Núm. 379 - Gener del 2016

Gratuït

Diari de Santa Coloma GRAMENET

Rehabilitación de 360 viviendas en el Fondo El plan, elogiado por el Colegio de Arquitectos, quiere extenderse a otras zonas

El PAM tindrà un equip de ‘caçadors de propostes’ 13 Santa Coloma es declara ciutat lliure de prostitució 12

Coses que passen El parc de Can Zam estrenarà el febrer una zona de pícnic 6i7 Es podrà arribar a l’aeroport en metro en poc més d’una hora 20

tema del mes

2

2.0 # 2016

tema del mes

379 # GENER

3

La transformación de la Serra d’en Mena

Comienza la rehabilitación de 360 viviendas del Fondo

Cinco años de ‘cocción’ del plan piloto Durante los años 2011 y 2012 salta la alarma y la concejalía de Urbanismo pone en marcha diversos estudios para identificar y analizar el estado del parque edificado de Santa Coloma, así como para identificar las zonas más vulnerables de la ciudad. Colaboran en esos trabajos, la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), el Instituto de Investigación Energética de Catalunya (IREC), Barcelona Regional (BR) y el Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Confirman que el parque de viviendas tienen cerca de 50 años y está en mal estado. Antes, en los 90, el ayuntamiento ha ido convocando sucesivas campañas de subvenciones a la rehabilitación de los edificios, pero en muchas zonas las peticiones son pocas. Una de ellas es la de Pirineus, objeto del plan piloto, que puede extenderse a otros barrios.

El ayuntamiento adelanta 1,6 millones a los vecinos de la zona de Pirineus jordi corachán

L

a parte alta del Fondo y de Santa Rosa se ha ido degradando con los años. La mayoría de las casas de autoconstrucción y los edificios de la fiebre urbanística de los 60, de dudosa calidad, sufren 50 años después un claro envejecimiento e importantes patologías. Para revertir la situación, el ayuntamiento ha puesto sobre la mesa 1,6 millones de euros: 265 millones de pesetas. En dos años, se quieren rehabilitar de 360 viviendas que no cumplen los requisitos mínimos de habitabilidad. La urgencia de la actuación salta a la vista. La calle y el pasaje Pirineus –epicentro del plan- están formadas por edificios de fachadas sucias y descascarilladas, porterías ennegrecidas y vecinos perjudicados por la crisis y la difícil convivencia. La mayoría son personas jubiladas o jóvenes llegados de Marruecos, Paquistán o China. María y su marido, Juan, que residen en una finca cercana a Doctor Pagès, aún no se lo creen. “Dicen que en unos días empiezan las obras, pero nosotros aún no nos lo creemos. Llevamos muchos años dejados de la mano de Dios”, dice María, mientras Juan lucha pasa superar la cuesta a causa de una reciente operación.

“Muchos se han marchado” Juan explica que muchos de sus vecinos han optado por alquilar sus casas y marcharse. Apesadumbrado afirma que ninguno de sus cinco hijos vive ya en el barrio. María puntualiza que tampoco le hacía ninguna gracia irse. “Vine de Andalucía con 5 años y esta es mi casa. Lo que pedimos es que se preocupen de nosotros y que la policía venga cuando

hay problemas entre vecinos, porque hay gente chunga”. El marido quiere dejar claro que no es cuestión de racismo. “Nosotros tenemos arriba unos vecinos de Marruecos que son maravillosos y debajo unos rumanos que nos hacen la vida imposible. El problema es de educación y respeto”. El ayuntamiento admite la delicada situación. “Un peso tan alto de pisos de alquiler de renta baja genera un importante flujo de personas itinerantes de muy diversa procedencia, produciéndose roces en la convivencia que afectan a la solidez del tejido social”, se admite en el informe municipal que apuesta por la actuación urbanística. Mejoras El estudio concluye que el parque de viviendas de barrios de la Serra d’en Mena, no cumple con las mínimas exigencias de habitabilidad. El parque de viviendas tiene entre 45 y 64 años y un 50% no están habitadas por los propietarios. El 30% son propiedad de bancos y el resto acogen inquilinos de bajo poder adquisitivo y generan un gran flujo de itinerancia. El informe coincide con las opiniones a pie de calle. Las comunidades de propietarios no pueden afrontar una rehabilitación, ya que en su mayoría están desestructuradas, y están integradas por personas mayores o jóvenes emprobrecidos por la crisis y el paro. De ahí, que el ayuntamiento haya puesto en marcha el programa piloto de Pirineus, entre las calles Bruc y Olot, una actuación que incidirá en 360 viviendas y 26 locales de 32 edificios. Se rehabilitarán fachadas, cubiertas, patios interiores y se instalarán ascensores. No se trata de un mero lavado de cara, según los técnicos, puesto que se añadirá, por ejemplo,

1 RETRATOS DEL FONDO: 1-Aspecto de la calle Pirineus, cerca de Doctor Pagès. 2- Imágenes de algunos edificios que se prevé rehabilitar en los próximos dos años. Debajo, un boceto de como quedarán los bloques. / Pedro Catena i Studio Allegro Arquitect.

aislante térmico para conseguir casas calientes y mitigar la pobreza energética.

