Unitat 3 SUMARI

Fonètica i ortografia Les normes d'accentuació. L'ús del diacrític. Casos de pronunciació i accentuació errònia de la síl—laba tònica.

Morfosintaxi 1.Determinants 1.1. L'article: concepte, classificació i morfologia (gènere i nombre, formes apostrofades i contraccions). Formes i usos més corrents de l'article amb valor neutre 1.2. Demostratius: concepte, morfologia i ús. 1.3. Possessius: concepte, morfologia i ús. 1.4. Numerals: concepte, classificació (ordinals i cardinals), morfologia i ús del guionet. 1.5. Quantitatius i indefinits: concepte, morfologia i usos més freqüents. 2. Usos pronominals dels possessius, demostratius, indefinits, numerals i quantitatius. 3. Pronoms interrogatius

Lèxic Identificació dels afixos per formar noms: de plantes, d'acció múltiple, de col—lectius i de gentilicis.

Expressió escrita La nota El correu electrònic

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

1

Unitat 3 FONÈTICA I ORTOGRAFIA L'ACCENTUACIÓ GRÀFICA Ja hem vist que, segons la síl—laba tònica, les paraules es poden dividir en agudes, planes i esdrúixoles. Moltes vegades, els mots es distingeixen tan sols per l’accent gràfic. Per exemple: canta ¡ cantà, formes verbals d'un mateix verb, cantar, que expressen respectivament un temps present i un altre de passat. En altres casos com en els mots be i bé, l’accent indicarà la diferència de significat. És el cas de l’accent diacrític. Segons el grau d'obertura de les vocals, posarem l’accent tancat (´) o l'obert (`). Així doncs, la a sempre portarà l’accent obert, la i i la u sempre portaran el tancat, i segons que siguin obertes o tancades, la e i la o el portaran obert o tancat.

Accent obert Accent tancat

à

é é

í

ó ó

ú

Recorda que el grau d'obertura de les vocals ja el van veure a la unitat 2 quan parlàvem dels sons vocàlics. Abans de parlar de l'accentuació cal comentar que el més important és aprendre a identificar el so, és a dir a conèixer-lo, més que no pas a memoritzar els accents. Aquí, també ens pot servir buscar paraules de la mateixa família on el so s'identifica més clarament -sempre en posició tònicaque serà el que conservarà sempre. P. e. Interès, a vegades dubtem; si mirem el present del verb interessar en primera persona: jo m'interesso,la e tònica es veu més clar que és oberta. En molts manuals podeu trobar classificacions del so obert o tancat de la o i la e, segons si són agudes, planes o esdrúixoles. La veritat és que totes les llistes acaben en punts suspensius, la qual cosa, pensem, tampoc no és definitiva. En tot cas, en les esdrúixoles sí que val la pena dir que la majoria de les e i les o són obertes llevat de: església, Dénia (població) i Éssera (riu) fórmula, pólvora, tórtora, tómbola i escórpora

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

2

Unitat 3 Arribat a aquest punt, caldrà veure quines paraules porten accent, i quan calgui accentuar-les haurem d’escoltar-nos per saber quin és el seu so i per tant si l’accent és obert o tancat.

S'accentuen gràficament els mots polisíl—labs: AGUTS acabats en terminacions a as e es en i is in o os u us

exemples demà, cabàs cafè, diré, pretès, pretén camí, Lluís, Berlín camió, allò, arròs, difós comú, refús

És a dir: vocal, vocal+s, -en, -in

PLANS - no acabats en les dotze terminacions anteriors: plànol, fàc¡l, préstec, ànec, sòlid… ESDRÚIXOLS – s’accentuen tots: gràcia, matemàtica, dolència, música...

Recorda que… •

Els mots aguts acabats en -i, -u, -is, -us no s'accentuen si la i o la u formen part d'un diftong decreixent: allau, espai, penseu, dieu...

•

Els mots plans acabats en -i, -u, -is, –us s'accentuen si la i o la u formen part d'un diftong decreixent: diríeu, compraríeu… Molts d'aquest mots es troben a la 2a persona del plural de totes les formes verbals. Val la pena fer-hi una mirada detingudament per adonar-se que totes les formes verbals són iguals.

