PARAULA PER PARAULA L’origen i la família d’algunes paraules catalanes

Març de 2014

CNL Badalona i Sant Adrià

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________

Paraula per paraula

CANELONS. Ve de canya, com el barri de Canyet (‘lloc de canyes’) o les poblacions de Canet. Com el nom dels Canyadó, propietaris de la masia de Can Canyadó. Una cana era una mida de longitud, que, a Barcelona equivalia a un metre i mig aproximadament. I acanar era mesurar. BOTIGA. De la paraula originària n’ha derivat botiga, que vol dir ‘tenda o comerç’. Però també en deriva apotecari, que vol dir ‘farmacèutic’ (com el castellà boticario; i bodega, que en català és ‘celler’). I el francès boutique, que nosaltres utilitzem com a ‘tenda de luxe’.

LLIMONA. En canvi, en francès, una limonade és una gasosa. I de la llimonada en diuen citronnade. RASPALL. Del germànic hraspôn, que també vol dir ‘raspar, gratar’. I el verb raspallar, que és ‘fregar o netejar amb un raspall’. I raspallar-se les dents, amb un raspall de dents. I raspa, una eina com una llima, i també una espina de peix. I l’adjectiu raspós, ‘aspre al tacte’. I fer una raspallada es diu d’afalagar algú amb lloances per mirar de treure’n alguna cosa.

ESPARDENYA. Del grec spartós també en deriva espart, una planta que es fa servir per fer-ne cordes, cabassos... i espardenya. BOSSA. Del grec býrsa. D’aquí en ve bossa, ‘saquet de cuir o de roba, per portar diners, a més d’altres objectes’. D’aquí vénen expressions populars, com fer bossa (‘reunir diners’), afluixar la bossa (‘despendre diners’). També ve de býrsa la borsa, ‘lloc públic on es reuneixen els agents de canvi o es negocien els valors mobiliaris’. Jugar a la borsa és especular sobre l’alça i la baixa d’aquests valors. També es parla de borsa de treball, on es fan conèixer les demandes d’ocupació. Cal tenir en compte que en castellà tant bossa com borsa se’n diu bolsa. TAULA. Del llatí tàbula passa a l’italià tàvola, al francès table, al català taula. I al castellà tabla, tot i que no vol dir exactament el mateix. En castellà es diu mesa (del llatí uns segles més tardà mensa), com el català mesa (mesa electoral), que tampoc no és exactament el mateix. FORMATGE. Del llatí formàticum passa a l’italià formaggio, al francès fromage, al català formatge. En castellà és queso (del llatí més tardà càsseum). Com de l’anglès és cheese i de l’alemany Käse.

Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

1

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________ PRÉSSEC. Del llatí pèrsicum (abreviació de pèrsicum malum, ‘fruita de Pèrsia’). En altres llocs de la península en diuen prisco, presiego, brisko en basc. En francès pêche, en italià pesca, en anglès peach, en alemany Pfirsich... En castellà és melocotón (de malum cotonium, en català codony). CAVALL. Del llatí caballus significant ‘rossí o cavall gastat o de feina’. En llatí vulgar i tardà va començar a aplicar-se com a cavall en general. Perquè cavall, en llatí, era equus, del qual encara ve equitació. I també egua o euga, la femella del cavall. Els centres on es practica l’equitació es diuen hípica, que ve del grec hyppos. CASA. Del llatí casa, significant ‘cabana o barraca’. En llatí, casa es deia domus, d’on ve domicili i domèstic. De casa ve casal, casolà...

