MALLORCA PAGESA Revista d’informació agrària

Revista d’informació agrària nº 51

Gener - Juny 2011. 2,5€

Nova conselleria i nou conseller: comença una nova etapa

1

2

editorial

Revista d’informació agrària

QUI DEU QUE PAC L’administració autonòmica deu, segons pareix, una doblerada. La bolla és grossa i agafa de ple els pagesos. El deute estimat del Govern amb el sector agrari és d’uns 12 milions d’euros, gran part d’ells compromesos en els anys 2009 i 2010, tant en ajuts del Pla de Desenvolupament Rural com en altres ajuts estatals i autonòmics. Estar dos anys sense cobrar una ajuda, quant potser s’han hagut d’escometre inversions i moltes despeses per a poder-hi optar, té conseqüències nefastes sobre les explotacions agràries i ramaderes. En temps de crisi el problema encara és bastant més greu. Si les illes ja pateixen un fort sobrecost d’insularitat i formen un cul de sac on s’hi trabuquen produccions a baix preu d’arreu del món, el fet de no cobrar els ajuts que reben els

agricultors de tot Europa és una traveta mala d’aguantar pel nostre camp. Això s’ha de corregir. Una bona part de la xifra que es deu als pagesos correspon a ajuts de la UE en els quals l’aportació autonòmica és d’un 25 %. En no aportar el seu 25 % s’impedeix el pagament del 75 % corresponent a l’estat i a la comunitat europea. Per no aportar 3 milions no se’n paguen 12 als pagesos i sector agroalimentari. Mentrestant les empreses a vegades han hagut de bestreure la totalitat de la despesa, amb moltes dificultats de finançament. S’han de pagar els deutes amb la pagesia i com més aviat millor. Cap política agrària de futur és possible sense posar els comptes a zero i recuperar la confiança del sector primari amb l’acció del Govern.

QUI DEU QUE PAC................ 2

ANUNCIS.......................... 11

UNIÓ DE PAGESOS VALORA LA RECUPERACIÓ D’AGRICULTURA DINS L’ORGANIGRAMA DEL GOVERN............................... 3

BOSSA DE FEINA DE LA FUNDACIÓ PAGESOS SOLIDARIS I UNIÓ DE PAGESOS.......................... 12

EL CULTIU DE LA PAULÒWNIA: USOS I POSSIBILITATS........... 24

MALLORCA PAGESA Revista d’informació agrària

Edita: Unió de Pagesos de Mallorca Oficina a Palma C/ Manacor, 20 2º, 2ª 07006 PALMA (Illes Balears) Tel. 971 46 41 42 Fax 971 46 40 61 Delegació Comarcal d’Inca Centre BIT. Carrer Sellaters, 25. 07300 Inca Tel. 971 88 70 06/971 88 70 96 Adreça de correu electrònic: [email protected] Web: http://www.unio-pagesos.net Consell de Redacció: Gabriel Torrens, Jaume Pocoví, Pere Calafat, Mateu Morro, Miquel Galmés. DL: PM-155-1987

Sumari

L’ASSEGURANÇA AGRÀRIA, GARANTIA DE FUTUR................ 3 ROBATORIS EN EL CAMP......... 4 EL ME BEN FET.................... 4 LA CAIGUDA DE LES VENDES I DE PREU EN COGOMBRES I ALTRES HORTALISSES HA ESTAT IMPORTANT............................... 6 PER MI LA PAGESIA ÉS UNA CULTURA I UNA FORMA DE VIDA.... 8

JUNTS ENS VA MILLOR QUE SEPARATS............................... 18

BARTOMEU LLITERES i FEMENIES......................... 13

ELS CULTIUS DE FRUITS SECS DAVANT EL FUTUR........ 19

NO HI HA CAP OLIVA COM LA MALLORQUINA................ 15

DEL CAMP S’HI POT VIURE!!! CONFERÈNCIA DE DARREN DOHERTY............................. 19

TOTA LA MAQUINÀRIA FITOSANITÀRIA S’HA DE REGISTRAR................... 15 L’AMETLA MALLORQUINA: PRESENT I FUTUR............... 16

MESURES DEL MINISTERI PER LA RAMADERIA....................... 10

LA FUNDACIO PAGESOS SOLIDARIS REP EL SUPORT DE L’OBRA SOCIAL SA NOSTRA EN UN DELS SEUS PROJECTES A COLOMBIA...................... 16

LA RAMADERIA INSULAR S’HA COL.LOCAT EN PÈRDUES I EL SECTOR ÉS AL LÍMIT............. 11

APROVADA LA TITULARITAT COMPARTIDA A LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES......................... 16

HEM DE VALORITZAR ELS PRODUCTES DEL NOSTRE POBLE I ELS HEM DE COMERCIALITZAR MILLOR............................ 20 COMPOSTATGE D’ALTA QUALITAT DE RESIDUS RAMADERS......... 22 CURS D’AGRICULTURA I RAMADERIA ECOLÒGICA A LLUCMAJOR.................... 23 L’AGRICULTURA COM A SECTOR REFUGI............................ 23

temes

Revista d’informació agrària

UNIÓ DE PAGESOS VALORA LA RECUPERACIÓ D’AGRICULTURA DINS L’ORGANIGRAMA DEL GOVERN

La recuperació de l’àmbit agrari i ramader dins l’organigrama del Govern Balear és un fet positiu. El compromís electoral de José Ramon Bauzà va ser la constitució d’una Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i l’ha complit, donant al sector primari la importància que li corrrespon. La unió d’agricultura amb medi ambient dins un mateix departament ja és l’opció que es va seguir a nivell de ministeri amb la constitució del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Valoram que

l’agricultura s’ubiqui dins aquest àmbit de gestió mediambiental i territorial, ja que l’activitat primària està vinculada a l’economia i a la producció d’aliments, però també a la gestió del paisatge i del medi ambient. La designació com a conseller de Gabriel Company és un fet significatiu. Encara és prest per emetre valoracions, que sols es podran fer a partir de les actuacions de govern, però s’ha d’assenyalar que Company coneix bé el sector i que això d’entrada és un fet positiu.

Es tracta de fer feina de valent i de tenir en compte la diversitat de propostes i models que hi ha dins el sector primari. En aquest sentit confiam que el nou Govern basi el seu treball en el consens tal i com ha manifestat el nou president José Ramon Bauzà. Després del procés electoral ha arribat l’hora d’encetar una etapa que ha d’estar basada en el diàleg amb tot el sector agrari. El nostre desig és que es generi un ambient de treball positiu i que es recuperin les polítiques agràries com un element important per al futur de les Balears..

