Llengua catalana i literatura 1r ESO Solucionari del llibre de l’alumne

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

Pàgina 30

ABANS DEL TEXT 1

Resposta model. El narval, perquè ambdós tenen una banya recta al cap. L’altre animal és el rinoceront. S’assemblen pel mateix motiu.

p. 31

Narval 2

Cantallops, Gratallops, Llobera  llops Corbera  corbs Tordera tords Bovera, Tornabous, Vilanova d’Escornalbou  bous Vacarisses vaques Cabrera, Cabrils, Cabra del Camp  cabres Vilademuls  muls Viladecavalls  cavalls Viladecans  cans (gossos) Vilabella  abelles Porqueres  porcs

3

Resposta model. Els gats negres o els corbs negres. Suggeriment Es pot fer adonar a l’alumnat de la importància del color negre per tal de simbolitzar el mal averany; ja que es tracta d’un color que simbolitza, al seu torn, la nit, ambients poc clars i propensos, per això, a fer el mal, a fer les coses prohibides.

1

Llengua catalana 1r ESO

p. 31

p. 31

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

A L’ENTORN DEL TEXT – 1. BÈSTIES MITOLÒGIQUES ❶

Pàgina 32

 Heroi: Teseu. / Comunitat en perill: Atenes. / Adversari: minotaure. / Aliat de l’heroi: Ariadna.

p. 32

 Criteris d’avaluació. Que hi hagi els mateixos elements: heroi, comunitat en perill... Exemple. La llegenda de Sant Jordi. El protagonista (Sant Jordi) també salva el poble que pateix els atacs d’un adversari, en aquest cas el drac, que també se’n menja els habitants. En els dos casos la situació es resol perquè els herois aconsegueixen matar l’adversari.  Criteris d’avaluació. Que les actituds dels personatges siguin coherents amb el seu rol. Exemple. Ariadna, enfadada pel comportament de Teseu, decideix venjar-se. Lliga la punta d’un cabdell de fil a l’embarcació de Teseu i, així, pot seguir-lo on vagi, sense que ell se n’adoni. I, si abans l’havia ajudat a assolir el seu objectiu, ara fa mans i mànigues en cada cas per aconseguir que se’n surti, sí, però ben malparat. Lluita contra un lleó, que el deixa ben ferit; lluita contra un conjunt de soldats, que el deixen ben coix; lluita contra un monstre marítim, que el deixa ben sord; lluita contra les inclemències meteorològiques, que aconsegueixen treure-li un ull. D’aquesta manera, finalment, s’enamora d’una bella dama al costat de qui vol passar tota la seva vida, tranquil·lament, sense marxar a viure més aventures; ni ella ni cap altra el vol, perquè s’ha tornat un home que ha perdut tota la seva força i corpulència, és coix, sord i borni, i fa més por –o llàstima, en tot cas–, que no pas desperta amor en cap persona. Ariadna, així, el condemna a quedar-se, per sempre més, sol. ❷

 Eren blanques les plomes dels ocells i [era] blanca la pell de les bèsties. Ara són blaus els animals que es van banyar en un llac on no desembocava cap riu ni cap riu hi naixia. [Són] Vermells, els que es van submergir en el llac de la sang vessada per un nen de la tribu kadieu. Tenen el color de la terra els que es van rebolcar al fang, i [tenen] el de la cendra els que van buscar la calor en les fogueres apagades. Són verds els que van fregar el cos entre el fullam i [són] blancs aquells que van quedarse quiets. / El verb que s’utilitza més és el verb «ser» o «ésser».  Criteris d’avaluació. Protagonitzada per éssers o elements; acció ambientada en un passat molt remot. Argument coherent en ell mateix. Exemple. Es diu que els colors també tenen vida, tot i que no volen que se sàpiga i per això ho dissimulen tan bé com poden. Ja fa temps, els colors es van adonar que quan plou la gent no mira cap al cel, al contrari, que la gent es tapa amb paraigües que els priven la visió d’allò que realment passa al cel; per això van pensar que aquest era el millor moment per sortir a contemplar, des de l’aire, la vida que, normalment, s’han de limitar a contemplar reclosos dins de les cases. Quan para de ploure corren a amagar-se altra vegada als llocs on eren abans per no ser descoberts. Malgrat tot, però, si t’hi fixes al cel en queda el rastre durant una estona.

2

Llengua catalana 1r ESO

p. 32

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

❸

 Exageració.

p. 33

❹

 Tenen forma d’ocell i no de peix.

p. 33

 Resposta model. L’astúcia.  Exemple. Les dones d’aigua i les nimfes.

