el rendiment, sinó tot el contrari, el fa més lent, com és el cas de la parla farfallosa o de la verborrea incoherent de l'embriac. El drogoaddicte té una manca de visió objectiva de la realitat. Com afecten les drogues al cervell? Les drogues arriben allotjades al torrent sanguini fins al cervell i travessen la barrera hematoencefà lica. Una vegada al cervell, alteren el funcionament normal i actuen sobre unes substà ncies bioquÃ−miques naturals anomenades “Neurotransmissors”.

Els senyals nerviosos viatgen a través de les neurones, les quals estan connectades entre si per la sinapsi. AquÃ− alliberen els neurotransmissors, que actuen sobre la següent neurona en uns punts especÃ−fics anomenats receptors.

4

Els receptors produeixen una sèrie de canvis que permeten que la informació arribi d'una neurona a l'altra. Les drogues alteren el funcionament cerebral i en modifiquen la producció. Es produeix una modificació del procés natural d'intercomunicació neuronal i en la producció. Què és el que ens pot dur a l'addicció?

(Metanfitamina “Cristal”) Les motivacions que porten una persona a prendre algun tipus de droga són diverses. Hi ha qui, per desorientació, comença induït per la influència social del entorn; hi ha qui busca una sortida a frustracions personals i pretén mitigar la tristor i els desenganys. També hi ha qui comença a prendre drogues per desinhibir les funcions del conscient i donar-se una fictÃ−cia confiança, o qui persegueix una diversió fugissera i poc consistent. Sigui quina sigui la motivació, sempre és una sortida evasiva de la realitat i una por a afrontar els problemes i les responsabilitats amb l'audà cia i l'esforç que reclamen. L'empobriment dels recursos caracterials es va accentuant a mesura que s'instaura l'addicció, creant un cercle viciós difÃ−cil de véncer. Per això cal reaccionar rà pid i tenir una consciència clara del perill que suposa deixar que els hà bits de la beguda i les drogues es continuïn arrelant en els comportaments i actituds de la joventut. Cal que els oferim estÃ−muls autèntics i motivacions genuïnes per reforçar positivament la seva personalitat i, també, que els ensenyem que la felicitat no és una cosa que pugui donar des de fora cap substà ncia al·lucinògena, sinó que és un estat mental que hem de construir al nostre interior: només hi podrem accedir mitjançant la pròpia autosuperació i l'esforç personal. Bibliógrafia:

5