INTRODUCCIÓ

El document que teniu a les mans és el material didàctic del bloc temàtic de PEDAGOGIA del curs de MONITOR d’activitats en el lleure infantil i juvenil. Aquest material recull tots els continguts i conceptes del bloc de Pedagogia treballats en diferents sessions teòriques del curs de monitor. L’objectiu del material és proporcionar informació complementària i de suport, a més de ser una eina útil per a la posterior tasca que realitzareu com a monitors i monitores en diferents àmbits i activitats de l’educació en el lleure. Així, en aquest document hi trobareu els següents continguts, treballats en les següents sessions teòriques del curs: -

IDEARI I PEC. Sessions del procés educatiu en el lleure.

-

Els objectius, MÈTODES I MITJANS EDUCATIUS. Sessió d’objectius, metodologia i mitjans educatius.

-

EL P.R.A. Sessió de Planificació, Realització i Avaluació d’activitats educatives en el lleure.

Escola d’educadors Quiràlia Edició: Escola d’educadors Quiràlia Elaboració: Núria Vilarrasa, Eva Prat i Ivan Generó 1a edició: novembre de 2008 2a edició: març de 2010

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

1

ÍNDEX

1. Intervenció educativa en l’àmbit del lleure ....................................................................... 3 2. L’IDEARI .................................................................................................................. 4 3. EL P.E.C. ................................................................................................................. 6 4. Els objectius educatius ................................................................................................ 8 5. La metodologia ....................................................................................................... 14 6. Els mitjans de l’educació en el lleure ............................................................................ 18 7. El P.R.A. ............................................................................................................... 20

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

2

AMBIT PEDAGÒGIC

1.INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN L’ÀMBIT DEL LLEURE Podem definir el marc educatiu com l’àmbit en el que es desenvolupa qualsevol acció educativa intencional i sistemàtica. El marc educatiu de l’educació en el lleure se situa en l’educació no formal i la seva finalitat és l’aprofitament de l’oci. Les accions de l’educació en el lleure fan referència a necessitats de les persones, de la societat o de les institucions socials. El temps lliure és una realitat social que presenta una gran i creixent quantitat de dimensions pedagògiques i de possibles formes d’intervenció educativa. Entenem per intervenció educativa l’actuació planificada i organitzada de forma sistemàtica per un educador/a, per tal d’acostar els participants a uns objectius fixats prèviament a través d’una metodología determinada. Cal tenir present que, en la nostra societat, hi ha diverses institucions i àmbits que juguen rols educatius: familia, grup d’iguals, escola, mitjans de comunicació – i que, sovint, aquests rols poden basar-se en idees i actituds poc o gens afavoridores del plantejament educatiu que ens hem marcat. L’educació en el lleure vol transmetre una determinada opció formativa, basada en uns valors i unes actituds, per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu per part dels participants en les activitats de lleure. D’altra banda, cal tenir present que, com en tots els processos educatius, hi ha una part del procés que no és intencional. En l’educació en el lleure, el paper dels monitors/es és molt important, perquè els educands es fixen molt en les seves actituds i comportaments (molt més que en l’educació formal). Els monitors i monitores són persones de referencia – alternatiu als pares, mestres i al “món dels adults” en general- , un model que pot ser tingut en compte, tan pel que fa a l’aspecte extern, que pot ser captat visualment, com per aquelles qüestions que no es veuen directament (actituds, motivacions, valors), i, per tant, transmeten pel que són, pel que pensen, pel que fan, pel que diuen. De fet, per mitjà de l’emulació, de l’imitació d’altres individus, també es produeix una part del desenvolupament de la nostra personalitat i de l’aprenentatge de comportaments socials. D’aquí rau la importancia del compromís del monitor/a. Però no per això ens hem de deixar portar per les bones intensions i la nostra presencia. Si la nostra finalitat és educar, hem de ser capaços d’asseure’ns i elaborar un Projecte educatiu, sustentat per un projecte educatiu conegut i acordat per tot l’equip de monitors.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

3

2.L’IDEARI - Què és l’ideari? L’ideari d’una entitat educativa és un document sòcio-filosòfic, elaborat per la pròpia entitat,en el qual es defineixen, a nivell teòric, els principis ideològics, els trets identificatius i l’estil educatiu del centre. Per tant, l’ideari esdevé el punt de referència de tot el treball de l’entitat i expressa allò que vol ser l’entitat. És una targeta de presentació. Com a tal, l’ideari ha de tenir un caràcter permanent, i ha de ser fix i estable. Sobre els principis ideològics de l’ideari es fonamenten les teories pedagògiques, que es derivaran en la tasca educativa de l’entitat i marcaran els límits d’aquesta.L’ideari no és una eina de treball, més aviat és una eina d’orientació que permet desenvolupar la resta de documentcions pedagògiques. Les seves funcions són les d’establir el model de persona i de societat de l’entitat, i també l’opció de trascendència. L’ideari és redactat tan sols un cop, i no admet canvi. És per això que la seva redacció ha de ser prou generalista com per poder adaptar-se als canvis socials i culturals del seu entorn, però sense perdre la capacitat de definir unes opcions ideològiques clares. És un document que, tot i que normalment és elaborat pel responsable de l’entitat, cal que tingui en compte les aportacions de tots els membres de l’equip educatiu. L’ideari és un document públic, sintètic i inequívoc, i tots els integrants del centre (equip educatiu, famílies, infants,...) el poden llegir, admetre o rebutjar.