COMUNICACIÓ

Pàgina 34

1

Moby Dick una balena. 20.000 llegües de viatge submarí el submarí Nautilus. Jurassic Park els dinosaures. El llibre de la selva el tigre Shere Khan.

p. 34

2

Les sirenes: dones amb aparença d’ocell. L’esfinx vigilava monuments, tombes i temples.

p. 34

LLENGUA 3

Pàgina 35

a) [Les aus fabuloses que apareixen en la mitologia] tenen [el cos amb escates] i [la cua de serp, amb ales plomades] i [cap de lleó].

p. 35

b) [L’unicorn] és [una bèstia amb aparença equina], té [un únic corn que li creix al front, entre els ulls]. És molt astut i difícil d’agafar. Només dorm al costat d’una noia verge. 4

Estructura predicativa. Les aus fabuloses que apareixen en la mitologia tenen el cos amb escates i la cua de serp, amb ales plomades i cap de lleó. L’unicorn té un únic corn que li creix al front, entre els ulls. Només dorm al costat d’una noia verge. Estructura atributiva. L’unicorn és una bèstia amb aparença equina.

3

Llengua catalana 1r ESO

p. 35

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

EXPRESSIÓ 5

Pàgina 35

Criteris d’avaluació. Varietat important de verbs (tenir, recordar, fer l’efecte...). Ús de diferent tipus de complements del nom (adjectius, sintagmes preposicionals, oracions, estructures combinades). Exemple. Les papallones són insectes voladors. Són molt boniques. Les seves ales tenen molts colors. Són molt vistoses. Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions. Es poden veure al voltant de les flors. S’alimenten del nèctar de les flors. S’encarreguen de la pol·linització. Les papallones fecunden les flors. N’hi ha moltes espècies, de papallones. Les papallones passen per diferents estats. Primer són un ou. Després són una eruga. Després es converteixen en una crisàlide. Finalment, esdevenen una papallona. Durant la fase de crisàlide la majoria de les seves cèl·lules es desfan. En aquest estat poden viure sota terra. Com a papallona per tenir forces han de succionar el nèctar de les flors. La papallona femella s’aparella per pondre els ous. Després, mor. Oracions atributives. Les papallones són insectes voladors. Són molt boniques. Són molt vistoses. Primer són un ou. Després són una eruga. Oracions predicatives. Les seves ales tenen molts colors. Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions. Es poden veure al voltant de les flors. S’alimenten del nèctar de les flors. S’encarreguen de la pol·linització. Les papallones fecunden les flors. N’hi ha moltes espècies, de papallones. Les papallones passen per diferents estats. Després es converteixen en una crisàlide. Finalment, esdevenen una papallona. Durant la fase de crisàlide la majoria de les seves cèl·lules es desfan. En aquest estat poden viure sota terra. Com a papallona per tenir forces han de succionar el nèctar de les flors. La papallona femella s’aparella per pondre els ous. Després, mor.

4

Llengua catalana 1r ESO

p. 35

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

A L’ENTORN DEL TEXT – 2. BÈSTIES MEDIEVALS

Pàgina 36

❶

 Resposta model. És ostatge de la seva imatge. / Ensenyament: la vanitat (l’orgull en si mateix) pot fer perdre el sentit de les coses.

p. 36

❷

 Resposta model. El coll és llarg, com ho hauria de ser el procés mental abans de dir (o fer) res.

p. 36

❸

 Resposta model. Representa Jesús, perquè assumeix el mal d’aquells que es poden redimir (salvar).

p. 37

❹

 Resposta model. Buit de coses materials, ple de coses espirituals.

p. 37

❺

 Resposta model. Recorda un llangardaix o una sargantana grans.

p. 37

 Resposta model. És valent, fort i tossut. ❻❼

 Sí. El desamor (o l’amor no correspost).  Resposta model. ❻ Tot s’ha apagat (es refereix simbòlicament a la flama de l’amor). / Ha perdut la correspondència de l’amor. ❼ Tot és bonic si ella el correspon. / Però se n’apodera l’enyor si ella no el correspon.

p. 38

 Resposta model. ❻ La natura ja apareix apagada, perquè des del primer moment ens parla del desamor. ❼ La natura apareix en tot el seu esplendor, perquè primer ens parla de la joia.  Resposta model. El rossinyol és un ocell que és de color marronós excepte la cua que és vermellosa. ❻ No canta perquè evidencia el desamor. ❼ Canta perquè simbolitza la joia que sent encara.