L’ASSEGURANÇA AGRÀRIA, GARANTIA DE FUTUR El sistema d’assegurances agràries és un sistema efectiu i ben organitzat. Els agricultors poden assegurar les seves collites i el seu bestiar i protegir-se de les inclemències meteorològiques i altres adversitats. També a les Balears el sistema, amb totes les seves imperfeccions, ha demostrat la seva eficàcia. Les dades de la campanya 2009-2010 són aclaridores: 3016 sinistres declarats i 1.724.000 € indemnitzats als afectats a les Balears. El sistema, amb aquestes dades, demostra la seva vitalitat, però a la vegada

també expressa la crisi del sector agrari i de l’economia en general: l’any 2010 s’ha assegurat més poc que el 2009, amb una baixada a quasi tots els sectors (raïm, hortalisses, patata, ametler...). Una baixada que s’expressa en la caiguda del nombre de pòlisses i sobretot en la menor producció assegurada. En certs casos, com el de la patata a sa Pobla, la superfície assegurada ha davallat un 28 %, en part degut a deficiències en les cobertures dels sinistres. Els motius del descens assegurador són diversos: les defi-

ciències esmentades, la menor ajuda pública a les assegurances agràries i que l’agricultor, veient que no li surten els comptes, es veu obligat a retallar costos i un dels aspectes que pot escapçar són les assegurances. I si ve una gelada o una sequera ja veurem com la passam. Així i tot, i encara que hi ha aquesta baixada quantitativa, l’alt nombre de pòlisses subscrites indica que el sistema està ben orientat, que s’hi fa feina i que es pot mantenir i millorar amb la participació dels actors implicats.

3

4

temes

Revista d’informació agrària

ROBATORIS EN EL CAMP

L’increment dels delictes en el camp és una realitat: hi ha robatoris de material, de màquines i de collites, amb desperfectes i rompudes diverses lligades a aquestes situacions. Si les coses a la pagesia ja són difícils sense

que passi res anormal, no fa falta dir que aquests delictes contra la propietat posen en situacions complicades les empreses i explotacions agrícoles. Per això el Ministeri de l’Interior, amb una important dotació de mitjans

humans, ha posat en marxa un dispositiu important per prevenir, perseguir i investigar els robatoris. Aquest pla, en la seva adequació a cada una de les illes, va ser presentat a les organitzacions agràries pel Delegat del Govern a les Balears, Ramon Socias. El pla és seriós i representa un augment de l’operatiu de control, vigilància i investigació dels fets delictius contra les explotacions agrícoles i ramaderes i en el medi rural en general. Entre les actuacions previstes hi ha la constitució d’unitats especialitzades i la implantació de sistemes de coordinació eficaços, amb la participació d’unitats de la reserva, guàrdia civil de trànsit i Seprona. Creim que es tracta d’una bona iniciativa, ben plantejada i que, si s’aplica amb rigor, mostrarà la seva utilitat i comptarà amb la col·laboració del sector.

EL ME BEN FET El restaurant “Los Zarzales” del Port de Pollença ha tengut la idea, treballant amb la Cooperativa de Pollença, de posar en marxa un sistema de plats elaborats i envasats al buit que permet al consumidor disposar amb facilitat d’una cuina tradicional ben elaborada i a bon preu. Els ingredients són de qualitat i la seva elaboració en la cuina és acurada. Després de ser envasats al buit es poden distribuir per a la seva venda i mantenen les propietats nutricionals i de sabor durant un temps suficient. La proposta culinària combina un toc d’alta cuina amb la fidelitat als ingredients més autèntics. Per això han optat per col·laborar amb la Cooperativa de Pollença que subministra el “Me de Pollença”, una carn de qualitat. Aquest producte es comercia-

litzarà per tota l’illa i serà una novetat en les maneres de consumir les nostres carns, en especial la de me, que és un dels productes tradicionals de Mallorca i que pateix un retrocés en el consum degut als canvis d’hàbits en la vida de les famílies, en les quals

de cada dia hi ha menys temps per a cuinar. El consum de carn de me es troba amb dificultats en un mercat que sovint opta per carns més bones de cuinar o més barates. Per això fan falta noves iniciatives com, la del “Me ben fet”.

temes

INICIO SUSCRIPCION

Revista d’informació agrària

PRODUCCIONES AGRICOLAS Y FORESTALES

PRODUCCIONES PECUARIAS

1 de enero de 2011

• Seguros Combinados de: Cereza y Cereza de Cáceres. • Seguro de Explotación en Cereza de Cáceres. • Seguro de Rendimientos de Endrino.

15 de enero de 2011

• Seguros Combinados de: Kiwi, Hortalizas de primavera y verano, Uva de vinificación, Viveros de viñedo, Tomate y Remolacha azucarera. • Seguro de Explotación de Uva de vinificación de Canarias. • Seguro Integral de Uva de vinificación en Lanzarote.

• Seguros de Explotaciones de: Ganado vacuno reproductor y recría, Vacuno de cebo, Vacuno de lidia, Vacuno de alta valoración genética, Reproductores Bovinos de aptitud cárnica, Ganado Ovino y Caprino.

1 de febrero de 2011

• Seguros Combinados de: Algodón y otros Cultivos textiles, Producciones tropicales y subtropicales, y Uva de mesa.

• Seguros de Explotaciones de: Ganado Equino, Equino en razas selectas, Aviar de carne, Aviar de puesta y Ganado porcino. • Piscifactoría de truchas y acuicultura marina.

1 de marzo de 2011

• Seguros Combinados de: Cultivos herbáceos extensivos, Paja de cereales de invierno, Cultivos forrajeros, Frutos secos, Lechuga, Flor cortada, Lúpulo y Cultivos agroenergéticos. • Póliza multicultivo en cultivos herbáceos extensivos y multicultivo en hortalizas. • Tarifa general combinada. • Seguro forestal.

• Seguro para Mejillón. • Tarifa general ganadera.

15 de marzo de 2011

• Seguros Combinados de: Arroz, Fabes, Planta ornamental, Tabaco y Aceituna. • Seguro de Rendimientos de Remolacha azucarera de secano.

1 de abril de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Citrícola, Hortícolas en Canarias, OPFH, Cooperativas y Cobertura de pixat.

1 de junio de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Hortícolas bajo cubierta, Hortícolas al aire libre de otoño e invierno y Plataneras.

• Seguros de Retirada y destrucción de animales muertos en la explotación: Bovinos, Ovinos, Caprinos y resto de no Bovinos. • Seguros Renovables para la retirada y destrucción de animales muertos en la explotación: Bovinos, Ovinos, Caprinos y resto de no Bovinos.

1 de julio de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Tomates en Canarias.

• Seguro para Pastos.

1 de septiembre de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Caqui y otros frutales, Frutos secos y Cultivos herbáceos extensivos.

1 de octubre de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Olivareras, Vitícolas y Vitícolas en Canarias.

15 de noviembre de 2011

• Seguros Crecientes para Explotaciones: Frutícolas, Cultivos forrajeros y Cultivos agroenergéticos.

• Seguro de Explotación en apicultura.