La financiación

50% AL INICIO Y EL RESTO AL FINAL El ayuntamiento ofrece una innovadora modalidad de pago a los propietarios de las 360 viviendas. Teniendo en cuenta que el Consistorio ya habrá avanzado el coste de la rehabilitación, el propietario podrá hacer frente a la deuda contraída pagando el 50% al inicio de la obra y otro 50% al final, o bien con el pago aplazado en 60 cuotas mensuales a abonar en cinco años. En cuanto a aquellos que no se han querido sumar a la reforma, por lo

general entidades financieras, el ayuntamiento piensa llevar a cabo la inscripción de la carga en el registro de la propiedad, por lo que quedará pendiente en la escritura de la vivienda y se deberá abonar ante cualquier transacción de la vivienda. Personas con pocos recursos Esta modalidad también se aplicará a personas con recursos limitados, con ingresos inferiores a 20.000 euros.

Cambio drástico El aspecto de los edificios cambiará por completo. Se pintarán las cornisas con franjas horizontales en contraste con el colorido de la fachada, se restituirán barandas, se abrirán los balcones y se desmontarán galerías. Se eliminarán los toldos exteriores, que serán sustituidos por cortinas. Asimismo, se eliminarán las antenas de televisión o conductos de aire acondicionado. El cableado eléctrico transcurrirá por un conducto moderno. Las antenas deberán ser reubicadas lejos de las aceras. En las plantas bajas, las puertas se restituirán por otras y los rótulos de las tiendas se colocarán en el hueco de la fachada y tendrán iluminación. Se lo contamos a María y a Juan. Al hombre le saltan las lágrimas. “Dios les escuche”, concluye María. Y el matrimonio se pierde lentamente escaleras arriba.

2

Apoyo del Col·legi d’Arquitectes La alcaldesa espera más fondos para extender la medida a otras zonas j.c.

E

l Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha puesto como ejemplo de “rehabilitación” el plan impulsado por el Ayuntamiento de Santa Coloma y ha invitado a los distintos gobiernos a extender este tipo de medidas. La alcaldesa colomense, Núria Parlon, ha agradecido el reconocimiento y se ha mostrado partidaria de aplicar proyectos similares en otras zonas de la ciudad. “Todo depende de si obtenemos más financiación”, señaló la alcaldesa en referencia al Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER). El elogiado plan ha llegado a las conclusiones siguientes: - Que el parque edificatorio de la zona, en general, presenta déficits en

cuanto a conservación y mantenimiento y particularmente respecto a los requisitos mínimos de habitabilidad establecidos por la normativa vigente. - Que a la estructura de la propiedad destaca que más del 50% de los propietarios no residen en la zona. - Que en este momento un 30% de los propietarios no residentes son entidades financieras, que tienen algunos pisos vacíos, y que el 70% de los propietarios no residentes restantes son particulares que alquilan las viviendas, y por tanto aunque con precios de renta bajos o muy bajos, obtienen unos ingresos regulares. Un peso tan alto de pisos de alquiler de renta baja genera un importante flujo itinerante de personas de muy

diversa procedencia, produciéndose roces en la convivencia que afectan a la solidez del tejido social. - Que muchos propietarios residentes son personas jubiladas con pensiones bajas. - Que la suma de estos factores explica que las comunidades tengan dificultades para ponerse de acuerdo a la hora de llevar adelante obras de rehabilitación, a pesar de las necesidades evidentes. - Que esta falta de mantenimiento afecta a la calidad de vida e invita a los vecinos que pueden a marchar del barrio, en una espiral negativa de la que se hace difícil salir. El área delimitada es el tramo de la calle Pirineos entre las calles de Bruc y Olot, con un total de 52 fincas.

tema del mes

4

2.0 # 2016

Diez años de una tragedia

El Fondo recuerda a los dos muertos en la explosión de gas

“Lo peor es que no volveré a ser bombero”

La Torre Sonia es hoy un ejemplo solidario

Rafa Olalla se quedó ciego

javier torres

J.T.

L

a vida parece fluir con normalidad alrededor de la Torre Sonia, en cuyo nombre se esconde la dolorosa cicatriz del accidente que conmocionó a la ciudad hace justo 10 años. Sonia es el nombre de la joven vecina que allí mismo perdió la vida a causa de una violenta explosión de gas. Un técnico de la compañía de 28 años y una vecina de 26 fallecieron el 12 de enero de 2006 y más de una veintena de inquilinos resultaron heridos, varios de ellos de gravedad. La explosión se registró en la Rambla del Fondo, después de que una fuga de agua dañara la cañería de gas. “El número 66 voló. Neveras y lavadoras salieron despedidas al patio del colegio que queda justo detrás”, relata Ángel Moratilla, uno de los vecinos afec-

Estado en que quedó el edificio, el 12 de enero de 2006.

tados y que en los años siguientes ejerció como portavoz del colectivo. Hoy cada uno de los pisos de la Torre Sonia vuelve a estar lleno de vida. A excepción de una familia que se marchó, las otras 16 siguen

viviendo allí, en el lugar de la desgracia; allí, unidos por el dolor y la lenta recuperación. Moratilla explica que hoy, superadas las fatigas, los 60 vecinos tienen una convivencia envidiable.

Aunque la explosión le destrozó la cara y le arrebató la vista, Rafa Olalla tiene más ganas de vivir que nunca. Este bombero es el único ciego del mundo que practica kitesurf. También hace de ‘coach’ en la escuela de bomberos y asesora al FC Barcelona. ¿Lo que más le duele? No hacer de bombero. “No hay deporte que reemplace lo que se siente sobre un camión con las sirenas puestas”, dice. Recuerda que aquel día estaba de guardia porque le cambió el turno a un compañero. “Aquella mañana – recuerda- se suponía que lo que teníamos delante era lo más fácil del mundo. Cortar el gas y todos para casa. Pero no pude acabarlo”.