COMUNICACIÓ 1

Pàgina 39

a) Es tracta de textos objectius perquè les definicions són merament informatives i presenta dades verificables. b) Els textos de l’epígraf 2 són textos subjectius. Resposta model. Aquí, per exemple, no es parla del gran recorregut que ha de fer el menjar fins arribar al ventre de la grua; de les qualitats curatives dels caràdrids, o del mirall del tigre i de la seva vanitat. c) Totes són verificables perquè es refereixen a la mida, al lloc on habiten, als colors que tenen, a la família a la qual pertanyen...

5

Llengua catalana 1r ESO

p. 39

SOLUCIONARI

2

UNITAT 2. BESTIARIS

p. 40

a) És subjectiva. b) Resposta model. Explicar-nos-en alguna característica que comparteix o que té a veure amb els éssers humans. c) ❶ Tigre: comparació. Es compara amb els homes i les dones amb manca de voluntat. ❷ Grua: comparació. Es compara amb els homes i les dones que no pensen abans de parlar. ❸ Caràdrid: personificació. Se l’equipara a Jesucrist i la seva absorció dels pecats dels mortals. ❹ Cigne: metàfora. Representa la puresa d’aquells que han de morir. ❺ Drac: comparació. Es compara la bravesa dels dos que lluiten, el drac i Tristany.

LLENGUA 3

Pàgina 40

a) La víbria té el cos ben ple d’escates verdes, unes mamelles força (quantitatiu invar.) escarransides i un coll molt (quantitatiu var.) llarg.

p. 40

b) La serp caltrí és bastant (quantitatiu var.) gran i no gaire (quantitatiu var.) grossa, i és de color vermell. c) El basilisc és una de les bèsties més (quantitatiu invar.) misterioses i poc (quantitatiu var.) conegudes. d) Aquests animals, més (quantitatiu invar.) grans o més (quantitatiu invar.) petits, no són gaire (quantitatiu var.) llargs. e) És un cetaci prou (quantitatiu invar.) ferotge per devorar tota una tripulació. f)

No és gaire (quantitatiu var.) corpulent, però té uns tentacles prou (quantitatiu invar.) gruixuts. Suggeriment. És interessant fer notar a l’alumnat que els quantitatius, malgrat que siguin variables, si acompanyen un adjectiu no varien. També és interessant fer notar que «ben» en la primera frase és un adverbi –de fet, és la forma de «bé» davant adjectius, adverbis i verbs– i no un adjectiu; igual que «tota» en la penúltima frase.

4

a) Resposta model. El primer és més subjectiu i el segon més objectiu perquè, en el primer, hi ha dades més valoratives (divertit, meravellós...) i, en el segon, hi ha dades més informatives i verificables (pam i mig, molt llarga). b) Resposta model. El cucut és l’ocell del món (...). El cucut és l’alegria (...). El cucut és un ocell bastant grandet. c) Resposta model. Element que descriu

Característica

la forma del cucut

semblant a la de l’esparver i el falcó

potes

menudes i de color groc

d) Quantitatius: més, bastant, molt. Mots que continguin sufix: grandet, blanquinós, negrenca, taquetes, curtet. e) El to que donen els diminutius és de tendresa; excepte «blanquinós» i «negrenca» que indiquen tendència. 6

Llengua catalana 1r ESO

p. 41

SOLUCIONARI

5

UNITAT 2. BESTIARIS

Animal gos lloca be, cabra ocell insecte ase vaca granota porc serp

Crit lladruc cloqueig bel piuladissa brunzit bram mugit rauc gruny xiulet

EXPRESSIÓ 6

p.

Onomatopeia bub-bub cloc-cloc be piu-piu zum-zum ihà mu rac-rac grr sss

41

Pàgina 41

a) Criteris d’avaluació. Descripció objectiva. Intencionalitat informativa. Dades verificables. Exposa atributs, propietats i funcions. Ajustat a la realitat. Paraules precises, tècniques. Exemple. El gos és un mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids. Des de temps històrics, està domesticat. Presenta un aspecte, una forma i un pelatge molt diferent segons les races. Del gos se n’aprofiten els sentits (el que més destacat té és l’olfacte, i després la vista i l’oïda), la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. b) Criteris d’avaluació. Descripció subjectiva. Intenció valorativa i comunicativa d’experiències, sentiments, emocions, visions, opinions. Descriure a partir de la semblança o l’associació (comparació, metàfora, personificació). Exemple. El gos és un animal d’allò més eixerit. Té uns ulls que són tot tendresa i una cua que mou d’allò més sempre que et veu. El seu nassarró és flonjo com una maduixa ben madura i les seves orelletes molt simpàtiques. La seva boqueta és bastant bavosa, però les seves baves són encantadores perquè saps que si et baveja és per afecte.