5

6

temes

Revista d’informació agrària

LA CAIGUDA DE LES VENDES I DE PREU EN COGOMBRES I ALTRES HORTALISSES HA ESTAT IMPORTANT UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE ES COMPENSIN LES PÈRDUES

Alemanya va aixecar l’alerta de seguretat sobre les hortalisses després de provocar un desastre econòmic sense precedents. Establir una alerta sobre els productes hortícoles sense tenir proves de la relació entre aquests

productes i els casos d’infecció, sense concretar en quin moment de la cadena alimentària s’havien produït les contaminacions i per tant sense determinar-ne les responsabilitats i mesures de control, va ser un acte tan injust

que clama al cel. Les autoritats alemanyes, però també les austríaques i russes entre d’altres, passaren l’arada davant el bou i provocaren uns perjudicis enormes als agricultors de tot Europa. Això s’ha de rescabalar. El sector hortofructícola és eficient, compleix totes les normatives i sense passar totes les certificacions de qualitat exigibles ni es plantejaria sortir a conquistar mercats exteriors. El brot infecciós detectat a Alemanya va generar una situació d’alarma alimentària mal gestionada que no va ser tractada amb prudència. Paralitzar el consum i comercialització normal de l’horticultura en plena campanya va tenir uns efectes desastrosos. La caiguda del consum intern a l’estat ha estat d’un 25 % segons fonts del MARM i els danys causats s’avaluen en més de 350 milions d’euros.. Les produccions hortícoles mallorquines estan plenament garantides sanitàriament i els cogombres en la seva majoria es produeixen en el sistema d’agricultura integrada, però així i tot s’ha produït una forta de les vendes i una baixada en el preu pagat als pagesos. Els danys econòmics a Mallorca també són importants. Els agricultors, com quasi sempre, s’han enduit una mala bufetada i s’ha de rectificar. Fa falta un compromís informatiu per aconseguir recuperar la confiança dels mercats alimentaris, perduda després d’unes acusacions falses, i s’han d’indemnitzar des de la Unió Europea els danys econòmics causats.

temes

Revista d’informació agrària

7

8

entrevista

Revista d’informació agrària

PER MI LA PAGESIA ÉS UNA CULTURA I UNA FORMA DE VIDA EN JAUME POCOVÍ ÉS UN JOVE PAGÈS QUE TREBALLA ELS FRUITS SECS, ELS CEREALS I LA LLENYA No és fàcil viure del camp, en Jaume Pocoví Carbonell, als seus 23 anys, ho ha aconseguit. No li fa por la feina i, a més, veu les coses amb optimisme.. Què fas en l’agricultura Jaume? Em dedic als fruits secs, faig garba d’avena i venc llenya. També tenc xots. Fas feina a ca teva? Sí, mon pare és ramader. Té ovelles i només es dedica a les ovelles. Quines finques duis? Duim Son Muntaner, Ca n’Arbona, Can Barrera i moltes altres terres. Quasi tot són finques situades entre Marratxí i Bunyola. Es pot viure del camp? Evidentment, si t’adaptes al que hi ha. Amb pocs recursos vius. Com aquell qui diu amb un xorrac i una destral et pots defensar. El major secret és fer el que no fan els altres. S’ha d’innovar i estar a l’ordre del dia. Hem d’inventar coses noves i pensar sempre en millorar les maneres de fer les coses. No podem sortir de la realitat, perquè un ametler és sempre un ametler per molt que facem, però sense cercar noves alternatives i provar nous camins no farem res.

Per tu què és la pagesia? Per mi la pagesia és una cultura i una forma de vida. No és una feina o, més ben dit, representa més coses que una simple feina. Què t’agrada més de tot això? Valor molt que als 23 anys som l’amo de ca meva. Ningú em fa els comptes. Duc des dels 18 anys cercant una independència econòmica i des dels 20 l’he trobada. Això m’ha implicat fer feines diverses com collir ametles, recol. lectar el temps del batre i moltes altres coses. Valor la llibertat que et dóna aquesta feina. Veus solucions pels fruits secs? No té solucions que siguin fàcils, però tampoc és impossible remuntar el sector. Hi veig remei si ens posam a defensar el que és nostre i hi feim feina. S’ha d’aturar molt l’ametla de fora i explotar millor els nostres productes. Són de menor rendiment en quantitat però tenim al nostre favor el factor qualitat i el factor distància. Hem de vendre bé el que és nostre. I amb la garrova igual. Com et va amb la llenya? Fins ara he venut a una serradora d’Establiments. Fer-ho així és llépol perquè no te’n vas mai sense cobrar. Però també he trobat una fórmula de venda a

través del mercat de Marratxí i he aconseguit vendre molta llenya directament als consumidors. N’he venut més de 80 tones. He acabat la que tenia i n’he haguda de comprar. La llenya de ser tan sols un passatemps ha passat a ser una part important de la meva economia. Quina llenya fas? Sobretot faig ametler, garrover, alzina i pi. La llenya la trec de les exsecallades i neteges que faig. El qui en vulgui comprar que sàpiga que en tenc per vendre i a bastament. T’agraden els tractors? M’agraden molt. És el que m’agrada més. Les màquines m’interessen molt. El tractor i el motor de serrar són els meus amics a la feina i hi pas molt de gust. Aquest fet és un dels que més m’han empès a ser pagès. T’has incorporat com a jove agricultor? Sí, però trob que posen moltes traves. La incorporació està bé però no es per engatar-s’hi. Les tramitacions m’han fet perdre els papers. Si ho hagués de fer ara m’ho pensaria dues vegades. Duc més d’un any amb el tema i no m’he pogut inscriure a la seguretat social fins que no s’ha aprovat la incorporació. T’assegur que pareix que la paciència s’acaba, però val la pena aguantar i anar

entrevista

botant tots els obstacles. Què els diries als joves pagesos? Tota aquella persona que s’animi a començar a la pagesia des de no res ha de saber que la cosa està molt difícil, però s’ha d’informar i no afluixar, no ho ha de deixar

Revista d’informació agrària

mai. La persistència fa l’home. Jo no m`enpenedesc gens ni mica de fer aquest camí. Si ho proven veuran el que s’ha de fer i trobaran ells mateixos les solucions. Veig que tens coratge. La feina és feixuga, tothom ho sap, però és una forma de vida

que anim qualsevol persona que s’hi interessi a conèixer-la. Els pagesos ja no duim boina i bastó. Fins i tot tenim correu electrònic i n’hi ha que menen tractors amb cabina i aire condicionat. M’estim ser optimista que no anar pel món desanimat i sols veure-hi problemes. Si ara les coses estan difícils ja arribarà un dia que milloraran.