•

En els mots compostos tot i que l’accent fonètic sigui doble, només es conserva el de l’últim mot: socioeconòmic, rodamón…

•

Els adverbis acabats en –ment formats a partir d’un adjectiu femení, conserven l’accent de l’adjectiu sense comptar la partícula –ment com una síl—laba: lenta – lentament; ràpida ràpidament…

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

3

Unitat 3 L'ACCENTUACIÓ EN ELS VERBS Quan treballem els verbs, veurem que la conjugació es forma a partir d'unes partícules -anomenades desinències- que s'afegeixen al verb i que varien segons la persona i el temps. Aquestes desinències, però, són iguals per a tots els verbs regulars i algunes presenten similitud en els irregulars. Com que s'afegeixen al final del mot, resulta que estem parlant de terminacions. Si totes les terminacions són iguals podem adonar-nos que l'accentuació de la conjugació verbal serà pràcticament igual en tots els verbs. Per comprovar-ho només cal que agafis el llibre de verbs, l'obris per qualsevol pàgina i que et fixis en tots els accents. Bàsicament trobaràs accents en moltes formes de la 1a i la 2a persona del plural i en algunes formes de 1a, 2a i 3a del singular. Sense deixar la pàgina triada, obre’n una altra a l'atzar i compara l’accentuació, i fes-ho així unes quantes vegades. Pots trobar-te també amb verbs amb dièresi, passarà el mateix que amb l'accentuació, sempre porten dièresi les mateixes formes i sobre la mateixa lletra.

ACCENT DIACRÍTIC Alguns mots no segueixen la formulació general de l'accent gràfic, tant monosíl—labs com polisíl—labs. L’accent diacrític serveix per diferenciar els mots d'igual grafia i diferent significat. En alguns casos la diferència es farà palesa també en la pronunciació com en els mots os i ós que tenen, respectivament o oberta i o tancada. Cal conèixer i aprendre els mots més freqüents. L'accent diacrític és un dels aspectes més insòlits de la normativa. En principi s'accentuen aquestes paraules per diferenciar-les; normalment, els parlants no fem servir les paraules soles, sinó en context, per tant, solament amb el context, n'hi ha prou per diferenciar-les. Un altre aspecte a remarcar és que -per sort- no totes les paraules que tenen més d'una accepció -significat- porten accent diacrític. Et pot ajudar saber que quan una té el so tancat i l'altra l'obert, s'accentua el tancat.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

4

Unitat 3 Resumint: mira’t amb atenció i crítica la llista de paraules que tens a continuació, veuràs que n'hi ha algunes que no sabies que tinguessin també un altre significat. Normalment, la que coneixes -que és la que es fa servir- ja la tenies clara, per tant, no perdis ni un minut a memoritzar l'altra. Alhora fes-te una tria de les paraules que realment cal saber, perquè són de molt ús: els verbs, els pronoms... I la resta, que quedin; sempre pots consultar-les. Una altra cosa és que et vulguis presentar a l'examen per obtenir un certificat oficial; aleshores no et queda més remei que aprendre-les pràcticament totes. AMB ACCENT

SENSE ACCENT

bé adverbi bót de contenir el vi déu divinitat

be animal bota de calçar deu numeral o verb (deure) i naixement d'aigua dona femení d'home es pronom reflexiu fora adverbi ma possessiu femení mes període de temps molt quantitatiu mon possessiu masculí mora femení de moro net adjectiu, contrari de brut os component de l'esquelet pel contracció per + el que relatiu, conjunció res adverbi sa article salat o possessiu femení se reflexiu sec adjectiu si condicional o substantiu sol astre; del verb soler son dormida, ganes de dormir, possessiu te pro. personal, planta i beguda us pro. personal vens del verb vendre

dóna del verb donar és del verb ser fóra del verb ser mà part del cos més adverbi de quantitat mòlt participi de moldre món planeta móra fruita nét relació familiar ós animal pèl cabell què interjecció i relatiu fort rés, acció de resar sà, adjectiu sé del verb saber séc plec sí afirmació sòl el terra són del verb ser té del verb tenir ús servei véns del verb venir