7

Llengua catalana 1r ESO

p. 41

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

A L’ENTORN DEL TEXT – 3. BÈSTIES MODERNES

Pàgina 42

❶

 Es reia de les persones, en concret de monsieur Bourais.

p. 42

❷

 Resposta model. Produeix fàstic, horror i terror.

p. 42

❸

 Dragons de la sort. Són els animals més rars de la Fantasia, no s’assemblen als dragons corrents; són criatures de l’aire i del bon temps, criatures desenfrenadament jovials; tenen dimensions colossals, però són lleugers com un núvol d’estiu, no els calen ales, neden pel cel, semblen llamps parsimoniosos; el més prodigiós d’ells és el càntic.

p. 43

 Dracs que habiten les profunditats de la Terra. S’assemblen a serpents enormes i fastigosos; escampen pudors per les profunditats de la Terra on habiten; vetllen per un tresor real o imaginari; solen tenir un caràcter maliciós o esquerp, unes ales membranoses com les dels ratpenats, amb les quals s’enlairen amb gran renou i matusseria, i escupen foc i fum. ❹❺

p. 43

 Resposta model. ❹ Destaca l’alçada, la cua que no toca a terra, que és contemplativa, que sempre té la boca amunt i que és ràpida. ❺ Destaca el seu cap petit o que, si més no, és tal com es veu des de terra.  El poema que té una intenció humorística és el segon ❺.

COMUNICACIÓ 1

Pàgina 44

Resposta model. ❶ Simpatia. ❷ Horror. ❸ Tranquil·litat. ❹ Fermesa. ❺ Grandesa. Diferències. ❶ Parla de les coses curioses del lloro. ❷ Parla de les coses més fastigoses i terrorífiques de l’Aranyerra. ❸ Parla de la placidesa dels dragons de la sort. ❹ Parla del posat i de la serenor de la girafa. ❺ Parla de la distància des de la qual veiem el cap de la girafa. Intenció de l’autor. ❶ Humorística. ❷ Aterridora. ❸ Descriptiva. ❹ Descriptiva. ❺ Humorística.

8

Llengua catalana 1r ESO

p. 44

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

TEXTUALITAT 2

Pàgina 44 p.

1. Ø Es deia Lulú. Ø Tenia el cos verd, la punta de les ales rosa, el front blau i el coll daurat. Però Ø tenia la molesta mania de mossegar el bastó, s’arrencava plomes, escampava els excrements, vessava l’aigua de la banyera; madame Aubin n’estava tipa i el va donar per sempre a Felicité. [...] Tanmateix Ø buscava companyia; perquè el diumenge, mentre les senyoretes Rochefeuille, monsieur de Houppeville i els nous habituals: Onfroy l’apotecari, monsieur Varin i el capità Mathieu, feien la partida de cartes, el lloro picava el vidre amb les ales, i Ø s’agitava tan furiosament que era impossible entendre’s. La cara de Bourais li devia semblar molt còmica. Així que Ø el veia, començava a riure, a riure amb totes les seves forces. Els esclats de veu saltaven al pati, l’eco els repetia, els veïns sortien a la finestra i també reien; i perquè el lloro no el veiés, monsieur Bourais lliscava al costat de la paret, dissimulant el seu perfil amb el barret, arribava al riu, després entrava per la porta del jardí; i les mirades que llançava a l’ocell mancaven de tendresa. 2. [...] aparegué l’Aranyerra. Tot d’una, una mica més endavant i a l’esquerra, sortida d’un forat negre i tenebrós que s’obria sota l’espadat, va veure la forma més repugnant que havia contemplat en tota la vida, més horrible que l’horror d’un malson. Ø S’assemblava moltíssim a una aranya, però Ø era més gran que aquells enormes animals caçadors i més aterridora que cap, a causa de les intencions malignes de la seva mirada sense remordiments. Aquells mateixos ulls que havia cregut intimidats i vençuts, els tornava a tenir allà, il·luminats altre cop amb una lluentor perversa i arraïmats al seu cap, que es projectava enfora. Ø Tenia unes grans banyes i, darrere el coll curtet, com una tija, hi havia el cos descomunal i inflat, com un sac enorme i botit, que li oscil·lava i penjava entre les cames; el seu enorme embalum era negre, amb esquitxos de taques lívides, però la panxa, per sota, era pàl·lida i lluminosa i feia una gran ferum. Ø Tenia les potes doblades, amb bonys enormes a les juntures, que quedaven més amunt de l’esquena, i pèls que li sortien com punxes d’acer i, a l’extrem de cada pota, una urpa. 3. Els dragons de la sort són uns dels animals més rars de la Fantasia. No Ø s’assemblen gens als dragons corrents ni a aquells altres dracs que, com serpents enormes i fastigosos, habiten les profunditats de la Terra, hi escampen pudors i vetllen un tresor real o imaginari qualsevol. Aquests esguerros del caos solen tenir un caràcter maliciós o esquerp, unes ales membranoses com les dels ratpenats, amb les quals s’enlairen amb gran renou i matusseria, i escupen foc i fum. Per contra, els dragons de la sort són criatures de l’aire i del bon temps, criatures desenfrenadament jovials, i, malgrat les seves dimensions colossals, Ø lleugers com un núvol d’estiu. Per això no els calen ales per volar. Ø Neden per l’aire del cel igual que un peix ho faria a l’aigua. Des de terra Ø semblen llamps parsimoniosos. El més prodigiós d’ells és el càntic. La seva veu sona com l’esplèndid repicament d’una gran campana i, quan Ø parlen en veu baixa, és com si se sentís de lluny aquesta campana. Qui ha pogut sentir-la, ja mai més no oblida aquell dia i en segueix parlant als seus néts. 9