9

10

temes

Revista d’informació agrària

MESURES DEL MINISTERI PER LA RAMADERIA Les mesures estructurals que no arriben Es necessari l’impuls d’una ramaderia lligada a la terra que sigui menys depenent de factors exteriors i per això s’haurien d’establir mesures de caràcter general que ajudassin la producció de farratges, ajuts agroambientals per afavorir la disminució de la càrrega ramadera, la diversificació dels ingressos de les explotacions, la recuperació de la producció càrnica i el suport a noves vies, que aportin valor afegit, de comercialització i transformació. LES MESURES FINANCERES

El MARM va presentar un paquet de mesures per a ajudar els ramaders degut a la situació de crisi. Les mesures són d’escassa entitat: mesures financeres per facilitar l’accés a nous crèdits que permetin reestructurar el deute o fer front a la situació actual derivada de l’increment de costos, així com crèdits a la inversió. El problema apareix quan les entitats financeres no tenen cap interès en concretar els nous crèdits o les noves avantatges. Es contemplen, sense concretar, mesures de caràcter fiscal per agilitar la devolució de l’IVA i l’impost especial d’hidrocarburs. També hi pot haver mesures en el marc de l’article 68 de la PAC, però els possibles efectes d’aquesta mesura sols serien operatius a partir del 2012. El Reial Decret Lacti estableix l’obligatorietat dels contractes, però això no servirà de res si el preu no es

basa en els costos de producció existents, i es parla del reforç de les accions relatives a l‘etiquetat dels productes ramaders i accions de promoció. . El manteniment de les quotes en el sector lacti Es calcula que l’eliminació de les quotes en el sector lacti suposaria una baixada superior al 10 % en els preus de la llet, un desequilibri creixent entre oferta i demanda, una major pèrdua d’explotacions i un major dèficit de llet autòctona. El seu manteniment és imprescindible per ajustar oferta i demanda, perquè sense un control de la producció a nivell europeu no es reuniran les condicions per obtenir preus de la llet justos i estables per als productors i bons per als consumidors.

1. Nous crèdits amb aval SAECA. Sols per produccions ramaderes. Fins a 50.000,00 € i fins a 30.000,00 € sense passar pel notari. Les societats poden demanar un crèdit per cada ramader membre. Data límit per presentar sol·licituds: 31 d’agost. Cap cost de l’aval pel ramader. 2. Moratòria de dos anys en el pagament de crèdits de desenvolupament rural (incorporació de joves i modernització). Per produccions agrícoles i ramaderes. Els dos primers anys no es paga res. Data límit: 31 d’agost. 3. Línies ICO. Bonificació per part del MARM dels interessos de les empreses del sector ramader.

temes

Revista d’informació agrària

LA RAMADERIA INSULAR S’HA COL.LOCAT EN PÈRDUES I EL SECTOR ÉS AL LÍMIT UNIÓ DE PAGESOS DEMANA AL GOVERN QUE PAGUI ALS AGRICULTORS TOT EL QUE TÉ PENDENT La pujada dels preus dels cereals, de l’energia i dels combustibles està posant en una greu situació la supervivència del sector primari mallorquí. Allà on els problemes són més greus són en el sector ramader, on l’augment dels costos de producció és incessant i moltes explotacions del sector boví de llet i de carn, porcí i oví s’estan plantejant la seva continuïtat. L’increment dels costos de producció és de més d’un 20 % i els preus pagats als ramaders han baixat més d’un 8 % en tres anys. En el cas del pinso per a porcells, l’increment del cost del pinso a Mallorca entre 2004 i 2010 ha estat d’un 20,4 % i l’increment del cost del pinso per a porcells ha estat d’un 23 %. El pinso per a vaques també s’ha disparat: sols en un any (2010) ha tengut puges que oscil·len entre el 16 i el 22 %, segons les empreses. Els fertilitzants han pujat un 60 % i les llavors un 50 %. El preu del gasoli també ha pujat. En canvi, la situació dels preus ramaders és desfavorable per als productors, amb uns preus baixos per a la carn i la llet, que a les Balears encara ho són més que a la península, i ara està agreujada per la caiguda de la demanda deguda a la crisi. La pujada dels preus en alguns productes a la península (porcí, oví i llet) no té traducció efectiva a les Balears. El preu de la porcella, a Mallorca, ha passat d’una mitjana anual de 37,65 € el 2007 a una mitjana de 35,02 € el 2009, i el 2010 la mitjana ha estat de 34,4 €, amb un descens de preu 2007-2010 del 8,63 %. S’ha de tenir en compte que produir un porcell de 7 kg de viu

a Mallorca costa 36 € al ramader i a la península en costa 28 € (no inclou la feina del ramader). Fer aquest producte tradicional, la porcella, posa en situació de pèrdues pel ramader. A aquest brou li hem d’afegir el retard en el pagament dels ajuts. Tenim pendents els ajuts de races autòctones, sector porcí i vacum, agricultura ecològica, agricultura integrada o modernització de les explotacions. Això provoca la

descapitalització de les empreses ramaderes que han de competir amb productes de tercers països que no estan subjectes a les exigències de la UE. Unió de Pagesos de Mallorca demana que s’actuï amb responsabilitat i es prenguin mesures. La primera seria el pagament, en la major brevetat, de les ajudes pendents, complint els compromisos adquirits, sense deixar en una situació d’incertesa els agricultors i ramaders.

ANUNCIS

Es venen dos transportadors de pinso, per transport en tub, fins 100 metres de llarg. Ideal per a naus porcines. Preu a convenir. Telèfon de contacte: 699.015.250. Se cerca una finca per llogar per fer-hi horticultura ecològica (zona: Selva - Mancor de la Vall - Inca) Miguel Angel Castillo tel. 650 824 526. Servei de desbrossadora i polvoritzador dirigit. CAS COL. LECTOR. Pep Rotger 625431380. Venda de llenya (servei a domicili) i treballs agraris en general. Maties 609579881. [email protected]

Trituració de pedra i terra. Biel Vives 670362277.

Amidament de finques, plànols topogràfics, delimitació i replanteig de partions, peritatges. Tramuntop Topografia Victor de Felipe 629638761 971616794. Planter d’ametler, garrover i olivera. Joan Crespí Palou 667552036. [email protected] Es venen aquests tractors: tractor John Deere 1635 de 65 cv motor nou, rodes noves 9000€; tractor John Deere 1640 doble tracció 70 cv motor i embragat nou 11000€ i tractor John Deere 1030 sense documentació 5000€. Margalida Duran 971464142.

11

12

temes

Revista d’informació agrària

BOSSA DE FEINA DE LA FUNDACIÓ PAGESOS SOLIDARIS I UNIÓ DE PAGESOS

La Unió de Pagesos posa a la disposició dels agricultors una borsa de treballadors que s’ha impulsat aquests darrers mesos. A partir del mes de març es realit•BlueEff_Bale_EOO_Layout 1 31/05/11 15.47 Pagina zaren entrevistes a persones, tant1

nacionals com immigrants, que estaven a l’atur i volien fer feina al sector agrari. A dia d’avui, la borsa disposa de treballadors amb una qualificació de peó agrari, tractorista i xofer. S’espera que

de cara al futur es pugui millorar la qualitat de la borsa, realitzant cursos de formació que facilitin l’empleabilitat d’aquestes persones. Les condicions laborals que s’han comunicat a aquests potencials treballadors són les que estableix el conveni del sector. Des de la Fundació i la Unió s’ofereix aquest servei que assegura que es compti amb treballadors amb permís de residència i treball a Mallorca i que es poden contractar pel temps necessari. La Fundació Pagesos Solidaris podrà posar en contacte els empresaris amb els treballadors més adients segons la demanda que es faci, i posteriorment, l’entrevista i les condicions laborals específiques s’establiran entre l’empresari i el treballador.

