2. ÃNDEX. 3. Introducció. 4. Desenvolupament. 4.1. Els esports adaptats: 4.1.1. Què son?. 4.1.2. Qui els practiquen?. 4.1.3. Organismes d'à mbit nacional que els organitzen I patrocinen. 4.2. Els Jocs ParalÃ-mpics: 4.2.1. Dates I Sedes on s'han celebrat. 4.2.2. Classificacions funcionals. 4.2.3. Esportistes espanyols més destacats. 4.3. Special Olympics: 4.3.1. Què son?. 4.3.2. Breu història. 4.3.3. Esports seleccionats. 4.3.4. Categories de competició en cada esport i competicions més importants. 4.3.5. Esportistes espanyols més destacats. 4.4. Entrevista a un esportista amb deficiències fÃ-siques o psÃ-qiques. 5. Opinió personal. 6. BibliografÃ-a. 3. Introducció Aquest treball l´he fet amb cáracter obligatori per a l´asignatura de educació fÃ-sica. Aquest tipus d´esport esta destinat a persones que per les seues capacitats fÃ-siques o mentals no son capaços de jugar en un esport. Aquest esport no te molta aficció i per mes que hi haja organitzacions que el promulguen, es un fet Aquest tipus d'esport no és molt popular. En els col·legis normals no es practica i per tant no solen tindre molta informació sobre el que realmente és aquest tipus d'esport. 1

Esta reconegut que la realització d´un esport ajuda a la integració amb la societat,l´autoestima, les relacions amb els demés i l´aceptació de la discapacitat. s la integració en la societat i la possibilitat de no estar tan limitats en el nombre d'esports. Estos tipus d'esports es classifiquen segons el tipus de minusvalidesa fÃ-sica, cerebral o visual i d'esta manera competixen en igualtat d'oportunitats. 4.1. ELS ESPORTS ADAPTATS: 4.1.1. Què són?. S'entén per esport adaptat aquella activitat fÃ-sic esportiva que és susceptible d'acceptar modificacions per a possibilitar la participació de les persones amb discapacitats fÃ-siques, psÃ-quiques o sensorials. Es pot considerar que després de la primera i segona guerra mundial i donat l'elevat nombre de mutilats de guerra és quan es van iniciar els primers passos en la prà ctica d'esports per persones amb les capacitats disminuidse. És en 1944 quan es comença a utilitzar l'esport com un mitjà més per a la rehabilitació i en 1960 s'organitzen les primeres paraolimpÃ-ades, este fenomen va ser creixent fins a arribar al nivell actual en què cada dia la participació de persones discapacitades en l'esport està prou normalitzada i es practiquen multitud de disciplines a nivells recreatiu i competitiu. 4.1.2. Qui els practiquen? Els practiquen les persones amb discapacitats fÃ-siques, psÃ-quiques o sensorials. A fi de promoure la seua autosuperació, millorar la seua autoconfiança, adquirir i millorar les habilitats motores i perfeccionar les capacitats condicional i coordinatives. 4.1.3. Quins són?. Adapthlon Atletisme Automobilisme Bà dminton Bà squet Boccia Ciclisme Escalada EsquÃ- alpÃEsquÃ- nà utic

2

Futbol Futman Goalball Golf HalterofÃ-lia HÃ-pica adaptada Hoquei Judo Alpinisme i senderisme Natació Orientació Parapent Pirena Rem i piragua Showdown Eslà lom Submarinisme Tenis de taula Tenis en cadira de rodes Tir amb arc Tir olÃ-mpic Triatlón Vela adaptada Voleibol Vol sense motor 4.1.4. Organismes d´ambit nacional que els organitzen i patrocinen.

3

La Federació Catalana d'esports de Discapacitats FÃ-sics:és una entitat privada, declarada d'utilitat públic constituït l'any 1969. És dons dels hores que la F.C.E.D.F. Acull a tot els esportistes, tècnics i clubs de persones amb discapacitats fÃ-siques de Catalunya. Comité ParalÃ-mpic Espanyol: Dónes de la seua creació, el Comité ParalÃ-mpic Espanyol és va crear com l'òrgan d'unió i coordinació de tot l'esport per a persones amb discapacitat en els à mbits de l'Estat Espanyol, en estreta col·laboració amb el Consell Superior d'Esports.  Formen part del Comité ParalÃ-mpic els zinc federacions espanyoles esportives que, en funció de cada tipus de discapacitat, organitzen tot l'esport de competició al nostre paÃ-s i que compten, amb mes de 13.000 esportistes afiliats:  Federació Espanyola d'Esports per a Cegos (FEDC) Federació Espanyola d'Esports per a Discapacitats Intel·lectuals (FEDDI) Federació Espanyola d'Esports per a Sords (FEDS) Federació Espanyola d'Esports de ParalÃ-tics Cerebrals (FEDPC) Federació Espanyola d'Esports de Minusvà lids FÃ-sics (F.E.D.M.F.) 4.2. ELS JOCS PARALÃMPICS: 4.2.1. Dates i Sedes on s'han celebrat. Estiu Roma '60 Tòquio '64 Tel−Aviv '68 Heidelberg '72 Toronto '76 Arnhem '80 Nova York '80 Seül '88 Barcelona '92 Atlanta '96 4