- Necessitat de l’ideari L’ideari és el pas previ i necessari al projecte educatiu. Per una banda, l’ideari té una funcionalitat interna, ja que serveix a la pròpia entitat per prendre consciència de la seva identitat. Per altra part, serveix per donar-se a conèixer a l’exterior, a la societat. Així doncs, cal que l’ideari sigui públic, perquè pugui ser conegut per qualsevol persona interessada, amb la finalitat que, un cop conegut, el puguin acceptar o rebutjar.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

4

- Elements que configuren l’ideari -Model de persona: defineix el perfil de persona que considerem ideal; és a dir, el model vàlid per transmetre valors, normes i actituds als infants i joves del centre. -Model de societat: perfila el model de relacions entre les persones i de les persones vers el medi que ens envolta. Defineix el tipus de societat que creiem més encertada. -Model d’acció: recull dels diversos aspectes respecte la línia de treball triada pel centre, per tal de transmetre els valors escollits en l’ideari. -Model dels infants i joves: definició del perfil dels usuaris i usuàries a qui va dirigit el nostre estil d’acció.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

5

3.EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE. EL P.E.C. El Projecte educatiu de centre és un document pedagògic, elaborat per tots els components del centre, que expressa l’acció educativa, d’acció i d’organització del centre. Qualsevol centre de lleure ha d’elaborar un projecte educatiu. Aquest document ha de recollir la raó de ser de l’entitat, les seves finalitats i objectius, i els mitjans generals que utilitzarà per aconseguir-los. És, per tant, un document teòric que fomenta l’existència del centre. S’ha d’elaborar en coherència i relació amb l’ideari i tenint en compte la realitat del centre (entorn, monitors, infants i joves, famílies, mitjans, infraestructura, etc). El PEC es sitúa entre allò que “vol ser” (ideari) i “allò que es fa” (les activitats). El PEC té un caràcter temporal i s’ha d’anar revisant periòdicament, per tal d’incorporar les espectatives socials i/o pedagògiques.El disseny del projecte ha de preveure els mecanismes adequats per tal que la seva modificació no sigui difícil, sinó que sigui una renovació habitual en funció dels diferents canvis que es van incorporant d’una forma coherent al marc general que el projecte ha definit. El PEC és un instrument per a la gestió que enumera i defineix les notes d’identitat, formula els objectius que aquesta pretén i expressa l’estructura organitzativa de la institució.

En un primer moment cal determinar els eixos fonamentals de les nostres intencions. En la redacció del PEC s’han de tenir en compte els següents apartats: - Àmbit contextual: Per dur a terme un projecte educatiu, cal que comencem per fer una anàlisi del context en el que ens movem. Això ens ajudarà a fer un projecte educatiu real i concret. Cal analitzar l’àrea geogràfica de la nostra acció, i descriure-la a nivell macro (pot ser la regió, la comarca, el poble...) i a nivell micro (el barri, el centre cívic, el casal...) Cal concretar el lloc on ens ubicarem. - Àmbit ideològic: En aquesta fase s’ha de definit la nostra filosofia, respondre a “Qui som?”; especificar la base del nostre funcionament, les nostres creences, les idees que guien la nostra feina... S’ha de determinar, doncs, la naturalesa del projecte: Hi ha qui l’anomena també la “Motivació”. Cal especificar la idea representativa del plantejament, identificant si cal el programa i/o la institució de la qual

depèn. També cal concretar si és una idea que ha sorgit del no res

simplement per un servei necessari, o si es tracta del perfeccionament o ampliació d’una idea o projecte ja existent. Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

6

- Àmbit pedagògic:Primer de tot, cal establir la finalitat del projecte; es tracta de reflectir allò que utòpicament volem aconseguir, la fita de màxima optimització i al mateix temps si ens hem servit d’experiències semblants o de propostes d’altres persones i/o institucions al mateix temps que justifiquem la nostra manera d’actuar per aconseguir-ho. Un cop establerta la finalitat màxima del nostre projecte, hem de passar a la formulació d’objectius. Els objectius són la declaració del que volem aconseguir a través de cada acció i al mateix temps ens guien l’acció evitant així realitzar una suma d’activitats inconnexes. Ens permeten entendre el significat, la causa i la conseqüència de la nostra acció educativa. Els diferenciem en objectius generals, que són globals i integrals, i objectius concrets o específics, graduals i per edats o etapes evolutives concretes (més endavant s'exposa un apartat específic de formulació d’objectius). És en aquest apartat que s’han de definir també els conceptes principals que transmetrem a través de la nostra acció educativa amb els infants, és a dir, els continguts. - Àmbit metodològic: Sabem on ens trobem, qui som i què volem aconseguir, per tant, queda per aclarir “Com ho fem?”. Es tracta de redactar les accions i activitats que ens permetran aconseguir els objectius establerts. Cal enumerar i explicar els diversos passos que s’aniran fent i les diverses etapes que s’aniran superant. La metodologia implica definir tasques, normes i procediments per dur a terme, i les activitats que farem. En línies generals, i sempre sota la perspectiva de l’educand, la metodologia pot ser: -

Passiva: Quan l’educand no actúa, escolta i com a molt pren notes. Es la metodologia per excel·lència de les classes magistrals.

-

Activa /participativa: Hi ha qui les diferencia, però en general és quan l’educand, a través d’activitats vàries (recerca, jocs, tècniques de dinàmica de grups, treballs...) aprèn a partir de la seva pròpia acció.

-

Reflexiva: És especialment utilitzada quan volem treballar valors i comportaments conscients perquè treballa la capacitat de judici i valoració i també la capacitat organitzativa (assemblees, discussions, jocs de rol...).

Amb la metodologia hem de definir els mitjans educatius que utilitzarem per aconseguir els objectius. Per tant, haurem de deixar clar com ha d’actuar el monitor/a, quin ha de ser el seu estil d’intervenció, quin tipus d’activitat cal fer i com les hem de fer.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

7

- Àmbit estructural:En aquest apartat, hem de tenir en compte els diversos factors que han de configurar l’organització. - Recursos humans: Descriure la quantitat i qualitat de persones que ens caldran per dur a terme les activitats que estipula el projecte i les responsabilitats de cada una.S’han d’estructurar els càrrecs i els serveis del centre. - Recursos materials :Per una banda el projecte ha de reflectir el material que necessitarem, les instal·lacions, els equipaments i els instruments. - Recursos econòmics, és a dir, els diners que ens costarà realitzar-ho i com aconseguirem aquests diners (quotes nens i nenes, activitats extraordinàries, subvencions...). - Durada : S’ha d’especificar per una banda la durada del projecte (un curs, un any, 15 dies...) i per l’altra també cal anticipar com es pot seguir en un futur acabat el projecte (projecció), o quan s’ha d’acabar si els objectius no s’assoleixen. Esquema que exemplifica l’estructura de l’ideari i del PEC. IDEARI

PEC

El titular i tot el centre

QUI L’HA DE FER?

Entre tots

El que el centre vol ser

QUÈ HA D’EXPRESSAR?

