La Sardenya ha estat freqüentada per l’home des del Paleolític inferior, tot i que sols des del Neolític Antic (6000 aC) començaren a establir-se el primers nuclis socials que donaren després vida a una de les civilitzacions més fascinants de tota la conca del Mediterrani. Sobre el territori de la Província de Medio Campidano es troben nombrosos testimonis de construccions primitives que es remunten al 3000 aC. Veritables representacions suggestives de la vida quotidiana d’aquell temps són els menhirs de Cort ‘e Semmuccu i Genna Prunas i, en èpoques successives, les “domus de janas” (grutes excavades a la roca on se soterraven els difunts). Va ser en l’Edat del Bronze Antic (1900-1600 aC) quan s’inicià a difondre a Sardenya la que després es convertiria en la misteriosa i interessant civilització nuràgica. A eixe període es remunten els protonurags de Bruncu Màdugui i Sa Corona, imponents construccions de blocs calcaris de pedra seca desproveïts de cúpula, realitzats en posició dominant sobre el territori. En el Bronze Mitjà (1600-1300 aC) es posen al costat dels primers nurags d’una sola torre (SSu Nuraxi-Ortu Cumidu) hipogeus megalítics: tombes dels gegants (SSa gutta de Santu Giuanni, su Cuaddu de Nixias e Sa domu ‘e s’Orku). L’última fase del l’Edat del Bronze (1300-900 aC) veu afermar-se la màxima expressió de l’arquitectura megalítica a Sardenya; els simples edificis d’una sola torre, els nurags (SSu Nuraxi, Nuraxi ‘Cresia, Su Mulinu, Genna Maria), es transformen en estructures cada vegada més imponents que assumeixen per diversos segles el paper de centre entorn del qual es desenvolupava la vida de les comunitats locals. Malgrat que les teories sobre el seu ús són diverses i ben estructurades (torres vigia, fortificacions, residències dels caps de les tribus, llocs de culte,…) fins avui cap d’aquestes hipòtesis preval sobre les altres. Una tal incertesa fa d’aquestes monumentals obres de l’home nuràgic uns veritables escrinys, que conservaran encara qui sap fins quan els seus mil·lenaris secrets.

A més de la Giara de Gesturi, també la de Siddi presenta interessantíssims llocs arqueològics. La tomba dels gegants de Sa domu ‘e s’Orku és una de les més imponents i millor conservades de tota Sardenya. La mancança d’una estela única ens indica que pertany a les tipologies més antigues d’aquests monumentals llocs de sepultura. Text Walter Pagano

La isla de Cerdeña ha sido visitada por el hombre desde el Paleolítico inferior, aunque sólo desde el Neolítico Antiguo (6000 a.C.) comenzaron a establecerse los primeros núcleos sociales, que darían vida después a una de las civilizaciones más fascinantes de toda la cuenca del Mediterráneo. En el territorio de la provincia del Medio Campidano son numerosos los testimonios de primitivas construcciones, datadas en el 3000 a.C. Ejemplos sugestivos de la vida cotidiana de aquellos tiempos son los menhires de Cort’e Semmuccu y Genna Prunas, y, posteriormente, las domus de janas (cuevas excavadas en la roca donde se sepultaba a los difuntos). En la edad de Bronce Antiguo (1900-1600 a.C.) se empieza a difundir en Cerdeña la que será la misteriosa e interesante civilización nurágica. De este período datan los protonuragues de Bruncu Màdugui y Sa Corona, imponentes construcciones de bloques calcáreos dispuestos en seco, carentes de cúpula, y erigidas en posiciones dominantes. En el Bronce Medio (1600-1300 a.C.), a los primeros nuragues a una torre (SSu Nuraxi-Ortu Cumidu) se añaden hipogeos megalíticos: las tumbas de gigantes (SSa gutta de Santu Giuanni, su Cuaddu de Nixias y Sa domu ‘e s’Orku). La última fase de la Edad de Bronce (1300-900 a.C.) es la del máximo desarrollo de la arquitectura megalítica en Cerdeña; de simples edificios a una torre, los nuragues (SSu Nuraxi, Nuraxi ‘Cresia, Su Mulinu, Genna Maria) evolucionan a estructuras cada vez más majestuosas, asumiendo durante varios siglos la función de centros en torno a los que se desarrollaba la vida de las comunidades locales. A pesar de que hay varias y articuladas teorías sobre su uso efectivo (torres de vigía, fortalezas, residencias de los jefes tribales, lugares de culto...), a día de hoy ninguna de estas hipótesis prevalece sobre las otras. Esta incertidumbre convierte tales obras monumentales del hombre nurágico en una suerte de cofres cerrados, que conservarán por quién sabe cuántos años más sus secretos milenarios. Además de la Giara de Gesturi, también la de Siddi presenta interesantísimos yacimientos arqueológicos. La tumba de gigantes de Sa domu ‘e s’Orku es una de las más grandiosas y mejor conservadas de toda Cerdeña. La falta de una estela única indica su pertenencia a las tipologías más antiguas de estos monumentales lugares de sepultura. Texto Walter Pagano

Les domus de janas (en la imatge dalt la de Sa Domu ‘e s’Orku a Setzu) s’excavaven directament sobre la roca nua amb instruments rudimentaris. Es remunten a un període precedent (Cultura d’Ozieri 4000 - 3000 anys aC) al de les tombes dels gegants i sovint, per nombre i ubicació, formen veritables necròpolis. Com en molts altres indrets nuràgics, també a l’àrea de S. Anastasia, a Sardara, hi ha un pou sagrat on es realitzaven ritus lligats al culte de l’aigua. Alguns autors consideren que en tals llocs se celebrava també el ritus de l’ordalia, durant el qual s’utilitzava el poder màgic de l’aigua per a jutjar l’acusat d’algun crim. Al presumpte culpable li banyaven els ulls amb un líquid extret de la font sagrada, que deixaria cec al malaurat en cas que aquest fos realment responsable del delicte que se li havia atribuït. Textos Walter Pagano

Las domus de janas (en la imagen superior, la de Sa Domu ‘e s’Orku, en Setzu), se excavaban directamente en la roca viva con herramientas rudimentarias. Datan de un período precedente (Cultura de Ozieri, 4000-3000 a.C.) al de las tumbas de gigantes, y a menudo, por su número y ubicación, llegan a formar verdaderas necrópolis. Como en muchos otros asentamientos nurágicos, también en el área de S. Anastasia, en Sardara, se encuentra un pozo sagrado en el que se celebraban ritos ligados al culto del agua. Algunos autores consideran que en tales lugares se desarrollaba también el rito de la ordalía, durante el cual se utilizaba el poder mágico del agua para juzgar a una persona acusada de algún delito. Al presunto culpable se le mojaban los ojos con el líquido proveniente de la fuente sagrada, que debería cegarlo en caso de que fuera realmente responsable del delito atribuido. Textos Walter Pagano

L’amplia exedra de la tomba del gegants de San Cosimo (Gonnosfanadiga). L’espai estava delimitat per grosses roques clavades en el terreny i disposades en semicercle que, junt amb el cos central del sepulcre, formaven la pròtoma taurina. Aquest símbol servia probablement per a allunyar els influxos màgics malignes durant els ritus que acompanyaven el difunt en el seu viatge cap al més enllà. Text Walter Pagano.

La amplia exedra de la tumba de gigantes de San Cosimo (Gonnosfanadiga). El espacio estaba delimitado por grandes bloques clavados en el terreno en semicírculo, los cuales, junto con el cuerpo central del sepulcro, daban forma al prótomo taurino. Este símbolo servía probablemente para alejar los influjos mágicos malignos durante los ritos que acompañaban al difunto en su viaje hacia el más allá. Texto Walter Pagano.

El palau nuràgic Su Nuraxi (Barumini), declarat per la Unesco “Patrimoni de la Humanitat” és el més potent dels complexes nuràgics. La primera construcció es remunta al 1450 aC; ha estat modificada i ampliada, al llarg dels segles, fins a assolir les dimensions actuals. Ha estat freqüentada per gairebé 1200 anys, fins al 300 aC. Als seus peus són visibles les restes d’un poblat en el què es distingeixen diverses cabanyes entre les quals són molt interessants les que conserven rastres de forns, de seients en pedres i d’una bassa. El palacio nurágico Su Nuraxi (Barumini), declarado por la UNESCO “Patrimonio de la Humanidad”, es el más majestuoso de los conjuntos nurágicos. La primera construcción se remonta al 1450 a.C.; fue modificada y ampliada, en el curso de los siglos, hasta alcanzar las actuales dimensiones. Permaneció habitado durante unos 1.200 años, hasta el 300 a.C. A sus pies son visibles los restos de un poblado, en el que se distinguen varias chozas, entre las que son muy interesantes algunas que conservan restos de hornos, bancos de piedra y una pileta.

