Societat Catalana d'Història de la Medicina Barcelona, 7 d'octubre 2015

Tècniques de treball en història de la malaltia i de la salut: què cal fer?

Àlvar Martínez Vidal Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero Universitat de València

1

què cal fer?

2

Què cal fer 1. Reflexions prèvies 2. Plantejament del problema 3. El pla de treball 4. Inconsistències

3

Què cal fer 1. Reflexions prèvies + aprenentatge des de l'ofici vs. estudis reglats + adquisició de coneixements, habilitats, valors, actituds + la figura del mestre (llums i ombres)

4

"El fallecimiento del periodista Joaquim Ibarz ha sido objeto ya  de sentidos recuerdos. En este artículo quiero reflejar su labor  tomándola como símbolo de algo que el periodismo ha  perdido: maestros. Desde que el concepto máster se impuso  como escuela y, a la vez, como probable agencia de empleo, el  término maestro se usa únicamente en los obituarios. Ya nadie  aprende en las redacciones, y si lo hace es por su propia cuenta  y, a menudo, amargas lecciones. Pero aquel hombre, aquella  mujer que te devolvían lo que habías escrito y te exigían más,  aquellos que te enseñaban cómo hacerlo, han desaparecido. Y  no solo por muerte natural. No son rentables.  ..//..

5

..//.. Maestros no quedan, aunque sobra gente que va  dando lecciones sobre el periodismo del futuro, el  futuro del periodismo, el periodismo sin futuro y el  futuro sin periodismo. Ruido. Me dan pena los jóvenes sin maestros, es decir, me  dan pena los jóvenes. Y no solo en este oficio nuestro,  sino en todos. Me da pena el actor que entra  directamente a hacer el ganso en una teleserie y que  no ha servido antes café a sus compañeros de  compañía teatral. No hay maestros ni aprendizaje. No  hay más que provecho inmediato. Maruja Torres (El País, 17.03.2011) 6

Què cal fer 1. Reflexions prèvies 2. El plantejament del problema 3. El pla de treball 4. Inconsistències

7

Què cal fer 1. Reflexions prèvies 2. Plantejament del problema: a) insatisfacció amb la historiografia b) justificació: rellevància del tema i de l'enfocament escollit c) formulació de la pregunta o preguntes d) delimitació dels objectius e) fixar un cronograma de treball

8

2. Plantejament del problema a) insatisfacció amb la historiografia • què és allò que ja se sap • com s'ha estudiat • qui ho ha estudiat • quines mancances o desenfocaments presenta i per què

9

2. Plantejament del problema b) justificació (per què i per a què) • rellevància del tema en relació amb la historiografia existent • necessitat de l'enfocament que s'ha triat • finalitat de la investigació

10

2. Plantejament del problema c) formulació de la pregunta • una ment que s'interroga constantment • The Sense of Wonder (R. Carson, 1956) • opció a la creativitat: la inspiració • cal enunciar-la de la manera més clara i concisa possible • i, potser, caldrà reformular la pregunta més endavant

11

2. Plantejament del problema d) delimitació dels objectius • enunciar els objectius (o l'objectiu) de la recerca • han de ser factibles • es diu que el compliment d'un objectiu s'ha de poder avaluar (percentatge d'assoliment)

12

2. Plantejament del problema e) elaboració el cronograma • estimació del temps que requerirà cada fase del treball • assignació de tasques en el temps als diversos membres de l'equip en funció dels objectius • cal tenir-lo sempre present

13

Què cal fer 1. Reflexions prèvies 2. Plantejament del problema 3. El pla de treball 4. Inconsistències

14

3. El pla de treball a) elaboració d'un pla de recerca per escrit • justificació del treball • l'heurística de fonts • la hipòtesi(s) de treball • els objectius • els membres de l'equip • el cronograma

15

3. El pla de treball b) l'heurística: les fonts històriques • arxius (correspondència, històries clíniques, expedients) • textos manuscrits i impresos (llibres, revistes, fullets) • instruments diagnòstics o terapèutics • iconografia (pintures, dibuixos, gravats, fotografies, documentals) • utillatge mèdic • publicitat mèdica / farmacèutica • literatura gris (tríptics, anuncis, cartells, prospectes de medicaments) • etc. 16

3. El pla de treball c) la cerca de literatura secundària (bibliografia crítica) (*) • recuperació de la bibliografia citada en articles o llibres rellevants • consulta de Google Scholar (Acadèmic) • consulta de bases de dades bibliogràfiques (p.e., Dialnet, Bibliografía Histórica de la Ciencia en España, Pubmed)

(*) La cerca hauria de ser sistemàtica i exhaustiva

17

3. El pla de treball d) l'anàlisi de les fonts i la lectura de literatura secundària • marques en les còpies (en paper o en versió digital) • elaboració de notes de lectura (*) - cites literals (entre cometes) - resums de continguts - idees pròpies

• processament amb bases de dades (Filmaker, Excell, RefWorks)

(*) Cal anotar sempre la procedència de la informació per mitjà (d'un resum) de la referència bibliogràfica. 18

3. El pla de treball e) elaboració de resultats • decidir quin és el format i, en funció del tipus de públic destinatari, redactar o confeccionar el producte final • en un treball d'investigació, cal citar sempre la procedència de la informació que es fa servir, tant si es tracta d'una font com si es tracta de literatura crítica, de manera que el lector (o investigador) puga analitzar l'entrellat del discurs i identificar cadascuna de les seues parts; altrament, no es pot avançar • en un treball de divulgació, les cites no són estrictament necessàries, però sempre hi ha algun deute que cal reconèixer (per tal de no apropiar-se d'allò que no és nostre) • la veu de l'autor(a): la persona que narra i el temps verbal 19

Què cal fer 1. Reflexions prèvies 2. Plantejament del problema 3. El pla de treball 4. Inconsistències

20

4. Inconsistències a) el presentisme • és el pecat capital de l'historiador • el passat és jutjat amb els valors del present • "el passat és un altre món", "el passat és un món estrany"

b) l'adscripció/orientació ideològica de l'investigador(a) • l'objectivitat com a aspiració • la impossibilitat de l'absoluta neutralitat ("parti pris") • la història importa ("history matters")

21

Per saber-ne més: Eco, Umberto. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Barcelona: Gedisa, 2001. Huisman, Frank; John Harley Warner, John Harley (eds.), Locating Medical History. The Stories and Their Meanings. Baltimore and London: Johns Hopkins U.P., 2008. Janué i Miret, Maria Concepció (ed.), Pensar històricament. Ètica, ensenyament i usos de la història. València: PUV, 2004. Tosh, John. Why history matters. London and New York: Palgrave Macmillan, 2008.

22

Frank Huisman, Frank; John Harley Warner, John Harley (eds.), Locating Medical History. The Stories and Their Meanings. Baltimore and London: Johns Hopkins U.P., 2008. 23

"In the end, I feel better about our field than I did before  reading this book. I even take a somewhat perverse  pleasure in belonging to a domain that is so undisciplinary  in character and that collectively shows healthy skepticism  toward the newest intellectual fashions. This is perhaps my  personal form of intellectual anarchism. (…) And I have  always been aware that we have the good fortune to be  dealing with issues and institutions that have become  increasingly central to any understanding of social  structure, power relations, knowledge claims, and cultural  values. For a field that is not "real" discipline, this is not a  bad place to start."

George Weisz (McGill University): "Essay Review: Making Medical  History". Bull. Hist. Med., 2006, 80: 153‐159.

24