Llengua catalana 1r ESO

44

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

p. 44

3

a) Els cignes són ocells de grans dimensions. Aquestes aus viuen en zones temperades i subàrtiques i no els agrada gaire el fred. b) El tigre és un magnífic depredador amb un cos bell i esvelt. No se’l troba arreu. Aquest mamífer arriba a mesurar uns tres metres de longitud. Pocs animals se li enfronten. c) Els picots són els ocells de bosc que fan més bonic, des del punt de vista del color. Al nostre país n’hi ha de set o vuit menes diferents. També se’ls anomena pigots. d) El picot negre és el més gran de tots, i arriba a tenir dos pams i mig de llargada. N’hi ha als grans boscos del Pirineu, però costa molt trobar-lo.

4

Els falciots tenen un pam, si fa no fa: Ø són una mica més grandets que les orenetes; Ø d’un color emmascarat i d’ales molt llargues. Ø Tenen les potetes molt curtes i cobertes de ploma fins a les ungles. Ø Gairebé mai no s’aturen en cap branca, Ø s’arrapen a les parets, i es pot dir que Ø tot el dia volen.

5

① Davant d’ell, sostenint-se en una branca baixa, hi havia un xicarró de pell bruna tot nu que, amb prou feines, sabia caminar. Era una coseta menuda, la més tendra i rodanxona que mai hagi anat a parar de nit a la cova d’un llop. ② Era Bagheera, la pantera d’un color negre com la tinta del cap a la cua, però amb les seves taques característiques. Tothom coneixia Bagheera i ningú no gosava destorbar-la perquè era tan astuta com Tabaqui, tan agosarada com el búfal salvatge i tan temerària com l’elefant ferit. ③ Té un color fosc ratllat de negre, una cua molt curta, unes plomes esfilagarsades i un bec com una espina d’esbarzer. ④ És un ocell de cua llarga, negra, de cos blanc, cara blanca i coll negrenc.

p. 45

6

Les balenes posseeixen un crani llarg de fins a un terç de la longitud total del seu cos. Presenten un maxil·lar estret i arquejat, la qual cosa dóna a aquests animals un perfil convex. La característica distintiva principal és la presència de «barbes», que són formacions còrnies gingivals fetes de queratina. Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a la superfície, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins una hora sota l’aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen vapor d’aigua acompanyat sovint de mucositats. La gestació els dura uns 12 mesos i normalment pareixen un únic balenó, que alimenten amb una llet especialment nutritiva. La seva esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides on s’aparellen i reprodueixen. Són cosmopolites i també es troben al Mediterrani.

p. 45

7

Mengen cucs i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una alçària considerable, les criatures cauen i són aliment d’altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor característica. Si un ésser humà o un altre ésser viu toca una cria, perd l’olor. En perdre l’olor, la mare no la reconeix i ja no en té cura. 10