Alguna vegada les construccions nuràgiques han estat utilitzades en diversos períodes històrics, durant els quals s’aportaven modificacions i millories. En el nurag de Su Mulinu, a Villanovafranca, s’han posat en evidència aquestes intervencions a causa dels diversos estils arquitectònics adoptats durant el període en què va ser habitat, que va des del segle VII fins al IV aC. A l’interior s’ha trobat un altar amb forma de bassa, que es remunta a la primera Edat del Ferro, utilitzat probablement durant ritus sacrificials en honor de la deessa Luna. Text Walter Pagano En algunos casos las construcciones se han utilizado en diversos períodos históricos, durante los que se aportaban modificaciones y mejoras. En el nurague Su Mulinu, en Villanovafranca, estas actividades quedan evidenciadas por los diversos estilos arquitectónicos adoptados durante el período en que fue habitado, que va desde el siglo VII hasta el IV a.C. En su interior se ha encontrado un altar en forma de pila, perteneciente a la primera Edad de Hierro, y utilizado probablemente durante los ritos sacrificales en honor de la diosa Luna. Texto Walter Pagano.

En les imatges dues interessantíssimes troballes descobertes durant les excavacions a l’indret de Genna Maria: dues pintadere (baix) amb les quals es decorava el pa i un askos (dreta), vas de forma peculiar utilitzat probablement durant ritus religiosos.

En las imágenes, dos interesantísimos hallazgos procedentes de las excavaciones del yacimiento de Genna Maria: dos pintadere (abajo), con las que se decoraba el pan, y un askos (a la derecha), recipiente de forma característica utilizado probablemente durante los ritos religiosos.

Al Museu d’Història Natural del Territori del Consorci Sa Corona Arrubia és possible observar aquesta reconstrucció d’una autèntica cabanya del període Neolític.

En el Museo Naturalista del Territorio del Consorcio Sa Corona Arrubia es posible observar esta verosímil reconstrucción de una choza del período Neolítico. Durant la campanya d’excavacions que ha afectat l’indret nuràgic de Genna Maria, a Villanovaforru, s’ha descobert que probablement el poblat va ser destruït per un incendi inesperat. Els habitants, a causa de la precipitada fugida, no es pogueren portar amb ells estris, armes i objectes d’ús quotidià, que van ser retrobats pels arqueòlegs encara al seu lloc, després de gairebé 3000 anys.

Durante la campaña de excavaciones del yacimiento de Genna Maria, en Villanovaforru, se descubrió que el poblado había sido destruido probablemente por un repentino incendio. Los habitantes, a causa de su fuga precipitada, no lograron llevar consigo sus herramientas, armas y objetos de uso cotidiano, que han hallado los arqueólogos todavía en su lugar, después de casi 3.000 años. La tomba dels gegants de Su Cuaddu de Nixias, a Lunamatrona. Una de les característiques d’aquesta tomba és la decoració a quadres que presenta en la part inferior de l’estela, als costats de la portella d’entrada. Aquest lloc de sepultura era utilitzat probablement per les comunitats dels veïns protonurags de Trobas i Pitzu Cummu. El forat de la part superior es remunta a època històrica però no n’és conegut el seu ús. Textos Walter Pagano.

La tumba de gigantes de Su Cuaddu de Nixias, en Lunamatrona. Una de las particularidades de esta tumba es la decoración a cuadros que presenta en la parte inferior de la estela, a los lados del portillo de entrada. Este lugar de sepultura era utilizado probablemente por las comunidades de los cercanos protonuragues de Trobas y Pitzu Cummu. El orificio de la parte superior es de época histórica, pero no se conoce su utilidad. Textos Walter Pagano.

En la frontera entre els dos Giudicati. En els últims segles del I mil·lenni dC. es desenvolupen a Sardenya les primeres formes autonomistes: els Giudicati, autèntics regnes sobirans, amb lleis pròpies “cartas de logu”, institucions pròpies, emblemes propis i, al llarg de les fronteres, Monte Arcuentu, Las Plassas, Monreale e casals fortificats (M Sanluri aquest últim encara habitat, al centre de la petita ciutat), que separaven el Giudicato de Càller del Giudicato d’Arborea. L’autonomia del Giudicato de Càller va cessar definitivament el 1257, la d’Arborea el 1420. L’arquitectura eclesiàstica ha produït monuments simples però originals, més evidents en les moltes esglésies rurals, mentre que als centres habitats s’ha intentat harmonitzar l’estil romànic amb el gòtic (San Gregori). L’activitat pictòrica és d’importació amb prevalent influència de l’escola aragonesa catalana i del manierisme campà evident als retaules, que és el gènere predominant, visitables a Tuili i Villamar

En la frontera entre los dos Giudicati . En los últimos siglos del I milenio d.C. surgen en Cerdeña las primeras formas autonomistas: los Giudicati (Juzgados), verdaderos reinos soberanos, con sus propias leyes (las cartas de logu), sus propias instituciones, sus propios emblemas y, Monte Arcuentu, Las a lo largo de las fronteras, sus castillos (M Plassas, Monreale y Sanluri, éste último aún habitado, en el centro de esta población), que separaban el Giudicato de Cagliari del Giudicato de Arborea. La autonomía del Giudicato de Cagliari cesó definitivamente en 1257, y la del de Arborea en 1420. La arquitectura religiosa ha producido monumentos sencillos pero originales, más evidentes en los muchos santuarios campestres, mientras que en los centros urbanos se ha tratado de armonizar el estilo románico con el gótico (San Gregorio). La actividad pictórica es de importación, con la influencia preponderante de la escuela catalanoaragonesa y del manierismo campano evidente en los retablos (el género artístico predominante) expuestos en Tuili y Villamar.

Dalt. Església de Santa Severa a Gonnosfanadiga. A l’interior es conserva una estàtua lígnia de la Santa que, segons una llegenda, no s’ha tornat a moure de la seva col·locació actual des de fa diversos segles. Text Walter Pagano

Arriba, iglesia de Santa Severa, en Gonnosfanadiga. En su interior se custodia una talla en madera de la Santa, que, según una leyenda, hace varios siglos que no ha sido movida de su actual colocación. Texto Walter Pagano.

Dalt. Detall del baix relleu que decora un dels arquitraus de la petita església rural de San Miquel Arcàngel a Siddi. Dreta. L’església de S. Gregori (XIII - XIV) a Sardara es caracteritza per una particular duplicitat estilística: l’elegància gòtica i l’austeritat romànica. Text Walter Pagano

Arriba. Detalle del bajorrelieve que decora uno de los arquitrabes de la ermita de San Miguel Arcángel, en Siddi. A la derecha. La iglesia de S. Gregorio (ss. XIII-XIV), en Sardara, está caracterizada por una particular duplicidad estilística: la elegancia gótica y la austeridad románica. Texto Walter Pagano.

Entre les diverses peces artístiques de valor que conserva l’església de San Pere a Tuili, trobem el Retaule de S. Pere, obra que es remunta al 1500 i que s’atribueix al Mestre de Castelsardo. Les obres d’art d’aquest artista es consideren la màxima expressió de la producció pictòrica d’influència catalana a Sardenya. Les seves obres poden ser apreciades, a més de a Tuili, Castelsardo i Càller, també en alguns museus d’Ajaccio, Barcelona i Birmingham.

Entre los diversos tesoros artísticos que conserva la iglesia de San Pedro en Tuili, está el retablo de San Pedro, obra del s. XVI atribuida al Maestro de Castelsardo. Las obras maestras de este artista son consideradas la máxima expresión de la producción pictórica de influencia catalana en Cerdeña. Tales obras pueden ser admiradas en Tuili, Castelsardo y Cagliari, y también en algunos museos de Ajaccio, Barcelona y Birmingham.

El campanar de l’església de S. Antoni Abat a Tuili. La importància d’aquest edifici religiós, terminat el 1582, és deu al seu estil rústic d’escola sarda, un dels pocs exemples a Sardenya. Campanario de la iglesia de San Antonio Abad, en Tuili. La importancia de este edificio religioso, terminado en 1582, se debe a su estilo rústico de escuela sarda, estilo del que es uno de los pocos ejemplos en Cerdeña.

L’església de S. Pere a Villamar es remunta al segle XIII i reflecteix les influències arquitectòniques àrabs sobre una planta originària romànica pisana. En la imatge de la dreta, el detall dels arquets que decoren l’àpside. La iglesia de San Pedro, en Villamar, data del siglo XIII y muestra influjos arquitectónicos árabes sobre una estructura original del románico pisano. En la imagen a la derecha, detalle de los arquillos que decoran el ábside.

A l’interior del Castell de Sanluri, habitat encara avui, es conserven antigues relíquies d’època recollides en un cuidat museu inaugurat el 1927 pel general Nino Villasanta. Una curiositat lligada a la història d’aquest castell apareix citada en alguns documents històrics que conten com les muralles externes, de 1,80 metres de gruix, 27 metres de llargària i 10 d’alçada, van ser construïdes en només 27 dies i 27 nits. Text Walter Pagano. En el interior del Castillo de Sanluri, aún habitado, se conservan antiguas reliquias recogidas en un cuidado museo, inaugurado en 1927 por el general Nino Villasanta. Una curiosidad ligada a la historia de este castillo que aparece en algunos documentos históricos, consiste en que los muros externos, de 1,80 metros de espesor, 27 de largo y 10 de altura, fueron construidos en sólo 27 días y 27 noches. Texto Walter Pagano.

Al costat. El Castell de Las Plassas formava part de la cinta defensiva del Giudicato d’Arborea i fou edificat sobre una colina perfectament cònica, fins al punt de semblar artificial. Text Walter Pagano.