El que el centre pretén

Macro-circumstàncies polítiques, socials i educatives.

FACTORS A TENIR EN COMPTE

Micro circumstàncies de temps, lloc, persones i mitjans concrets

Línies mestres, avantprojecte, acceptació

PROCÉS A SEGUIR O METOLOGIA

Mentalització, avantprojecte, treball en grup, nova redacció, aprovació i acceptació

Breu, clar i senzill

REDACCIÓ

Ni teòric, ni pràctic: realitzable i concret

Per tal que la societat conegui la realitat del centre.

DIVULGACIÓ I ÚS

Difusió en el centre. És una pauta i norma al llarg del curs. Avaluació continua i és la base per a successives reformes.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

8

4.ELS OBJECTIUS EDUCATIUS En primer lloc cal definir què és un objectiu: “Declaració d’unes intencions en el marc d’un programa o un projecte”. Els objectius de l’educació són les conductes desitjables que s’espera que siguin adquirides pels infants mitjançant l’educació, i que han de quedar paleses a totets les àrees de la personalitat, tant en els pensaments com en els actes. Els objectius educatius són els grans pilars sobre els quals anirà adreçada tota l’acció, i es concretitzen mitjançant els objectius generals i específics, que surten a partir dels objectius educatius de centre. La diferència entre educari i entretenir radica, doncs, en el plantejament dels objectius educatius, en els quals s’han d’inspirar les activitats que preparem.

Formulació d’objectius Així, doncs, en tant que declaració d’intencions, l’objectiu sempre suposa una acció, que ve reflectida en la utilització d’un verb en la seva formulació. Perquè és important la formulació d’objectius? -

Perquè necessitem expressar amb paraules comunes, tots els educadors/es allò que volem aconseguir. Només així sabrem si perseguim els mateixos fins, si estem d’acord en allò fonamental...

-

Perquè necessitem orientar el treball educatiu, fer-lo coherent amb les nostres idees i valors.

-

Per pura honradesa davant els infants i la seva família. El nostre treball educatiu ha de ser transparent, sense res a amagar. Es tracta que els objectius educatius arribin a ser conscientment assumits pels infants durant el procés educatiu.

En conseqüència, els objectius han de ser explícits, s’han de discutir, acordar, escriure, revisar, etc; perquè només així el nostre trebll serà eficaç i podrem millorar-lo progressivament. Per formular bé els objectius, hem de tenir en compte les següents característiques: -

Els objectius educatius han de regir les activitats, i no al revés. Són les activitats les que es programen a partir dels objectius.

-

Els objectius educatius han de ser explicitats i interioritzats pels infants. No han de ser cap estratègia secreta dels monitors, sinó que cal dialogar i reflexionar amb els infants per tal de

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

9

construir col.lectivament el marc de valors i finalitats de les accions. Caldrà buscar l manera adequada de fer-ho. Un exemple seria l’elaboració d’un mural amb les normes del grup.

-

Els objectius educatius s’han de poder avaluar. Els objectius han de ser assolibles i avaluables. No té raó de ser proposar-nos objectius allunyats de les possibilitats reals dels nens/es, de la seva maduresa psicològica, del seu nivell intel.lectual...

-

A l’hora de formular, s’ha de tenir en compte que: o

Han de centrar-se amb l’educand.

o

Han de ser escrits de forma entenedora i senzilla

o

Han d’estar redactats en positiu.

o

No s’han d’expressar intencions ni activitats, sinó resultats.

o

No és bo fixar-se massa objectius, i que després no es puguin treballar per manca de temps o de capacitat. S’ha de ser realista i conèixer les pròpies limitacions.

o

S’ha de ser pacient amb els infants. No es pot pensar que, per haver-los dit una cosa un cop, ja l’han hagut d’aprendre. Quan es tracta de transmetre valors, no podem esperar que s’assoleixin de la nit al dia. Els valors es van assolint poc a poc, i de vegades es fan dos passos endavant i un enrere.

o

Sobretot, s’ha de pensar que els infants ens prenen com a model de comportament, no aprendran res de nosaltres si nosaltres no prediquem amb l’exemple.

o

Els infants no són els unics que stan aprenent. Va bé fixar-se objectius com a equip de monitors/es, ajuda a una millor entesa i a una feina més ben feta.

Triar bé els objectius no és una decisió que es pugui prendre a la lleugera: -

S’han de veure les característiques i necessitats del grup. Sobretot cal fixar-se en els defectes, perquè seran els punts en què més cal incidir.

-

S’ha de conèixer bé cada nen/a. Parlar amb els monitors que van tenir el grup en anys anteriors pot ajudar.

Consideracions al voltant dles objectius eductius: -

No és bo fixar-se massa objectius i que després no es puguin treballar permanca de temps o de capacitat. S’ha deser realista i conèixer les pròpies limitacions.

-

S’ha de ser pacient amb els infants. No es pot pensar que, per haver-los dit una cosa un cop, ja l’han hagut d’aprendre. Quan es tracta de transmetre valors, no podem esperar que s’assoleixin de la nit al dia. Els valors es van assolint poc a poc, i de vegades es fan dos passo endavant i un endarrere.

-

Sobretot, s’ha de pensar que els infants ens prenen com a model de comportament, no aprendran res de nosaltres si nosaltres no prediquem amb l’exemple.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

10

-

Els infants no són els únics que estan aprenent. Va bé fixar-se objectius com a equip dem onitors, ajuda a una millorentesa i a una feina més ben feta.

Classificació d’objectius Objectius generals Són la definició de les actituds expressades de forma final i global, que volem que siguin aconseguides pel conjunt dels infants i joves per mitjà de l’educació en el lleure i que s’han de manifestar en totes les àrees de la personalitat. Les característiques pròpies dels objectius generals són: -

Amplis: són vàlids per totes les edats i permanents en qualsevol situació.

-

Integrals: han d’incloure tots els aspectes de la personalitat que s’impliquen i condicionen mútuament.

-

Coherents: són coherents entre ells i amb la línia educativa.

-

Flexibles: perquè el seu grau de generalitat permet que es puguin tenir en compte les diferències individuals.