Sidney 2000 Atenes 2004 Hivern Innsbruck '88 Albertville '92 Lillehammer '94 Nagano '98 Salt Lake City `02 TorÃ-'06 4.2.2. Classificacions funcionals Classificacions d'Atletisme

Proves per a Atletes cecs o amb discapacitat visual. T'I11 F11 Atletes B1 T'I12 F12 Atletes B2 T'I13 F13 Atletes B3 Proves per a atletes amb discapacitat intel·lectual T'I20 F20. Proves per a atletes amb parà lisi cerebral T'I31 F31 Atletes CP2 I. Utilitzen una cadira de rodes motoritzada. T'I32 F32 Atletes CP2 U. Utilitzen una cadira de rodes que mouen amb dificultat. T'I33 F33 Atletes CP3 L'atleta competix en cadira de rodes i els moviments són majorità riament des del braç.

T'I34 F34 Atletes CP4. L'atleta utilitza cadira de rodes i mostra una bona força funcional amb mÃ-nimes limitacions o problemes de control en braços i tronc.

T'I35 F35 Atletes CP5. L'atleta té un equilibri està tic normal, però mostra problemes en l'equilibri dinà mic. T'I36 F36 Atletes CP6. L'atleta no té la capacitat de romandre quiet; mostren moviments cÃ-clics involuntà riament i habitualment els quatre membres estan afectats. T'I37 F37 Atletes CP7. L'atleta té espasmes musculars incontrolables en la mitat del seu cos.

5

T'I38 F38 Atletes CP8. L'atleta mostra un mÃ-nim d'espasticidad incontrolable en un braç, una cama o la mitat del seu cos. Proves per a atletes amb deficiències motóricas i ambulants T'I42 F42 Atletes A2. Amputació única per damunt del genoll, i A9; Amputacions combinades de braços i cames. T'I43 F43 Atletes A3. Doble amputació per davall del genoll, A9; Amputacions combinades de braços i cames. T'I44 F44 Atletes A4. Amputació única per davall del genoll, A9; Amputacions combinades de braços i cames. T'I45 F45 Atletes A5. Doble amputació per damunt del colze, i A7; Doble amputació per davall del colze. T'I46 F46 Atletes A6. Amputació única per damunt del colze, A8; Amputació única per davall del colze, i LAT4; Atletes que tenen una funció normal en ambdós cames però deficiències en el tronc i/o els braços. Proves per a atletes en cadira de rodes T'I51 F51 Atletes T1. Lleu debilitat en els muscles. Pot doblegar els colzes amb normalitat, però té capacitat limitada per a estendre'ls. No hi ha moviment de dits. No hi ha funció de tronc o cames. T'I52 F52 Atletes T2.Tenen bona funció de muscle, colze i nina. Té moviments limitats de dits. No hi ha funció de tronc o cama. T'Atletes53 T3. Té funció normal de braços i mans. No té funció de tronc o la té limitada. No té funció de cames. F53. Té muscles, colzes i nines normals, però una lleu limitació de la funció de la mà . No hi ha funció de tronc o cama. T'Atletes54 T4. Té funció normal de braços i mans. Pot tindre alguna funció de cama. F54. Té funció normal de braços i mans. No té funció de tronc o cama. F55. Té funció normal de braços i mans. Quant al tronc, pot estendre la columna en direcció ascendent i tòrcer−la. No hi ha funció de cama. F56. Té funció normal de braços i mans. Pot estendre el tronc cap amunt, pot girar i moure's cap arrere i cap avant quan està assentat. Té alguna funció de cama. F57. Té funció normal de braços i mans. Pot moure el tronc cap amunt, pot girar, moure's cap arrere i cap avant, i moure's de banda a banda. Té un increment de funció de cama en comparació amb F56. F58. Té funció normal de braços i mans. Funció de tronc normal. Té més funció de cama que F57. Classificacions de Bà squet 6

Cadira de rodes El jugador ha de tindre una discapacitat fÃ-sica permanent en les seues extremitats inferiors, que li impedisca córrer, botar i pivotar com un jugador a peu. Per mitjà de la classificació, als jugadors se'ls assigna una puntuació d'entre 1.0 i 4.5, d'acord amb el seu nivell de funció fÃ-sica. Estos punts se sumen després als de l'equip, no estant permés excedir els 14 punts entre els 5 jugadors que estan en la pista al mateix temps. Classificacions de Boccia