La explosión puso fin a sus 19 años como bombero, pese a todo afirma no estar enfadado. “¿Con quién me enfado? ¿Con el técnico que no quiso cortar el gas? Ya pagó con su cargo de conciencia: no tenía muchas ganas de trabajar aquella mañana, hacía frío, no quería hacerse cargo… y yo me cagué varias veces en aquel tío por no cortar el gas. Si lo hubiese hecho, todos nos habríamos ido tan tranquilos”.

379 # GENER

publicitat

5

6

actualitat

actualitat

379 # GENER

2.0 # 2016

7

La transformació urbanística

El parc de Can Zam estrenarà el febrer una zona de pícnic

Urbanisme es compromet a salvar tots els pòrtics que pugui de Can Mariné

El nou espai tindrà 13.000 m2 de gespa i 1.500 d’arbustos

La família Valls obté garanties de que es respectarà l’obra de l’arquitecte

JORDI CORACHÁN

E

l parc de Can Zam està cap per avall, a causa de nombroses feines de millora. Els obrers, de la concessionària Roig, ultimen aquests dies les obres de construcció d’una àmplia zona de pícnic, que estarà a punt aquest febrer. En paral·lel s’efectua el condicionament del solar del metro de la Línia 9 i s’estan plantant arbustos per a dotar el conjunt de més frondositat. Aquestes actuacions es registren en un moment en què segueix viu el debat sobre la finalització i l’ús del gran parc. El cas és que la zona de pícnic ha estat condicionada i està tot a punt per a la instal·lació de taules i bancs. L’entorn es complementarà amb un espai lúdic, en què s’incorporaran 13 jocs infantils i vuit equipaments de fitness. També s’estrenarà un circuit permanent de running, la senyalització es porta a terme avui.

Sota-bosc La regidoria d’Urbanisme també vol millorar la frondositat del parc, que és una de les reivindicacions que segueixen fent les entitats de defensa de Can Zam. Per a això està preparant una zona de 13.323 metres quadrats per plantar gespa. Així mateix, ja es troben preparats els arbustos que reforçaran l’exuberància del parc, amb 1.500 m2 d’espècies arbustives de sota-bosc. Des del departament d’Urbanisme es destaca que aquesta actuació suposa una ampliació de la quantitat d’arbrat respecte al projecte inicial. Solar del metro Entre tant, les màquines segueixen aplanant el solar afectat per les obres del metro de la Línia 9, que van quedar pendents després de la inauguració del metro el 13 desembre 2009. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​propietària del parc, ha destinat 1,1 milions d’euros per

a arranjar la zona i la seva integració en el conjunt de la zona lúdica, després de sis mesos de treballs. Aquesta restitució del parc s’està fent gràcies als diners que es van aconseguir de la Generalitat en l’etapa de diputada al parlament de l’alcaldessa Núria Parlon, que va presentar diferents iniciatives. L’esmena de l’alcaldessa colomenca finalment va ser aprovada fa un any per unanimitat a la comissió de pressupostos de la Cambra catalana. Problemes En els últims anys hi ha hagut molta insistència per a condicionar aquesta zona. Des de l’Ajuntament es destaca que era responsabilitat de la Generalitat restituir-la un cop s’acabessin les obres de la L9, i no ho van fer. El parc, inaugurat el 1999, té avui una superfície útil de més d’11 hectàrees. Es troba en una zona de gran valor paisatgístic, entre la Serra de Marina i el riu Besòs. El parc ocupa una part de les terres baixes, properes al riu, on tradicionalment se situaven els antics conreus d’horta de les masies veïnes. El creixement de la ciutat va traslladar cap a aquestes terres fèrtils instal·lacions i edificacions que han castigat durament el paisatge. Acabament del parc Avui, la taca verda de Can Zam i el parc fluvial del Besòs, han invertit aquest procés i representen un important pas endavant en el camí de la dignificació paisatgística i ambiental de Santa Coloma. No obstant això, queda pendent treure totes les tanques existents, analitzar com és s’arranja la zona dels concerts i la conveniència o no dels mateixos, així com un pla que acabi el parc definitivament i estableixi, amb la ciutadania, els seus usos en un temps raonable.

J.C.

E

2

1 RETRATS DE CAN ZAM i CAN MARINÉ: 1-Diversos obrers ultimen els treballs al solar del metro de la Línia 9, que van quedar pendents després de la seva inauguració el 2009. 2- Acte reivindicatiu als terrenys de Can Mariné. 3- Xavier Valls, arquitecte. 4Adhesiu que es va distribuir els anys 80./ Arxiu de Grama i Jordi Corachán.

