PÁGINA WEB TABAC DEFINICIÓ TABAQUISME COMPONENTS DEL TABAC INFLUÈNCIA DEL TABAC SOBRE LA SALUD BENEFICIS DE LA CESSACIÓ TABÀQUICA MEDICIÓ DE LA DEPENDÈNCIA DE LA NICOTINA TABAQUISME I EMBARÀS LEGISLACIÓ PÀGINES WEB D’INTERÈS A mitjan segle XVI s’introduí a Europa el costum de consumir fulles seques de tabac, que en poc de temps es va transformar en un important producte del comerç colonial. El consum de tabac va continuar augmentant a tot el món fins a l'any 1973, moment en què va començar a observar-se una disminució, encara que segueix sent un dels hàbits més comuns de la societat actual. El tabaquisme es pot definir com una addicció crònica que produeix el tabac. Quan fumem introduïm al nostre organisme una sèrie de substàncies que provoquen en el nostre cos unes sensacions més o menys plaents a curt termini, però amb unes conseqüències a mig i llarg termini molt perjudicials per a la salut. El tabac actua com una droga creant tres tipus de dependències: la dependència física de la nicotina, la psicològica en períodes de nerviosisme, situacions d'estrès i la social, quan s'associa el consum de cigarrets a determinades situacions socials.

COMPONENTS DEL TABAC Les substàncies tòxiques que entren en el cos quan es fuma són bàsicament tres: Nicotina: la nicotina és el principi actiu del tabac. Va ser aïllada per Posset i Reiman en 1828. Segons la varietat el tabac conté entre 0,5 i 16% de nicotina. És un alcaloide que indueix l'alliberament d'adrenalina, noradrenalina i dopamina i provoca taquicàrdia, hipertensió i intensa vasoconstricció perifèrica. La nicotina és la responsable de l'addicció del fumador al consum del tabac. Quitrà: substància fosca, resinosa i de sabor amarg composta per diversos agents químics, molts dels quals es produeixen per la combustió (cianur d'hidrogen, monòxid de carboni, diòxid de carboni, òxid de nitrogen, amoníac, etc). És el component de major grau tòxic. Està format per més de cinc-centes substàncies distintes. Conté substàncies carcinogèniques i substàncies irritants. Monòxid de carboni: gas asfixiant capaç de causar malaltia i mort per la seua capacitat de produir hipoxia greu. Apareix sempre que hi ha combustió incompleta de carbonis o de productes que en contenen.

INFLUÈNCIA DEL TABAC SOBRE LA SALUT A través del fum s'incorporen els distints elements continguts en el tabac que provoquen efectes nocius en fibroblastos, cèl·lules sanguínies i inflamatòries i en el sistema immunitari cel·lular i humoral. La calor que es produeix per la combustió del cigarret té contacte directe amb la mucosa

oraln en la qual produeix efectes nocius, entre ells, periodontitis, gingivitis, augment de la pèrdua d'inserció, etcètera. També s'atribueix al tabac la falta d'absorció de les vitamines A, B i C. L'acció del monòxid de carboni, el quitrà i la nicotina a més de produir addicció: •

Augmenta el risc de càncer pulmonar, de laringe, dels òrgans digestius i de l’aparell urinari.

•

Predisposa a la bronquitis crònica, a l'emfisema, a l'EPOC i a l’úlcera pèptica. Està demostrat que predisposa a l'arteriosclerosi, amb les seues manifestacions a nivell coronari, arterial perifèric i cerebral.

•

És factor de risc en l'aneurisma de l'aorta abdominal i factor agreujant de la hipertensió arterial.

•

El tabac indueix efectes hemodinàmics aguts, alguns per augment de l'activitat del sistema nerviós simpàtic. Augmenta la freqüència cardíaca, provoca vasoconstricció inadequada i augment de la tensió arterial i del consum d'oxigen.

•

Afavoreix l'agregació plaquetària i la disfunció endotelial. L'oxigenació tissular també es compromet per increment de la carboxihemoglobina.

•

Els fumadors són més propensos a patir les conseqüències de l'arribada de les baixes temperatures, especialment si pateixen afeccions de les vies respiratòries, les conseqüències de les quals produeixen la mort de deu milions de persones a l’any al món.

•

La bronquitis crònica és la malaltia més comuna que sofreixen els fumadors en època hivernal. Es caracteritza per la tos i l'expectoració que persisteix durant mesos.