Divisió BC1. Jugadors que practiquen la Boccia amb la mà . Solen tindre problemes a l'hora d'agafar la bola i de llançar−la. Dificultats en la coordinació de moviment general i força de llançament. Divisió BC2. Jugadors que practiquen la Boccia amb la mà . A diferència dels BC1, tenen menys problemes (o siga, més funcionalitat) en els aspectes mencionats. Divisió BC3. Jugadors amb una severa disfunció locomotora. No tenen funcionalitat per a desplaçar la cadira de rodes i necessiten l'ajuda d'un auxiliar o cadira elèctrica. No tenen capacitat de prensió i llançament de bola amb les mans. Necessiten per a això de l'ajuda de material auxiliar (rampa o canaleta. Divisió BC4. Atletes amb severes disfuncions en les quatre extremitats, d'origen no cerebral o d'origen cerebral degeneratiu. Classificacions de Ciclisme Proves per a Atletes cecs o amb discapacitat visual Proves per a atletes amb deficiències motóricas i ambulants Proves per a atletes amb parà lisi cerebral Proves per a atletes paraplègics Classificacions d'Esgrima En esgrima, només poden competir atletes en cadira de rodes. Categoria a Atletes de Classe 3 i 4 Classe 3. Els atletes tenen un bé equilibri de tronc assentats sense ajuda de les cames. El braç usat per a competir és funcional. Classe 4. Els atletes tenen un bon equilibri de tronc assentats i ajuda de les cames. El braç usat per a competir és funcional. Categoria B Atletes de Classe 2 Classe 2. Els atletes tenen roÃ-n o considerable / moderat equilibri assentats. Els atletes amb mal equilibri assentats no tenen problema amb el braç que usen per a combatre. Els atletes amb bon equilibri tenen el braç de competició mÃ-nimament afectat.

7

(Els atletes de la Classe 1 no competixen en els Jocs ParalÃ-mpics) Classificacions EsquÃ- ParalÃ-mpic En les proves d'EsquÃ- AlpÃ- paralÃ-mpic hi ha tres categories, en funció del tipus de discapacitat: Deficients Visuals B1 Cecs totals B2 Deficient visual amb un xicoteta resta de visió B3 Deficient visual amb major resta de visió De Peu LW1 Doble amputació per damunt dels genolls LW2 Esportistes amb discapacitat en una de les extremitats inferiors que esquien amb dos esquÃ-s i dos bastons LW3 Doble amputació per davall dels genolls i paralÃ-tics cerebrals de les classes CP5 i CP6 LW4 Esquiadors amb pròtesi LW5/7 Esquiadors sense bastons per la seua discapacitat en els braços LW6/8 Esquiadors amb un bastó per la seua discapacitat en un braç LW9 Discapacitat en un braç i una cama En Silla LW10 Esquiadors en "sit−ski", amb alt grau de paraplegia LW11 Esquiadors en "sit−ski", amb grau mitjà de paraplegia LW12 Esquiadors en "sit−ski", amb grau més davall de paraplegia i dobles amputats Classificacions de Futbol CP5. L'atleta té un equilibri està tic normal, però mostra problemes en l'equilibri dinà mic. CP6. L'atleta no té la capacitat de permanecer quiet; mostren moviments cÃ-clics involuntà riament i habitualment els quatre membres estan afectats. CP7. L'atleta té espasmes musculars incontrolables en la mitat del seu cos. Tenen bones habilitats funcionals en la part dominant del cos. Caminen sense ajuda, però sovint amb coixera degut a espasmes musculars incontrolables en la cama. Mentres corren, la coixera pot desaparéixer quasi totalment. La part dominant té un millor desenrotllament i bon moviment de continuació al caminar i al córrer. El control de braç i mà està només afectat en la part no dominant; mostra un bon control funcional en la part dominant. 8