AUTÉNTICA EFICIENCIA AZUL. AUTÉNTICO RENDIMIENTO. btsadv.com

TIER 4: ¡ BUENAS NOTICIAS PARA USTED ! New Holland cumplirá con las regulaciones Tier 4A de 2011 para la maquinaría agrícola de 130 a 560 Kw gracias a la tecnología SCR “Reducción Catalítica Selectiva” de FPT Industrial: la única tecnología que, garantizando el cumplimiento con las emisiones, proporciona a los clientes grandes beneficios en términos de potencia, productividad y economía de combustible: POTENCIA MÁXIMA +7% PAR +13% RESERVA DE PAR +33% GESTIÓN DE POTENCIA +52% CONSUMO DE COMBUSTIBLE -10% Mejora entre el T7070 de Tier 3 y el nuevo T7.270* Tier 4A SCR ECOBlue TM *Basado en pruebas DLG Powermix 12/2010

T7.27O AUTO COMMAND™. EL TRACTOR DE TRANSMISIÓN CONTINUA MÁS EFICIENTE EN CONSUMO DE COMBUSTIBLE DE SU CLASE (170-230 CV). La última evolución de la varias veces galardonada Serie T7000, la nueva Serie T7 con motor SCR ECOBlueTM de Tier 4A, le ofrece total cumplimiento de las regulaciones de emisión, altos niveles de potencia, par y productividad, junto con importantes ahorros, ya que ha conseguido los mejores resultados de economía de combustible en tractores de su clase. -11% CONTRA EL COMPETIDOR VERDE DEL GRÁFICO New Holland T7.270 Tier 4A SCR DLG-Prueba12/2010DLGPowermix Promedio de consumo de combustible +4,6% AdBlue www.dlg- test. de/pbdocs/traktoren/ NewHollandT7270_e.pdf

Profi test 08/2008 - DLG Powermix John Deere 7530 Premium Autopower Consumo de combustible medio

NEW HOLLAND TOP SERVICE 00800 64 111 111*

Prueba profi 04/2008 - DLG Powermix Fendt 820 Vario

www.newholland.es

Asistencia e información 24/7 *La llamada es gratuita desde teléfono fijo. Antes de llamar con su teléfono móvil, consulte tarifas con su operador.

www.thecleanenergyleader.com

300

MENOR CONSUMO DE COMBUSTIBLE

295 290 285 280 275 270 265 260 255

-11% Uso medio de combustible g/kWh

lubrificantes

La tecnología de mañana que puede disfrutar hoy. SCR será la única tecnología que permitirá cumplir las regulaciones finales de Tier 4B de 2014. La tecnología SCR ya se ha impuesto en el mercado de vehículos pesados (camiones).

temes

Revista d’informació agrària

BARTOMEU LLITERES i FEMENIES El divendres, dia 20 de maig, va morir als 72 anys en Bartomeu Lliteres i Femenies. Nascut a Artà, on era conegut com “en Tomeu de Xiclati”, va estudiar agricultura a Caldes de Montbui amb una beca de la Diputació. La seva passió era el camp i en especial la ramaderia. A ca seva varen tenir una granja de pollastres i porcs. Va dur les possessions de Son Blai (Muro) i sa Carbonera (Artà). Tota la seva vida va ser un home amb inquietuds que va estimar activament el món del foravila mallorquí. Formà part d’Unió de Pagesos i durant molts d’anys participà a la seva Comissió Permanent. Col· laborà amb Biel Serra i amb Joan Rallo, del Servei d’Extensió Agrària, amb els quals va fer estudis de producció en oví. Formà part del grup de persones que el 1980, a Sineu, feren la primera mostra d’animals autòctons. Amb Joan Adrover i altres, a través de la Unió de Pagesos, varen realitzar el primer inventari de les races de bestiar autòcton. Després va contribuir a fundar el Patronat de les Races Autòctones de Mallorca (PRAM), que va editar l’any 1988, amb el suport de Sa Nostra, el llibre “Animals domèstics de Raça Mallorquina” del qual en Tomeu va ser coautor. Ell a Son Blai era dels pocs que tenien porc negre. D’allà se’n dugueren verros a es Bosc i a Son Perera, quan el porc negre estava a les darreres. Les darreres vaques mallorquines, procedents de Son Vidal, d’Ariant i de l’Ofre, també anaren a Son Blai. Des de llavors va concentrar el seu interès en la recuperació de la vaca mallorquina. D’ell va partir la idea d’integrar la pastura amb el bestiar autòcton en la gestió de la vegetació per evitar incendis, i va defensar-la en una taula rodo-

Bartomeu Lliteres a s’Albufera (Fotografia de Biel Perelló).

na, a Artà, quan era l’amo de Sa Carbonera. Va acceptar il·lusionat la proposta d’un conveni amb la CAIB perquè les vaques pasturassin a s’Albufera, on es va aconseguir la multiplicació d’una guarda que hi va arribar amb uns efectius quasi terminals. En Tomeu va continuar sent, durant dècades, l’estaló fonamental i president de l’Associació de Criadors de Bestiar Boví de Raça Mallorquina, aportant tants d’esforços i experiència en el maneig dels animals com en la gestió informàtica del llibre genealògic i, sobre tot, en la vida social de l’associació, a les trobades del qual sempre va ser present i actiu. Col·laborà en la publicació de treballs que s’han presentat a diferents congressos científics de recursos genètics de nivell internacional. Va ser el secretari de la Cooperativa “Bovers de Raça Mallorquina” , president de l’Agrupació de Defensa Sanitària Península de Llevant i membre de la Cooperativa d’Artà, de la qual en va ser gerent un parell d’anys. Els darrers anys de la seva vida

laboral va fer feina de conserge de nit a un hotel. Però sempre va tenir una guardeta d’ovelles mallorquines a sa Corbaia d’Artà. Home amb molts d’interessos i curiositat intel·lectual es va ocupar d’informàtica, energies alternatives, ecologia i va ser molt entès en la història de la nostra terra.. Va sentir una gran inquietud política. Contava que quan era jove havia estat empresonat a Barcelona per motius polítics i que hi va coincidir amb Jordi Pujol. Amb la seva dona, na Margalida, varen ser presents a multitud d’iniciatives socials, culturals i polítiques. En Tomeu va ser una persona políticament compromesa, actiu i crític en les organitzacions nacionalistes, i defensor amb fermesa de les seves idees. Sens dubte, és un home que ha sabut fer país i la seva contribució a la societat illenca no hauria de caure mai a l’oblit. Margalida Estelrich, Joan Mayol, Mateu Morro i Gabriel Puigserver.