Trobaràs un àmplia llista amb gairebé Estratègies pràctiques: diacrítics.

tots

els

diacrítics

a

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

5

Unitat 3 CASOS DE PRONUNCIACIÓ I ACCENTUACIÓ ERRÒNIA DE LA SÍL—LABA TÒNICA Hi ha alguns mots que pel seu ús oral incorrecte, ens fan vacil—lar en la pronúncia de la vocal tònica. Aquestes paraules no són excepcions, ni segueixen normes especials, ni són llistes tancades, simplement, per paral—lelismes amb altres llengües, les fem servir erròniament. Cal que, a poc a poc, aprenguem les més importants: Agudes

Planes

Esdrúixoles

futbol

aeròlit

aurèola

handbol

atmosfera

díode

iber

magnetòfon

diòptria

poliglot

medul—la

èczema

xandall

míssil

olimpíada

Munic

rèptil

rubèola

Tibet

telegrama

vídeo

Zuric

tèxtil

Etiòpia

èdip

Hèlsinki

Kíev

Himàlaia

Marràqueix

Tàrraco

Ucraïna Intenta pronunciar aquestes paraules en veu alta, fixant-te bé com pronuncies per fer correctament la vocal tònica. Si ho fas força vegades, contribuiràs a fixar-ne el so. També et pot servir, copiar-les per fixar l’accentuació gràfica.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

6

Unitat 3 MORFOSINTAXI 1. DETERMINANTS 1.1. ARTICLE L'article és un mot que solen portar al davant els noms i els adjectius. La seva funció és de mer acompanyant i precisa el gènere i nombre del nom. En la major part del domini lingüístic català, l'article definit té les formes següents:

singular plural

masculí

Femení

El – el camí Els – els camins

La – la taula Les – les taules

Els articles el i la davant un mot que comenci per vocal o h s'apostrofen i prenen la forma l’: l'home, l'ombra. Excepcions Cal tenir en compte, però, que no s'apostrofen: • Els noms de lletres: la a, la ena. • Els mots que comencen per i semiconsonant: el iode, la hiena. • Les paraules: la ira, la una (hora) i la host (aquesta paraula es fa servir molt poc). • Els femenins que comencen per i, u, hi o hu àtones, els quals constitueixen el grup mes nombrós de les excepcions: la ¡ntenció, la unió, la història, la humitat.

L’article personal L'article personal és aquell que acompanya els noms de persones. Segons les contrades, pot prendre les formes següents: MASCULÍ

FEMENÍ

El El Sergi L' L’Oriol En En Roger N' N'Àngel

La La Marta L' L'Anna Na Na Patrícia N' N'Eulàlia

Les formes apostrofades de l’article personal segueixen la mateixa normativa que l’article. És a dir no s’apostrofaran els noms femenins començats per i, u, hi, hu àtones. Així doncs, la Isabel, la Immaculada, però, l’Úrsula, l’Imma… Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

7

Unitat 3 Cal esmentar que l'article en/na són d'ús corrent a les Illes Balears, però a la resta del territori lingüístic es fa servir la forma en, però no tant la forma na. Alhora, quan triem l'article personal, davant d'un mot que s'apostrofa solen fer servir la forma l'. Tot i això, a molts indrets podem trobar topònims amb l'article en apostrofat, com ara el barri de Ca n'Oriac, a Sabadell; o el poble de Castellar de n'Ug...

L’article indefinit Existeix també un article indefinit —poc distingible en alguns casos de l'adjectiu numeral— que presenta les formes següents: MASCULÍ

FEMENÍ

singular

un - un cirerer

una - una pomera

plural

uns - uns cirerers unes - unes pomeres

Les contraccions La contracció, també anomenada article contracte, és la unió d'una preposició i un article. No totes les preposicions ni tots els articles es contrauen. En català hi ha tres preposicions que poden contraure's davant els articles definits masculins. A + el — Vaig al camp. De + el — Vine del bosc. Per + el — Passo pel carrer.