3

4

ls pòrtics de la plaça Xavier Valls es mantindran. No se sap encara si tots o només els inferiors i una part dels superiors. Això depèn del cost econòmic: només la demolició valdria 51.800 euros. El cas és que els regidors Ana Belén Moreno i Luis Javier Fuentes i els arquitectes municipals que s’han reunit amb els veïns i la família Valls s’han compromès a respectar l’obra de l’arquitecte i urbanista colomenc. Xavier Valls, autor del Pla Popular de Santa Coloma, va participar en el moviment veïnal que als anys 80 va salvar la masia de Can Mariné. L’edifici tenia escàs valor arquitectònic, però va ser aprofitat per Valls per idear una plaça on no n’hi havia, amb uns pòrtics que

donessin unitat al conjunt i que, amb l’ajuda de plantes enfiladisses (mai es van plantar) crearan un espai fresc i de convivència. Eren temps en què el formigó ho envaïa tot. Manel Valls, germà de l’arquitecte mort en l’atemptat d’Hipercor, sosté que durant aquests 30 anys l’estructura ha estat al ras i la falta de manteniment ha fet malbé el formigó. Valls valora positivament que l’ajuntament no vulgui ara enderrocar-ho tot, tot i que admet que la seva reconstrucció té un cost elevat. L’ajuntament, receptiu En una reunió en la mateixa masia de Can Mariné, l’arquitecta municipal Zaida Muxí va sol·licitar als veïns que fessin arribar les seves opinions a l’ajuntament. Això no

La històrica manifestació del ‘burrito’ La pressió veïnal va evitar l’edificació J.C.

El parc Can Zam és, sens dubte, la reivindicació més antiga i important que perdura després de 40 anys d’aquella mítica manifestació del dia de Reis de 1976. Aquella protesta va cridar l’atenció per la gran participació en un dia tan assenyalat i pel ruc, que tirava d’un carro, que l’encapçalava la marxa. Un cop salvats els terrenys de l’especulació, es va reclamar un gran parc, davant l’absència de zones verdes. Es va fer de manera difusa i amb la mirada posada en la Ciutadella de Barcelona. Durant

La mítica marxa popular de 1976./ Revista Grama.

aquests anys s’han posat a Can Zam alguns equipaments i s’ha millorat la zona verda, encara que falten coses per fer. Falta sobretot obrir un debat obert que estableixi, amb l’ajuntament, els criteris per a la seva finalització.

¡YA TENEMOS TU DISFRAZ DE CARNAVAL! Irlanda 65 · 93 386 30 55 ·

Marys de Nenes

Deléganos tu escoba C/ Francesc Moragas, 63 local - 08922

SANTA COLOMA DE GRAMENET

93 177 82 51 · 609 734 009

Zona de jocs de la plaça Xavier Valls.

obstant, la tècnica va deixar ben clar que des d’Urbanisme es pensa respectar en tot el possible l’obra del Xavier Valls. En declaracions a aquest diari, Zaida Muxí va subratllar: “La idea de Valls va ser bona, però el formigó d’aquella

època no era tan bo com el d’ara i l’estructura està danyada i té un moviment excessiu”. En una cosa hi ha acord total. Es col·locaran panells informatius per informar de l’obra i de la seva figura de Xavier Valls.

DESPREOCÚPATE DE LA LIMPIEZA DE TU COMUNIDAD O PARKING Y BENEFÍCIATE DE NUESTRAS PROMOCIONES Limpieza de: · Locales · Centros clínicos · Colegios · Finales de obra · Pequeños comercios · Oficinas

Abrillantado de suelos

¡Pídenossto! presupue

8

actualitat

2.0 # 2016

Adéu a la corva de la mort de la carretera de la Roca El revolt aumentarà el seu radi i guanyarà visibilitat redacció

L

a Diputació de Barcelona ha iniciat les obres per millorar el revolt del PK 5+655 (prop de Ferrolan) de la carretera BV5001, la carretera de la Roca, als termes municipals de Montcada i Reixac i Santa Coloma, augmentant-ne el radi -de 26 a 50 metres- i, per tant, la visibilitat del tram. També es millorarà la integració paisatgística del conjunt mitjançant una hidrosembra. Es preveu que la durada dels tre-

balls serà de tres mesos, durant els quals hi haurà afectacions al trànsit perquè puntualment es donarà pas alternatiu. Les obres, que suavitzen la perillosa revolts, tenen un pressupost de 209.606 euros. A aquesta xifra cal afegir altres 3.400 de l’expropiació parcial de tres finques. Les actuacions principals d’aquestes obres seran el desmuntatge de la senyalització actual i la demolició del ferm en alguns trams del traçat actual; l’adequació del traçat a la normativa vigent; la millora de l’afermat; la construcció de drenatge longitudinal per donar continuïtat a la recollida d’aigües de la carretera; la implantació de la nova senyalització vertical i horitzontal, i la integració de les zones en desús del sobrant de vial mitjançant la realització d’ una hidrosembra.

Abans i ara

960.000 EUROS PER A 800 JOVES

+ notícies Piden 20 años por matar a su compañera La Fiscalía de Catalunya pide 20 años de prisión para un hombre acusado de asesinar a golpes a una mujer con quien compartía piso en Santa Coloma, cuyo cadáver enterró después en un descampado de la vecina Badalona. Pacto judicial sobre la agresión del metro El joven que grabó la agresión a un colomense en el metro acepta una pena de 2 años, que no cumplirá por carecer de antecedentes. Jaume S. admitió grabó la agresión racista a un joven originario de Mongolia y se jactó de ello en internet.

1

2 RETRATS DEL REVOLT: 1- Voluntaris de la Creu Roja construint el ‘Puesto’ de socors. 2- Obres de millora de la corva de la mort, avui. / Santa Coloma Imágenes i Jordi Corachán.

Veu Animal pide donaciones Veu Animal ha iniciado una campaña para recaudar fondos para poder adquirir una furgoneta con la que trasladar a los animales -perros y gatos, principalmente- de la protectora. La cuenta bancaria de la asociación es (IBAN ES17) 2100 0115 1102 0138 9068 .