CP8. L'atleta mostra un mÃ-nim d'espasticidad incontrolable en un braç, una cama o la mitat del seu cos. Per a ser elegibles, estos atletes necessiten tindre un diagnòstic de parà lisi cerebral o un altre dany cerebral no progressiu. Futbol − 5 Els esportistes han de ser tots classe B1 (cecs totals). L'únic esportista que és vident és el porter. Classificacions de Goalball B1. Un atleta d'esta classe tindrà poca, o cap percepció de la llum en cap dels dos ulls. B2. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà , i té capacitat per a percebre clarament fins a un mà xim de *2/60. B3. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà i l'habilitat per a percebre clarament estarà per damunt de 2/60 i fins a 6/60. Classificacions d'HalterofÃ-lia El competidor ha de tindre l'habilitat d'estendre els braços amb no més pèrdua de 20 graus d'extensió dels colzes, per a poder fer un intent và lid, segons les normes. Classificacions d'HÃ-pica Grau I. Són principalment atletes que utilitzen cadira de rodes amb poc equilibri de tronc o bé limitació de la funció en braços i cames. Els atletes sense cap equilibri de tronc però bones funcions de braç també són elegibles en esta classe igual que atletes amb poc equilibri en el tronc i severes limitacions en les quatre extremitats. Grau II. Són principalment atletes que utilitzen cadira de rodes o amb dificultats severes de moviment, que afecten l'equilibri del tronc, però amb bones a lleus funcions de braç. Els atletes amb pèrdua de funció del braç i la cama d'un costat del cos també són elegibles en esta classe. Grau III. Són principalment atletes capaços de caminar sense ajuda. Poden tindre discapacitat en el braç i la cama d'un costat del cos, discapacitat moderada en ambdós braços i ambdós cames o discapacitat severa en els braços. Els atletes classificats com a B1, pèrdua total de visió en ambdós ulls, o discapacitats intel·lectuals, també són elegibles en esta classe. Grau IV. Els atletes tenen discapacitat en només una o dos extremitats o alguna deficiència visual. Classificacions de Judo B1. Un atleta d'esta classe tindrà poca, o cap percepció de la llum en cap dels dos ulls. B2. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà , i té capacitat per a percebre clarament fins a un mà xim de *2/60. B3. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà i l'habilitat per a percebre clarament estarà per damunt de 9

2/60 i fins a 6/60. Classificacions de Natació S1, SB1, SM1. Nadadors que tenen severs problemes de coordinació en els quatre membres o no tenen ús de les seues cames, tronc, mans i ús mÃ-nim dels seus muscles. S2, SB1, SM2. Discapacitats semblants a la classe S1 però estos atletes tindrien major propulsió usant els seus braços i cames. S3, SB2, SM3. Nadadors amb braçada raonable però sense ús de les seues cames o tronc. Severa pèrdua dels quatre membres. Els atletes d'esta classe tindrien una capacitat major en comparació amb S2. S4, SB3, SM4. Nadadors que usen els seus braços i tenen una debilitat mÃ-nima en les seues mans però no tenen ús del seu tronc o cames. Nadadors amb problemes de coordinació que afecten tots els membres però predominantment les cames. També per a severa pèrdua de tres membres. Major capacitat respecte a S3. S5, SB4, SM5. Nadadors amb total ús dels seus braços i mans però sense músculs en tronc i cames. Nadadors amb problemes de coordinació. S6, SB5, SM6. Nadadors amb total ús de braços i cames, quelcom de control de tronc però músculs de les cames inservibles. Nadadors amb problemes de coordinació encara que generalment estos atletes poden caminar. També per a nanos i nadadors amb important pèrdua en dos membres. S7, SB6, SM7. Nadadors amb total ús de braços i tronc amb alguna funció de cames. Nadadors amb coordinació o debilitat en el mateix costat del cos. Pèrdua de dos membres. S8, SB7, SM8. Nadadors amb total ús de braços i tronc, amb alguna funció de cames. Nadadors que només usen un braç o amb una certa pèrdua de membre. S9, SB8, SM9. Nadadors amb severa debilitat en una sola cama o amb problemes de coordinació molt lleus o amb pèrdua d'un membre. Generalment estos nadadors comencen fora de l'aigua. S10, SB99, SM10. Nadadors amb una mÃ-nima debilitat que afecta les cames. Nadadors amb restricció en el moviment d'articulació del maluc. Nadadors amb alguna deformitat en els seus peus o mÃ-nima pèrdua de part d'un membre. Esta classe tenen la major capacitat fÃ-sica. S11, SB11, SM11. Estos nadadors amb incapaços de veure i estan considerats cegos totals. En esta classe han de portar ulleres opaques i necessiten a algú que els done un colpet quan estiguen prop del mur. Atletes B1. S12, SB12, SM12. Estos nadadors poden reconéixer formes i tenen una certa capacitat de visió. La capacitat de visió varia molt en esta classe. Atletes B2. S13, SB13, SM13. Són els nadadors que tenen millor visió, però que legalment es considera que tenen un problema de deficiència visual. Atletes B3. Classificacions de Rem LTA4+. Remers amb discapacitat però amb funció en les cames tronc i braços, i amb força per a lliscar l'assentisc. 10