Objectius específics o concrets Són actituds observables en forma de conducta, són fites concretes, graduals i relativament immediates, és a dir, assolibles a curt termini. Són petites aproximacions cap a les actituds, i marquen el procés a seguir per aconseguir-les. Les seves característiques concretes són: -

Evolutius: cada edat i cada grup concret en funció de les seves necessitats, capacitats i interessos, demanarà formulacions pròpies

-

Avaluables: assolibles al llarg del curs o susceptibles de fer-hi avenços importants

-

Progressius: la seva formulació ha de ser ordenada i acumulativa per avançar cap a l’objectiu general

-

Coherents: s’han d’entendre en funció dels objectius generals dels quals deriven i en reben significat

Haurem de tenir en compte els condicionaments concrets: - Edats, experiències, característiques del grup, psicologia evolutiva, model institucional, medi social i cultural concret...

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

11

Taxonomia d’objectius per a l’educació en el lleure Les taxonomies són unes classificacions que permeten diferenciar els objectius concrets. El seu origen es troba en la necessitat conductista d’operativitzar els objectius per tal que poguessin ser observables. El 1956 es va finalitzar un treball que proposava desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes: se l’anomena la Taxonomia de Bloom. Aquesta taxonomia classifica i ordenal’aprenentatge, facilitant l’activitat planificadora dels educadors. Estableix una estructura jeràrquica en els objectius, que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al d’avaluació. A l’hora de programar s’han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les activitats han d’anar avançant de nivell fins aconseguir els nivells més alts. Els objectius educatius són més que adquisicions de conductes, també són adquisicions

de sabers, i

adquisicions de saber fer isaber estar. No només és important entendre el concepte de solidaritat, sinó que s’ha de saber ser solidari i s’ha de saber estar en una posició solidària. Per tant, una bona forma de plantejar els objectius educatius de manera que afectin la personalitat de l’infant o jove de forma global, és formular objectius que afectin les tres àrees bàsiques de la personalitat:

ÀREA PSICOMOTRIU

SABER FER

Objectius d’hàbits, habilitats i destreses. Objectius d’adquisició de

ÀREA COGNITIVA

SABER

coneixements, d’informacions, de comprensions. Objectius d’actituds, d’interessos,

ÀREA AFECTIVA

SABER SER

d’ideals, de valors, de relació amb els altres.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

12

Programació d’objectius i programa evolutiu Els objectius que es planteja una institució d’educació en el lleure han de considerar, en el seu desenvolupament, la tipologia de participants a la qual adreça les seves accions de formació. Així, cal establir una seqüència d’objectius que es puguin anar assolint al llarg de l’estada del participant en la institució, tenint en compte els processos evolutius.

Pressupòsits: On som? - Medi on treballem. - Característiques del centre. - Característiques dels infants i adolescents. - Característiques del grup. - Filosofia i valors de l’equip de monitors/es.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

Objectius: On volem arribar? Conductes de l’àmbit afectiu i de relació social Conductes de l’àrea cognoscitiva o intel.lectual. Conductes de l’àrea de la psicomotricitat.

13

5.LA METODOLOGIA Metodologia: és la ciència del mètode. Mètode: camí que es segueix, de manera ordenada i sistemàtica per a arribar a una fi. És la manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer una realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament dades, de resoldre un problema. Mitjà: allò que serveix per arribar a una fi. El mètode en relació a l’educació en el lleure ha de donar referències concretes per a la intervenció, a través dels elements metodològics o els mitjans de l’educació. El mètode és una forma de fer, més o menys permanent, que ha d’estar d’acord amb les finalitats educatives, que respongui als objectius. La qüestió metodològica, doncs, no es limita a un element tècnic sense més implicacions, sinó que s’implica directament amb el nostre concepte i amb les finalitats que ens proposem. Si parlem d’educació com a relació entre l’educador i l’educand , tenim el primer element de la nostra metodologia: l’educador. Amb les seves actituds, les funcions que realitza, el tipus de relació que estableix amb els educands, el clima que crea..., són aspectes bàsics en tota acció educativa. Sovint, però, la relació que s’estableix entre educador-educand és una relació mediatitzada per tot allò que sorgeix en la vida en comú, per tot allò que dóna el sentit de participació

als educands: unes

activitats a fer, la pertinença a un grup, la vida quotidiana viscuda en col.lectivitat o el marc institucional en el que s’inscriuen les accions educatives. Aquests elements mediatitzats són els que, juntament amb l’educador, constitueixen els mitjans educatius en el lleure. Elements per plantejar una metodologia - Funcions i paper del petit grup: Una de les especificitats del marc és la possibilitat de fer petits grups. Un mètode educatiu ha de preocupar-se d’aquest aspecte, ha de pensar en la possibilitat d’una educació socialitzada - Un rol o paper per cadascú: per educar haurem de tenir presents les diferents predisposicions, potencialitats i interessos de cadascú. El marc ha d’oferir la possibilitat d’una educació que s’adeqüi a ritmes i característiques diferents.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

14

-

Participació: cal preveure el grau de participació dels participants. Segons el marc, el grau de participació serà diferent, tot i que moltes entitats d’educació en el lleure treballen per aconseguir una major participació i implicació en els projectes i gestió en el grup

-

Elements d’organització del gran grup: hi ha d’haver unes normes clares de funcionament i organització, ja siguin escollides pel grup o imposades pels educadors, segons quin sigui el marc d’actuació

-

Coherència en les actituds: les actituds s’eduquen amb l’exemple

Si l’educació en el lleure és una acció continuada en un període de temps relativament llarg (un curs, per exemple) es pot pensar com intervindrà ccada tret metodològic en els diferents tipus d’activitats. Si l’acció és curta (unes colònies...), caldrà pensar quins trets metodològics són els més adequats per a cada activitat.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

15

6.ELS MITJANS DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE 6.1. LA INSTITUCIÓ

És el tipus de projecte de lleure en el qual emmarquem la nostra acció educativa. Podem distingir diferents models institucionals que suposen diferents medis educatius: -

Projectes de lleure de caràcter permanent, ubicats en el medi quotidià i realitzats en temporada escolar. S’hi inclouen els casals de lleure setmanals o diaris, les extraescolars els menjadors...

-

Projectes de lleure de caràcter puntual, que normalment es concentren en períodes de vacances escolars, fora del medi quotidià i d’intensa vida del grup. Hi destaquen les colònies, els campaments, les rutes, els camps de treball i els casals de vacances.