Después de un año reabre sus puertas

¡Te esperamos!

Liquidación de stocks en libros y objetos de regalo C/ Santa Rosa, 4 08921 Santa Coloma De Gramenet Barcelona

633 94 90 15

379 # GENER

publicitat

9

10

actualitat

2.0 # 2016

actualitat

379 # GENER

11

L’ajuntament exigeix al conseller de Salut que s’acabin les llargues llistes a l’Esperit Sant

Duet Can Zam retira un anuncio Fallece Mar Aubeso, contra la dignidad de la mujer de ‘La veu del Raval’

L’alcaldia vol que Can Ruti sigui també hospital de referència

El ayuntamiento condena la campaña

jordi corachán

la versió del centre

L

a qualitat del servei hospitalari segueix portant cua. L’alcaldessa Núria Parlon ha remès una carta al conseller de Salut, Antoni Comín, en la qual li expressa la seva gran preocupació pels deficitaris serveis que els equipaments de salut donen a Santa Coloma. En concret, es refereix a les llistes d’espera per a fer proves diagnòstiques a l’Hospital Esperit Sant. En aquest centre, el principal de Santa Coloma, hi ha en aquest moment les llistes d’espera més llargues de Catalunya. Segons l’Ajuntament, 2.524 pacients esperant ser atesos i el temps per a rebre atenció és de 123 dies, quan la mitjana catalana és de 40. Reprovació Per això, l’Ajuntament demana a la Generalitat que amplii la referència hospitaria de Santa Coloma, amb la finalitat de què els colomencs puguin anar formalment a la residència de Can Ruti. Aquesta situació va ser ja reprovada pel ple municipal de desembre. A les hores i per

“NO SUPEREM ELS LÍMITS”

Pacients en un passadís del Hospital de l’Esperit Sant./ Arxiu.

unanimitat, es va aprovar demanar ampliar la referència hospitalària per a la ciutadania a Can Ruti i a investigar per què la durada de les llistes d’espera per a proves diagnòstiques a l’Hospital Esperit Sant triplica la mitjana de la Regió. L’Ajuntament també es va mostrar disposat a retirar a l’abril els seus representants del patronat de l’hospital, que depèn del Bisbat. En el

seu escrit, Núria Parlon afegeix ara que “molts ciutadans i ciutadanes pateixen la devaluació del servei de salut públic d’assistències i es dirigeixen a l’Ajuntament a expressar les seves crítiques per aquesta situació”, amb la impossibilitat de poder atendre les seves peticions a causa de la manca de competències de l’Administració local en aquesta matèria.

El ayuntamiento ofrece una innovadora modalidad de pago a los propietarios de las 360 viviendas. Teniendo en cuenta que el Consistorio ya habrá avanzado el coste de la rehabilitación, el propietario podrá hacer frente a la deuda contraída pagando el 50% al inicio de la obra y otro 50% al final, o bien con el pago aplazado en 60 cuotas mensuales a abonar en cinco años. En cuanto a aquellos que no se han querido sumar a la reforma, por lo general entidades financieras, el ayuntamiento piensa llevar a cabo la inscripción de la carga en el registro de la propiedad, por lo que quedará pendiente en la escritura de la vivienda y se deberá abonar ante cualquier transacción de la vivienda.

j.c.

L

a empresa Duet Sports, concesionaria de la piscina municipal de Can Zam, ha retirado su campaña sexista, a petición del Ayuntamiento de Santa Coloma. La publicidad, aparecida

en las marquesinas y autobuses, levantó indignación en amplios sectores de la ciudad, las redes sociales y la oposición municipal. Som Gramenet, ICV-EUiA y Ciutadans exigieron su retirada. En el polémico anuncio se veía un joven con el torso desnu-

Uno de los anuncios de la polémica campaña de Duet Sports./ Elisenda Pons.

Era librera y activista social

do que se frotaba la nuca con una toalla. “Las mujeres no aguantáis más de 3”, decía. Y a renglón seguido invitaba a los jóvenes a apuntarse al “Centre Esportiu Municipal de Can Zam” y beneficiarse de un descuento del 25% cada cuatro meses. El anuncio también tenía su versión femenina, que se distribuyó aparte.

J. C.

Igualdad de género El ayuntamiento censuró el contenido publicitario y pidió la retirada inmediata de los anuncios. En una nota, lamentó profundamente el tono de esta campaña que “atenta contra los principios de igualdad de género y, a la vez, es una agresión a los derechos y dignidad de las mujeres“. Además, manifestó su malestar con la concesionaria por no haber informado previamente al ayuntamiento de la campaña.

La muerte de la líder vecinal Mar Aubeso Rull, de 61 años, el pasado día 22, ha causado una gran pesar en los barrios del Raval y Rosa. Era una persona muy conocida en esta zona de Santa Coloma, dónde se instaló en 1984 procedente de la barriada del Guinardó. Mar Abueso era miembro de la asociación de vecinos del Raval y dueña de una popular librería -con el colomense Manel, su marido- en la avenida Santa Rosa, que cerró hace unos 13 años a causa de las crisis del

Un autobús es desfrena i provoca quatre ferits lleus a la Plaça de la Vila El vehicle va creuar els tres carrils de Llorenç Serra fins encastar-se a la boca del metro CHEMA CARVAJAL I PILAR TOMÁS