TA2x. Esportistes que té moviment en el tronc però no tenen la força necessà ria en les extremitats inferiors per a lliscar l'assentisc i propulsar l'embarcació. AW1x. Esportistes sense funció o amb funció mÃ-nima del tronc, femenÃ-. AM1x. Esportistes sense funció o amb funció mÃ-nima del tronc, masculÃ-. Classificacions de Rugbi 0.5 No es maneja molt el baló. Ho arreplega en la falda. Equilibri escà s. 1.0 Passe de pit o d'avantbraç dèbil. Té un espenta més llarga en la roda. Parada d'avantbraç o nina. Passe de pit lent o inexistent. 1.5 Asimetria persistent en els braços. Usa predominantment el braç més fort. Bon bloquejador. Bona força de muscles. 2.0 Bon passe de pit. Bon maneig de baló. Pot subjectar el baló fermament amb les nines. 2.5 Mans o braços asimètrics. Important maneig de baló. Jugador molt rà pid. 3.0 Molt bo manejant−se el baló. Pot començar a agafar la llanda d'espenta per a maniobrar amb la cadira. 3.5 Té una certa funció de tronc, per tant molt estable en la cadira. Generalment té molt bon control del baló. Important maneig de baló i molt rà pid com a jugador. Classificacions de Tenis Depenent del tipus de minusvalidesa se seleccionen en : Classe 1 Classe 2 Classe 3 Classe 4 Classe 5 Classe 6 Classe 7 Classe 8 Classe 9 Classe 10 Classe 11

11

Classificacions de Tir amb Arc Tir amb arc de peu: ARST. Estos tenen menor discapacitat en els braços i/o cames i mostren un cert grau de força muscular, coordinació i/o mobilitat d'articulacions. Tir en cadira de rodes 1: ARW1. Són atletes amb discapacitat en braços i cames. Són atletes amb limitacions en els à mbits de moviment, força i control de braços i escà s o inexistent control del tronc. Competixen en cadira de rodes. Tir en cadira de rodes 2: ARW2. Són atletes amb parà lisi en la part inferior del seu cos, incloent les cames. Competixen en cadira de rodes. Classificacions de Tir OlÃ-mpic SH1 Competidors de Pistola i Rifle que no necessiten un suport. SH2 Competidors de Rifle que no tenen capacitat per a sostindre el pes amb els seus braços i per tant necessiten un suport. Classificacions de Vela És un esport obert a amputats, paralÃ-tics cerebrals, discapacitats visuals, els autres i discapacitats en cadira de rodes. Les modalitats previstes en la disciplina de vela paralÃ-mpicason la classe Sonar en la que competixen tripulacions de tres esportistes a bord d'una embarcació de 7m, i la classe 2.4 mR que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines. Classificacions de Voleibol Voleibol. Assentat. Al voleibol assentat juguen amputats i atletes amb altres (els autres) discapacitats. Cada equip pot tindre un mà xim d'un jugador de discapacitat mÃ-nima en la pista en cada moment; la resta de l'equip ha de tindre un nivell més alt de discapacitat. Voleibol. De peu. Classe A. Un atleta amb el mÃ-nim nivell de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessà ries per a jugar al voleibol. Caminen sense ajuda.

Classe B. Un atleta amb un nivell mitjà de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessà ries per a jugar al voleibol. Els exemples inclouen amputacions per davall del colze o del genoll i altres discapacitats comparables. Classe C. 12

Un atleta amb el major nivell de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessà ries per a jugar al voleibol. Els exemples inclouen amputacions per damunt del colze o el genoll, aixÃ- com amputacions combinades de braç/cama i altres discapacitats comparables. 4.2.3. Esportistes espanyols més destacats Natació. Sebastián RodrÃ-guez Veloso Amb una discapacitat fÃ-sica va ser una de les grates novetats de Sydney, on es va fer amb cinc medalles d'or, totes elles acompanyades per rècord del món. RodrÃ-guez Veloso ha aconseguit, des de la seua irrupció en l'Europeu de 1999, estar en el més alt del pódium en la gran majoria de les seues participacions, especialment en els 50, els 100 i els 4 x 50 lliures i estils. Ciclisme. Javier Otxoa Javier era un ciclista professional que va aconseguir una victòria d'etapa en el Tour de de França de 2000. No obstant això, un accident l'any següent, mentres entrenava per la carretera amb el seu germà , li va causar greus lesions i es va quedar cec. Ara, competix de paralÃ-mpic. Atenes va ser la seua primera presència internacional. En el campionat d'Europa de 2003 en la República Txeca, este basc es procamó doble campió i va aconseguir la plata i el bronze. Atletisme. Santiago Sanz Este alacantÃ- és un dels millors mediofondistas en cadira de rodes del món. A Sydney va aconseguir la plata dels 5.000 metres i el bronze dels 800 metres. Santiago és llicenciat en Ciències de l'Activitat FÃ-sica i l'Esport. A més és entrenador nacional d'atletisme i està preparant el doctorat. Va tindre el seu millor moment esportiu en l'Europeu de 2001, amb tres medalles d'or. Però al Gener del 2002 va tindre una lesió que li va impedir participar en els mundials. Boccia. Santiago Pesquera. Als seus 31 anys, Santiago és un dels millors bocheros del món, tal com ho demostra el seu brillant palmarés. Treballa com a responsable de l'à rea d'informà tica i telecomunicacions de l'Associació de ParalÃ-tics Cerebrals d'Espanya (ASPACE). Pesquera va participar en els Jocs d'Atlanta'96, i a Sydney 2000 va aconseguir la plata en parelles. En el Campionat del món va ser or en individual i va tornar a ser−ho en parelles en 1994 i en 2002. A més, va aconseguir la plata en parelles en l'Europeu de 2001. Ha sigut plata en parelles en la Copa del món de 1991 i or en individual en 1995. L'any passat es va proclamar campió del món d'individual i de parelles. Esgrima en cadira de rodes Gema Hassen−Bey. 13