Al lado. El Castillo de Las Plassas formaba parte del cordón defensivo del Giudicato de Arborea, y fue edificado sobre una colina perfectamente cónica, tanto que parece artificial. Texto Walter Pagano.

Al costat baix. Les imponents muralles del Castell de Monreale permeten imaginar quina va ser la importància estratègica d’aquesta construcció fortificada. Situat al cim de la colina homònima, dominava el poblet establert a sota i permetia un control eficaç sobre la frontera que separava el Giudicato de Càller del d’Arborea. Al seu interior encara són visibles les espaioses cisternes que subministraven una considerable provisió d’aigua en cas de setge. Text Walter Pagano.

Al lado, abajo. Las imponentes murallas del Castillo de Monreale permiten imaginar cuál era la importancia estratégica de esta fortaleza. Situado en la cima de la homónima colina, dominaba el poblado sobre el que surgía y permitía un control eficaz de la frontera que separaba el Giudicato de Cagliari y el de Arborea. En su interior pueden verse aún las espaciosas cisternas, que aseguraban una consistente reserva de agua en caso de asedio. Texto Walter Pagano.

Interior de la Sala blava de la Direcció de la Mina de Montevecchio, a Guspini. L’atenta intervenció de restauració que ha afectat les estructures d’aquesta mina, posa en evidència quin pot ser l’interès històric-artístic d’aquests llocs, que corrien el risc de perdre’s per sempre esborrats pel pas del temps i per la incúria. Text Walter Pagano

Interior de la Sala azul de la Dirección de la Mina de Montevecchio, en Guspini. La cuidadosa restauración de las estructuras de esta mina pone de manifiesto cuál puede ser el interés histórico-artístico de estos lugares, que corrían el riesgo de perderse para siempre, borrados por el tiempo y la incuria. Texto Walter Pagano.

Les Mines: monuments exemplars d’arqueologia industrial La part occidental de la Província de Medio Campidano ha estat el centre d’una activitat minera de rellevància nacional. Tot el territori del Monte Linas, un dels més antics de la Sardenya format fa 450 milions d’anys, conserva imponents testimonis d’arqueologia industrial. Montevecchio, Ingurtosu, Canale Serci, Perd’e Pibera i Naracauli són els majors centres, però les mines estan repartides pertot arreu, i s’hi pot arribar mitjançant una ret de camins i de senders. Construccions imponents: magatzems, instal·lacions per a llavar els minerals, telefèrics, línees ferroviàries, tallers, habitatges per als treballadors, edificis d’oficines i dels dirigents atesten la intensa activitat extractiva que ocupava desenes de treballadors. A meitat del segle XX es van tancar les últimes mines; edificis i estructures abandonades estan disseminades pertot arreu. Les construccions més rellevants són actualment objecte de recuperació per tal de realitzar un veritable gran museu d’arqueologia industrial. Text Walter Pagano

Las minas: monumentos ejemplares de arqueología industrial. La parte occidental de la provincia del Medio Campidano ha sido el centro de una actividad minera de relevancia nacional. Todo el territorio del Monte Linas, uno de los más antiguos de Cerdeña, puesto que se formó hace 450 millones de años, conserva magníficos testimonios de arqueología industrial. Montevecchio, Ingurtosu, Canale Serci, Perd’e Pibera y Naracauli son los centros más importantes, pero hay minas por toda la zona, comunicadas por una red de caminos y senderos. Edificios imponentes: almacenes, lavaderos de mineral, teleféricos, líneas ferroviarias, talleres, casas de los mineros, edificios de oficinas y para los dirigentes dan fe de la intensa actividad minera que ocupaba a decenas de millares de trabajadores. A mediados del siglo XX se cerraron las últimas minas; por todas partes se encuentran edificios y estructuras abandonadas. Las construcciones más interesantes están restaurándose en la actualidad, con el fin de realizar un gran museo de arqueología industrial. Texto Walter Pagano.

A l’igual que en altres instal·lacions d’extracció, també en la Mina de Montevecchio (Dalt) i en la Laveria Lord Brassey a Naracauli (baix) sembla quasi com si els obrers, els miners i els dirigents haguessin abandonat de repent el seu treball per qui sap quina misteriosa raó. És aquesta la sensació que sent un visitant passejant pels passadissos silenciosos, entre les basses de decantació, entre les màquines que, d’un moment a l’altre, sembla que vulguin tornar-se a posar en marxa amb fragor, lacerant la tranquil·litat que rodeja aquests llocs fascinants. Text Walter Pagano

Igual que en otras instalaciones mineras, también en la Mina de Montevecchio (arriba) y en el Lavadero Lord Brassey, en Naracauli (abajo) parece como si obreros, mineros y directivos hubieran abandonado de repente su trabajo por quién sabe qué misteriosa razón. Es ésta la sensación que experimenta el visitante que recorre los silenciosos pasillos, entre los tanques de decantación, entre las maquinarias que parece que por momentos van a ponerse en marcha con fragor, lacerando la tranquilidad que envuelve estos lugares fascinantes. Texto Walter Pagano.

Natura i Medi Ambient Naturaleza y Medio Ambiente

La Província de Medio Campidano es caracteritza per tres àrees geogràfiques diferents que individuen tres diferents ambients naturals que han determinat tres tipologies d’antropització. Al centre la planura de regadiu del Campidano amb els preuats cultius agrícoles, a l’est les dolces colines agrícoles i a l’oest el relleu montuós del Linas, conca minera de relleu nacional, que llepa el mar amb extensos deserts de sorra. En els gairebé 1.500 Km2 que constitueixen el Medio Campidano, es troben representades les principals belleses naturals de la Sardenya enriquides per dos ambients únics: Les dunes de Piscinas i Sa Jara de Gesturi. La Provincia del Medio Campidano está caracterizada por tres áreas geográficas diversas, que dan lugar a tres ambientes naturales distintos y que han determinado tres tipologías de antropización. Al centro, la llanura del Campidano, con sus regadíos de preciados productos agrícolas; al este las suaves colinas de la Marmilla, punteadas de caseríos; al oeste la elevación montañosa del Linas, cuenca minera de importancia nacional, que alcanza el mar con sus extensos desiertos arenosos. En los alrededor de 1.500 km2 que constituyen el Medio Campidano están representadas las principales bellezas naturales de Cerdeña, enriquecidas por dos ambientes únicos: las dunas de Piscinas y Sa Jara di Gesturi.

El Gennargentu cobert de neu fa de fons a un dels nombrosos pauli que, durant l’hivern i la primavera, apareixen sobre l’Altiplà de Gesturi. El Gennargentu cubierto de nieve sirve de fondo a uno de los numerosos pauli que, durante el invierno y la primavera, aparecen en la Giara de Gesturi. Baix, “SSa Jara” amb les seves pendents costerudes roman aïllada del món circumstant. Aquesta condició ambiental ha consentit la supervivència de grups de poltres salvatges de petita estatura, d’espesa crinera, d’ulls ametllats i de pelatge bai fosc o bru, els orígens dels quals són desconeguts i que representen un únic objecte de tutela per part de les institucions públiques. Actualment es calcula que puja a gairebé 700 el nombre de poltres purs. Abajo, Sa Jara con sus laderas empinadas, aislada de su entorno. Esta condición ambiental ha consentido la supervivencia de manadas de caballos salvajes de pequeña alzada, crines abundantes, ojos rasgados y pelaje bayo o negruzco, cuyo origen es desconocido, y que a causa de su singularidad son objeto de protección por las instituciones públicas. Actualmente, se calcula en unos 700 el número de los caballos de raza pura.

SA JARA En llengua sarda “SSa Jara” indica un altiplà que s’eleva per alguns centenars de metres entre les colines de la Marmilla. La seva conformació és deguda a un llarguíssim procés erosiu del terreny circumstant constituït per pedres arenoses, margues i calcaris; els fenòmens erosius no han afectat la superfície de l’altiplà, el qual resulta així netament separat del terreny circumstant. S’individuen tres Altiplans: Siddi, Gesturi i Serri però el més conegut com “SSa Jara” és l’Altiplà de Gesturi que es diferencia dels altres per la presència dels poltres salvatges “is quaddeddus”. Sa Jara s’eleva en forma de trapezi per 4.400 ha a una alçada d’entre 500 i 600 metres. Està recobert per un bosc d’alzines sureres barrejades amb alzines de fulla llarga i amb roures, el qual s’alterna amb diversos llacs petits estacionals els “pauli” que en primavera queden recoberts per una catifa de ranuncle blanc, creant suggestions de gran impacte. A la vora de l’altiplà, en posició dominant, s’alcen les restes d’alguns nurags, entre els quals el protonurag “Bruncu Madugui”, entre els més antics de la Sardenya. SA JARA

En la lengua sarda, Sa Jara indica una meseta que se yergue algunos centenares de metros entre las colinas de la Marmilla. Su conformación se debe a un larguísimo proceso de erosión del terreno que la rodea, constituido por areniscas, margas y piedras calcáreas; los fenómenos erosivos no han incidido sobre la superficie de la meseta, la cual resulta así netamente separada del territorio contiguo. Hay tres Giare: Siddi, Gesturi y Serri, pero la más conocida como Sa Jara es la de Gesturi, que se distingue de las otras por la presencia de unos caballitos salvajes, is quaddeddus. Sa Jara tiene la forma de un trapecio de 4.400 hectáreas, que alcanza una altura de 500-600 metros. Está cubierta por un bosque de alcornoques, encinas y robles, que se alterna con algunos pequeños lagos de formación estacional, los pauli, que se recubren en primavera con una alfombra de ranúnculo blanco creando sugestiones de gran impacto. Al borde de la meseta, en posición dominante, surgen los restos de diversos nuragues, entre ellos el protonurague Bruncu Madugui, de los más antiguos de Cerdeña.