6.2. L’ACTIVITAT

Com tots els mitjans educatius, les activitats estan en funció dels objectius i, per tant, és en funció d’aquests que cal considerar les activitats a fer i com fer-les.

Poden canviar els continguts i les maneres de realitzar-se però sempre, en el camp del lleure infantil i juvenil estem fent una d’aquestes activitats, o una combinació: -

Joc.

-

Esport.

-

Taller.

-

Descoberta.

-

Festa.

-

Les no concretes: activitats esporàdiques, gaudir del temps, d’estar junts...

Animar un grup implica fer activitats participatives i viscudes, per això a vegades s’utilitza el centre d’interès (Decroly) que és un mètode educatiu que agrupa continguts i activitats al voltant d’un tema o idea central que té significat per al nen/a i el motiva a actuar; és com un fil conductor clar i a l’abast de tothom.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

16

Per concretar l’activitat com a mitjà educatiu ens pot ser útil centrar-nos en les següents qüestions:

§

Quin tipus d’activitat em facilita la consecució de l’objectiu plantejat?

§

Em puc servir d’algun centre d’interès per aconseguir-ho? Quin?

§

Quina motivació em pot facilitar treballar aquest objectiu?

§

Quin tractament del continguts donaré?

§

Quin tipus d’aprenentatge afavoriré?

§

Quines tècniques o recursos utilitzaré?

§

Quina gradació de les activitats, en la programació és més adequada?

6.3. GRUP

En els centres i les activitats de lleure és habitual la formació de grups com a forma d’organització i com a mitjà educatiu.

La formació de grups és un dinamisme bàsic en la vida dels individus, que va variant durant els diferents moments d’aquesta, en funció de les necessitats.

El propi grup de nens i nenes és una eina i un mitjà que, per el seu propi comportament ens ajuda i ens condiciona alhora de realitzar les activitats. Sempre ens hem de preguntar quina és la millor estructura del grup per assolir els objectius (per edats, per procedències, per sexes...)

i com puc aprofitar el

moment de vida actual del grup (si està o no consolidat, si em serveixen els rols adquirits...)

6.4. EL QUOTIDIÀ

És tot aquell temps no dedicat a activitats especialment programades. El valor del quotidià en situacions educatives de lleure és excepcional, especialment en el cas de les activitats realitzades fora de l’entorn habitual i que impliquen la convivència durant períodes relativament llargs.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

17

En les activitats de lleure infantil i juvenil hi ha moltes estones que es dediquen simplement a viure les coses de cada dia ( a estar junts, a col·laborar, a autoorganitzar-se...).Es vinculen unes relacions interpersonals intenses, tan entre els mateixos educands com entre aquests i els educadors.

Per això cal tenir en compte: -

L’horari base

-

El ritme

-

El marc normatiu del diferents llocs i moments

-

Hàbits quotidians ( de neteja personal, de curad’estris personals, de material, del’entorn...)

Aquests aspectes tenen una incidència especial en el cas de nois amb problemes d'estructuració degut als dèficits d'origen familiar i socioeconòmic.

6.5. EL MONITOR/A

La seva intervenció influencia als educands, a la institució, a les activitats al grup i a la quotidianeïtat. Cal que tingui unes aptituds (maduresa personal, capacitat de treball i interès en desenvolupar una tasca educativa) i unes actituds bàsiques (ha de ser respectuós/a amb tot i amb tothom, ha de tenir clar que és un referent personal i actuar en conseqüència, i ha de tenir una especial sensibilitat en la manera de percebre les coses i els fets.).

El monitor/a és un mitjà educatiu si: §

És respectuós amb les normes marcades.

§

Té una funció diferent a les dels infants, joves, adults...

§

Crea una relació humana i cordial respectant els processos personals.

§

Evita la negativitat, crítica destructiva, la superioritat i l’autosuficiència.

§

Explica el per què de les coses en funció de la capacitat de comprensió de cada educand i sempre està obert al diàleg.

§

Estableix conjuntament les bases i normes per a la convivència en funció del bé comú.

§

Té un tracte personal individualitzat.

§

Actua amb coherència.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

18

Un element molt important dins del procés educatiu i pel que fa referència a l’educador és la comunicació. La comunicació ha d’existir tant entre els monitors com entre monitor/a i educand i sempre ha de tenir doble direcció, és a dir, sempre s’ha de produir el feed-back.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

19

7. EL P.R.A. PLANIFICACIÓ, REALITZACIÓ I AVALUACIÓ

Què és la planificació? Després de determinar els mitjans educatius , cal planificar i organitzar els recursos materials i humans que faran possible l’acció educativa. La planificació és l’acció que consisteix en utilitzar un conjunt de procediments mitjançant els qual s’introdueix un organització i una racionalitat en un conjunt d’activitats i accions articulades entre elles que, previstes amb anticipació, tenen el propòsit d’influir en el decurs de determinats aconteixements, per arribar a una situació que es defineix com a desitjable, mitjançant l’ús eficient de determinats mitjans i recursos. La planificació és un intent de concreció de l’Estructura Educativa en el temps i l’espai. Amb la planificació s’intenten articular i plasmar la relació entre l’horari, les activitats, els grups, el repartiment de tasques, les funcions de l’educador, així com els objectius prioritaris de cada activitat. La tasca de planificar és ,doncs, essencial en el camp del lleure i serà diferent si es planifica un curs de menjador, unes colònies o una excursió. La planificació és, doncs, un procés racional i sistemàtic que implica prendre decisions en tres línies diferents: - Els objectius a assolir a partir de la detecció de les realitats que es volen modificar. - Les estratègies per a l’acció i les fases o moments per aconseguir els objectius. - Els sistemes de control i retroalimentació per reorientar la tasca.

A més de tot això, planificar implica: - Preveure allò que és més probable que succeeixi d’acord amb el que sabem dels nois i noies i amb la nostra experiència en situacions semblants. - Decidir quina serà l’actuació més adequada per part dels monitors segons el que percebem com a probable i el projecte educatiu que volem impulsar. - Adaptar les nostres previsions i decisions al desenvolupament dels fets a mesura que aquests es produeixin.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

20

Així doncs, planificar és, d’una banda, preveure, de l’altra, fer un esbós dels trets de cada acció en funció d’uns objectius i, finalment, efectuar els ajustos necessaris. Per tant, les eines de planificació serveixen tant per la preparació com per l’avaluació de les activitats en el lleure.