P

er sort tot ha quedat en un ensurt. Un autobús buit de la línia B-31 va xocar el dimarts al vespre contra una boca del metro de la Plaça de la Vila provocant ferides lleus a quatre persones, dues de les quals van ser traslladades a l’Hospital de l’Esperit Sant. Es tracta de dos vianants que es trobaven al lloc dels fets, una d’elles amb una contusió lleu i l’altra afectat per un atac d’ansietat. Segons les declaracions de la conductora de

Sant Carles 64

Santa Coloma de Gramenet

93 385 37 22 Lentes

antireflejantes

de

l’autobús, ella va posar el fre de mà i no es trobava a l’interior del vehicle quan va passar l’accident, moment en què tampoc hi havia cap passatger a l’interior. Per això, el més probable és que l’autobús es desfrenés des de la parada de la Plaça de la Vila i creués els tres carrils del Passeig Llorenç Serra fins enclastar-se contra la boca del metro de la línia 1, quedant-se molt a prop d’emportar-se per davant la parada de l’ONCE de la cantonada amb el carrer Sant Carles. Tal i com es veu a les fotografies l’autobús va quedar a pocs

Promoción válida hasta el 1/3/2016

metres de caure pel forat de l’accés al metro, per on va llançar una motocicleta aparcada després d’envestir-la. Investigació Segons declaracions de l’empresa Tusgsal la investigació està en curs, encara no se saben les causes de l’accident. Expliquen que “allò més important és que no hi ha víctimes ni ferits greus i que la conductora es troba perfectament i habilitada per conduïr”.

L’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon va publicar moments després de l’accident a les xarxes socials que havia estat un “aparatós accident per sort sense ferits de gravetat, només amb desperfectes al mobiliari urbà”. Al dia següent es van començar les actuacions per part dels operaris de la TMB per a la substitució del mobiliari fet malbé com la carpinteria d’alumini i els vidres de l’estació, i també s’ha canviat el quiosc de la ONCE que va resultar danyat.

sector. El matrimonio y otros líderes vecinales insuflaron nueva vida a la revista ‘La veu del Raval’, que tuvo una segunda época esplendorosa a partir de los años 90. Mar Abueso tomaba el relevo de Josep Pitarque, uno de los primeros impulsores de la publicación del barrio. Mar Abueso fue enterrada tras una ceremonia laica en el cementerio de Santa Coloma, donde se homenajeó su trabajo social. De ideología anarquista fue despedida con el himno de la CNT, ‘A las barricadas’.

REGALO

al comprar una montura de estas marcas

Lentes monofocales orgánicos 1.5 Pack

12

actualitat

2.0 # 2016

actualitat

379 # GENER

Santa Coloma declara la guerra a la prostitució

Es vol aprofitar tot el menjar dels ‘coles’

L’alcaldessa crea un equip de ‘caçadors de propostes’ per recollir l’opinió dels colomencs

La ciutat s’adhereix a la xarxa contra el tràfic

A proposta de Som i Iniciativa

L’objectiu del PAM és que opinin els ciutadans que mai ho fan

jordi corachán

E

l ple de l’ajuntament va aprovar dilluns una moció per abolir la prostitució, tant la forçada com la voluntària, a Santa Coloma i la resta del país. Amb els vots del PSC, Ciutadans i PP, Santa Coloma es va convertir en la primera ciutat catalana a adherir-se a la Xarxa de ciutats lliures del tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució.

Això suposarà l’inici de campanyes periòdiques, mesures preventives contra la violència de gènere i ajudes socials a les dones, així com l’actuació policial. El debat el va proposar Cristina Simó, del Moviment Democràtic de Dones, que va proposar multes i sancions penals als clients -els prostituïdors, recalcà-, a l’estil de la legislació sueca. Alexandra Sevilla (ICV-EUiA) i Juan Pastor (Som Gramenet)

Local del carrer Terrassa clausurat durant una batuda contra la prostitució.

van subratllar que en el feminisme no hi ha una posició única. Alex Sevilla va apostar pel control de la voluntària per evitar abusos i Pastor va assegurar que només el 15% de les prostitutes són víctimes del tràfic de persones. Drets humans La alcaldessa Núria Parlon (PSC) va equiparar prostitució a violència de gènere i atemptat dels drets humans, i va demanar que caigui tot el pes de la llei sobre els proxenetes que exploten a les dones al carrer i als amos dels bordells, així com als clients (6 mesos de presó i multa). Núria Parlon va dir sentir vergonya de les informacions d’alguns grans diaris quan s’acosta el Mobile World Congress de Barcelona. “Subratllen que algunes estudiants i mestresses de casa es poden treure uns dinerets amb la prostitució”, va dir.

jordi corachán

E

Menjador escolar. / Fundació Probitas. j.c.

És una bona idea, però no se sap com dur-la a terme. L’ajuntament va aprovar crear un programa de reaprofitament dels excedents dels menjadors escolars, a proposta de Som Gramenet i ICV-EUiA. El PSC, amb majoria absoluta, es va abstenir perquè s’aprovés, però va posar com a condició que tots els partits i entitats es comprometin en la seva aplicació, especial-

ment l’Assemblea Groga, entitat de la qual va partir la idea. Com va destacar el PP, el principal inconvenient rau en garantir la seguretat alimentària en la manipulació i trasllat dels aliments a famílies necessitades. La moció estableix la necessitat d’iniciar una campanya sobre el malbaratament alimentari al conjunt de la població, però també a bars i restaurants, als quals es voldria comprometre en un futur.