ELS BENEFICIS PER A LA SALUT QUE ES PRODUEIXEN EN DEIXAR DE FUMAR Els beneficis de deixar de fumar són majors que qualsevol símptoma provocat per l'abstinència. Per aquesta raó és convenient conèixer què succeeix al nostre cos quan abandonem el tabac:

Als vint minuts la pressió sanguínia i el ritme cardíac tendeixen a normalitzar-se. Després de vuit hores la quantitat de nicotina i de monòxid de carboni que conté la sang disminueix a la meitat, cosa que fa que la respiració siga més profunda i que els pulmons s'oxigenen millor. Després de setanta-dues hores hi ha un increment de la capacitat pulmonar, la qual cosa millora la respiració i els sentits del gust i de l'olfacte. Dotze setmanes després d'abandonar l'hàbit millora la circulació sanguínia i el funcionament dels pulmons. En un període aproximat de nou mesos és més notable la recuperació, ja que la tos, la congestió i la sensació de falta d'oxigen es redueixen. La capacitat respiratòria augmenta almenys un 10%. Després de cinc anys sense fumar la persona redueix un 50% el risc de desenvolupar un càncer de pulmó, mentre que després de deu anys aquest risc és semblant al d'una persona que mai no haja fumat. D'altra banda, el risc de patir càncer de bufeta es redueix un 50% en tan sols uns anys d'haver deixat de fumar, així com el del càncer de la cavitat bucal i de l'esòfag.

Després de quinze anys d'haver abandonat l'hàbit de fumar el risc d'una malaltia del cor es redueix fins a arribar a ser igual al d'una persona que mai no haja fumat.

MESURAMENT DE LA DEPENDÈNCIA DE LA NICOTINA

El qüestionari de tolerància de Fagerstöm (QTF) és un test que permet avaluar el nivell de dependència d'un fumador per elaborar un programa de cessació tabàquica acceptable i efectiu (Fagerstöm 1978, Fagerstöm & Schneider, 1989).

Qüestionari de tolerància de Fagerstöm:

Preguntes 1. Quant de temps transcorre des que us alceu fins al primer cigarret?

2. Teniu dificultats per a no fumar en llocs on és prohibit (p. ex., a la biblioteca, al cine)? 3. Quin cigarret us costarà més suprimir? 4. Quants cigarrets fumeu al dia?

5. Fumeu més freqüentment durant les primeres hores del dia que durant la resta del dia? 6. Fumeu quan heu de fer llit per una malaltia la major part del dia? 7 Quin nivell de nicotina marca la vostra marca actual de tabac?

8. Inhaleu el fum?

Respostes

Punts

Menys de trenta minuts Més de trenta minuts

1

Sí No

1 0

El primer del matí Qualsevol altre Quinze o menys Setze – vint-i-cinc Vint-i-sis o més Sí No

1 0 0 1 2 1 0

Sí No

1 0

0,9 mg o menys 1,0 – 1,2 mg 1,3 mg o més

0 1 2

Mai De vegades Sempre

0 1 2

0

* La puntuació màxima és 11. Una puntuació menor de 7 indica un nivell baix de dependència de la nicotina, mentre que una puntuació major de 7 indica un nivell elevat de dependència de la nicotina. El CTF suposa que la dependència de la nicotina està relacionada amb:

Freqüència de consum de la substància (nicotina), és a dir, el nombre de cigarrets que es fumen al dia. Potència de la dosi, és a dir, el contingut de nicotina d'una marca. Via d'administració, és a dir, si s'inhala el fum. Hora del primer cigarret del dia. Avaluació subjectiva de la importància del primer cigarret del matí. Taxa de consum de cigarrets durant les primeres dues o quatre hores després de despertarse (autoobservació). El primer cigarret del dia és teòricament el més important a causa de la seua capacitat d'alleujar els possibles símptomes d'abstinència després d'una nit sense fumar. El CTF posseeix una puntuació que oscil·la entre 0 i 11. La dependència de la nicotina és major com més alta és la puntuació.

Tabaquisme i embaràs L'exposició prenatal al tabac provoca alteracions del sistema respiratori dels xiquets prematurs. Font: AMERICAN JOURNAL OF RESPIRATORY AND CRITICAL CARE MEDICINE. 158:700-705, 1998, desembre de 1998. Els xiquets prematurs que durant la gestació van sofrir l'exposició al tabac, per l'hàbit de les seues mares, mostren alteracions de la funció respiratòria, les quals es poden manifestar fins i tot fins a set setmanes abans de la data esperada de part. Els efectes potencials que el tabac pot provocar durant la gestació, en la maduració dels pulmons i en el desenvolupament de les vies aèries inclouen alteracions estructurals, interferències en el control de la respiració i en el desenvolupament del sistema immunològic. Segons els investigadors, aquestes troballes posen de manifest la necessitat de desenvolupar programes i estratègies que tendisquen a disminuir la prevalència del tabaquisme entre les dones embarassades.

LEGISLACIÓ La normativa sobre prohibició del consum de tabac en llocs públics està detallada en el RD 192/88, de 4 de març, del Ministeri de Sanitat i Consum, sobre limitacions en la venda i ús del tabac per a la protecció de la salut de la població, juntament amb la normativa de la Comunitat Valenciana: llei 3/97, de 16 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre drogodependències i altres trastorns addictius, en la qual s'estableixen i regulen un conjunt de mesures i accions encaminades a la prevenció, l’assistència, la incorporació i la protecció social de les persones afectades tant per l'ús o abús de substàncies que poden produir dependència com per altres trastorns addictius.

PÀGINES WEB D'INTERÈS http://www.cdc.gov/spanish/tabaco.htm

http://www.pmministries.com/ministeriosalud/tabaco/tabacoindex.htm http://usuarios.lycos.es/JCarlosG http://www.sedet.es/