Gema és esportista d'elit, també canta òpera, compon cançons, és llicenciada en Ciències de la Informació i actriu. La madrilenya va aconseguir dos bronzes a Barcelona'92 i un altre en Atlanta i nombrosos èxits internacionals durant diversos anys. En 1999 va aconseguir el tercer lloc en la Copa del món i va ser 4.3. Special Olympics: 4.3.1. Què són?. Special Olympics és una organització internacional creada per a ajudar les persones amb minusvalideses psÃ-quiques a desenrotllar la confiança en si mateixes i les seues habilitats socials per mitjà de l'entrenament i la competició esportiva. Entre altres activitats, organitza les OlimpÃ-ades Especials cada quatre anys a benefici dels xiquets necessitats. 4.3.2. Breu història. A principis dels 1960s, el Dr. William Freeberg, llavors president del Departament de Recreació i Educació Exterior en la Universitat Southern Illinois en Carbondale, Illinois, EE.UU., va treballar amb la Fundació Kennedy per a desenrotllar tallers d'una setmana per a Directors de recreació en tot el paÃ-s. Els tallers es van enfocar en els principis que tots, incloent les persones amb discapacitat intel·lectual. Special Olympics va ser fundada per Eunice Kennedy Shriver en 1962 Les primeres OlimpÃ-ades Especials Internacionals d'Estiu van ser celebrades a Chicago (Illinois, Estats Units) en 1968 i va comptar amb 1,000 atletes amb discapacitat intel·lectual de 26 estats d'EE.UU. I Canadà en atletisme, hoquei sobre pis i aquà tics. Les primeres OlimpÃ-ades Especials d'hivern es van celebrar al febrer de 1977 en Steamboat Springs (Colorado, Estats Units). Actualment, OlimpÃ-ades Especials és un Moviment global amb més de 2.2 milions d'atletes en 150 països al voltant del món. Seguisca el seu creixement des de 1962 fins hui en Esdeveniments d'OlimpÃ-ades Especials. En 1988 Special Olympics va ser reconeguda pel Comité OlÃ-mpic Internacional (COI), sent aixÃl'única organització esportiva autoritzada pel COI a usar la paraula «olÃ-mpic» en nom seu. Al juny del 2006 es van celebrar els primers Jocs OlÃ-mpics Especials Nacionals nord−americans en la Universitat Estatal d'Iowa, en el que van participar equips de tots els 50 estats a més del Districte de Columbia. L'actual president i conseller delegat de Special Olympics és Brosse Pasternack. 4.3.5. Esportistes espanyols mes destacats. Juan Alberto Montero Sánchez, Alejandro Manras Calero, Nicolás Manjón Castaño, Dionibel RodrÃ-guez RodrÃ-guez, Joel Antonio Vargas Geraldo, Ricardo Sierra Molina, Emilio Arranz Sarabia, Artemi Sánchez i Ignacio Ruiz Richi.