COCA. És un pastís. Es troba en català des de fa més de nou segles, i també coc, segurament derivat del visigòtic. Com també en occità i en romanès, i en anglès (cake) o en alemany (Kuchen). En canvi, en castellà es diu torta o tarta (semblant al català tortell o tortada). I en italià torta o focaccia, en francès tarte o gâteau. No té res a veure amb la planta de la coca, de la qual s’extreu la cocaïna: aquesta ve del quítxua, i és un arbust del Perú. GUERRA. Del germànic werra, ‘baralla, discòrdia, tumult, combat...’. En català des del segle XII. D’on ve guerrer, guerrejar... En anglès és war. En llatí és bellum, d’on ve bèl·lic, bel·licós. ESQUENA. De l’antic germànic eskina, que volia dir ‘espinada o columna vertebral’. En castellà existeix esquina, que vol dir ‘cantonada’, tot i que en alguns llocs es refereix a l’espinada de porc. ESPATLLA. Del llatí spàtula, l’omoòlat. En canvi, en castellà, espalda, vol dir ‘esquena’. I esquena, en castellà, és hombro o paletilla, que ve del llatí húmerus. També es diu espàtula a una pala petita que utilitzen els pintors, i també els farmacèutics per emplastrar medicaments, per la forma plana que té, com l’os de l’espatlla. LLESCA. Una paraula preromana del centre d’Europa, significa una tallada. Es troba en l’occità i en italià dialectal lesca, en mossàrab lesqa, en gallec-portuguès lasca... Ens devia arribar del visigot. ESQUERRE. Prové d’una llengua preromana pirinenca. En portuguès, esquerdo, en castellà izquierdo, en basc ezquer. En llatí és sinistra, que en castellà i en català té un sentit molt pejoratiu. En català ‘ser apte en algun art o treball’ es diu ensinistrar (de la mà esquerra), mentre que en castellà és adiestrar (de la mà dreta). Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

2

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________ POLÍTIC. Del llatí políticus, ‘relatiu al govern’. I aquest del grec politikós, ‘relatiu a la ciutat i a l’estat’, derivat de polis, ‘la ciutat’. D’aquí ve política, policia. PARE. De l’antic indoeuropeu petàr ve el grec patèr i el llatí pàter, i l’alemany Vater (pronunciat fater), l’anglès father, l’italià padre, el francès père, el castellà padre... FOTRE. Del llatí vulgar futtere, significant ‘copular o practicar el coit’. I també ‘burlar-se d’algú, fotre’s d’algú’. En francès és foutre, amb els mateixos usos: jo me’n foto, je m’en fous; fotre el camp, foutre le champ; fotut, foutu. En italià fottuto. No fotis! També es fa servir amb el significat de ‘posar o ficar’ en italià (Dove fotti questi libri?), en francès (Où est-ce que vous l’avez foutu?) i en català (On ho has fotut?). En portuguès, futre és ‘home mal vestit, menyspreable’. En castellà és joder, que ve de foder, derivat de fodre i passant a hoder (la f passa a h aspirada, com farina/harina, fill/hijo, etc.). OLIVA. Del llatí oliva. D’aquí en deriva oli i olivera. En castellà es diu aceituna, de l’àrab azzait. D’aquí que ‘oli’ es digui aceite. Però de l’olivera en diuen olivo, i sovint també es diu oliva del fruit. PIRAR. Del caló pirar, ‘anar, caminar, passejar’. Es creu que és d’origen hindú (pir). D’aquí l’expressió catalana tocar el pirandó. XAVAL. Del gitano xavale, de xavó que vol dir ‘fill, noi o xicot’. En caló existeix també xavea, xaví. Potser ho van treure de l’àrab antic xabb, ‘noi’. En el gitano català, xava era el tractant de bestiar. SUCRE. De l’àrab súkkar, que ve de l’Índia, passa al grec sákkar. En castellà azúcar, en anglès sugar, en italià zúcchero, en alemany Zucker. Ja s’endevina que sacarina també ve d’aquí. COTÓ. De l’àrab qutún. Amb l’article àrab és alkutún o alcotón. RAMBLA. De l’àrab ramla, que vol dir ‘sorral o arenal’, i també ‘riera’. A LA BABALÀ. De l’àrab alà bâb Al·lâh,’a la mà de Déu, en poder de Déu’. Literalment, ‘sobre la porta (bâb) de Déu’, amb un significat de poder. En castellà es diu a la buena de Dios. CAFÈ. Del turc khavé, a través de l’italià caffè i del francès café. En català s’utilitza des del segle XVIII. Els turcs ho van treure de l’àrab qáhwa. Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

3

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________ PATATA. Del castellà americà papa, provinent del quítxua papa i de l’antillà batata (‘moniato’). Des de l’Ebre i cap al sud valencià, pataca. I en andalús papa. En francès, pomme de terre. CACAU. Del nàuatl kakawa o kakáwalt. I també ‘cacauet’. XOCOLATA. De l’asteca chocolatl, a través del castellà chocolate. Des de finals del segle XVII. En italià, cioccolatte, en francès chocolat. CANOA. De l’arauac de les Antilles, del mateix nom. A través del castellà canoa.