s diuen Marta, Andrea, Hasna, Rebeca i Alfonso. Són els anomenats caçadors de propostes, un grup especial d’estudiants amb beca –de 19 a 34 anys- que l’alcaldessa Núria Parlon ha incorporat per recollir a peu de carrer l’opinió dels ciutadans. En aquesta ocasió es vol arribar també a aquells veïns que de manera individual no participen de la vida pública perquè facin les seves aportacions. Es tracta que opinin sobre el Pla d’Acció de Govern (PAM) les persones que no acostumen a fer-ho. Per això la campanya es diu: Jo m’implico! (amb Santa Coloma, és clar). La mateixa Núria Parlon ha presentat les 50 accions previstes en una trobada amb una quinzena de periodistes de Barcelona i Santa Coloma durant una ruta amb autobús. En els horts públics de Singuerlín, Núria Parlon, ha recalcat: “Hi ha gent que no opina. Són una majoria silenciada que només s’expressa o bé a través de xarxes socials o bé a través de queixes i demandes als que no tenim manera d’arribar. És per això que aquesta vegada,

Tomàs Carrión Experto en Riesgos Ambientales

• Sustitución y reparación de lunas del automóvil • Concertados con todas las compañias • Tintado de lunas • Restauración de faros • Reparación y sustitución de elevalunas • Lavado de coches

Santa Coloma ha iniciado un nuevo proceso de participación ciudadana para la elaboración del Plan de Acción Municipal 20162019: una oportunidad de oro para que los ciudadanos y ciudadanas de todas las edades contribuyan con sus ideas, desde la libertad de pensamiento, a la mejora, en los próximos años, de nuestra ciudad. Los resultados positivos del anterior PAM 2011-2015 son el mejor aval para llevar adelante esta nueva etapa con valentía y decisión. ¿Pero en qué escenario internacional se mueve esta iniciativa local? El pasado mes de septiembre de 2015 tuvo lugar la Cumbre para el Desarrollo Sostenible, en la cual los estados

13

amb la gent organitzada que habitualment participa volem fer un pas més per buscar propostes de ciutadans que no es relacionen amb l’ajuntament”. Cinquanta activitats El govern espera que, amb aquestes “fórmules atractives”, es puguin recollir més opinions de diverses sensibilitats, persones que habitualment es queden fora dels debats: gent jove, persones grans, nens o ciutadans en mobilitat reduïda. La idea és barrejar a tothom per extreure retrats transversals i conèixer les seves propostes de futur. Fins al mes d’abril, l’ajuntament ha organitzat unes cinquanta activitats sectorials per fomentar la participació i la identitat colomenca, mostrant actius positius de la ciutat, sovint desconeguts pels veïns. El PAM “serà el full de ruta i alhora un compromís amb els colomencs i les colomenques, on es detallaran les accions i projectes que ha d’executar l’equip municipal de govern en el període 20162019 i que han de donar resposta a les demandes i prioritats dels veïns i les ve-

Una treballadora municipal sol·licita l’opinió d’un colomenc.

ïnes”, ha recordat l’alcaldessa durant la presentació. El PAM “serà el full de ruta i alhora un compromís amb els colomencs i les colomenques, on es detallaran les accions i projectes que ha d’executar l’equip municipal de govern en el període 2016-2019 i que han de donar Eres-

posta a les demandes i prioritats dels veïns i les veïnes”, ha recordat l’alcaldessa durant la presentació. En una campanya més modesta, l’any passat el Departament de Participació Ciutadana va recollir 2.200 propostes d’un miler de veïns.

La ONU, el desarrollo sostenible y el PAM miembros de la ONU aprobaron la Agenda 2030. Se trata de un ambicioso plan de acción mundial que incluye un conjunto de 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS): Fin de la pobreza; Hambre cero; Salud y bienestar; Educación de calidad; Igualdad de género; Agua limpia y saneamiento; Energía asequible y no contaminante; Trabajo decente y crecimiento económico; Industria, innovación e infraestructura; Reducción de las desigualdades; Ciudades y comunidades sostenibles; Producción y consumo responsable; Acción por el clima; Vida submarina; Vida de ecosistemas terrestres y Paz, justicia e instituciones sólidas.

Estos 16 se aglutinan en tres grandes estrategias que también están en el ADN del PAM colomense. En primer lugar, poner fin a la pobreza, la lacra del nuevo siglo, que ya no afecta solo a los países del tercer mundo sino que se ha instalado en las sociedades occidentales como resultado de la crisis financiera. En especial, es necesario continuar con el trabajo para evitar la malnutrición infantil y que tan buen resultado ha dado en nuestra ciudad. En segundo lugar, la lucha contra la desigualdad y la injusticia, en especial, las que afectan a las mujeres víctimas de la violencia de género y a los colectivos más vulnerables, y que será también un pilar fundamental de

la acción local. Y, finalmente, hacer frente al cambio climático, como una de las grandes amenazas que se ciernen sobre el desarrollo sostenible. 2015 fue el año más cálido desde que se dispone de registros de temperatura (1880). Es éste un claro aviso de la necesidad de coordinar los esfuerzos a nivel global, y también local, cumpliendo con los acuerdos de la Conferencia COP21 de París. El objetivo número 17 de NNUU, último, pero no menos importante, se convierte en la pieza clave, también para cualquier plan local: forjar alianzas con la ciudadanía para alcanzar objetivos.