LA COSTA La costa de Medio Campidano s’estén per gairebé 50 Km i està compresa entre el promontori granític de Capo Pecora i l’empostissat de Capo Frasca. És una de les àrees més íntegres de la Sardenya i assumeix, en la part més meridional, un aspecte quasi desèrtic per l’extensió inusual de les platges. El cordó litoral de Scivu-S’Acqua Durci-Piscinas s’estén per més de 9 Km i s’endinsa fins a 3 Km, amb dunes de 30/40 m d’alçada recobertes de ginebre marí i de màquia mediterrània, on no és difícil trobar el Cérvol Sard. Més cap al nord comença la Costa Verda, on s’alternen trams rocosos amb petites caletes fins a la Torre de Flumentorgiu que domina l’altra gran platja “IIs Arenas”, que també s’estén terra endins per un kilòmetre. El mar, a causa de la prevalença dels vents dels quadrants nord-occidentals, és especialment adequat per a la pràctica del surf. La costa del Medio Campidano mide unos 50 km y está comprendida entre el promontorio granítico de Capo Pecora y la meseta de Capo Frasca. Es una de las áreas más íntegras de Cerdeña y asume, en su parte meridional, un aspecto casi desértico, por la extensión inusual de las playas. El cordón litoral de Scivu-S’Acqua Durci-Piscinas se extiende por más de 9 km y se adentra hasta 3 km hacia el interior, con dunas de 30/40 m de altura recubiertas de cedros espinosos y vegetación mediterránea, donde no es difícil encontrar ejemplares de ciervo sardo. Más al norte comienza la Costa Verde, una sucesión de acantilados alternados con pequeñas calas que va hasta la Torre de Flumentorgiu, que domina la otra gran playa, Is Arenas, también ésta proyectada un kilómetro hacia el interior. El mar es particularmente adecuado para la práctica del surf, debido a los vientos dominantes de los cuadrantes noroccidentales. La formació de les dunes de sorra s’ha d’atribuir principalment al fenomen de les glaciacions esdevingudes fa milers d’anys. La significativa disminució de les aigües marines, fins a varies desenes de metres, ha fet emergir amples trams de litoral de sorra que els forts vent, principalment el llebeig i el mestral, han transportat i acumulat cap a l’interior. Text Walter Pagano

La formación de las dunas arenosas debe atribuirse al fenómeno de las glaciaciones que se produjeron principalmente en los últimos centenares de miles de años. El significativo descenso de las aguas marinas, de hasta varias decenas de metros, permitió que emergieran amplias zonas de litoral arenoso, que los fuertes vientos, sobre todo el lebeche y el mistral, transportaron y acumularon en el interior. Texto Walter Pagano

L’estany de Marceddì (dalt), en la frontera amb la Província d’Oristano, és una zona humida importantíssima, non sols per als amants de la natura, sinó també pel renom de la producció íctica dels seus vivers. La laguna de Marceddì (arriba), en el límite con la provincia de Oristano, es un humedal importantísimo, no sólo para los amantes de la naturaleza, sino también por su renombrada producción pesquera.

El ginebre marí (Juniperus oxycedrus L subsp. macrocarpo (S. et S.) Bali.) (dalt) és una espècie típica dels sistemes dunars de la Sardenya. El seu aparell radical i la seva copa contribueixen de manera decisiva a contrarestar l’erosió de les dunes. El cedro espinoso (Juniperus oxycedrus L subsp. macrocarpo (S. et S.) Bali.) (arriba) es una especie típica de los sistemas de dunas de Cerdeña. Su aparato radical y su fronda contribuyen de manera decisiva a contrarrestar la erosión de las dunas.

Peculiars còdols granítics arrodonits recobreixen amples trets de les cales pròximes al Capo Pecora que delimita al sud les llargues platges de sorra. Text Walter Pagano

Característicos guijarros graníticos cubren amplias zonas de las ensenadas próximas a Capo Pecora, que delimita por el sur los largos arenales. Texto Walter Pagano

LA MUNTANYA/LA MONTAÑA. Entre la costa i la planura del Campidano s’alça el grup montuós del Linas, el més elevat del sud de la Sardenya. Les parts més elevades estan cobertes per garriga i vegetació baixa, on trobem rars endemismes entre els quals elicrisum montelinasum, espaiats per valls amb boscos d’alzines de fulla llarga, alzines sureres i teixos; al sud el paisatge es fa més aspre i les roques Oridda i Punta Camedda, entre les quals imponents cascades granítiques, de l’O i espessos boscos fan el recorregut més ardu. Molts senders s’han traçat seguint en bona part el recorregut dels llenyataires i dels miners. Els punts de partida dels recorreguts muntanyencs naturalistics i paisatgístics es troben a Perd’e Pibara (Gonnosfanadiga) i a Cantina Ferrari (Villacidro). Altres nombrosos senders parteixen des de Montevecchio a Ingurtosu (Guspini i Arbus) i permeten la visita als principals indrets miners: pous, galeries, instal·lacions per a llavar, cúmuls d’escòries, magatzems, edificis abandonats estan immersos en un paisatge i en un silenci irreal. Habitada per una colònia de 600/700 exemplars, el Cérvol Sard és visible també al voltant del centres miners. La muntanya amb els seus boscos i una rica màquia mediterrània acull en particular: senglars, raboses, martes i, al cel, el falcó pelegrí, l’aligot i l’àguila real. Entre la costa y la llanura del Campidano surge el macizo del Linas, el más elevado del sur de Cerdeña. Las zonas más altas están cubiertas de garriga y vegetación baja, entre la que se hallan raros endemismos, como elicrisum montelinasum, y están intercaladas con valles poblados de bosques de encinas, robles y tejos; al sur el paisaje se vuelve más agreste y las peñas de granito, del Oridda y Punta Camedda, con sus imponentes cascadas y sus tupidos bosques, hacen màs difícil el camino. Muchos son los senderos trazados siguiendo en buena parte los recorridos de los leñadores y los mineros. Los puntos de partida de los recorridos naturales y paisajísticos están en Perd’e Pibara (Gonnosfanadiga) y en Cantina Ferrari (Villacidro). Otros numerosos senderos serpentean desde Montevecchio hasta Ingurtosu (Guspini y Arbus), y permiten la visita de los principales testimonios de la minería: pozos, galerías, lavaderos, cúmulos de ganga, almacenes y edificios abandonados, sumergidos en un paisaje y un silencio irreales. En estos parajes se puede hallar algún ejemplar de ciervo sardo, representado por una colonia de unas 600/700 reses. La montaña, con sus bosques y su vegetación mediterránea, acoge también jabalíes, zorros, martas, y, en sus cielos, al halcón peregrino, el ratonero común y el águila real.

En la part superior, les cimes del macis del Monte Linas. Dalt, un grup de cabres entre llentiscos, oliveres i eufòrbies. Text Walter Pagano

Arriba, las cumbres del macizo del Monte Linas. Encima, un grupo de cabras entre lentiscos, acebuches y euforbias. Texto Walter Pagano

A

Sardenya el teix (Taxus boccata L.) (dalt) és una espècie més aviat rara, que viu arrelada en zones fresques i ombroses d’algunes muntanyes de l’illa, entre les quals també el Monte Linas.També era conegut com a arbre de la mort a causa de la toxicitat d’un alcaloide, la toxina, continguda en les fulles, en l’escorça, en les branques i en les llavors. Sols la polpa del molt colorat fruit, anomenat aril, n’és desproveït.

En Cerdeña el tejo (Taxus baccata L.) (arriba) es una especie más bien rara, que arraiga en rincones frescos y umbríos de algunas montañas de la isla, como el Monte Linas. Se le conocía también como árbol de la muerte, a causa de la toxicidad de un alcaloide, la taxina, contenida en las hojas, la corteza, las ramas y las semillas. Sólo la pulpa del fruto, una baya escarlata llamada arillo, carece de tal sustancia. Un superb exemplar mascle de cérvol sard (Cervus elaphus L. subsp. corsicanus Erxleben) (Baix) una de les espècies típiques de la fauna sarda. El nombre de les ramificacions en la punta de les banyes del mascle indica l’edat de l’animal. En la seva dieta també està compresa la sarsaparrella (Smilax aspera L)(Esquerra) una planta lianosa típica de la màquia i dels boscos d’alzina de fulla llarga. Textos Walter Pagano.