Llengua catalana 1r ESO

p. 44

p. 45

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

LLENGUA 8

9 10

11

Pàgina 46

a) eixam, b) bancs, c) aviram, d) ramat, e) bandada, f) vesper

p. 46

a) peonen, planen; b) repten; c) s’estarrufa; d) troten, galopen; e) roseguen; f) remuguen; g) pastura

p. 46

Resposta model. llom Regió de l’esquena que s’estén a cada costat de la columna vertebral, des de les falses costelles fins a la pelvis. Porc – Esquena bec Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca. Aus – Boca antena Apèndix cefàlic articulat propi dels artròpodes mandibulats i dels onicòfors. Insectes – Orelles banya Protuberància frontal que, generalment en nombre d’un parell, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids), els quals les empren sovint com a òrgans d’atac. Cérvols, bous... – No crinera Conjunt de pèls llargs que guarneixen el coll d’alguns animals. Cavalls – Cabells cresta Excrescència carnosa que tenen damunt el cap alguns fasianiformes, generalment més desenvolupada en els mascles. Galls i gallines – Cabells ganya Excrescència carnosa que tenen damunt el cap alguns fasianiformes, generalment més desenvolupada en els mascles. Ocells – Papada gropa Part posterior de l’esquena d’un quadrúpede, especialment d’un èquid. Cavalls – Maluc anca Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega. Cavalls – Maluc grapa Part de les extremitats d’un quadrúpede que recolza a terra quan aquest camina, especialment quan constitueix un òrgan de prensió. Gats, lleons... – Mans (i peus) morro Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas. Gossos, gats... – Boca fibló Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters. Escorpins, vespes... – No closca Embolcall dur i rígid d’un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscs i l’ossi i corni dels quelonis. Cargol, tortuga – No aleta Cadascun dels apèndixs que posseeixen els peixos, a vegades amb funció locomotora, i sempre amb funció estabilitzadora, compensadora i de timó. Peixos – Braços i cames

p. 46

a) curt com una cua de conill b) fort com un lleó c) viu com una fura d) alt com una girafa e) llest com una llebre f) lent com una tortuga 11

g) gandul com un gos h) poruc com un gat borni i) dolent com l’arna j) gras com una truja k) pobre com una rata l) pudent com una guilla Llengua catalana 1r ESO

p. 46

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

L’ANÀLISI DEL TEXT – LA FITXA TÈCNICA 1

Pàgina 47 p. 47

a) Fitxa tècnica Nom vulgar: trencalòs. Nom científic: Gypaetus barbatus. Vol: vola en cercles al cim d’una muntanya o recorrent-ne algun vessant. Hàbitat: habita en regions muntanyoses del sud d’Europa i el nord d’Àfrica, més comunament a Turquia. Criança: en precipicis muntanyosos. Alimentació: s’alimenta de carronya, principalment cadàvers d’isards, ovelles i cabres. Supervivència de l’espècie: patí regressió en moltes zones d’Europa durant els segles XIX i xx com a resultat de la caça directa, dels enverinaments deliberats i dels canvis en la ramaderia. b) Tema: trencalòs. Subtemes: vol, hàbitat, criança, alimentació, supervivència de l’espècie. Tipus de descripció: objectiva. Temps verbal: present (habita, cria, foragita, és). Exemplificació: sí (principalment cadàvers d’isards, ovelles i cabres). Estructures atributives: sí (la cua [...] és més curta i ampla, el moll de l’os és una font d’alimentació important). Tipus de verbs: atributius (és) i predicatius (habita, cria, foragita). Sintagmes nominals: sí (normalment solitari o en parelles). Comparacions: sí (com si fossin una estela a l’aire).

12

Llengua catalana 1r ESO

SOLUCIONARI

2

UNITAT 2. BESTIARIS

p. 48

a) Fitxa tècnica Nom vulgar: fènix. Nom científic: – Vol: cada cinc-cents anys viatja cap a Egipte amb les ales carregades d’aromes d’espècies exquisides. / Torna cada cinc anys al lloc on ha nascut. Hàbitat: habita a l’Índia. / Viu al Sol (fènix xinès). Criança: reneix de les cendres. Alimentació: s’alimenta exclusivament de l’aire dels cedres del Líban, i no menja ni beu. Supervivència: ocell mitològic. b) Exemple. Cinc estructures predicatives. Recorda la figura de l’àguila. Porta corona al cap. Habita a l’Índia. Saluda el sacerdot. El fènix simbolitza el Creador. Deu sintagmes nominals. L’au més bella i majestuosa de la Terra. La figura de l’àguila. Les ales de jacint i maragda. El sacerdot d’Heliòpolis. El fènix. El viatge de tornada a l’Índia. El martiri de Crist per salvar els homes. L’au fènix. Els antics egipcis. L’aigua. c) ① Simbolitza el Creador. ② Simbolitza el viatge del Sol. ③ Es vincula al Sol i als déus. d) Exemple. En el segell de l’Estat d’Hawaii de 1898, creat després de l’annexió de les illes pels Estats Units, hi figura, entre d’altres imatges, un fènix que simbolitza el canvi de la monarquia cap a la llibertat i la democràcia. El trobem, també, en les banderes i els segells de les ciutats americanes d’Atlanta i de San Francisco per evocar el seu renaixement de resultes d’un desastre determinat. En el primer cas, perquè la ciutat va ser cremada durant la guerra civil i, en el segon, perquè va ser destruïda per un terratrèmol. En tots aquests tres casos, així com en els del llibre de text, doncs, representa la voluntat de continuar, de mantenir-se viu, malgrat la mort, els canvis o les dificultats.