7.1. EL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ: LA PREPARACIÓ/PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS

Anàlisi de la realitat En primer lloc, cal realitzar un adequat i ajustat diagnòstic o anàlisi de la realitat, a través del qual s’estableixen les necessitats i problemes que afecten a l’aspecte, sector o situació de la realitat que és motiu d’estudi per ala programació i realització d’una acció. Programació Per una bona planificació, cal resoldre quatre qüestions fonamentals que es corresponen amb la realització de qualsevol procés d’intervenció. És important remarcar que cal partir dels resultats de l’anàlisi de la realitat. Què fem? Ha de venir determinat pels elements definits abans: els objectius definits i els mitjans educatius que utilitzarem per assolir-los Quan ho fem? Segons l’element temps, quan planifiquem de forma general la nostra acció educativa, podem distingir tres nivells de planificació: -

A llarg termini: nivell de planificació en el qual definim el que volem fer a un any/curs vista. La planificació en aquest nivell es concreta en les programacions i els plannigs de curs

-

A mig termini: planificació de l’activitat d’un trimestre o bé d’unes colònies, rutes, d’un mes de casal.... és a dir, accions educatives que s’han de portar a terme en un període de temps inferior a un any. Aquest nivell de planificació es concreta en les programacions i els plannings i la gràfica de ritme corresponent

-

A curt termini: planificació d’una acció educativa concreta. Cal preveure els recursos materials i organitzatius concrets que ens calen per portar a terme l’activitat programada. En aquest cas, la planificació es concreta en les fitxes d’activitat i la previsió del ritme

Què ens cal? - Preveure els recursos materials i humans. - La recerca, establiment i arranjament del lloc. Previsió d’instal.lacions. Transport.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

21

- Atendre la legislació vigent que pugui afectar l’activitat concreta. - Funcionament dels serveis bàsics amb vista a l’activitat. Qui ho fa? Després caldrà repartir les tasques i resoldre els aspectes organitzatius. Hi haurà tasques que correspondran als càrrecs ja establerts en l’organització del centre. És el cas de les inscripcions, els pagaments, el material... Però hi haurà altres tasques de preparació específics de l’activitat que caldrà repartir entre els educadors que participaran en la seva realització. Pel que fa als aspectes més organitzatius del centre, caldrà tenir en compte la disposició de l’equip humà que participa en la seva activitat. Caldrà atendre dos criteris: -

Persones que vetllin per les qüestions pedagògiques del centre ( responsable pedagògic, educadors...)

-

Persones que s’encarreguin dels serveis bàsics que seran necessaris per a la seva organització específica (administració, secretaria, material, sanitat...). L’equip de Serveis Bàsics estarà condicionat per lers dimensions i necessitats del centre.

Disseny d’accions educatives A l’hora de planificar i organitzar una acció educativa, és important tenir en compte els següents aspectes: - La flexibilitat: és important per a un bon funcionament evitar la rigidesa. Tot pla ha de ser revisable en qualsevol moment del seu desenvolupament, i, en conseqüència, adaptable a noves necessitats o imprevistos. - Cal ser realistes, i tenir molt present l’adeqüació entre el que volem fer i el que realment podem fer. Hi ha una sèrie d’indicadors que són claus per planificar i organitzar qualsevol activitat: - Qui ho ha de portar a terme? Equip d’educadors, disponibilitat de cadascun, distribució de tasques i responsabilitats, titulacions... - A qui s’adreça? Edat dels educands, quantitat, característiques... - Què ens proposem fer? Tipus d’activitat, entorn, condicionants..... - On ho farem? Instal.lacions/locals, casa de colònies, terreny d’acampada - Què farem durant l’activitat? Planning d’activitats, centre d’interès, gràfiques de ritme - Cal algun material específic? Establir-ne el cost i la responsabilitat - I la qüestió sanitària? Farmaciola (establir-ne el cost i la responsabilitat) - Què passa amb els àpats? Intendència (establir-ne el cost i la responsabilitat) - Com donem a conèixer l’activitat? Cartes, cartells mitjans de comunicació locals...

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

22

- I la qüestió econòmica? Pressupost total, quotes dels educands, beques... - Com abaratir costos? Subvencions, campanyes econòmiques... - Quina paperassa ens cal? Notificació, permisos, autoritzacions, assegurança... - Com ha de funcionar el mecanisme de la inscripció? Criteris, sistematització del procés, documentació que demanem - Com ens organitzem? Pla de treball, calendari de reunions, càrrecs... Per a activitats de curta durada, ens caldrà tenir present la següent estructura bàsica: On som?

Emmarcament territorial, cultural, social.. de la zona on actuarem.

Per qui fem l’activitat?

Descripció del grup d’infants o joves: edat, característiques...

Per què fem l’activitat?

Definició i concreció de la finalitat i els objectius de l’activitat.

Què fem?

Descripció de l’activitat i dels continguts.

Com ho fem?

Metodologia de treball i de l’acció educativa.

Qui ho fa?

Descripció de l’organigrama de treball. Repartiment de tasques.

On ho fem?

Espai on portarem a terme l’activitat.

Amb quant temps ho fem?

Temporització de l’activitat.

Què necessitem?

Materials i recursos d’infraestructura necessaris pel desenvolupament de l’activitat.

I si...?

Tenir en compte alternatives per a imprevistos d’última hora.

Avaluació Cal dissenyar un sistema d’avaluació i un procediment de seguiment i control durant l’execució. L’avaluació cal fer-la en tres moments diferents: abans de l’execució, durant l’execució i al finalitzar l’execució La preparació d'una activitat en el lleure, casal,menjador, campaments o colònies, han de realitzar-se en dos moments ben diferenciats: 1. Preparació a distància, realitzada amb anticipació i que contempli globalment el desenvolupament de la vida i de les activitats dels nois i noies. És farà a través del que anomenarem Pla General (PG). 2. Preparació immediata, complementària a l'altra. La preparació immediata compleix una funció d'adaptació dels projectes a la realitat; es concreta en cada una de les activitats a desenvolupar. Per portar-la a terme es farà a través de l'elaboració d'un Diari (D), com a mitjà

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

23

d'avaluació també, y un Pla Horari Diari (PHD), basats en l'observació del funcionament dels grups.