Un soberbio ejemplar macho de ciervo sardo (Cervus elaphus L. subsp. corsicanus Erxleben) (abajo), una de las especies típicas de la fauna sarda. El número de las ramificaciones de la cornamenta del macho indica la edad del animal. En su dieta se comprende también la zarzaparrilla (Smilax aspera L) (a la izquierda), una planta leñosa típica del monte bajo mediterráneo y de los encinares. Textos Walter Pagano

La granota pintada (Discoglossus sp.) és un dels amfibis que es poden trobar en aquest territori.Tot i que el seu aspecte massís i berrugós puga fer pensar el contrari, no és un gripau. Des del punt de vista sistemàtic, de fet, entre ells hi ha la mateixa diferència que hi pot haver entre un gos i una foca.

El sapillo pintojo (Discoglossus sp.) es uno de los anfibios que se pueden encontrar en este territorio. Pese a que su apariencia maciza y su piel granulosa puedan llevar a pensar lo contrario, no es un sapo. Desde el punto de vista sistemático, de hecho, entre ambas especies media la misma diferencia que puede haber entre un perro y una foca.

No és estrany trobar entre les fulles i l’herba alta les tortugues (Testudo sp.), simpàtics rèptils que amb la seva vida al ralentí, caracteritzen la fauna dels camps. A més de la seva proverbial longevitat (assoleixen fàcilment els 60-70 anys de vida) és interessant saber com està formada la seva “casa” cuirassada. La closca (la part superior) i el plastró (la part inferior) estan constituïts per gairebé 60 plaques òssies revestides externament pels escuts, amples làmines còrnies que, per nombre, forma i color, varien segons l’espècie. No es raro hallar entre las hojas y la hierba alta tortugas (Testudo sp.), simpáticos reptiles que con su vida a cámara lenta caracterizan la fauna local. Además de su proverbial longevidad (alcanzan fácilmente los 60-70 años de vida) es interesante saber cómo está formada su “casa” acorazada. El caparazón (la parte superior) y el peto (la parte inferior) están constituidos por unas 60 placas óseas revestidas externamente por los escudos, anchas láminas córneas que, en número, forma y color, varían según la especie.

Les espècies de rapaces que sobrevolen els cels blaus d’aquesta Província són força nombroses. Sovint és possible observar amb encís algun falcó pelegrí (Falco peregrinus Tunst. Ssp. Brookei Scarpe) immòbil que escruta des de dalt la seva futura presa. Textos Walter Pagano

Las especies de rapaces que sobrevuelan los azules cielos de esta Provincia son numerosas. Es frecuente sosrprender fascinados algún halcón peregrino (Falco peregrinus Tunst. Ssp. Brookei Scarpe), inmóvil, que escruta desde lo alto a su próxima presa. Textos Walter Pagano

Sovint la natura ofereix algunes curiositats que generalment escapen a l’observador distret: la filosa (Cytinus hypocistis L.) (En la part superior) per exemple, és una curiosa planta paràsita de l’estepa negrar (Cistus monspeliensis L.)

A menudo la naturaleza ofrece algunas curiosidades que escapan generalmente al observador distraído: el chupamieles o hipocisto (Cytinus hypocistis L.) (arriba), por ejemplo, es una característica planta parásita del jaguarzo (Cistus monspeliensis L.). Les orquídies són una de les atraccions naturals que aquest territori ofereix a visitants i apassionats. El tipus Ophrys L. (En la imatge a l’esquerra l’Ophrys tenthredinifera Willd.) és un dels 16 censats a l’illa. Durant llargs períodes de selecció natural, algunes parts de la flor han adquirit un gran paregut amb els insectes pol·linitzadors, sovint característics de cada espècie.

Las orquídeas son una de las atracciones naturales que este territorio ofrece a visitantes y apasionados. El género Ophrys L. (en la imagen a la izquierda Ophrys tenthredinifera Willd.) es uno de los 16 censados en la isla. Durante largos períodos de selección natural, algunas partes de la flor han adquirido una notable semejanza con los insectos polinizadores, con frecuencia característicos de cada especie.

El limodor abortiu (Lymodorum abortivum (L.) Swartz) (esquerra) és una de les nombroses espècies d’orquídies que es poden trobar en aquestes àrees. El seu color violaci i l’absència de clorofil.la, indiquen la seva natura paràsita.

Lymodorum abortivum (L.) Swartz) (a la izquierda) es una de las numerosas especies de orquídeas que se pueden encontrar en estos parajes. Su color violáceo y la ausencia de clorofila indican su naturaleza parásita.

L’endemisme sard Bellium crassifolium Moris (esquerra) és un dels nombrosos que caracteritzen la peculiaríssima flora de l’illa. Amb freqüència aquestes plantes singulars fan de llocs inaccessibles i aparentment poc acollidors el seu habitat ideal. Textos Walter Pagano

El endemismo sardo Bellium crassifolium Moris (a la izquierda) es uno de los muchos que caracterizan la particular flora de la isla. A menudo estas plantas singulares hacen de lugares inaccesibles y aparentemente inhóspitos su hábitat ideal. Textos Walter Pagano

Dunes de sorra en la localitat de Piscinas (Arbus) amb una alçada de fins a 40 m penetren fins a 3 km terra endins. Dunas de arena en Piscinas (Arbus), que pueden alcanzar los 40 metros de altura, y penetran hasta 3 km en el interior.

ACTIVITATS RECEPTIVES - ESTRUCTURAS TURÍSTICAS

BARUMINI HOTELS - HOTELES

ARBUS HOTELS - HOTELES

Sa Lolla - Via Cavour, 49 - Tel. +39 070 936 8419 Su Nuraxi  - Viale Su Nuraxi, 6 - Tel. +39 070 9368305

Il Galeone  - Piazza Stella Maris, loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977217 La Caletta  - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977033 Le Dune  - Loc. Piscinas - Ingurtosu - Tel. +39 070 977130 Meridiana  - Via Repubblica 172 - Tel. +39 070 9758283 Hotel della Torre - Loc.Torre dei Corsari - Cell. +39 320 9669764 Villaggio Sabbie d’Oro  - Loc.Sabbie d’Oro - Torre dei Corsari - Tel.+39 070 977074 Residence Costa Verde - Loc. Portu Maga - Tel. + 39 070 977273

B&B

B&B Brezza Marina - Viale della Torre - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977120 Casale Borgia - loc. Bidderdi - Tel./Fax +39 070 9756127 - Cell. +39 347 2328423 Il Giardino - Loc. Is Argiolas Mannas - Tel. +39 070 977126 Il Maestrale - loc. Gutturu e Flumini - Tel. +39 340 6196820 Il Nuraghe - Loc. Cugui - S.S. 126 - Km. 82, IV - Tel/Fax: +39 070 9758682 Il Quinto Moro - Vico 1° Costituzione, 4 - Tel. +39 070 9759943 Il Sole di Rosa - Via della Pineta, 5 - Tel. +39 070 9759864 La Ginestra - Loc. Pitzinurri - Tel. +39 070 9758297 La Piazzetta - Piazza Immacolata, 2 - Tel. +39 070 9759018 La Rosa dei Venti - Loc. Is Argiolas Mannas - Tel. +39 070 975201 Le Mimose - Loc. Porto Palma - Flumentorgiu - Cell. + 39 333 8024220 Le 4 Stagioni - Via Vaquer, 20 - Cell. +39 347 1184742 Mari e Monti - Loc. Sa Tanca Montevecchio - Tel. +39 347 3693472 Menhirs - Via Repubblica, 61 - Cell. +39 349 8814871 Scivu porta delle Stelle - Loc. Campu Prama-Scivu - Cell. +39 347 4949547 Profumo di Mirto - Via Fermi, 6 - Cell. +39 340 0759739 Rio Castangias - Loc. Rio Castangias - SS 126 - km 79,400 - Cell. +39 349 5441306 Villa Savina - Loc. Campu Prama e Scivu - Cell. +39 347 8348978 Villino della Nonna - Loc. Is Carroppus - Tel. +39 070 9799285 Cime Tempestose - Loc. Campu e Prama Scivu - Cell. +39 329 5642308 Sa Stoia - Via Don Minzoni, 103 - Cell. +39 340 3459973

Casa dei Fiori - Via Dante, 2 - Tel. +39 070 9368028 Casa del Rio - Via 4 Novembre, 24 - Tel. +39 070 9368141 Casa Piras - Trav. 2° Principessa Maria, 15 - Tel. +39 070 9368372 Casa Rosa - Via Nazario Sauro, - Tel. +39 070 9368354 Casa Sanna - Viale Umberto, 61 - Tel. +39 070 9368157 - +39 348 0582175 Il Girasole - Via Regina Margherita, 19 - Tel. +39 070 9368489 Il Vecchio Mulino - Via Repubblica, 23 - Tel. +39 070 9368072 La Casa dei Quadri - Via Principessa Maria, 52 - Tel./Fax +39 070 9368056 Antica Casa Mura - Via IV Novembre, 37 - Cell.+39 349 0077296 Casa Ritrovo di un Tempo - Vico I° Principessa Iolanda, 7 - Tel. +39 070 9353183

LLOGUER DE CAMBRES ALQUILER DE HABITACIONES Diecizero - Viale Umberto - Tel. +39 070 9368122 - Cell. +39 348 7986963