13

14

Revista d’informació agrària

entrevista

entrevista

Revista d’informació agrària

NO HI HA CAP OLIVA COM LA MALLORQUINA CONSERVES ES PINARET DU QUARANTA ANYS COMERCIALITZANT OLIVES DE TAULA Vicente Pérez i els seus fills Pep Vicenç, Àngel i Manuel, estan al davant de “Conserves es Pinaret” de Marratxí. Com va començar el vostre negoci? Vàrem començar a treballar en olives a Mallorca l’any 1969. Coneixíem el comerç d’oliva a la península, ja que som de Sogorb, a Castelló. Veia que allà hi havia poc futur i vaig voler venir a Mallorca, que havia conegut fent el servei militar. Va ser fàcil aconseguir implantar-vos? Teníem punts de venda a Pere Garau, a les avengudes, a Andratx i veníem a les botigues. Fèiem olives en bótes de fusta: en quarteroles i en bocois de 500 o 250 kg. Vàrem dur un bar que anava bé, però decidírem ampliar el negoci de les olives i compràrem les instal·lacions que tenim, a es Pinaret d’en Trujillo, devora es Pont d’Inca, l’any 1982. Quins productes feis? Feim oliva mallorquina trencada, sencera i pansida. Elaboram olives, adobats i saladures, sobretot els productes que responen al mercat mallorquí. Elaboram un poc de tàpera, pebre dolç, tramussos, fonoll marí i volem fer pebre de tap de cortí. També duim troncs tendres de taperera de Múrcia, albergínies d’Almagro, alls grossos de la Xina, cogombres de la Índia, cebetes d’Israel, tàperes del Marroc i Síria, etc. Cobrim tota la gamma.

L’oliva mallorquina és un producte diferenciat? No hi ha cap oliva com la mallorquina. Fins i tot no és igual l’oliva de Planícia a la de Pastoritx. Hi ha una diferència de preu important: l’oliva mallorquina és més cara que la de la península. Si hi hagués una oliva igual a un altre lloc tot d’una hauria substituït la mallorquina. Ni l’oliva de Sogorb, ni la de Casp o l’empeltre d’Aragó se li poden comparar. Estan ben definides les seves característiques?

A la UIB estudien les diferències entre l’oliva mallorquina i l’empeltre. L’interès està en poder aconseguir una denominació d’origen. El treball pot donar unes pautes ja que hi ha elements diferenciadors. N’hi ha, perquè el mercat els reconeix. Es consumeix l’oliva de taula a Mallorca? La singularitat de l’oliva mallorquina s’ha sostengut gràcies a la tradició de consum existent que tampoc no té semblances amb altres llocs i té unes arrels profundes i persistents.

TOTA LA MAQUINÀRIA FITOSANITÀRIA S’HA DE REGISTRAR Abans del 15 de juliol del 2011 tots els equips de tractament fitosanitari arrossegats o suspesos i de distribució de fertilitzants minerals, de qualsevol capacitat i pes, s’hauran d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA). El Reial Decret 1013/2009 així ho obliga, amb la finalitat de disposar d’un cens d’aquesta maquinària. En cas de no disposar de la documentació tècnica s’haurà d’omplir una declaració on es faran constar les dades que es coneguin.

15

16

temes

Revista d’informació agrària

L’AMETLA MALLORQUINA: PRESENT I FUTUR Del dia 18 de maig al 14 de desembre l’Obra Social de sa Nostra ha organitzat el cicle de conferències “Cuinant gustos quasi oblidats: recuperació de les varietats locals (II)”. L’objectiu és afavorir la recuperació de les varietats vegetals locals per conservar la biodiversitat cultivada i els gustos que no haurien de caure en l’oblit. Les xerrades i taules rodones es fan al Centre de Cultura “Sa Nostra” del carrer de la Concepció. El 18 de maig es va tractar “El present i el futur de la tomàtiga de ramellet” i el dia 15 de juny “L’ametla mallorquina: present i futur”. El 21 de setembre el tema serà: “Per què no puc moldre el que em produeix la terra?”. En altres jornades es parlarà del mercat ecològic de Palma, de la restauració amb varietats locals i hi haurà una sortida de camp a la Cooperativa de Sóller i un sopar elaborat amb varietats locals.

LA FUNDACIO PAGESOS SOLIDARIS REP EL SUPORT DE L’OBRA SOCIAL SA NOSTRA EN UN DELS SEUS PROJECTES A COLOMBIA La Fundació Pagesos Solidaris no sols té esment als treballadors temporers del sector agrari sinó que treballa en projectes de codesenvolupament, sobretot a Colòmbia. Ara, a través de la convocatòria SA NOSTRA SOLIDÀRIA 2011 la Fundació ha rebut el suport per col· laborar en el tancament

exterior de l’escola de San Judas Tadeo, a Quibdó, Colòmbia. El projecte va ser presentat per les tècniques Neus Salat i Maria Nadal. El centre San Judas Tadeo acull 22 alumnes d’entre 6 i 12 anys, procedents de famílies d’escassos recursos. Les obres començaran l’octubre.

APROVADA LA TITULARITAT COMPARTIDA A LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES Les dones pageses sempre han contribuït a la feina del camp però el seu paper no ha estat reconegut en l’àmbit jurídic i econòmic perquè normalment sols ha figurat una persona física –la majoria de les vegades l’home- com a titular de l’explotació agrària. El Reial Decret de Titularitat Compartida estableix la creació d’un registre

en el qual es facin constar les declaracions de titularitat compartida. El ajuts, pagaments, drets de producció, primes, quotes i altres coses similars que corresponguin al titular de l’explotació s’atribuiran conjuntament als cotitulars, assenyalant el compte conjunt on s’han de fer efectius els ingressos. En la concessió d’ajuts a la

instal·lació de joves agricultors les comunitats autònomes podran considerar els cotitulars com a socis d’una entitat associativa als efectes d’atorgar els ajuts íntegres per jove incorporat. A més les administracions públiques podran establir ajuts, subvencions, preferències en ajuts i altres mesures per incentivar la titularitat compartida.

temes

Revista d’informació agrària

EL CULTIU DE LA PAULÒWNIA: USOS I POSSIBILITATS

El dia 28 de maig es va dur a terme una jornada sobre el cultiu de la paulòwnia de banda del doctor Lorenzo Garcia. La paulòwnia és un arbre caducifoli procedent del sud-est asiàtic. Creix ràpidament i tant serveix per produir biomassa com per fer fusta per a la indústria de mobles

o envasos. S’adapta bé al clima mediterrani i té poques exigències hídriques. S’han aconseguit clons estèrils de bona qualitat per a obtenir plantacions eficients. S’ha de regar per a obtenir un bon creixement. El primer any no se li fa res. En el segon es talla a finals de gener deixant un brot.

El primer tall comercial es pot efectuar a partir dels cinc o sis anys i, una vegada tallat el tronc, torna brotar. Els nous cicles són de creixement més espectacular ja que la planta aprofita la xarxa radicular. Es va fer una visita a una plantació de Manacor dedicada a aquest arbre.