A + els — Anem als concerts. De + els — Venim dels edificis nous. Per + els – Caminem pels carrers.

Cal observar que, quan l'article s'ha d'apostrofar –perquè el mot següent comença per vocal o h-, no hi ha contracció. Porta aquest llibre a l'avi i aquell altre al pare. He vingut de l'hort del padrí Quan va pel carrer, l'avi passa per l'ombra

Recorda que… •

La preposició de s'apostrofa davant els mots que comencen per vocal o h seguida de vocal: un got d'aigua, una mica d'interès, un llibre d’història. En aquest cas no hi ha cap excepció.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

8

•

Unitat 3 La preposició composta per a, moltes vegades, en l’ús oral no pronuncia la a; però cal tenir en compte que a l’hora d’escriure-la no ens la podem oblidar. Així doncs, també convé fixar-se que en el cas que calgui fer la contracció, caldrà contraure la a amb l’article següent. He comprat un regal per al pare. He comprat un regal per a l’avi.

L’article amb valor neutre La forma lo la trobem davant els substantius masculins, en alguns parlars occidentals. Només en aquest cas i com a masculí és correcte. Exemple: lo pare, lo dolent… Aquest article, però, no és neutre, sinó masculí. També el trobem, però, davant mots abstractes que, considerats com a neutres, el castellà introdueix amb l'article lo. En català aquest ús de l'article lo com a neutre és incorrecte. En aquest casos escriurem i pronunciarem l'article el. Exemple: No distingeix el ver del fals.

Com acabem de dir, doncs, el català no té un article neutre equivalent a l'article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix. A continuació tens algunes d’aquestes formes. castellà

Català

"a lo mejor" "de lo contrario" "en lo referente a" "de lo lindo" "lo bueno del caso" "lo mismo da" "a lo loco" "lo que son las cosas" "por lo menos" "por lo visto" "por lo cual" "lo que faltaba"

potser / segons com / si molt convé si no / altrament quant a / pel que fa a d'allò més bé / molt bé el que té de bo el cas / el més bo del cas tant és / tant me fa / tant se val a la babalà / de qualsevol manera ves per on! / com són les coses almenys / si més no / ben bé pel que es veu / pel que sembla per la qual cosa / i per això el que faltava / només faltava això

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

9

Unitat 3 No has de confondre l'article masculí propi de la varietat nordoccidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castellà.

Diferents estructures per evitar el lo incorrecte Sempre que aparegui un lo neutre has de canviar-lo per una altra opció. Aquí te’n proposem algunes. Un cop t’acostumis a fer-les servir, no et semblaran estranyes. Els casos més freqüents en què utilitzem l'article neutre els podem substituir fàcilment per pronoms o perífrasis segons estiguin davant de: •

un pronom relatiu: el, allò, això, la cosa Ex. Digueu-nos lo que hem de fer. Digueu-nos el / allò / això / la cosa que hem de fer.

•

un pronom interrogatiu: què Ex. Entens lo que et vol dir? No entenc Entens què et vol dir? No entenc què diu.

lo

•

un adjectiu qualificatiu: el, les coses, el que Ex.: No distingeix lo vell de lo nou. No distingeix el vell del nou, o les coses velles de les coses noves, o el que es vell del que es nou. Ex.; Fixa't lo gran que és. Fixa't com és de gran, o que gran és.

•

un participi Ex. Actua segons lo pactat. Actua segons el pacte, o segons el que havien pactat.

que

diu.

Resumint: sempre que trobis un lo neutre, has de treure’l. A vegades no n’hi ha prou a canviar-lo per una altra paraula, sinó que cal refer tota la frase.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

10

Unitat 3 ADJECTIUS DETERMINANTS Els adjectius determinants o determinatius són aquells que limiten l’extensió del substantiu sense qualificar-lo. Són determinatius: els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i els interrogatius. Poden actuar com a modificadors directes del nucli del sintagma nominal –SN- o com a nucli de l’SN si estan substantivats. En el primer cas seran adjectius i en el segon, pronoms. Concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen quan són adjectius o amb el nom que substitueixen, quan són pronoms . Això vol dir que tenen flexió de gènere i nombre.