RESTAURANTS - RESTAURANTES II Cavallino della Giara - Loc. Su Nuraxi - Tel. +39 070 9368122 Sa Lolla - Via Cavour, 49 - Tel. +39 070 9368419 Su Nuraxi - Viale Su Nuraxi, 6 - Tel. +39 070 9368305

COLLINAS B&B Villa Serena - S.P. Collinas - Villanovaforru km 0,800 - Cell. +39 349 1963977 Il Recinto - Corso Repubblica, 9 - Tel. +39 0783 302669 - CEll. +39 328 6027839 La Stanza Segreta - Via Vittorio Emanuele III, 72 - Tel. +39 070 9304289 Sa Domu e Zia - Vico Vittorio Emanuele III, 1 - Tel. +39 340 5039319 Sa Dom’e Forru - Vico Chiesa - Tel. +39 070 9386159 Su Foxibi - Piazza San Sebastiano, 1 - Tel. +39 347 7013043

RESTAURANTS - RESTAURANTES

TURISME RURAL - AGROTURISMO

Centro Ristoro “Sa Corona Arrubia” - Loc. Canne Pirau - Tel. +39 070 9341009

Alba Chiara - Loc. Baratzu - Cell. +39 339 6692476 Arcuentu - Loc. Genne Abis - Tel. +39 070 9758168 Baita del Corbezzolo - Loc. Bau e’ Prumu - Tel. +39 070 9754025 Bidderdi - Loc. Bidderdi - Tel. +39 070 9756127 - Cell. +39 348 2847405 Casa Casti - Loc. Osu Donigala - Cell. +39 340 3052987 Costa Verde - Loc. Pitzuamu - Tel. +39 070 290867 - Cell. +39 340 5379676 Gragonti - Loc. Gragonti - Cell. +39 349 8434909 L’Aquila - Loc. Is Gennas - Tel. +39 070 9758316 - Cell. +39 347 8222426 L’Oasi del cervo - Loc. Is Gennas - Cell. +39 347 3011318 La Quercia - Loc. Riu Martini - Sibiri - Tel. +39 070 9756035 Le Palme - Loc. Campu Prama - Cell. +39 347 8044689 Lo Scrigno - Loc. Cugui - Tel. +39 070 9758682 Pertunghe - Loc. Donigala - S. Antonio di Santadi - Cell. +39 340 2795483 Rocca Su Moru - Loc. Mattaria - Cell. +39 320 6135650 Rocce Bianche - Loc. Bidderdi - Tel. +39 070 9756127 Sa Perda Marcada - Loc. Sa Perda Marcada - Tel. +39 070 9758714 Sa Tanca - Loc. Sa Tanca - Montevecchio - Cell. +39 340 9105265 Su Zinnibiri - Loc. Campu Prama - Cell. +39 348 2905530

FURTEI B&B

EMPRESES TURÍSTICO-RURALS - TURISMO RURAL

B&B

Cortes - Loc. Genna de Bentu - Cell. +39 340 5371676 La Miniera Fiorita - Loc. Sa Tanca - Montevecchio - Tel. +39 070 973181 La Quercia Verde - Loc. Riu Martini - Sibiri - Cell. +39 347 5808756 S’enna e’ Scivu - Loc. Campu Prama - Cell. +39 347 1894692

La Vecchia Locanda - Via G. Marconi, 140 - Cell. +39 329 4119170 Lierus di Marongiu Federica - Loc. Lierus, strada per Sibiri, Km. 1 Tel. +39 070 9798152 Cell. +39 340 2544135 Martis Caterina - Via Croce, 34 - Tel. +39 070 9798492 Sitzia Caterina - Via Ariosto, 1 - Tel. +39 070 9799668 Su Murzu e s'Arreposu - Via Satta, 28 - Tel. +39 328 2872344

CASA DE VACANCES - CASA DE VACACIONES Airone - Via Colombo - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977272 Brezza Marina - Viale della Torre, 36 - Loc.Torre dei Corsari - Tel./Fax. +39 070 977120 Is Cannissonis - Vico Colombo - Loc.Torre dei Corsari - Cell. +39 333 4912720/ +39 340 8115819 - Fax +39 070 9375571

LLOGUER DE CAMBRES ALQUILER DE HABITACIONES Brezza Marina - Viale della Torre, 10 - Loc.Torre dei Corsari - Tel./Fax. +39 070 977120 Verde Mare - Via Colombo - Loc.Torre dei Corsari Tel./Fax. +39 070 977272

CAMPING Sciopadroxiu - Loc. Piscinas - Tel. +39 349 7707938

RESTAURANTS - RESTAURANTES Bellavista - Via Montevecchio 62 - Tel. +39 070 9759792 Il Corsaro Nero - Loc. Portu Maga - Tel. +39 070 977236 - Cell. +39 339 5260603 Ittioturismo Sardinia Fisher -Loc. S. Antonio di Santadi - Tel. +39 070 977014 La Cambusa - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977004 - 070 9770016 La Terrazza - Loc. Cuccuru Espis - Funtanazza - Tel. +39 070 977076 Maestrale - Loc. Gutturu e Flumini - Tel. +39 340 6196820 Meridiana - Via Repubblica 172 - Tel. +39 070 9758283 Pozzo GAL - Tel. 328 6442424 - E-mail: [email protected] Portu Maga di Aste - Loc. Portu Maga - Tel. + 39 070 977222 Sa lolla - Via Libertà 271 - Tel. +39 070 9754004 Soffio di vento - Loc. Genna ‘e Frongia - Tel. +39 070 9756022 Torre dei Corsari - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977028 Pitzinurri - Loc. Pitzinurri/Ingurtosu - Cell. +39 328 6442424

Il Leccio - Piazza Giovanni XXIII, 6 - Tel. +39 070 9302511

GESTURI B&B L’Antica Locanda - Via Nazionale, 33 - Tel. +39 070 9369133 Zedda M. Antonia - Piazza Fonte - Via S. Barbara, 2 - Tel. +39 070 9369136 Le Lolle - Via Fra Nicola - Tel. +39 070 658897

TURISME RURAL - AGROTURISMO Sa Stiddia Droscia - Loc. Pidisci - Tel. +39 328 9594626

RESTAURANTS - RESTAURANTES Floris Marco - Via Nazionale, 15 - Tel. +39 070 9369425 - +39 070 9360121

GONNOSFANADIGA HOTELS - HOTELES Il Cavallino Bianco



- Loc. Salaponi - SP per Pabillonis - Tel. +39 070 9799862

RESTAURANTS - RESTAURANTES Da Giuseppe - Viale Kennedy - Tel. +39 070 9799150 Da Lello - Via G. Deledda 8 - Tel. +39 070 9798031 El Peyote - Via Roma - Cell. +39 328 8382461 Su Laccu - Loc. Reinazzu - Tel. +39 070 9797098 Su Pottabi - Via Nazionale Zona PIP - +39 3295952456

GONNOSTRAMATZA B&B Il Tamericio - Vico IV Corso Europa - Cell. +39 3473888608

TURISME RURAL - AGROTURISMO Cuscusa - Loc. Pardu Corongiu - Cell. +39 347 0929675 - Fax +39 0783 997042

GUSPINI HOTELS - HOTELES Sa Rocca  - Loc. San Giorgio, Km 42, S.S. 196 - Tel. +39 070 970470 Tartesh  - Via Parigi, 1 - Tel. +39 070 9729000 Antica Casa Sanna  - Via Mazzini, 30 - Tel. +39 070 8560582 Santa Maria  - Via Santa Maria 46 - Tel. +39 070 9783033

B&B Da Nonna Valentina - Via Marconi, 15 - Tel. +39 070 9788346 - Cell. +39 320 4208989 Gabriella Atzori - Via Carbonia, 75 - Cell. +39 328 7981564 Muru Rosalba - Loc. Pilu de Istitionis - Cell. +39 340 3355277 Il Ginepro - Via Rossa, 6 - Cell. +39 349 7819504/ +39 320 1637618 L’Abete - Viale di Vittorio, 73 - Tel. +39 070 974591

Montegranatico - Via Montevecchio, 5 - Tel. +39 070 974958 - Cell. +39 329 1942430 La Buganvillea - Viale Di Vittorio, 12 - Tel. +39 070 370060 - Cell. +39 340 7880803 Canne d’Organo - Via Allende, 14 - Tel. +39 070 974504

SAMASSI HOTELS - HOTELES

TURISME RURAL - AGROTURISMO

RESTAURANTS - RESTAURANTES

Casa Marmida - Loc.S. Maria Neapolis - S.P.65 - Tel.+39 070 972671 - Cell.+39 347 0429285 L’Oleandro di Gentilis - Loc. Launaxis - Cell. +39 347 5759320 Gli Ulivi - Loc. Santu Pedru - Tel. +39 070 974659 Sa Tella - Loc. Sa Tella - Tel. +39 070 970161 - Cell. +39 349 2945304 Su Dominariu - Loc. Sa Zeppara - Tel. +39 070 976527 - Cell. +39 348 6035598 Su Medau - Loc. Pratziddus - Cell. +39 368 7453613

Il Cavalluccio - Vico III Sacco e Vanzetti - Tel. +39 070 9389094 Il Ginepro - Via d’Acquisto, 33 - Tel. +39 070 9388396 Mocambo - Via Risorgimento, 86 - Tel. +39 070 9389245 Potomayò - Via Marconi, 12 - Tel. +39 070 9382072