Algunes de les qüestions que ens permet veure el PHD són: -

L’horari bàsic que, generalment, es cada dia el mateix però també pot alterar-se.

-

Especifica les activitats que els diferents grups han de ralitzar durant el dia.

-

Queden concretades les activitats i responsabilitats compartides per més d’un grup, i quin monitor coordinarà l’activitat.

-

S’organitza l’ús dels espais.

-

S’especifiquen els materials que seran utilitzats per unes activitats concretes.

7.2. LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS

REALITZACIÓ D'UNA ACTIVITAT DE LLEURE

Tot i els mitjans de planificació que s'emprin, tot model d'intervenció té uns graus d'indeterminació en l'acció educativa. Això és degut a que el torbament entre les persones és original i impredeterminable encara que tingui elements de previsió.

Hi ha molt elements que poden fer variar l'activitat tal i com s'havia previst ( menys nens i nenes dels previstos, les condicions meteorològiques, etc.). És en aquests moment quan l'educador cal que exerceixi la seva capacitat d'improvisació i d'adaptació a les noves situacions, sense entossudir-se en fer l'activitat exactament com s'havia preparada. Cal adaptar-se a les noves circumstàncies.

ASPECTES PREVIS A L'ACTIVITAT

La trobada amb els participants en una activitat educativa és un moment molt important per a què els nois i noies expliquin les seves coses, les seves expectatives, etc. Si algun dels monitors ha d'acabar d'enllestir algun detall, s'ha de disfressar o a d'anar a buscar material, etc. cal que la resta vagi a rebre als nens o nenes per prendre els primers contactes.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

24

Determinades activitats necessiten una ambientació. Cal tenir molt clar que el primer moment és fonamental. L'entorn farà despertar en el noi o noia l'interès per viure l'aventura que se li proposa. S'ha de procurar que el centre d'atenció siguin ells no nosaltres. Un cop haguem presentat

Cal tenir tot el material necessari preparat i organitzat a la sala (per això el PHD).

INICI DE L'ACTIVITAT

Cal que els educadors ens col·loquem entre els educands. No cal que ens posem tots els educadors drets davant dels nois i noies mentre ells estan asseguts, ja que provoca una imatge d'equip fort i superior. Els monitors que s'han d'encarregar de la presentació poden ser-hi però la resta ha de procurar barrejar-s'hi.

Quan es presenta l'activitat cal fer-ho de manera clara i ordenada per facilitar la comprensió de l'infant o jove, utilitzant un llenguatge planes i paraules que estiguin a l'abast d'aquells que ens escolten.

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Un cop fer això, comença l'activitat pròpiament dita. Cal recordar que els nois i noies són els protagonistes de la història i que malgrat que el monitor ha de motivar perquè ells participen, els educadors no poden ser els espectadors, sinó els actors.

Cal que tots estiguem en posició, cadascú en el lloc que li pertoca i fent allò que ha de fer. És fonamental la coordinació dels monitors (un cop més, es mostra la utilitat del PHD). S'ha d'observar bé tot el que va passant: si sorgeixen problemes, si hi ha algun conflicte, si algú està sol... Tot això serà després emprat en l'avaluació.

FINAL DE L'ACTIVITAT

El final de l'activitat també és un moment important. S'ha de preveure com ha d'acabar l'activitat i s'ha de fer puntualment (sobretot si els pares han de venir a buscar-los i no se'ls ha avisat abans. Per exemple, si s'han de repartir premis s'ha de preveure i cal tenir-los apunt i que hi hagi temps per fer-ho. No es pot deixar per una altre dia.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

25

S'ha de preveure a més un temps per endreçar la sala o l'espai. Cal que siguin ells els que endrecin el material que han utilitzat i que netegin.

A part de l'activitat s'ha de fer un bon comiat als nens i nenes i aprofitar, si s'escau, l'ocasió de parlar amb els pares i mares.

7.3. L’AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT

QUÈ ÉS AVALUAR

Avaluar és analitzar l’acció educativa a la llum d’un plantejament previ. Definim l’avaluació com un “procés sistemàtic, integral i continuat” que valora els canvis produïts en els comportaments dels nois i noies, l’eficàcia de les activitats utilitzades, la capacitat pedagògica de l’equip de monitors, la qualitat i acompliment dels objectius i tot el que convingui per la realització del procés educatiu.

Aquest anàlisi del procés educatiu, ens permet verificar la coherència i l’eficàcia de la nostra acció, adaptant-nos a les característiques dels infants (individualment o en grup). També ens ha de servir per determinar si s’han assolit els objectius plantejats a l’inici del projecte, tot i que no s’ha de posar l’accent en l’èxit o el fracàs dels infants, sinó en el procés educatiu.

Que l’avaluació sigui un procés sistemàtic vol dir, en primer lloc, que no es basa en la improvisació. Si a l’hora de dur a terme una acció formativa sabem quins objectius volem assolir, també cal dur a terme una o observació sabent què anem a observar i per a què. Cal doncs fer-ho amb la major seriositat, rigor i sistematització possible.

Diem que l’avaluació és un procés integral perquè té en compte no només aspectes concrets de l’infant o jove sinó tots els elements que formen part de l’acció educativa.

Per últim, cal que l’avaluació sigui un procés continuat. Cal avaluar des de l’activitat més concreta fins als objectius més globals. Per això s’utilitzaran totes les eines de planificació, com es presentarà en l’últim punt d’aquest apartat. Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