1.2. DEMOSTRATIUS Els demostratius són aquells mots que ens indiquen una relació de proximitat o de llunyania de la persona que parla.

Vegem tot seguit les formes pròpies dels demostratius. PROXIMITAT SINGULAR Masculí Femení Aquest Aqueix

LLUNYANIA

Aquesta Aqueixa

PLURAL Masculí

Femení

Aquests Aqueixos

Aquestes Aqueixes

Neutre Això

SINGULAR Masculí Femení

PLURAL Masculí Femení

Neutre

Aquell

Aquells

Allò

Aquella

Aquelles

Observa la forma de proximitat aqueix, és pròpia d’algunes zones del català occidental. Les formes això i allò sempre seran pronoms.

Recorda que… En la forma aquest, aquests la essa de davant de la t no es pronuncia en català oriental, però sí que l’has d’escriure.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

11

Unitat 3 1.3. POSSESSIUS Els possessius són aquells mots que indiquen una relació de pertinença amb el substantiu.

Un sol posseïdor

SINGULAR

PLURAL

PERSONA masculí femení masculí femení 1a

meu

meva

meus

meves

2a 3a

teu seu

teva seva

teus seus

teves seves

Més d’un posseïdor

SINGULAR PERSONA Masculí 1a nostre 2a vostre 3a seu

PLURAL

Femení Masculí Femení

nostra vostra seva

nostres vostres seus seves

Recorda que… •

El possessiu, quan actua com a modificador del substantiu, sol anar al seu davant i precedit d’article. Així direm: El meu avi La seva mare Cas especial és el dels substantiu casa + possessiu, que mai no fa servir l'article i porta el possessiu darrere: casa meva, casa vostra...

•

Quan el possessiu actua com a nucli de l’SN, també va, en general, precedit d’article. Això depèn, en tot cas, de la funció que faci com a SN dintre l’oració. Fixa't en els exemples: El meu cotxe és vermell. El cotxe vermell és el meu. - El cotxe vermell és meu. El meu és el vermell. A la primera frase, meu funciona com a adjectiu i porta article. A la dues següents funciona com a pronom i pot dur-ne o no. A l’última frase funciona també com a pronom i porta article.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

12

Unitat 3 •

Quan tractem una persona de tu, fem servir les formes teu, teva, teus, teves; quan ho fem de vostè, les formes seu, seva, seus, seves; quan tractem de vós usarem vostre, vostra, vostres. Podem dir: Tu vindràs amb la teva germana. – tractament de tu Vostè vindrà amb la seva muller. – tractament de vostè Vós vindreu amb el vostre fill. – tractament de vós

1.4. ELS NUMERALS Els numerals són aquelles paraules que designen els nombres. Es classifiquen en: cardinals, ordinals, partitius i multiplicatius. Els cardinals Designen tan sols els nombres. Són tots invariables llevat d’un i dos i cent que tenen femení: una, dues i centes. Vegem les seves formes: 1

un,una

11 onze

21

vint-i-un, una

31

trenta-un

2

dos,dues

12 dotze

22

vint-i-dos, dues

32

trenta-dos

3

tres

13 tretze

23

vint-i-tres

40

quaranta

4

quatre

14 catorze

24

vint-i-quatre

50

cinquanta

5

cinc

15 quinze

25

vint-i-cinc

60

seixanta

6

sis

16 setze

26

vint-i-sis

70

setanta

7

set

17 disset

27

vint-i-set

80

vuitanta

8

vuit

18 divuit

28

vint-i-vuit

90

noranta

9

nou

19 dinou

29

vint-i-nou

100

cent

20 vint

30

trenta

1.000 mil

10 deu

Els cardinals un, vint-i-un, trenta-un, quaranta-un, etc., perden la ena final i prenen la forma u, vint-i-u, trenta-u, quaranta-u, quan en comptes d'anar davant el nom, hi van darrera i tenen un valor gairebé d'ordinal. A classe hi ha trenta-un nois. El noi que fa trenta-u és l'últim de la llista. Entre l'1 i el 20 els números tenen unes formes pròpies. A partir del 21, es formen amb la desena i la unitat corresponents. Tingueu en compte que del 21 al 29 intercalem una i: vint-i-set, vint-i-