LLOGUER DE CAMBRES ALQUILER DE HABITACIONES

Hotel Italia

S’Abba e su Mare - Via Iglesias, 7 - Tel./Fax. +39 070 2337757

Diana M. Elena - Via Matteotti, 101 - Tel. +39 349 5521591 - +39 070 9338229 Altea - Vico Rinascita, sn. - Tel. +39 340 2696765

RESTAURANTS - RESTAURANTES

Il Campidano



- Viale Stazione, 29 - Tel. +39 070 9388121

SAN GAVINO MONREALE HOTELS - HOTELES 

- Piazza Cesare Battisti, 25 - Tel. +39 070 9337258

B&B

Antica Casa Sanna - Via Mazzini, 30 - Tel. +39 070 8560582 Carlitos - Via Roma - Tel. +39 070 9783093 Focus - Via Milano, 22 - Tel. +39 070 970092 Gennai - Loc. Montevecchio - Tel. +39 070 973121 II Vecchio corso - Via Gramsci - Tel. +39 347 1389073 Le Tre Botti - Via V. Spano, 12 - Cell. +39 349 8826868 Sanna Fausto - Via Li Causi - Tel. +39 333 2735772 Santa Maria - Via Santa Maria, 68 - Tel. +39 070 9783033 Sa Rocca - Loc. San Giorgio - Tel. +39 070 970470 Tarthesh - Via Parigi - Tel. +39 070 9729000

RESTAURANTS - RESTAURANTES

LAS PLASSAS B&B

Rosy  - Loc.Villasanta SS 131 km 41,500 - Tel. +39 070 9373041 Ichnusa  - S.S. 131 Km. 42,200 - Tel./Fax +39 070 9307073 Mirage  - Via Carlo Felice, 464 - Tel. +39 070 9307100

Casa Fiorita - Via Dante, 26 - Tel. +39 070 9364226 Casa Lai - Vico Grazia Deledda, 4 - Tel. +39 070 9368402

LUNAMATRONA B&B Casa Mira - Via Vittorio Emanuele III, 23 - Tel. +39 070 939706 Domu ‘e Luna - Via Gioberti, 4 - Tel./Fax +39 070 939105 Domm’e Ninna - Via Mogadiscio, 3 - Tel. +39 349 4436144

Babajou - Via Dante 2 - Tel. +39 070 9347010 Da Geppo - Via Villacidro, 80 - Tel. +39 070 9339373 Deja vu - Via Torino, 50 - Tel. +39 070 9339727 I due ladroni - Piazza Battisti, 27 - Tel. +39 070 9339452 Il banchetto - Via Corsica, 10 - Tel. +39 070 9339397 Oasi Santa Lucia - Via Nureci, 1 - Tel. +39 070 9375600 S’Accaiò - Via Roma, 15 - Tel. +39 070 9347073

SANLURI HOTELS - HOTELES

TURISME RURAL - AGROTURISMO Su Stai Valbella - Loc. Sanluri Stato - Podere Piave - Tel. +39 070 9330536 - Cell. +39 348 0446461

B&B AYNA - Via Donatello, 18 - Tel. +39 070 9370682

TURISME RURAL - AGROTURISMO

RESTAURANTS - RESTAURANTES

Pranu Murdegu - Loc. Pranu Murdegu - Tel. +39 070 9309265

Arcobaleno - Via Carlo Felice, 335 - Tel. +39 070 9370572 Da Egisto 2 - S.S. 131 km 42,2 - Tel. +39 070 9387013 La Bodeguita - Via Carlo Felice, 57 - Tel. +39 070 9351034 L’Incognito - Via Carlo Felice, 35 .Tel. +39 070 9350101 Rosy - Via Carlo Felice, 510 - Tel. +39 070 9370689 San Lorenzo - Via Carlo Felice, 182 - Tel. +39 070 9301090

LLOGUER DE CAMBRES ALQUILER DE HABITACIONES S’antigu - Via G.B.Tuveri, 4 - Tel./Fax +39 070 9341074

CAMPING Luna Sorgente  - Loc. Mitza Sa Rocca - Tel. +39 070 9341022 - Cell. +39 328 1064215

RESTAURANTS - RESTAURANTES Harley Pub - Via Garibaldi - Tel. +39 070 939669 Il Mandorlo in fiore, Loc. Mitza Sa Rocca, Km 1,3 - Tel. +39 070 939505 Luna Sorgente - Loc. Mitza Sa Rocca - Tel. +39 070 9341022 - Cell. +39 328 1064215

MOGORO B&B Casa Floris - Tel. +39 0783 990384 Casa Marchinu - Via Gramsci, 254 - Tel. +39 349 6418345 Nonna Peppina - Via Mannu, 64 - Tel. +39 340 9265601

RESTAURANTS - RESTAURANTES Da Egisto - S.S. 131 dir. Sassari, km 62,5 - Tel. +39 0783 990286 L’airone - Via Gramsci, 26 - Tel. +39 0783 990055 S’arrabotta - Via Gramsci, 10 - Tel. +39 0783 997083 Il semaforo - Via Gramsci, 91 - Tel. +39 0783 990548 Caria Nicolò - Via Gramsci, 112 - Tel. +39 0783 990595

PABILLONIS B&B Su Cungiau di Cherchi - Via Rinascita, 13 - Tel. +39 070 9353183 Terre Crude - Via Milano, 13/A - Tel. +39 070 9353038

RESTAURANTS - RESTAURANTES

SARDARA HOTELS - HOTELES Antica Casa Diana  - Piazza E. Lussu - Tel. +39 070 9386256 Antiche Terme - Loc. S. Maria de is Aquas - Tel. +39 070 9387200 Is Acquas Terme  - Loc. S. Maria de Is Acquas - cell. 345 7202463 Monreale - Via Oristano, 195 - Tel. +39 070 9387139 Sardara  - Via Cedrino, 5 - Tel. +39 070 9387848

TURISME RURAL - AGROTURISMO Monreale - Loc.Terme di Sardara - Cell. +39 338 6585792 Nuraghe Arbicci - Loc Pierdina Cabras - Cell. +39 349 4266795

RESTAURANTS - RESTAURANTES Da Silvano - Via Cedrino, 1 - Tel. +39 070 9387811 Los Amigos - Via Cagliari, 81 - Tel. +39 070 9387666 Monreale - Via Oristano, 197 - Tel. +39 070 9387139 Red Store - Via Oristano, 9 - Tel. +39 348 5182566 Sporting - Via Oristano, 71 - Tel. +39 070 9387621

SEGARIU B&B Casa Rosa - Via Gramsci, 34 - Tel. +39 340 0953932

RESTAURANTS - RESTAURANTES

Il Simposio - Via Volta - Tel. +39 347 0614576 Number One - Via V. Emanuele, 23 - Tel. +39 328 0121799

Is Coronas - Loc. Is Coronas Arrubias - Tel. +39 070 9302301 - +39 338 2203693 Rocce Bianche - Via San Michele, 2 - Tel. +39 070 9302036

PAULI ARBAREI B&B

SENORBÌ HOTELS - HOTELES 

Casa Berenice - Via IV novembre, 1 - Tel. +39 070 939881

Sporting Hotel Trexenta

TURISME RURAL - AGROTURISMO

B&B

Su Boschettu - Loc. Pranu Laccu - Tel. +39 070 939695

Il Rosmarino - Via Corona, 13 - Tel. +39 070 9809269

LLOGUER DE CAMBRES ALQUILER DE HABITACIONES

RESTAURANTS - RESTAURANTES

Locanda la Rosa - Via Sant’Agostino, 27 - Tel. +39 070 9341057

RESTAURANTS - RESTAURANTES Country - Via Torino, 11 - Tel. +39 070 939390 Locanda la Rosa - Via Sant’Agostino, 27 - Tel. +39 070 9341057 Sa Veranda - Via Roma, 38 - Tel. +39 070 939251 Stesy - Via Roma, 1 - Tel. +39 070 939202

- Viale Piemonte - Tel. +39 0709809383

Da Severino - Viale Piemonte - Tel. +39 070 9809383/4/5 Tiscali - Via Campioni, 6 - Tel. +39 070 9809044 Sandalia - Via C. Sanna, 52 - Tel. +39 070 9808062 Da Tore - Via Veneto, 1 Tel. +39 070 9808833 Monte Luna - Loc. Canali Abis - Cell. +39 328 9253433

SERRAMANNA HOTELS - HOTELES Albergo Il Melograno Tel. +39 070 9130026



- Loc. Pimpisu sp.Villacidro/Samassi, km 5,300

B&B Bei Beniusu - Via Roma, 49 - Tel. +39 070 9138131

RESTAURANTS - RESTAURANTES Chat Noir - Via Silvio Carboni,6 - Tel. +39 070 9138823 Gradisca - Via Trieste, 2 - Tel. +39 070 9139900 - +39 348 7686323 Il Ginepro - Via della Rinascita, 26 - Tel. +39 070 9130274 Il Girasole - Piazza del popolo, 32 - Tel. +39 070 9130466 La Piazzetta - Via V. Emanuele III, 11 - Cell. +39 347 5187763 Midnight - Via Piemonte, 5 - Tel. +39 070 9130177 Paradise - Corso Europa - Tel. +39 070 9139031 Sa Conserviera - SS 196/D km 7,155 - Tel. +39 070 9130160 Giardini d’Inverno - Loc. Su Zinnibiri - SS 196/D Km 2,500 - Tel. +39 070 9158551