13

Llengua catalana 1r ESO

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

LA PRODUCCIÓ DEL TEXT – GATS I GOSSOS LITERARIS 1

Pàgina 49

Criteris d’avaluació. Aspecte físic, caràcter. Que segueixi un ordre: de dalt a baix, del més general al més concret, de fora cap a dins...

p. 49

Exemple. - Era gros i corpulent. Els seus lladrucs se sentien des de l’altra banda de la ciutat. Tothom el temia i ningú gosava enfrontar-s’hi. - Tro era el gos de la caseta número dos i en protegia amb valentia els habitants; tot i que era molt petit i poca cosa, els seus lladrucs eren espantosos, no se sentien massa enllà, però esgarrifaven qualsevol malfactor que els sentís, que marxava cames ajudeume, aterrit per les dents que ensenyava aquell animal escarransit. - Canyella era el gos de la caseta número tres i en protegia amb molta mala baba els habitants; el seu mal geni espantava tothom. Era impossible que algú s’arrisqués a ofuscar-lo encara més, perquè la seva fúria podia ser terrible. No és que fos massa imponent, però les males llengües ja n’havien escampat algunes històries que feien posar els pèls de punta. 2

Criteris d’avaluació. Aspecte físic, caràcter, rol dins de la història.

p. 49

Resposta model. El gos Cèrber no perd pistonada, amb mirada maligna, vigila què passa al seu voltant. Ningú escapa al seu control de les portes de l’infern. Tots els que hi arriben han de passar per la seva supervisió detallada. El gat amb botes és enginyós, intel·ligent i molt valent. Es dedica al seu amo amb cos i ànima. Sempre porta un formós barret, unes altes botes i una espasa amb la qual es defensa de qui gosa enfrontar-s’hi. El gos Rover és de color blanc i negre i viu mil aventures de tot tipus, transformat en una joguina abandonada a la platja que busca tornar a esdevenir un gos de carn i ossos. No té cap altra sortida, depèn de les forces superiors que li marquen la vida pel simple fet de tenir ganes de jugar i mossegar els pantalons. Plutó és un gat negre molt gran, que segueix el seu amo vagi on vagi, se l’estima amb bogeria. Però aquest sentiment canviarà quan l’amo, embogeixi i el maltracti, per la qual cosa es quedarà sense un ull. El gos Argos, fidel al seu amo, l’espera sense perdre l’esperança. Amb el temps, es torna vell i decrèpit. Quan finalment torna, com a rodamón, amagant la seva imatge, el reconeix i mor. El gat Cheshire és màgic. Apareix i desapareix. I quan apareix primer mostra el seu gran somriure. I és molt ambigu, no sabem si realment vol ajudar Alícia o no. Gràcies al fet que eren animals sagrats en l’antic Egipte ens arriben a nosaltres com a animals domèstics i, per tant, entren a les nostres llars. 14