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

13

Unitat 3 quatre. La resta dels casos s'uneixen directament amb el guionet: quaranta-vuit, setanta-nou. Fixem-nos en una qüestió pràctica: costaria molt pronunciar tres o més consonants seguides, per això del vint -acabat en dues consonants- al vint-i-nou es posa la conjunció -i- entre els dos números. Els numerals encara que s'escriguin amb xifres, segons les normes d'apostrofació, quan porten un article davant, cal apostrofar-los. Per exemple: L'11 de Setembre és la diada nacional de Catalunya. L'1 de cada mes, em cobren la hipoteca.

A partir del cent es formen de la manera següent: 101

cent u, una

200

dos-cents, dues-centes

102

cent dos, dues

201

dos-cents u

103

cent tres

300

tres-cents

111

cent onze

311

tres-cents onze

121

cent vint-i-u

400

quatre-cents

131

cent trenta-u

431

quatre-cents trenta-u

141

cent quaranta-u

500

cinc-cents

151

cent cinquanta-u

1.000

mil

160

cent seixanta

2.000

dos mil, dues mil

161

cent seixanta-u

2.001

dos mil u

170

cent setanta

2.201

dos mil dos-cents u

171

cent setanta-u

3.000

tres mil

180

cent vuitanta

3.333

tres mil tres-cents trenta-tres

181

cent vuitanta-u

1.000.000 un milió

Unes consideracions respecte als guionets: Cent portarà guió al darrera, no al davant. M¡l i milió no portaran guió ni al davant ni al darrera.

Per recordar-ho pots fer servir la fórmula D-U-C, (desena-unitatcentena) que vol dir que portarà guió entre la Desena i la Unitat, i entre la Unitat i la Centena.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

14

Unitat 3 Quan escrivim els números amb xifres, cal tenir en compte que a partir del 1.000, si són quantitats, han de portar punt. En el cas que siguin part d’una sèrie, no el porten. Ex. Hi ha 3.522 llibres en aquest armari. És el capítol 1251. Som a l’any 2005.

Els ordinals Expressen ordre. Llevat dels quatre primers, la resta es forma afegint è al cardinal. Tots tenen masculí, femení, singular i plural. Fixeu-vos que la terminació è, com que sempre és la mateixa, en tots els numerals s’accentuarà igual. Vegem les seves formes: primera

primers

primeres

2n / 2ª segon

segona

segons

segones

3r / 3a tercer

tercera

tercers

terceres

4t / 4a quart

quarta

quarts

quartes

5è / 5a cinquè

cinquena

cinquens

cinquenes

6è / 6a sisè

sisena

sisens

sisenes

1r / 1ª

primer

Pel que fa a les abreviatures, podem fer-les servir tal i com estan en el quadre, i també amb les dues últimes lletres de l’1 al 4 i en els femenins; amb punt i sense punt. És a dir: 1er / 1er. / 2on / 2on. / 3er / 3er. / 4rt / 4rt. / 5na / 5na. Però posats a abreujar, millor si optem per la manera més simple: una sola lletra i sense punt. També poden ser volades o al peu. És imprescindible, però, que en un mateix text sempre es faci el mateix: o bé una lletra o bé dues, o bé volades o bé al peu, o bé amb punt o bé sense punt.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

15

Unitat 3 Els partitius Expressen part o fracció de la unitat. Tenen les mateixes formes que els ordinals llevat de mig, meitat i terç. Observeu els exemples: Mig pastís Mitja ensaïmada Un terç de pastís Un quart d'ensaïmada

o o o o

la la la la

meitat del pastís meitat de l'ensaïmada tercera part del pastís quarta part de l’ensaïmada

Els mots parell, centenar, miler, així com les formes femenines dels partitius desena, dotzena... que expressen un nombre divers d'objectes pres com a unitat, són considerats COL—LECTIUS. Recordeu que com a unitat que són tenen singular i plural, i que quan facin de subjecte en una oració cal fer-los concordar correctament. Un centenar de persones cridava amb ràbia. Un miler de cotxes formava la caravana. Centenars de treballadors feien vaga. Uns parells de sabates inservibles eren a l'armari.