Irish Pub Piccadilly - Via Rio Fluminera, 24 - Cell. +39 347 7346595 Italia 90 - Loc. Seddanus - Tel. +39 070 932270 La Taverna Romana - Via Gonnosfanadiga, 12 - Tel. +39 070 9316587 - +39 339 2249730 Pausa Café - Via Parrocchia 108 - Cell. +39 333 6063302 Pub Chalet degli ulivi - Loc. San Sisinnio - Tel. +39 070 9195025 Ritual Caffè - Via Nazionale 115 - Cell. +39 329 7224919 Sa Lolla Beccia - Via di Vittorio, 101 - Tel. +39 070 9310000 - Cell. +39 338 4362988 Zahir - Loc. San Pietro - Cell. +39 346 0501797 Zurito - Via Tuveri, 8 - Tel. +39 070 9334006 - Cell. +39 340 6472821

VILLAMAR RESTAURANTS - RESTAURANTES La Ruota - Via Lussu, 8 - Tel. +39 070 9309265 - +39 070 9309045 Play Time - Via Adua, 32 - Tel. +39 340 4849960 - +39 348 7641056 S’Olivariu - Via Degli Ulivi - Tel. +39 070 9309992

B&B I Murales - Via Azuni, 38 - Tel. +39 340 4849960

VILLANOVAFORRU HOTELS - HOTELES

SERRENTI HOTELS - HOTELES 

Ristorante Bar Sport F.lli Porcu - Via Gramsci, 38 - Tel./Fax +39 070 9159021

RESTAURANTS - RESTAURANTES Medi - Loc.Villasanta S.S. 131 Km 40,250 - Tel. +39 070 9308130 Sa Bertula - Via Nazionale, 322 - Tel. +39 070 9159119 Tiger - Loc.Villasanta S.S .131 Km 40,085 - Tel. +39 070 9307671 Tourist Market - Loc.Villasanta S.S. 131 Km 40 - Tel. +39 070 9373039/+39 070 9307859 Bar Sport F.lli Porcu  - Via Gramsci, 38 - Tel. +39 070 9159021

SETZU B&B Cala Pruna - Loc. Cala Pruna - Tel. +39 0783 95179 - Cell. +39 392 8388195

TURISME RURAL - AGROTURISMO Congiu - Loc. Gennaleo Tel. +39 070 504184

SIDDI RESTAURANTS - RESTAURANTES Casa Puddu - Via Regina Elena, 10 - Tel. +39 070 939888 - Cell. +39 347 5116787

TUILI B&B Casa Cancedda - Piazza Vittorio Veneto, 9 - Cell. +39 347 7641765 Casa Giardino - Via Aldo Moro, 7 - Tel. +39 070 9364018

TURISME RURAL - AGROTURISMO Il Borgo dell’Arcangelo - Via Amsicora, 10 - Tel. +39 070 9364374

RESTAURANTS - RESTAURANTES Sardegna in Miniatura - Loc. Riu Lardi - Tel. +39 070 9361004

TURRI TURISME RURAL - AGROTURISMO Su Massaiu - Loc. Coarvigu - Tel. +39 0783 95339 - Cell. +39 347 7023136

USSARAMANNA RESTAURANTS - RESTAURANTES

Hotel Funtana Noa  - Via V Emanuele III, 66/68 - Tel. +39 070 9331019 Hotel I Lecci - Viale del Rosmarino - Tel. +39 070 9331021 Hotel Le Colline - Viale del Rosmarino, sn. - Tel. +39 070 9300123

B&B Casa degli Aranci - Via Tirso, 34 - Tel./Fax +39 070 9300057

TURISME RURAL - AGROTURISMO I Quattro Venti - S.P. per Lunamatrona - Cell. +39 338 6067157/ +39 340 0925167

LLOGUER DE CAMBRES - ALQUILER DE HABITACIONES Sa Muredda - Vico San Sebastiano, sn. - Tel. +39 070 9331142 - Cell. +39 338 3047160

RESTAURANTS - RESTAURANTES Fra Diavolo - Via V. Emanuele III, 57 - Tel. +39 070 9347010/ +39 070 9331011 Funtana Noa - Via V. Emanuele III, 66/68 - Tel. +39 070 9331019/ +39 070 9331020 I Lecci - Viale del Rosmarino - Tel. +39 070 9331022 Le Strutture - Loc. Genna Maria - Tel. +39 070 9300054

VILLANOVAFRANCA B&B Araucaria S.L. - Via Puccini, 17 - Tel. +39 070 9367513 Pinna Paolo - Via Tirso, 9 - Tel. +39 070 9367487 da Elide - Via G. Galilei, 9 - Tel. +39 070 9367314 da Elisa - Via Puccini, 14 - Tel. +39 070 9367423 Saba Urbano - Via Umberto I, 5 - Cell. +39 347 5384834

TURISME RURAL - AGROTURISMO Su Gagliardu - Loc. Riu Mottoriu - Tel. +39 070 9367424 - +39 349 7304281 S.Isidoro - Via V. Emanuele II, 7 - +39 070 9367641 - Cell. +39 336 810913

RESTAURANTS - RESTAURANTES Ajò-Ajò - Via XX Settembre, 32 - Tel. +39 340 8338719 La Perla - Via XX Settembre, 59 - Tel. +39 070 9367623 Sebastian - Via XX Settembre, 7 - Tel. +39 070 9367218

Sa Giara - Via Roma, 2 - Tel. +39 0783 95254

VILLACIDRO HOTELS - HOTELES Ester - Via dei Mille 65 - Tel. +39 070 9315727 Cuevador  - Via San Gavino 67 - Tel. +39 070 9314225 Sa Spendula  - Via Sa Spendula, 2 - Tel. +39 070 9329233 La Locanda del Parco - Loc. Monti Mannu-Magusu Cell. +39 348 3728217 - +39 329 4008364

Info: PROVINCIA DEL MEDIO CAMPIDANO

B&B

ASSESSORATO AL TURISMO E ALLO SPORT Via Carlo Felice, 267 - 09025 Sanluri Tel: +39 070 9356 400 - Fax: +39 070 9370517

da Guero - Via Nazionale 21 - Tel. +39 070 9314551 L’Asfodelo - Loc. Gutturu Mannu - Tel. +39 348 0341625 Erbì Daniela - Via R. Laconi, 55 - Tel. +39 070932611 Maria Piga - Via I° maggio, 14 - Tel. +39 0709315940

www.provincia.mediocampidano.it [email protected]

TURISME RURAL - AGROTURISMO Il Castagno - Loc. Bangius - Tel. +39 070 932799 Il Pesco - Loc. Monti Mannu - Tel. +39 070 9314327 Is Argiolas - Loc. Corte Margiani - Tel. +39 070 9311124 Monti Mannu - Loc. Bassella - Tel. +39 070 9329369 Perda Massa - Loc. Perda Massa, S.S. 196 km 26 Tel. +39 070 9329763

RESTAURANTS - RESTAURANTES Bruschetteria La Foresteria -S. P. per San Gavino - Tel. +39 070 9311114 Chiosco Sa Spendula - Loc. Sa Spendula - Cell. +39 347 6230771 La Locanda del Parco - Loc. Monti Mannu - Magusu - Tel. +39 070 934421 Cell. +39 3483728217 - +39 329 4008364 Cuevador - Via San Gavino, 67 - Tel. +39 070 932252 Da Giovanna e Vittorio - Via Roma 112 -Tel. +39 070 9329287 De Castelvì Wine Coffee Pub - Via Roma 14 - Cell. +39 348 8981916 +39 3472968738 Il Cavalluccio Marino - Via dei Mille 65 - Tel. +39 070 9334006 – 340647281 Giardino - S.P. 14 bis km. 4 - Tel. +39 070 9311338

Realització/Realización © START-VL srl - via Renzo Laconi 14 - 09010 Fluminimaggiore (CI) www.startvl.it - [email protected] - Tel. 0781 582022 - 347 6757476 Textos/TTextos - © Provincia del Medio Campidano - Walter Pagano Fotografia/FFotografía - Lino Cianciotto - www.linocianciotto-photos.it © Graphic Design - © EVENT fucina di idee/Piero Putzu - Sassari Traduzioni/Translation - Networld srl Impremta/IImpresión - Arti Grafiche Pisano Srl - Cagliari Acabat d’imprimir el mes de Abril 2010 / Terminado de imprimir en Abril 2010 Queda prohibida la reproducció total o parcial dels textos, de les fotografies i del projecte gràfic sense l’autorització escrita dels propietaris. Les dades referents a les estructures receptives i de restauració han estat subministrades per l’Administració provincial de Medio Campidano. Se prohíbe la reproducción total o parcial de los textos, fotografías y proyecto gráfico sin la autorización escrita de los respectivos propietarios. Los datos relativos a las estructuras turísticas y hosteleras han sido proporcionados por la Administración provincial del Medio Campidano.