Salut i Malaltia

Factores de riesgo. Infecciones. Microorganismo. Bacterias. Hongos. Toxinas. Antibióticos. Órganos. Tercera edad. Vacunas. Inmunidad. Transplantes

2 downloads 478 Views 318KB Size

Recommend Stories


Tècniques de treball en. història de la malaltia i de la salut: què cal fer?
Societat Catalana d'Història de la Medicina Barcelona, 7 d'octubre 2015 Tècniques de treball en història de la malaltia i de la salut: què cal fer?

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT Propietat: AJUNTAMENT DE SABADELL Situació: PASSOS SUBTERRANIS DE LA GRAN VIA DE SABADELL Autor: Joaquim MARIN

Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)
Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) Què? El Programa sanitari d'atenció a la salut sexual i reproductiva és un servei d'activitats assis

Story Transcript

TEMA 7.- SALUT I MALALTIA 1.- QUà à S LA SALUT? En el passat, salut era l'absència de malaltia. Les malalties eren freqüents a causa del desconeixement d'hà bits saludables, falta d'higiene i de les limitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida, els malats quedaven incapacitats. Actualment, salut afig a l'absència de malaltia el benestar fÃ−sic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental. A principis del segle XX, les malalties més esteses van ser les contagioses, actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades amb un estil de vida poc saludable. COM PREVENIR LES MALALTIES Aquests treballs estan basats en l'etiologia, o origen de la malaltia, en el patrons de distribució i mecanismes de transmissió de la malaltia. Factors de risc: Per a prevenir i tractar les malalties hi ha que identificar els factor següents: • Alimentació rica en greixos i sucres. • El consum de tabac, alcohol o altres drogues. • La falta d'higiene personal. • Certs tipus de faena. • Una vida estressada. 2.- LES MALALTIES INFECCIOSES LES MALALTIES INFECCIOSES Sà N PRODUà DES PER MICROORGANISMES Els agents que les causen són els bacteris, els virus i organismes parà sits. Els bacteris i els fongs. La gran majoria de bacteris són organismes inofensius per a l'esser humà . Els bacteris que causen malalties son molt diferents. Alguns infecten els teixits de l'organisme, com la tuberculosi. D'altres produeixen unes substà ncies verinoses (toxines). Moltes intoxicacions alimentà ries es deuen als aliments en mal estat, botulisme. La majoria dels fongs són beneficiosos, els llevats responsables de la fermentació alcohòlica. Hi ha fongs perjudicials que causen malalties a la pell. LA TRANSMISIà DE LES INFECCIONS • Per contacte directe amb la pell d'una persona malalta, o objectes contaminats, com tovalloles, gots, raspalls de dents o xeringues. La pallola i la varicel·la. • A través de l'aire, quan la persona infectada parla, tus o esternuda a prop. Grip, la pneumònia i catà rros. 1

• A través de l'aigua o d'aliments contaminats. Còlera, salmonel·losi. COM PREVENIR LES INFECCIONS? Per a evitar el contagi de malalties infeccioses s'ha de procurar: • Tenir cura de la higiene corporal. • Cuidar, netejar i desinfectar les ferides. • Rentar-se les mans abans de menjar o de preparar qualsevol aliment. • Beure només aigua potable i consumir aliments acabats de cuinar o conservats a la nevera. Les autoritats sanità ries i els ajuntaments han d'assegurar l'abastiment d'aigua potable i d'aliments en bon estat i proporcionar una atenció sanità ria adequada. ELS ANTIBIà TICS Són medicaments que destrueixen els bacteris causants de les infeccions. Amb l'ús generalitzat d'antibiòtics, van aparéixer bacteris resistents als antibiòtics. Aquests medicaments només s'han de prendre per indicació del metge. 3.- LES MALALTIES NO INFECCIOSES LES MALALTIES NO INFECCIOSES Es deuen a l'alteració d'alguns dels teixits i òrgans del cos. Malalties més freqüents: Que provoquen la mort prematura: • El cà ncer, que afecta òrgans molt diversos i persones de totes les edats. • Les malalties cardiovasculars, l'arteriosclerosi, l'infart de miocardi, l'apoplexia i la hipertensió arterial. EL Cà NCER. El terme cà ncer inclou moltes malalties, que originen un tumor cel·lular o neoplà sia. Si el tumor queda localitzat en un teixit concret i no arriba als vasos sanguinis, és un tumor benigne. Si produeix cèl·lules que arriben a la sang es un tumor maligne que pot invadir altres òrgans. Els carcinògens són factors que transformen una cèl·lula normal en cancerosa: substà ncies quÃ−miques; radiacions; partÃ−cules i agents mutants que pot alterar l'ADN; radiació ultraviolada de la llum solar; substà ncies alimentà ries. Els tipus de tumor varien entre els sexes. L'estil de vida i els costums saludables eviten que s'arribe a patir la malaltia. Es pot prevenir el cà ncer? Per a prevenir el cà ncer es recomana:

2

• No fumar • Evitar additius alimentaris del tipus de les anilines. • No consumir alcohol. • Mantenir una dieta rica en fibra vegetal i pobra en greixos i proteïnes. • No exposar-se innecessà riament als raigs X, ni a radiacions ultraviolades procedents del Sol. LA SALUT A LA TERCERA EDAT L'envelliment provoca canvis en tots els sistemes i aparells del nostre cos. • L'aparell locomotor de les persones de més edat pateix alteracions, els ossos perden consistència i flexibilitat; degeneració de les articulacions o artrosi. • La capacitat de percepció dels sentits descendeix de manera notable. • La disminució del nombre de neurones provoca que els reflexos siguen més lents. En pocs anys el nombre de persones de la tercera edat pot igualar el de la resta de la població. 4.- LES DEFENSES DE L'ORGANISME: EL SISTEMA LIMFà TIC. EL SISTEMA LIMFà TIC. Esta format pels òrgans limfà tics, els vasos i ganglis limfà tics. Funcions més importants que contribueixen al manteniment de l'homeostasi: Recollir el liquid acumulat al voltant de les cèl·lules o lÃ−quid intersicial, i abocar-lo a la sang. El lÃ−quid intersicial, quan es troba dins dels vasos limfà tics, s'anomena limfa. Transportar els greixos i les vitamines solubles en lÃ−pids des de les vellositats intestinals fins al sistema circulatori. Contribuir a la defensa de l'organisme contra malalties. ELS à RGANS LIMFà TICS La medul·la òssia roja dels ossos, el tim i la melsa. Altres òrgans amb teixit limfoide són les amÃ−gdales i l'apèndix. Els limfòcits es transformen en limfòcits T, si maduren en el tim i actuen contra cèl·lules infectades per virus i cèl·lules canceroses. Els limfòcits B, de la medul·la òssia, produeixen anticossos. Els macròfags són cèl·lules fagocità ries per engolir gèrmens patògens i grans molècules. 5.- LES DEFENSES DE L'ORGANISME: EL SISTEMA IMMUNE EL SISTEMA IMMUNE à s el responsable que el nostre organisme es defenga davant de la invasió de gèrmens (antÃ−gens). TIPUS DE IMMUNITAT

3

- InespecÃ−fica, consisteix en el rebuig no selectiu d'organismes patògens. • Les barreres d'entrada, pell i mucoses de l'aparell digestiu. • La inflamació • Proteïnes del plasma que destrueixen els bacteris (sistema de complement). - Especifica, es la capacitat dels organismes per a actuar enfront de cada substà ncia o agent patogen. S'anomena antigen les substancies estranyes, que estimulen la resposta del sistema immune i la producció d'anticossos. Els anticossos són proteïnes produïdes per a contrarestar un antigen. VACUNES I IMMUNITZACIà La immunitat és deguda al fet que l'organisme produeix limfòcits de memòria especÃ−fics contra els antÃ−gens. Aquesta es la base de les vacunes. Immunitat activa, l'organisme produeix anticossos contra un antigen, una vegada que ja hi ha estat en contacte. Per això moltes malalties es pateixen una vegada. Immunitat passiva, infeccions en què no es pot esperar que l'organisme fabrique anticossos. MALALTIES DEL SISTEMA IMMUNE Al·lèrgies.- Hipersensibilitat d'un organisme enfront de substà ncies del medi, pol·len, pèl,.. Malalties autoimmunes.- Error del sistema immune, són malalties greus com l'esclerosi múltiple, lupus eritematós, l'artritis reumatoide i diabetis juvenil. La sida o la sÃ−ndrome d'immunodeficiència adquirida, causada per el virus VIH, que infecta les cèl·lules del sistema immune i impedeix que desenvolupen les seues funcions. 6.- ELS TRASPLANTAMENTS Permeten substituir un òrgan o un teixit danyat, com la medul·la òssia roja, per un altre d'un organisme sa. QUINS à RGANS ES TRASPLANTEN ACTUALMENT • El renyo, és el que ofereix uns resultats més satisfactoris. • El fetge, • El cor humà , el primer va ser l any 1967. • Pulmó, pà ncrees, intestÃ−, .. Actualment hi ha molts equips de metges i investigadors que treballen per millorar les trasplants, els problemes d'incompatibilitat són molt importants i moltes persones tenen reserves ètiques sobre la seua utilització. La conscienciació social i la generositat de la nostra societat han col·locat Espanya al capdavant pel que fa el nombre de trasplantaments. Les campanyes de donació d'òrgans poden ajudar a disposar d'òrgans suficients per a realitzar els trasplantaments.

4

2

5

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.