Per acabar farem un apunt lèxic pel que fa als mots nombre i número. Fem servir número quan és un número concret. Mentre que nombre es fa servir quan es refereix a quantitats indeterminades. El meu número de telèfon és el 666 333 444. Viu al número 5 del carrer de Balmes. Avui estudiarem els nombres naturals. Hi havia un gran nombre de persones.

Multiplicatius Indiquen la multiplicació d’alguna unitat: doble (dues vegades la unitat), triple (tres vegades la unitat), quàdruple (quatre vegades la unitat),… quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

16

Unitat 3 Els numerals multiplicatius, a part de la seva forma pròpia, doble, triple... també es poden expressar amb sintagmes com: cent vegades més... Llevat de doble, quan equivalen a “x vegades més”, tenen forma femenina acabada amb -a: triple - tripla ...

1.5. ELS QUANTITATIUS I INDEFINITS Els quantitatius imprecisa.

indiquen

una

quantitat

de

manera

global,

Pel que fa a la flexió de gènere i nombre, cal tenir en compte que no tots tenen 4 formes. A continuació ho veurem en detall.

Hi ha quantitatius que tenen les 4 formes:masculí, femení, singular i plural. quant quanta quants quantes tant

tanta

tants

tantes

molt

molta

molts

moltes

poc

poca

pocs

poques

D'altres, només en tenen dues: singular i plural. bastant gaire

bastants gaires

Així doncs, bastant no té forma femenina: Hi ha bastant feina.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

17

Unitat 3 I uns altres que sempre tenen la mateixa forma i són, per tant, invariables: massa força prou més menys que

També hi ha algunes locucions que tenen valor quantitatiu: una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un bé de Déu de...

Els indefinits determinen el nom amb el mínim de precisió.

adjectius

pronoms

- algun, alguna, alguns, algunes - un, una, uns, unes - cap cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna - tot, tota, tots, totes - altre, altra, altres qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla - tal, tals - cert, certa, certs, certes - mant, manta... ambdós, ambdues, tots dos, totes dues

- algú, alguna cosa, res - un, una - ningú, res, cap cosa, cap - cadascú, cada u - tot, tothom - altre, altra cosa qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla - en tal, en tal i en tal altre - ambdós, ambdues

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

18

Unitat 3 Recorda que… •

En les frases interrogatives, condicionals o negatives, convé reservar massa per a quan realment volem indicar “excessivament”, i emprar gaire quan volem indicar “molt”. No tinc massa feina (no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, però tinc feina). No tinc gaire feina (no tinc feina suficient, puc agafar més feina)

•

No confonguis l’ús de gens amb el de res (pronom que equival a “cap cosa”). No tinc gens de feina. (no: No tinc res de feina) No em queda res per fer.

•

El mot algo és incorrecte; en lloc seu, s’ha d’usar: alguna cosa o res. Hi ha alguna cosa que no va bé. Vols res més?

• En lloc de el/els/les demés, s’han de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genèric, la resta. Ja he fet tres exercicis; la resta els faré demà. •

Cada equival a “tots els elements d’un conjunt, no aquest o aquell en particular”. Cada ovella al seu corral. Es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

19

Unitat 3 INTERROGATIUS Els interrogatius són elements directament o indirectament.

interrogatiu qui

què quin – quina – quins - quines

quant – quanta – quants quantes

on quan

com

que

serveixen

trets pronom equival persona persones pronom equival a adjectiu un nom.

per

preguntar

exemple

invariable – a quina / quines

Qui ha vingut ? Qui és?

invariable – quina cosa – acompanya

Què tens? Quin dia vindrà? Quina pel—lícula has vist? Quins esports t’agraden? Quines notes has tret?

pronom – quan se sobreentén el nom. adjectiu – acompanya un nom.