14

4.4. ENTREVISTA A UN ESPORTISTA. Nom: Nathalie Carpanedo Pregunta: Esquiaves abans d'açò? Resposta: Si, vaig començar a esquiar amb 8 anys i sempre he estat esquiant fins al meu accident. Jo era de les que matinaven els caps de setmana per a pujar a esquiar en la Serra madrilenya. P. Com vas entrar en el món de l'esquÃ- adaptat? R. Quan vaig eixir de l'hospital en cadira de rodes, no sà via que es podia esquiar assentat... vaig descobrir este esport en els Alps, després m'informe i vaig conéixer la Fundació També i vaig començar a esquiar en Sierra Nevat l'any 2002. P. Trobeu molts obstacles (tècnics, econòmics, administratius,...) a l'hora de practicar este esport? R. L'esquÃ- de per si és un esport quelcom car aixÃ- que per a nosaltres també. Després el material (cadira d'esquÃ- adaptada) és també car aixÃ- que barat no és. I lògicament, nosaltres que hem d'entrenar sovint, perquè resulta prohibitiu. AixÃ- que busquem sempre patrocinadors. Tècnicament, si les estacions estan adaptades (accessibilitat, telecadires, banys adaptats), no hi ha cap problema. P. El fet d'esquiar, superant les dificultats pròpies de cada cas és mes per repte personal?, o per l'esforç col·lectiu de superar barreres d'integració social? R. Sense cap dubte al principi és un repte personal per a poder compartir amb els teus amics, els teus fills i el teu fameta estos moments d'esquÃ-, per a disfrutar de la muntanya i passar−ho bé. És un repte perquè u, sobretot al principi, es diu que un també pot encara que coste el seu. P. Creieu que les estacions, entendran d'una vegada, que deuen adequar les seues instal·lacions a la norma i facilitar−vos els accessos del pà rquing a pistes, a les taquilles, a les neteges, cafeteries, terrasses, etc.?, En este sentit qual és l'estació que més "s'han posat les piles"? R. A poc a poc, la mentalitat va canviant i es van adaptant les estacions. Molt sovint, l'adaptació que ens fa falta és poca cosa i li ve bé a tots. De les estacions que jo conec, jo crec que Sierra Nevada, Cerler i La Pinilla s'han posat les piles. P. Creieu que totes les estacions estan verdaderament adaptades per a vosaltres / vos? O al contrari heu de desplaçar−vos a les que si estan preparades per a això? R. No, totes les estacions no estan adaptades per a nosaltres aixÃ- que hem de desplaçar−nos a les que si estan preparades per als que practiquen esquÃ- adaptat. P. Si per a algun de què comença els pareix car este esport, per a vosaltres / vos és mes car inclús per qüestions tècniques i la resta d'etc. ? O gaudiu d'algun tipus de subvenció respecte d'això? R. A nivell particular, llevant una reducció en el forfet, ens costa tot igual o més car perquè com ho comente abans, el material és molt car. AixÃ- que si vols competir, i has d'entrenar, has de buscar patrocinadors. Sense el patrocini de Santiveri i sense la col·laboració de Royal Canin, Why Not, Vicepresidència de la Xunta de GalÃ-cia i Xacobeo, no haguérem pogut participar en els Campionats d'Espanya i portar totes estes medalles.

15

P. Què sents?, quals són les sensacions més Ã-ntimes que teniu al lliscar per les pistes? R. La llibertat. Jo em sent sempre lliure, sense barreres, se m'obliden les escales, la cadira de rodes, en definitiva m'oblide de la meua minusvalidesa... P. Quan la gent vos mira, perquè tots vos mirem (jo amb profund respecte i admiració), Què creieu que pensen, millor dita, pensem de vosaltres? Què penseu dels que vos mirem? R. Depén de com et miren, si és amb pena, em dóna molta rà bia però amb el nivell d'esquÃ- que tenim, quan el vas passant per les pistes, et miren quasi amb admiració i això si que mola. Quan la gent deixe de mirar com quelcom rar, ja haurem guanyat. Tant de bo només et miren com quan un mira a un que esquÃ- bé dient només " Mira que bé esquia este! P. Què valoreu més, la superació o la victòria? La sensació de llibertat? R. La superació d'un mateix i la sensació de llibertat van ser el que m'emporte a esquiar aixÃ- que continue opinant el mateix. Ara bé, tornar a casa amb medalles és increïble, la gent no et mira com una persona minusvà lida sinó com una campiona i això val molt. P. Dins del col·lectiu de discapacitats Vos SentÃ-s unes privilegiades? Que valoreu més de la resta de competidors? R. Per descomptat que em sent una privilegiada, i per descomptat anime a tots a què proven l'esquÃ-, costa un poc al principi però després t'ho passa tan bé. Jo era el primer any que participa en els Campionats d'Espanya, i com era el primer any que va haver−hi categoria femenina, la qual cosa més he valorat dels altres competidors va ser l'à nim que ens van donar i els comentaris positius que ens van fer, ens van animar a tornar. P. L'esport per a discapacitats està millor considerat amb el temps? R. Jo crec que les mentalitats van canviant però queda molt per fer. P. En què penses quan aconseguixes la teua meta? R. Com qualsevol persona, estes content de tu mateix, la veritat és que inclusivament quelcom mas perquè t'ha costat mes aconseguir−ho. P. Té recompensa tant d'esforç? R. Clar que sÃ-. Jo disfrute esquiant, en la vida sempre t'has de quedar amb el positiu. Si només et recordes de les matinades o del fred, mal assumpte. P. A què has renunciat per estar acÃ-? R. A algun cap de setmana amb els meus fills, però em recolzen molt perquè saben el feliç que em sent esquiant, i per a ells poder presumir d'una mare campiona els ha pujat molt l'autoestima... És que veure l'admiració en els ulls dels teus fills no té preu!!! P. Quins objectius perseguiu amb la creació d'este equip? R. Lògicament guanyar medalles. Però més enllà d'això, el fet de pertà nyer a un equip és molt positiu, ens portem molt bé i ens recolzem mútuament. La solidaritat és primordial... encara que els 16