HAMACA. Del taïno de Santo Domingo, a través del castellà hamaca. SOFÀ. Del francès sofà, que ho va treure de l’àrab súffa passant pel turc, significant ‘matalàs o sofà’. CORNER. De l’anglès corner significant ‘angle, cantonada, racó’, usat en el llenguatge esportiu. Però l’anglès corner ve del català corner (ja es troba amb aquest significat al segle XIV) també com a ‘angle o racó’, o de corn, que ve del llatí cornu, és a dir, ‘banya’. També es deia cornal, com en el cas dels cornals de la lluna. En castellà també es diu córner, però –sobretot per influència del franquisme, per evitar paraules foranes– preferien dir-ne esquina, i de ‘tirar un córner’, un saque de esquina.

Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

4

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________

Algunes paraules catalanes sense comptar les filles del llatí D'arrel ibèrica: esquerra, gavarra, pissarra, isard, marrà, artiga, sàrria, carbassa, estalviar, socarrar... La llengua ibèrica era usada encara fins ben entrat el segle IV. Sant Pacià, bisbe de Barcelona, insistia als preveres enviats a la pagesia que s'esforcessin a predicar en la llengua de la gent, ja que la de Roma molts no l'entenien. Els ibers del nostre territori ja tenien vocals obertes i tancades, essa sonora i forta, etc.

D'arrel cèltica o indoeuropea: trencar, tancar, bruc, cabanya, banya, carro...

La parla dels legionaris romans: sabó (sapone) , guerra (werra), espia (spaíha), robar (raubon), falda (falda), ric (riks), fresc (frisk), blanc (blank), blau (blaw)... (barbarismes germànics).

D'arrel visigòtica: guàrdia (wardjan), llesca (liska), amanir (manwjan), coca (koka)...

D'arrel franca: bacó (bakko), blat (blatu), bosc (busk), dard (darod), ganivet (knif), esperó (sporo), guant (want), guaita (wahta), esquivar (skiuhan), guarir (warjan), guanyar (waidanjan), esquena (skina), pota (pauta), lleig (laid), bugada (bukon), tovalla (thwalja), gaire (waigaro)...

D'arrel àrab: (de vegetals i horta): taronja, arròs, albergínia, alfals, atzavara, garrofa, alfàbrega, síndria, espinac, carxofa, albercoc, cotó... (de regadiu): sèquia, sènia o sínia, safareig, catúfol... (d'edificació): rajola, jàssena, sitja, talaia, falca, quitrà... (de cuina): gerra, aixeta, safata, setrill, tassa... (de menjar): escabetx, arrop, xarop... (de la casa): catifa, flassada, sofà, balda, tarima, alcova... (d'indumentària): samarra, sarró, gipó o jupa, arracades, barnús... (de substàncies diverses): càmfora, midó, alcohol, sucre... (de milícia): almirall, alferes, almogàver, tabal, ronda, genet... (de comerç): arrova, quintar, tarifa, albarà, aval, duana, camàlic, magatzem... (de navegació): almadrava, falua, drassana... (de vents): ratxa, garbí, xaloc... I gatzara, atzagaiada, màscara... I anar "a la babalà" (alà bâb Al·lâh) = a la mà de Déu, a la bona de Déu

Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

5

Paraula per paraula _____________________________________________________________________________

D'arrel americana: alpaca, banana, barbacoa, butaca, cacau, cacauet, cacic, caiman, caliquenyo, canoa, caoba, cautxú, coco, enagos, gall dindi, guano, hamaca, hule, huracà, iuca, maraca, mate, mico, moniato, pampa, patata, petaca, petate, petúnia, piragua, pita, quina, ratafia, tabac, tapioca, tauró, tequila, tomàquet, tòtem, xiclet, xicra, xicranda, xinxilla, xocolata...

I d'arrel andalusa, més recent: juerga, tapa, gaspatxo, fandango, sortir per peteneres...

D'arrel gitana: calé, camelar, clissar, carpanta, dinyar, endinyar, gatxó, halar, mangar, menda, menguis, pirar, tocar el pirandó, puhinar, sandunguero, xava, xaval, xivar, xorar, xunga... ... Ostelindeta i Batxanó, doctes, com menda, en calorró, tallen les ungles d'un muló, heroic alferes del cigró. Quan han polit aquell galó, ranú gallarda i brau minyó es xumendien amb singó i beuen litres de picon a les xandís de Ctesifon...

Les cançons d'Ariadna SALVADOR ESPRIU

Consorci per a la Normalització Lingüística CNL Badalona i Sant Adrià

6