MONUMENTS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA 1

TEATRE DE CARTHAGO NOVA (CARTAGENA) Es va construir en època d’August finals del S.I a.C (entre els anys 5 i 1 a C), amb les graderies aprofitant el pendent d’un turó davant del mar. El diàmetre de la càvea és de 87,6 metres, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors. El teatre va ser dedicat a Luci i Gai Cèsar, prínceps de la joventut i néts d'Octavi August, els noms apareixen en dues grans llindes de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. Va ser descobert de forma insospitada l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.

2

TEATRE DE CLÚNIA (CORUÑA DEL CONDE, BURGOS): El Teatre romà de Clunia Sulpicia, és un teatre construït a la Colònia Clunia Sulpicia, a l'Alt de Castro (1000 m. d'alçada), a la província Hispania Citerior Tarraconensis. Va ser edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi finals dels s.I aJC. El teatre, excavat a la roca, va tenir capacitat per a 10.000 espectadors, cosa que el convertia en un dels més grans de la seva època a Hispània. Tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'actes teatrals del període clàssic. S'ha conservat part de la cavea i fragment de la scaena.

3

TEATRE DE SAGUNT: És, juntament amb el de mèrida, el teatre romà més famós d’Hispània. Actualment encara s’utilitza. Va ser construït al s.I dC, amb les graderies aprofitant el pendent d’un turó. Es pot afirmar que l'inici de la seua construcció és a finals del segle I a. C., i la seva finalització és en època de l'emperador Tiberi (14-37). Ara bé, es va prolongar en obres d'ampliació, probablement paralel·les al creiximent de la ciutat, fins a finals del sigle II. S’ha estimat el seu aforament en 9.000 persones.

4

TEATRE D’ITÀLICA. El Teatre romà d'Itàlica va ser construït sobre el turó de San Antonio, a la ciutat romana d'Itàlica, actual terme municipal de Santiponce (Sevilla). La ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII. Part de les seves grades estaven parcialment descobertes el 1940 en el corral d'una de les cases del turó. Va ser excavat amb profunditat en el període 1970-73. A la dècada dels anys 80 va ser restaurat. Des de fa alguns anys, s'hi celebra anualment el Festival de Teatro de Itálica. La càvea feia 71 metres de diàmetre. Tenia una capacitat per a 3.000 espectadors.

5

AMFITEATRE SEVILLA):

D’ITÀLICA

(SANTIPONCE,

L’amfiteatre d’Itàlica es va construir als anys 117-138, en la primera ciutat romana a Hispània: Itàlica, actualment Santiponce, Sevilla. Pertany a l’arquitectura romana lúdica, és d’estil romà imperial; per construir-lo s’ha utilitzat pedra, tova, fusta, maó, formigó y marbre. El sistema construcitu és arquitravat i voltat. És va construir a l’època de l’emperador romà, Adriano. Va ser el amfiteatre més gran de tot l’imperi romà. Les seves dimensions i el seu tamany era peculiar, podien caber més de 25.000 persones. És a la ciutat natal dels emperadors Trajà i Adrià i constitueix com un dels majors amfiteatres de l’imperi, del qual s’han conservat bona part de les grades i de l’arena.

6

AMFITEATRE DE SEGÓBRIGA: L'amfiteatre va ser construït entre el segle I i II dC c., estava situat davant del teatre i era el major edifici dels que es van construir a la ciutat de Segóbriga. Va ser construït fora de les muralles a la mateixa època que el teatre. De planta elíptica, fa 75 m. en el seu eix major i 66 m. el menor, i la longitud màxima de la sorra és de 40,5 m. És l’únic monument d’aquest tipus conservat a l’interior de la península. S’han conservat les graderies amb un aforament de 5.500 persones.

7

LA MURALLA D'ASTORGA La muralla d'Astorga envolta el casc antic de la ciutat d'Astorga a la província de Lleó, a Espanya. L'antiga ciutat romana de Asturica Augusta, fundada en temps d'August amb motiu de les Guerres Càntabres, va ser dotada d'un primer mur defensiu el qual va tenir una vida efímera perquè a finals del segle I va ser enderrocat. Un segon mur va ser construït al segle III o al IV, i la muralla visible en l'actual recinte, encara que amb nombroses reformes i restauracions realitzades des d'època medieval. Amb una longitud de més de 2 km, la muralla circumval·la el turó sobre el qual s'assenta la ciutat, és un dels monuments més destacats de la capital.