emprenyaments també ens ajuden a avançar P. Què va ser el que vos va decidir triar l'esquÃ-? R. Jo menge ho comente, sempre he esquiat, m'ha encantat de sempre que vaig descobrir la possibilitat d'esquiar assentada, no ho dubte ni un sol moment. P. Com creus que ha influït la prà ctica de l'esquÃ- en la teua capacitat per a superar les teues limitacions fÃ-siques i / o psicològiques en general? R. M'ha ajudat moltÃ-ssim a nivell personal i a nivell psicològic. FÃ-sicament la competició t'obliga a mantindre't en forma aixÃ- que lògicament em note més fort fÃ-sicament que abans. P. Practiques, a més, algun altre esport? R. Jo practique la natació una o dos vegades a la setmana, també bici adaptada i piragüisme i per descomptat gimnà stica de manteniment amb pesos. P. Hi ha molta gent amb minusvalidesa que de segur estaria interessat a esquiar. −On han de dirigir−se? R. Existixen 2 fundacions que promoguen l'esport adaptat Fundació També Fundació Esport Desafiament a nivell particular, hi ha estacions que lloguen material adaptat i tenen professors preparats com en Sierra Nevada, Cerler i en La Pinilla aixÃ- que un també pot anar pel seu compte i provar−ho, que en un cap de setmana, ja pots abaixar alguna pista amb el teu monitor. P. Hi ha federació? R. Si hi ha Federació, la d'esport de Minusvà lids P. És molt car el material adaptat? R. Si, massa. És una inversió però sense això, no podrÃ-em esquiar aixÃ- que això és el que hi ha. P. Hi ha diferents tipus de material adaptat per a una mateixa discapacitat o hi ha diversos tipus? R. Si hi ha diversos tipus de material per a una mateixa discapacitat, per exemple jo esquie amb un dual (2 esquÃ-s) i altres esquien amb un monesquÃ- (un esquÃ-). P. Hi ha cadires de diferents tipus per a diferents nivells i discapacitats? R. Si hi ha un material distint per a cada minusvalidesa, la gamma és molt completa i permet a tots poder disfrutar de l'esquÃ-.

P. Penseu en algun moment, com seria tornar a esquiar amb les cames? R. Abans de somiar amb això, somies de tornar a caminar. P. Com podem cada un de forma individual contribuir a la vostra integració en les pistes? R. Actuant de forma natural... i deixant−nos un xicotet marge, hi ha gent que gira quasi tocant−te i això ens 17

desequilibra. P. de quina forma podrÃ-em ajudar−vos? R. Parlant mes d'este esport perquè més gent s'anime. P. Què és el que més vos agrada de l'esquÃ-, què vos aporta? R. El que més m'agrada de l'esquÃ- és la sensació de llibertat que em dóna... Després m'encanta la velocitat aixÃ- que abaixar una pista a tota velocitat fent carrera amb els meus fills ens encanta, qui ho haguera pensat quan vaig eixir de l'hospital. P. Què els dirÃ-eu a la gent que està en la vostra mateixa situació i no s'atrevix a començar amb l'esquÃ- adaptat? R. Que ho prove, que és un esport que molts poden practicar. Que cal provar−ho perquè si no ho has provat, no pots opinar. 5. Opinió personal Haver−ne fet aquest treball m´ha ofert la possibilitat de coneixer mes el mon que envolta a les persones discapacitades, abans de fer−ho no coneïa realment les despeçes i sacrificis que molts han de fer per poder viure tan normal como puguen i e aprés que no tothom te les mateixes facilitats que jo a l´hora de practicar un sport, cosa elementalment básica en la meua vida que no es universal 6. Bibliografia. http://paralimpicos.sportec.Es/web/jocs/jocs.Htm http://es.wikipedia.org/wiki/Juegos_Paral%C3%ADmpicos http://paralimpicos.sportec.es/publicacion/11SC_Juegos/119SS_Barcelona92%20.html http://www.elmundo.es/especiales/2004/01/sociedad/paralimpicos/protagonistas.html http://es.wikipedia.org/wiki/Special_Olympics

http://www.specialolympics.es/ http://www.adaptate.ingenia.es/deporteadaptado.htm http://paralimpicos.sportec.es/publicacion/main.asp http://www.specialolympics.org/Special+Olympics+Public+Website/Spanish/default.htm http://www.elmundo.es/especiales/2004/01/sociedad/paralimpicos/protagonistas.Html

18