-Ametla de Mallorca i productes alimentaris cooperatius -Vins de bóta

-Ferreteria -Cordes -Pinsos per a animals de granja i domèstics -Productes de neteja -Pals /postes de fusta per a tancaments -Reixes ramaderes i de carretera -Llavors i planters

-Fertilitzants i substrats -Fitosanitaris -Pintura d’exterior -Productes per al manteniment de piscines -Valoracions i peritatges agrícoles -Assessorament i projectes de qualsevol tipus d’edificació i d’activitat agrícola Avinguda des Raiguer, 4 Polígon Industrial de Consell. Telf/Fax. 971 62 30 63 – 687 457 994 e_mail: [email protected]

Horari: De Dilluns a Divendres de 8:30h a 13:30h i de 15:00h a 18:30 h Dissabtes i Diumenges (Rastro): De 9:00h a 13:00h

17

18

entrevista

Revista d’informació agrària

JUNTS ENS VA MILLOR QUE SEPARATS

Agromart acaba d’inaugurar la seva botiga de fruita i hortalissa. La finalitat és fer realitat allò de “des del sementer a la taula”. Per això parlam amb en Miquel Figuera, un dels socis de l’empresa. Què és Agromart? És una fusió de dues empreses agràries de Porreres: Agrosavolta i Tomeu Lliteres, per unir els nostres esforços i passar a fer feina plegats en lloc de ser-nos una competència. Junts ens va millor que separats. Quina extensió de terra conrau? Duim unes 460 quarterades d’horta entre diferents finques de Porreres i Son Mesquida. Són unes terres molt bones per a la producció hortícola. Ja et pots figurar que dur aquest tall implica una bona organització i estar molt pendents del dia a dia. Quins productes feis?

Feim sobretot meló, síndria, tomàtiga de pera i de ramellet, albergínia, pebre vermell, pebre italià, carabassó i mongeta fina. La tomàtiga és un dels nostres productes estrella, amb més de 500.000 plantes sembrades. Quin tipus d’agricultura feis? Practicam un model d’horticultura basat en l’agricultura integrada, respectant el medi ambient i fent el màxim de control biològic de les plagues. Feim un producte de qualitat, fet a terres de call vermell i tractat amb molt d’esment. Com es comporta el mercat? Està molt determinat pel preu. No ens hem d’enganar en aquest sentit. La qualitat del producte també pot comptar però el preu és el que compta més. Un dels nostres grans consumidors és el turisme i és un mercat regit sobretot pel preu.

El consumidor local valora el producte mallorquí? Sí, es valora el producte mallorquí i de temporada, el consumidor sap que és bo i fresc. I les coses bones sempre són bones pels que les saben conèixer. Jo crec que els productes mallorquins, si són bons, de cada vegada són més demanats. Ara posau en marxa una nova botiga? Sí, ens hem decidit a posar un punt de venda a Porreres, amb la intenció de vendre el nostre producte directe al consumidor. Es tracta d’oferir un producte acabat de collir i de primera qualitat. I tot això a un preu molt bo. Pensam en primer terme amb els consumidors de Porreres, però també amb els de Montuïri i d’altres pobles veïnats. La nostra botiga estarà a l’entrada del poble, just darrera Can Binimelis. Creim que és un lloc topadís.

temes

Revista d’informació agrària

ELS CULTIUS DE FRUITS SECS DAVANT EL FUTUR El 2011 és el final d’un cicle d’estabilitat en el pagament de l’ajut als fruits secs. A partir de l’any que ve l’ajut s’ha d’integrar dins el pagament únic. Aquest fet, que coincideix amb la forta crisi econòmica que estam patint, fa que la continuïtat de l’ajuda en la seva part autonòmica i estatal estigui pendent de decisions polítiques. A dia d’avui el retard en el pagament dels ajuts i les restriccions pressupostàries són la nota dominant. Aquesta situació ha duit a què des del sector productor s’hagi demanat a l’estat i a les comunitats autònomes que el 2011 es garanteixi el pagament de l’ajut als fruits de closca i que, de cara al desacoblament del 2012, s’asseguri el pagament de la totalitat de l’ajuda. Però la situació del sector és complexa a altres nivells. El Pla de Reconversió, promogut des del 2010 pel sector productor per fomentar una reconversió varietal i una millora productiva, també

DEL CAMP S’HI POT VIURE!!! CONFERÈNCIA DE DARREN DOHERTY L’expert australià en permacultura Darren Doherty va impartir unes interessants conferències a Mallorca. Els actes es varen dur a terme els dies 8 i 9 de juny al “Club Diario de Mallorca” de Palma i al Centre Bit d’Inca. El mes d’octubre, amb el suport d’Unió de Pagesos, Doherty impartirà un curs dirigit a agricultors. El curs serà gratuït pels afiliats de la Unió.

té un futur incert degut a la crisi econòmica. A tot això hi podem sumar que la comunitat autònoma no paga les ajudes d’agricultura ecològica i integrada, que beneficien una part dels fruits secs, des de fa dos anys. La nostra ametla té una bona qualitat nutricional i organolèptica. És cert. Però això no basta: falta qualitat i homogeneïtat del producte. I s’ha de millorar la comercialització, ampliar el mercat interior i valoritzar l’ametla

a través des productes derivats com el torró, llet d’ametla, oli d’ametla, pastisseria, gelats... L’ametlerar ens importa: com a paisatge valuós, com a producció alimentària emblemàtica de la nostra terra i com a cultiu que permet una bona gestió del medi ambient, però el problema és de rendibilitat i la decisió de conservar aquest paisatge ara ja supera la capacitat de decisió del pagès per ser una decisió del conjunt de la societat.

19

20

temes

Revista d’informació agrària

HEM DE VALORITZAR ELS PRODUCTES DEL NOSTRE POBLE I ELS HEM DE COMERCIALITZAR MILLOR MARIA DEL MAR LÓPEZ ÉS LA GERENT I TÈCNICA DE LA COOPERATIVA D’ARTÀ

D’on ets i quina és la teva formació Maria del Mar? Vaig néixer a Artà i vaig estudiar a Lleida enginyeria tècnica agrícola i després enginyeria superior en l’especialitat de disseny d’indústries agroalimentàries. Fa molt de temps que ets a la cooperativa? Ja hi duc tres anys. El meu càrrec és el de gerent i tècnic. La tasca de tècnica toca diversos àmbits: renovam cartilles ramaderes, ajudam en la tramitació d’ajudes, assessoram.. Un punt fort de les cooperatives són els serveis que oferim. Quan es va crear la coope-

rativa? La Cooperativa Agrícola i Ramadera de Sant Salvador es va fundar el 1978 i tenim un centenar de socis a més de bastants d’altres associats. Tenim socis de Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç i Artà. Quina és la vostra activitat? La compra i venda de productes agrícoles en general: adobs, cereals, pinsos, ametles i garroves. Cereals en compram pocs perquè no som a una zona molt productora, quasi tot el duim del Camp Mallorquí. Tenim una botiga d’alimentació, anam a dues fires anuals i cada dimarts som al Mercat d’Artà.