8

LES MURALLES DE GIRONA La muralla més antiga de Girona data del segle I aC. És la que van aixecar els romans amb motiu de la fundació de Gerunda per controlar la que s'anomenaria Via Augusta. Abastava una àrea triangular limitada per la Torre Gironella i el carrer Ballesteries. Se'n conserven parts, principalment com a basaments dels murs més moderns. Encara sota la dominació romana, al segle III es va reforçar aquest perímetre, sense gairebé variar-ne el traçat.

9

MURALLES DE LUCUS AUGUSTI (LUGO) : Construïdes al segle IIIdC per protegir la ciutat d’eventuals atacs bàrbars. Feien entre 8 i 12 metres d’altura i 4’5 d’amplada que incloïen un fossat. Són les millors conservades a Hispània.

12

AQUEDUCTE DE SEGOVIA Conducció d’aigua a nivell per mitjà d’arcs sobre pilars, de diferent alçada per salvar la irregularitat del terreny. Arrenca del riu Frío, a 18 km. Està format per dues fileres de roques tallades i encaixades sense argamassa o morter, llevat de la línia horizontal de l’àtic, que actua com a estabilitzador de l’obra. Fa 28 metres d’alçada. És un dels monuments romans conservats més importants d’Hispània. Gràcies a una inscripció de l’emperador Nerva va ser construït entre el 52 y el 97 dC.

13

L'AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS Prop de la masia dels Arcs, al municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) es conserven les restes d'un aqüeducte d'època tardo-romana (segle IV o V). S'hi poden veure tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter. Sembla que servia per abastir d'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs. Té un especial interès donada l'escassetat de restes d'aquest tipus a Catalunya.

14

TEMPLE D’ÈBORA (ÈVORA, PORTUGAL): És un temple hexàstil i perípter d’estil corinti construït al segle IdC. Era conegut també com a temple de Diana perquè es creia que estava consagrat a aquesta deessa, però ara se sap que estava dedicat al culte imperial.

15

EL TEMPLE DE VIC Es va construir a començament del segle II aC. Durant segles es va ignorar la seva existència, perquè estava envoltat d'altres edificacions posteriors i formava part del castell dels Montcada, construït al segle XI. No va ser fins a 1882 que va ser redescobert en enderrocar l'antic edifici que l'envoltava. És un temple pròstil i hexàstil. La seva cel·la fa 10 x 12 m. En total té 8 columnes llises, de base jònica i capitells corintis.

16

LA VIA AUGUSTA També coneguda pel nom de Via Heraclea, va ser la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut total d'uns 1.500 kilòmetres, des dels Pirineus fins a Cádiz. Els seus enginyers van estar tan encertats que bona part de les carreteres modernes que s'han construït a la zona ho han fet aprofitant el traçat de la via romana, fins i tot asfaltant-hi a sobre. Va ser l'eix principal de la xarxa viària peninsular en època romana. Es va començar ja al segle II aC, però pel seu nom veiem que en època d'August (s. I) va rebre el seu traçat definitiu.

17

RAMAL DE CAPSACOSTA Un dels trams més bonics, al seu pas per Catalunya, és el de Capsacosta, a La Garrotxa. En diversos trams presenta un exceŀlent bon estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmentada via principal. Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana del Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.

18

LA VIA DE LA PLATA Les fonts escrites descriuen el recorregut, per exemple l’”Itinerari d’Antoní”, que descriu el recorregut (Iter ab Emerita Asturicam) que sortia d’Emèrita Augusta (Mèrida), capital de la província Lusitania, i acabava a Asturica Augusta (Astorga), capital del Convent d’Asturica i una de les principals ciutats de la província Tarraconense. Tenia 500 kmts. La Via de la Plata travessava diferents nuclis de població com Bedunia (San Martín de Torres), Brigeco (Castro Gonzalo), Ocelo Durii (Villalazán, provincia de Zamora), Salmantica (Salamanca), Cáparra o Norba Caesarina (Cáceres).

19

LES TERMES DE BAETULO (BADALONA) Baetulo va ser una ciutat emmurallada, fundada al segle I aC, amb carrers rectes i ben planificats. Les termes són força completes, amb totes les sales típiques d'aquesta mena de complexos, i es troben al soterrani del Museu de Badalona. Foren descobertes l'any 1954. Les termes eren un dels serveis públics imprescindibles, ja que feien, a la vegada, les funcions de banys termals i de gimnàs, i a més eren un lloc de reunió i tertúlia ciutadana reservada només als homes.