Llengua catalana 1r ESO

p. 49

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

PROJECTE – QUÈ TÉ LA GUINEU QUE NO TINGUIN LES ALTRES BÈSTIES? 1

Pàgina 50

«La guineu i el boc dins del pou» Una guineu va caure en un pou i, incapaç de sortir-ne, hi romania per força. Un boc assedegat va arribar al mateix pou, i, quan va veure la guineu, li va preguntar si l’aigua era bona. Aquesta, contenta per la coincidència, va estar molta estona elogiant l’aigua, assegurant-li que era exquisida, i li va aconsellar que baixés. El boc va baixar al pou sense pensar-s’hi, tenint en compte només el seu desig i, després de sadollar la set, mentre pensava amb la guineu la manera de sortir, aquesta va dir que tenia una bona idea per salvar-se tots dos: –Doncs si poses les mans a la paret i abaixes les banyes, jo pujaré pel teu llom i el trauré. I com que el boc va estar d’acord davant la segona part de la proposta, la guineu, aixecant-se per les potes, va pujar al llom del boc i, des d’allí, ajudant-se amb les banyes d’aquest, va arribar a la boca del pou i es va allunyar. En sentir que el boc l’acusava d’haver transgredit l’acord, la guineu es va girar i va dir: –Apa, tu!, si tinguessis tanta intel·ligència com pèls a la barba no hauries baixat abans de pensar en la sortida. Així també, els homes sensats han de considerar primer les conseqüències dels seus actes i, d’aquesta manera, posar-se després mans a l’obra. «El corb i el renard» Un corb que havia agafat un tros de formatge es va posar en un arbre. Un renard el va veure, i volent-se apoderar de la carn, se li va plantar al davant i el va omplir de lloances dient-li que tenia bona figura i que era bell; encara va afegir que li esqueia a ell, més que a cap altre, ser el rei dels ocells. El corb va voler demostrar que, de veu, també en tenia, i, deixant caure la carn, va grallar fortament. El renard llançant-se damunt el formatge, se’n va apoderar i va dir: –Corb, si també tinguessis seny, no et faltaria res per a ser el rei dels ocells. «El renard i la cigonya» Un renard tenia, no se sap per què, certa mania a una cigonya. I un dia, per divertir-se, va decidir gastar-li una broma: la va convidar a dinar. La cigonya no va sospitar res i va acceptar la invitació. Arribat el moment, el renard va servir dos plats de sopa. La cigonya no va poder menjar-ne. Amb el seu llarg bec no podia treure la sopa del plat, mentre que la guilla en un moment va acabar-se-la i llepà encara el plat. Acabat de dinar, va acomiadar, tot rient, la cigonya. –És llàstima que no hagis tastat les sopes: eren boníssimes. La cigonya va pensar moltes coses a fi de tornar la burla al poca-solta renard. I ho va trobar. Va convidar-lo a dinar a casa seva. I el renard, que es tenia per molt llest, va acceptar la invitació mentre pensava: –Que n’és de ruca, aquesta cigonya! Després del que li vaig fer, encara em convida! La cigonya va servir una sopa boníssima dins d’uns vasos alts i de coll estret. Ella va ficar el seu llarg bec a dins i en un moment va acabar-se-la, mentre que el renard no hi podia ficar el morro. En acabar, la cigonya va dir al renard: –Amic meu, espero que aquest dinar t’hagi fet el mateix profit que em va fer a mi el teu convit.

15

Llengua catalana 1r ESO

p. 50

SOLUCIONARI

UNITAT 2. BESTIARIS

2

Resposta model. La guineu té la qualitat de l’astúcia, però no sempre aconsegueix sortir-se’n, com passa en l’últim dels relats.

3

La guineu es fa la morta, per la qual cosa la pugen al carro, perquè pensen que n’aprofitaran la pell, i després d’atipar-se a cor què vols, s’escapa. Explica l’enginy a Isengrin, tot i que sap que els venedors ara ja saben l’engany i que, per tant, no tornaran a caure-hi de quatre potes.

4

- La primera exemplifica el valor de l’amistat autèntica i la segona adverteix sobre la falsa amistat.

p. 50 p. 50

p. 50

- A «La guineu i el corb», la guineu no aconsegueix el que vol, perquè el corb no cau en l’engany. 5

- Resposta model. Domesticar, vol dir establir una relació. / Les coses més importants no són les coses materials sinó les espirituals, els sentiments.

p. 50

- Li ensenya a valorar les relacions segons el lligam que hi estableixes, o sigui, a estimar. 6

Resposta model. La guineu és del gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels cànids (Vulpes sp), d’orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau. Se la vincula a l’astúcia i la traïdoria, és malvada com el diable i el seu pèl presenta una coloració rogenca, també, com ell.

7

Criteris d’avaluació. Respostes seguint l’ordre del guió proposat a la mateixa activitat.

p. 51

p. 51

Exemple. La guineu és astuta i traïdora. Els seus actes no passen desapercebuts entre els altres animals, la qual cosa fa que, a la vegada, s’enemisti amb molts d’ells per la seva traïdoria (boc, cigonya, corb...). Ofereix moltes possibilitats còmiques precisament per l’antagonisme que estableix amb els altres animals, per la seva rivalitat. Per això s’ha guanyat la fama d’intel·ligent, però també de pèrfida. 8

Exemple. Guineu Deslleial.

p. 51

9

Exemple. Abella, àguila, bou, colom, conill, gall, llop, moix, moltó, mula, oriol, peix...

p. 51

Exemple. No sempre, hi ha trets que no es poden corregir, que són inherents a un mateix; però hi ha defectes que sí que es poden corregir i que és bo que es faci.

16

Llengua catalana 1r ESO

p. 51