26

L’observació continuada i sistematitzada és el principal instrument del que disposa l’educador per a dur a terme l’avaluació. Cal que no sigui una observació externa, passiva, sinó que l’educador ha de ser, alhora, observador i protagonista. Cal precisar els comportaments que cal observar i fer-ho de la forma més detallada possible, sense oblidar que la observació no és un fet aïllat, sinó que suposa un seguiment constant. Cal tenir present l’avaluació de diversos aspectes: l’avaluació individual, la del grup i la del funcionament del servei. En l’avaluació individual distingim la inicial (o diagnòstica) que es porta a terme en el moment de la inscripció, la continuada (o formativa) que serveix per readaptar els objectius a mesura que avança l’acció educativa i la final (o sumativa) consisteix en un balanç valoratiu del procés de cada infant. L’avaluació grupal analitza el grau de consolidació del grup i la seva relació amb l’equip d’educadors. També cal portar-la a terme de forma inicial, contínua i final. L’avaluació del servei és l’autoavaluació per part de l’equip d’educadors. Es valoren aspectes com els objectius, l’equip educatiu, les activitats i la organització. S’anirà fent de forma continuada. L’avaluació diària consisteix en l’anàlisi de les activitats portades a terme durant la jornada, remarcantne els aspectes positius i negatius. Aquesta valoració més immediata ha de ser útil per deixar constància d’aquelles activitats que han funcionat més, en quines circumstàncies, l’adequació o no del material preparat, possibles canvis de cara a una propera planificació de la mateixa activitat... L’avaluació trimestral : es farà una anàlisi quantitativa i qualitativa, en base a la programació trimestral, que ens permeti veure els resultats obtinguts i extreure´n conclusions de cara a la programació següent i millorar aspectes del funcionament L’avaluació anual esdevé una memòria final del funcionament global del servei. Es tindran presents les avaluacions diàries del període que abasten. La memòria ha d’incloure dades com aquestes: -Dades dels infants i joves usuaris. -Procés seguit. -Activitats. -Recursos humans. -Sistemes de coordinació. -Avaluació de procés, resultats i impacte. Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

27

QUÈ S’HA D’AVALUAR

Quan avaluem, el que realment fem és comprovar i valorar els objectius, a tres nivells: -

Grau d’assoliment o no dels objectius.

-

Importància d’aquells objectius al moment concret del grup; si són realment els que hem d’establir per arribar a una finalitat determinada.

-

Adequació dels objectius al moment concret del grup.

Així, cal avaluar les activitats amb les tècniques i materials que s’han fet servir. Pot passar que un objectiu no s’hagi assolit per culpa d’una inadequació o mala realització de les activitats concretes.

També s’ha d’avaluar l’actuació dels educadors. De fet, aquest darrer és un dels mètodes més rics de formació permanent.

COM AVALUAREM

Hi ha moltes maneres i eines per avaluar que s’han d’adequar a cada activitat i tarannà del centre /entitat que dur a terme l’acció educativa.

L’observació continuada i sistematitzada és el principal instrument del que disposa l’educador per dr a terme l’avaluació. Cal precisar els comportaments que s’han d’observar i fer-ho dela forma més detallada possible, sense oblidar que l’observació no és un fet aïllat, sinó que suposa un seguiment constant.

Algunes tècniques i instruments d’avaluació: -

Observació.

-

Qüestionaris.

-

Entrevista.

-

Reunions de grup.

-

Diari i Anàlisi del funcionament del grup.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

28

A continuació, mostrem algun d’aquests instruments d’avaluació:

EXEMPLE 1. L’ANÀLISI DEL FUNCIONAMENT DEL GRUP

El Full d’anàlisi del funcionament del grup són eines d’avaluació, sobretot continuada, i són tam,bé eines e planificació.

És necessari pensar alguna fórmula concreta que permeti fer aquest procés d'una forma analítica. Per aconseguir-ho , han de realitzar-se dues passes: 1. Cada monitor ha de realitzar un anàlisi del funcionament del seu grup. 2. Els diversos anàlisis han de ser comparats amb la finalitat de poder: -

Cntemplar millor els problemes.

-

Aar interpretant la dinàmica general i intervenir d'una forma global.

En l’anàlisi ha de constar: -

Què ha fet el grup durant el dia -si és possible, amb indicació aproximada de l'horari- encara que no faci falta concretar per exemple a quina hora es menja ja que és sabut per tothom.

-

Els moments en que els nois i noies s'han trobat amb conflictes que ha estat difícil resoldre. En principi, només cal concretar els conflictes significatius i és important ordenar separadament els conflictes referents a les relacions interpersonals, els sorgits en les activitats, i els que s'han originat en la gestió de la vida quotidiana del grup o de cada noi i noia.

-

Com s'ha intentat elaborar aquestes situacions de conflicte: intervenció del monitor, participació del noi o nois, moment d'elaboració en que es troba la qüestió.

-

Finalment, s’ha de resumir: · Allò essencial dels problemes generals que s’han plantejar en el grup. · Els aspectes materials de la vida del grup que necessiten ajustar-se: alimentació (suficient o insuficient, acceptació del menú…), salut i seguretat (incidents, molèsties, cura dels malalts…), ordre domèstic i materials necessaris.

A la reunió de monitors/es, tenint en compte l’anàlisi feta per cada monitor/a es resumeixen: -

Les observacions de caràcter general, referides a la marxa del conjunt del casal, colònies, campaments....

-

Els principals problemes observats.

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

29

EXEMPLE 2. LA FITXA D’AVALUACIÓ D’ACTIVITAT

VALORACIÓ D’ACTIVITAT PELS MONITORS ACTIVITAT: DATA: Nº ASSISTENTS

ESPAI: EDUCADOR:

VALORACIÓ D’ASPECTES REFERENTS A L’ACTIVITAT Horari/Temporització Organització del grup

Recursos i espai

Desenvolupament de l’activitat Assoliment de perspectives/objectius

Participació dels infants/joves

Motivació dels infants/joves Adequació de l’activitat al grup

Coordinacions Incidències

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

30

EXEMPLE 3. LA FITXA D’AVALUACIÓ DELS I DE LES USUARIS

VALORACIÓ TRIMESTRAL PELS USUARIS * Assenyala en quines activitats has participat o o o o o (espai

Tallers Sortides Esports Jocs Grup d’animació que s’ha d’actualitzar amb cada programació)

* Com valores el funcionament general d’aquestes activitats? o o o o

Molt bé Bé Regular Malament

* Què és el que més t’ha agradat? o o o o

La relació i el treball amb els companys/es Preparar les activitats amb els monitors/es Fer activitats triades per nosaltres Altres...........................................................................................

* Què creus que t’han aportat de positiu les activitats?

* Hi ha algun aspecte de les activitats que no t’hagi agradat? Per què?

* A nivell de funcionament, què suggeririres per les properes activitats?

* Quines activitats t’agradaria fer properament?

Materials i continguts – Curs de monitor – Àmbit pedagògic

31