De tots els llibres, quin agradat més? Quant temps has trigat? Quanta llet has comprat? Quants retoladors et deixo? Quantes pomes vols?

pronom – quan se sobreentén el nom. adverbi – equival a a quin lloc adverbi – equival a en quin moment, en quina època adverbi – equival a de quina manera

Quant val?

t’ha

On ets? Quan vas néixer

Com estàs?

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

20

Unitat 3 LÈXIC NOMS DE PLANTES Podem formar noms d'arbres i plantes de la següent manera: -er

llimoner

-era

pomera

NOM +

NOMS D’ACCIÓ MÚLTIPLE L'acció múltiple es forma amb els següents sufixos:

-issa

trencadissa

-òria

cridòria

VERB +

NOMS COL—LECTIUS Els noms col—lectius designen conjunts de coses. Es podem formar tal i com segueix:

-ar -eda -ada

alzinar pineda ventada

-am -alla -atge

moscam jovenalla brancatge

NOM +

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

21

Unitat 3 NOMS GENTILICIS Els gentilicis són noms que determinen l’origen, pàtria, país o poble d’una persona. Alguns gentilicis es formen amb l'arrel dels noms propis corresponents, com: txecs de Txecoslovàquia, i rus de Rússia. Però d'altres h¡ afegeixen sufixos, els més freqüents dels quals són els següents.

-à -ana -í -ina

valencià, valenciana menorquí, menorquina

-ès -esa -enc -enca

alguerès, algueresa eivissenc, eivissenca

NOM +

Fixa’t que el sufix, en alguns casos, porta accent; això vol dir que totes les paraules formades amb aquest sufix s’accentuaran, i que l’accent serà obert o tancat -segons calgui- sempre. Fixa’t també en la terminació –esa, amb una sola essa, i per tant amb el so sonor /z/. Totes les paraules formades amb aquest sufix s’escriuran amb una sola essa.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

22

Unitat 3 EXPRESSIÓ ESCRITA LA NOTA (FORMAL I INFORMAL) La nota és un text breu que conté informació concreta. Els destinataris de les notes solen ser persones conegudes • un parent: pare, mare, germà ... • un amic o una amiga; • un company o una companya de feina ... • un cap de la feina, • la mestra dels fills • un veí… • un client... A vegades el destinatari és un mateix, i la finalitat és recordar alguna cosa que hem de fer i que no volem que se'ns oblidi. Les notes seran més o menys informals segons a qui les destinem i quina sigui la seva finalitat. La finalitat és tan variada com els destinataris: avisar, fer un retret, demanar alguna cosa, disculpar-se, informar, anul—lar una cita, felicitar algú ...

ESTRUCTURA Una nota: • ha de ser visualment clara: s'hi han d'identificar les diferents parts. • ha de contenir poca informació: 1 o 2 temes, com a màxim. • ha de comptar amb la informació necessària segons la finalitat del text. (nom de la persona a qui s'adreça; missatge que es vol transmetre; hora -si cal- i data; signatura o nom de qui redacta la nota) • la informació ha d'estar ordenada lògicament

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

23

Unitat 3 EL CORREU ELECTRÒNIC En principi, un correu electrònic és una nota escrita a l’ordinador, per ser enviada electrònicament. És cert que també pot esdevenir un text més llarg, com si d’una carta es tractés, però normalment solen ser curts. El fet de tenir la possibilitat d’adjuntar-hi arxius fa que aquests textos siguin breus. Pel que fa als destinataris, podem trobar-nos que siguin persones desconegudes; però també pot ser que acabem coneixent-les per aquest mitjà de comunicació, com passa a vegades amb el telèfon. D’altra banda, també hem de tenir en compte que poden ser textos força semblants al llenguatge oral; ja que fins i tot hi ha casos en què substitueixen les converses telefòniques. Amb tot, no tenen una estructura molt tancada, però igual que les notes tenen unes parts fonamentals. • Salutació – on, a més, se sol identificar el destinatari • Cos – amb la informació concreta • Comiat • Signatura Altres aspectes bàsics dels textos escrits com ara la identificació del destinatari i de l‘emissor, i la data no solen aparèixer en el text perquè són dades que formen part de l’enviament electrònic.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

24