N’estau contents de la botiga? La botiga d’alimentació funciona bé. Tenim bastants de productes ecològics i productes de comerç just. També venem coses dels nostres pagesos, fruits secs i producte local en general.. Què feis per impulsar la comercialització dels nostres productes? Vàrem treure la marca “Artà Cooperativa de Sant Salvador” que ens ha servit per canviar la imatge corporativa. Hem fet bessó torrat amb pell i repelat, amb bosses d’un quilo i de mig quilo, tant ecològic com convencional. Tenim un envàs atractiu i funciona

temes

Revista d’informació agrària

bé com a record. Hem començat a vendre en cistelles de Nadal i ho intentam fer arribar a agroturismes, restaurants i bars.

que fan una mica d’hortalissa, ens la venen a nosaltres, sobretot a l’estiu, i els podem pagar un preu bastant bo.

Com està l’agricultura de la comarca?

Com reacciona el turisme?

Cada vegada es van aclarint més els pagesos, però també se’n van incorporant de joves. L’ametla i la garrova, que eren la base de la pagesia del Llevant, ara estan molt malament degut al preu. L’altre tema són les ovelles, ja que la majoria de finques en tenen, i també té un greu problema de rendibilitat. Es fan coses noves? Sí, es van fent coses en producció ecològica: hi ha un jove que fa cistelles ecològiques. Es va innovant. A ets Olors, per exemple, fan sobrassada artesana. La cooperativa fa feina per millorar la comercialització. Hi ha pagesos

El turisme s’interessa bastant pels aliments tradicionals de Mallorca. Ho veim tant al mercat com a la botiga. Tenen molt d’interès per l’ametla, per l’oli, pels vins i més pel camaiot que per la sobrassada. I la ramaderia com està? Compram mens a través de la secció de carn del Camp Mallorquí. Hi ha altres mercaders particulars que fan més feina que nosaltres. A la botiga tenim sobrassada, embotits i productes de Ramaders Agrupats. Hem de valoritzar els productes que hi ha al municipi i aprendre a comercialitzar-los. Estaria bé tenir una sala de transformació polivalent,

amb una cuina industrial. Va bé tenir un producte elaborat i es podria fer coses com torró artesà, confitura de figa i d’altres fruites o embotits. Quins projectes teniu? L’any passat en férem bastants i ara es tracta de consolidar-los, però per això ens falta millorar les condicions de feina. No tenim un vehicle i per fer coses hi ha d’haver els recursos necessaris. Sols així es pot obtenir el volum de feina necessari. Els marges comercials són petits i les despeses són les mateixes. S’ha renovat la cooperativa? Sí, hi ha renovació. L’any passat es va elegir el nou president i hi ha ganes de fer coses. Si l’entitat és viva és més fàcil tirar endavant projectes i iniciatives. Sinó les propostes no poden tirar endavant.

21

22

temes

Revista d’informació agrària

COMPOSTATGE D’ALTA QUALITAT DE RESIDUS RAMADERS

Entre els dies 25 i 28 de maig

a la finca sa Bastida de Porreres es va realitzar un curset de compostatge d’alta qualitat de residus ramaders impartit pel professor Henk Van Der Hoff i Jonathan Cabrera. L’objectiu d’una agricultura sostenible, a través del compostat-

ge ben fet es basa en no abocar directament al sòl fems sense compostar de manera controlada. En l’elaboració del compost la microvida anaeròbia dels fems és canviada per una microflora aeròbica que augmenta la biodiversitat dels sòls i activa i restableix la

fertilitat. La fertilitat de la terra garanteix elevats rendiments i millor qualitat del producte. Els dos mestres explicaren la tècnica de les piles de compost i del seu bon maneig. També es va parlar del te de compost i altres aplicacions. El curs va ser molt interessant.

SEGURO TRACTOR AGRICOLA DESDE

SEGURO TRACTOR AGRICOLA DESDE

109,36 €

COBERTURAS

109,36 € COBERTURAS

RESPONSABILIDAD CIVIL OBLIGATORIA RESPONSABILIDAD CIVIL OBLIGATORIA RESPONSABILIDAD CIVIL SUPLEMENTARIA DEFENSA JURIDICA RESPONSABILIDAD CIVIL SUPLEMENTARIA

SEGURO OBLIGATORIO PARA LOS REMOLQUES SIN COSTE ADICIONAL DEFENSA JURIDICA

SEGURO OBLIGATORIO PARA LOS REMOLQUES SIN COSTE ADICIONAL

Revista d’informació agrària

CURS D’AGRICULTURA I RAMADERIA ECOLÒGICA A LLUCMAJOR

Entre els dies 8 i 17 de juny,

de Mallorca. Els professors es va dur a terme a la Coo- Qque impartiren el curs foren perativa Agrícola i Ramadera Jaume Vadell i Lluís Martínes. de Llucmajor un curs d’Agri- El dissabte, dia 18 de juny, es va cultura i ramaderia ecològica fer una visita a la finca ecològica organitzat per Unió de Pagesos de Son Alegre. Son Alegre és una

finca que té vinya, cereals, olivar i ramaderia ovina, molt a prop de Santanyí. Allà Miquel Manresa, el seu propietari, va explicar la feina que hi du a terme i es va poder veure una aplicació pràctica de feines fetes amb tracció animal.

L’AGRICULTURA COM A SECTOR REFUGI L’efecte de la crisi econòmica ha provocat un canvi en l’evolució de la població ocupada en el camp. Era un fet que s’intuïa a partir d’informacions disperses, fins i tot malgrat l’escassa ocupació pagesa a les Balears, però que ara l’Enquesta de Població Activa (EPA) ha tret a llum. Per primera vegada en molts d’anys la població dedicada a l’agricultura a l’estat espanyol no tan sols no ha retrocedit sinó que ha augmentat. L’any 2010 hi ha hagut 50.500 persones més que el 2009 ocupades

657505438

en agricultura, atracant-se al milió d’ocupats agraris a tot l’estat. Aquest fet s’ha produït per dues raons: s’ha bloquejat el traspàs d’agricultors en actiu cap a altres sectors, davant la greu crisi que afecta tothom, i d’altra banda l’agricultura ha absorbit una part dels desocupats en el medi rural. És a dir: el camp ha actuat com a sector refugi davant la crisi. De manera curiosa el fenomen és compatible amb la crisi generalitzada de l’agricultura –sobretot de la ramaderia- caracteritzada

per l’increment desorbitat dels costos de producció (pinsos, energia, combustible, adobs, fertilitzants...) i la baixada dels preus percebuts pels agricultors. Els anys 2008 i 2009 han estat desastrosos. El 2010 ha estat una mica millor, no per als ramaders, però sense corregir la pèrdua de renda del sector: des del 2003 el sector agrari a l’estat espanyol ha perdut el 27,4 % de la seva renda agrària real total. El refugi hi és, però està ben malmenat. Així i tot les dades de l’EPA indueixen a la reflexió.

23

24

Revista d’informació agrària

temes