20

LES TERMES DE CALDES DE MALAVELLA Les termes es van construir entre els anys 40 i 50 dC, aprofitant les aigües termals de l'actual Caldes de Malavella i la seva proximitat a la Via Augusta, Des del primer moment, Aquis Voconis (després anomenada Aquae Callidae) va néixer a partir de les seves fonts d'aigua calenta, que tenien propietats curatives. Les termes estan força ben conservades, i tot el mecanisme funciona gairebé intacte. Tot aprofitant les aigües termals, que brollen a 60º, els romans van construir un edifici amb una piscina central i una sèrie de sales al voltant per rebre tractaments curatius.

21

LES TERMES DE CALDES DE MONTBUI Les primeres estructures de les Termes de Aquae Callidae daten ja de finals del segle I aC. Eren unes termes medicinals, aprofitant que les seves aigües tenien merescuda fama de tenir virtuts curatives; així doncs, l'objectiu era el guariment d'afeccions i malalties. La piscina de la imatge encara conserva gran part de la monumentalitat que havia de tenir el complex termal. És tota ella original, tret d'una part dels graons que donen a la galeria oest.

22

LES TERMES DE CALDES DE SANT BOI DE LLOBREGAT Van ser construïdes a final del segle II dC, en una època de prosperitat a la zona, i van funcionar a ple rendiment fins a les acaballes de l'Imperi Romà, al segle V. Estaven formades per dos cossos d'edificació paraŀlels: l'un contenia les "sales fredes" (apodyterium i frigidarium), i l'altre les "sales calentes" (tepidarium, caldarium) A més, el sudatorium i fins i tot un natatorium. Amb el descobriment dels banys es va localitzar també un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium, datat a final del segle I aC. Els sòls estaven decorats amb uns rics mosaics que s’han conservat parcialment.

23

PONT D’ALCÀNTARA (TOLEDO) És la principal mostra d’enginyeria viària romana conservada a Hispània. S’alça sobre el riu Tajo i per a la seva construcció es va emprar la técnica que va fer dels romans uns grans constructors de ponts: les arcades fetes amb grans blocs de pedra tallada (carreu). De 47 m d’alt, al tram mig s’alça un arc central dedicat a Trajà i a la vora hi ha un un temple dedicat també a Trajà i a d’altres emperadors que també van pagar la seva construcció. Va ser construït l’any 106, com també d’altres construïts en municipis de la província de la Lusitània. L’arquitecte va ser Gai Juli Llacer. Nota bene: El nom d’Alcántara significa “el pont” en àrab.

24

EL PONT DEL DIABLE (MARTORELL) Pont d'origen romà que formava part de la Via Augusta. Va ser construït en època d'August, sobre l'any 10 aC, per travessar el riu Llobregat. Del pont romà, que deuria ser d'arcs de punt rodó, es conserva l'aparell encoixinat dels estreps, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi treballaren. Sobre l'estrep esquerre s'alça un arc triomfal romà, molt malmès pel pas del temps. A causa de les crescudes del riu, ha estat refet en diverses ocasions (estan documentades les de 1143 i 1283). El 1283 es va fer una nova reconstrucció, aquest cop en estil gòtic, sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals: el més gran és el central, de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada. Aquest arc va ser destruït durant la guerra civil i reconstruït l'any 1962 mantenint fidelment l'estructura de la reforma gòtica del 1283.

25

EL PONT ROMÀ DE SALAMANCA El Pont Romà. Forma part de la Via de la Plata, calçada romana que enllaçava Emèrita Augusta (Mèrida) amb Astorga. Va ser construït pels romans per creuar el riu Tormes i d'aquesta manera, accedir a la ciutat de Salamanca. Aquest pont es va construir l'any 89 dC, en època de l'emperador Trajà. Té 26 arcs, encara que de la construcció romana només queden 15 al marge dret. Constitueix la porta d'entrada a la ciutat de Salamanca.

26

EL CIRC DE TOLEDO. El circ romà de Toledo es troba situat fora del casc antic de la ciutat, encara que molt proper a aquest, i dins de l'actual ciutat de Toledo. Va ser construït durant el segle I, durant el mandat de l'emperador Octavi August. És a l'inici del Baix Segura, i és creuat per dos carrers, el passeig del Circ romà i el carrer Carles III. Ocupa un total de 40.800 m2, amb 423,10 x 100,80 m com a dimensions màximes dels eixos major i menor respectivament. L'espai així definit està orientat en el seu eix major de sud-oest, on es trobava la capçalera amb les caselles de sortida o Càrcers, a nord-est. En aquesta última banda l’arena quedava tancada en forma d'hemicicle per un arc una mica irregular amb una corda de 86,20 m i un radi de 45,40 m aproximadament.