VENDA I MUNTATGE D’ENGANXALLS I REMOLCS HOMOLOGATS

C. Pompeu Fabra 64 - 08922 Santa Coloma de Gramenet - 93 466 07 25

93 391 04 67

14

opinió

2.0 # 2016

opinió 15

379 # GENER

Una mujer asesinada al día

EDITORIAL

Una rehabilitació vital

E

ls ajuntaments travessen enormes dificultats econòmiques. Estan mal finançats. L’Estat els dóna pocs diners i la Generalitat no els paga algunes factures, com les importants reparacions que fan tots els estius a les escoles públiques. Santa Coloma no és una excepció. El nostre, a més, ha de destinar bona part del seu pressupost a salvar de la marginació i la pobresa a moltes famílies afectades per la crisi. El primer han de ser les persones, no hi ha cap dubte, però les despeses haurien d’anar a càrrec de l’Estat i no del pressupost municipal. La situació actual impedeix que l’Ajuntament de Santa Coloma pugui prestar serveis o asfaltar més carrers. Per això, resulta gairebé miraculós que es puguin dur a terme projectes com el del carrer Pirineus, que permetrà

rehabilitar 360 habitatges en els dos anys vinents. Probablement fa temps que haurien d’haver-ho fet, però el consistori en solitari no podia. El cas és que els pisos d’aquesta zona alta del Fondo seran objecte d’una millora estètica de façanes i, també, de millores profundes com l’aïllament tèrmic. Els veïns encara no s’ho creuen. En general es podria dir que estan contents, tot i que tenen l’aspiració que després es millori el barri. Es queixen de les persones amb comportaments incívics que perjudiquen les comunitats de veïns i a la zona en general. Lamenten l’alta mobilitat dels llogaters i la poca estima d’alguns passavolants amb el mobiliari públic o l’escala de veïns, de la música alta i altres comportaments. No obstant això, no es registren reaccions racistes, tot i que algun partit xenòfob va intentar enverinar la convivència.

La convivència és millorable i els serveis municipals haurien de prestar encara més atenció a les queixes. Algunes famílies, especialment de la immigració dels anys 60, se senten deixades de la mà de Déu. No se senten prou scoltats. No obstant això, la delinqüència a la zona és baixís-

L’ajuntament necessita de l’aportació de l’Estat per asfaltar més carrers sima, el que permet que la situació sigui millorable amb una major atenció per part de la institució. Mentrestant, l’ajuntament fa bé en treballar per obtenir Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Altres zones de Santa Coloma necessiten la mateixa atenció.

Nueva política Jordi Corachán Director

N

o entiendo a los dirigentes socialistas: ni a los catalanes, ni a los madrileños, ni a los andaluces. Y a los barones, menos. Vayasé señor González y esta vez de verdad y para siempre, y llévese a Guerra y a su zepillo estatutario, y a ZP y la crisis que no vio pese a que era un tsunami. Bye, bye, señores, y llévense a Zaragoza y a Chacón con ustedes, y a Montilla e Iceta si quieren. Cuántos fracasos hacen falta para irse a casa? Háganse a un lado y dejen pasar a los jóvenes valores. Háganlo rápido, a ver si aún pueden recuperar los valores

de la izquierda democrática y los principios de la socialdemocracia, tantas veces devaluada por intereses superiores, que nada tienen que ver con Dios. Sí, he dicho valores y principios. Creo que mucha gente sigue creyendo en la política, pero exige que esté presidida por el compromiso, la seriedad y la observancia del bien común. La nueva política se resume en dos palabras: moral y principios. Dos términos tan viejos como la democracia. Son tiempos confusos. Ni España ni Catalunya, ni usted ni yo, sabemos muy bien a dónde vamos o a dónde nos lleva esa nebulosa que llaman los mercados; o sea, los ricos de toda la vida. Creo que el desencanto y la quiebra de confianza se registran cuando la política es incapaz de corregir los abusos del poder. ¿De qué sirve si

XARXES SOCIALS

PERSONATGES no es capaz de hacer pagar más impuestos a los que más tienen para repartirlos entre las personas más desfavorecidas? Este es uno de los fracasos de la socialdemocracia, de aquí y de allí. No me extraña que Núria Parlon haya dicho que no cuenten con ella si Pedro Sánchez pacta con don Mariano; que ella se da de baja y sigue trabajando como

El desencanto llega cuando la política no es capaz de corregir los abusos alcaldesa de Santa Coloma, sin tantas piedras en la mochila. Yo pensé que la eligieron para sustituir a Bartu Muñoz porque era una chica impoluta, que todavía no había hecho la primera comunición y, por tanto, no podía salpicarle la bomba de Pre-

toria. Me dí cuenta de mi equivocación poco tiempo después, cuando la escuché hablar en la inauguración de la fábrica Cacaolat. Ahí estaba, la chica de Santa Coloma, que había mamado escuela y universidad públicas, dándoles sopas con hondas a los dueños de la marca, forjados en la Berkeley University. Aquel día vi como el ascensor social había dado sus frutos. Y eso es lo que está en peligro ahora: el futuro de nuestros hijos. No entiendo cómo el PSC cortó las alas a Núria Parlon cuando se postuló para relevar a Pere Navarro o, quizá sí lo comprendo y lo que veo no me gusta. Lo llaman vieja política. No tengo idea de lo que piensa hacer Núria Parlon de cara al congreso del PSC de julio. Lo que sí sé es que si cierran de nuevo las puertas a personas como Núria están muertos.

Albert Noguera Treballador social

Tenaç

Albert Noguera treballa en primera línia per pal·liar els problemes dels colomencs més necessitats. A més escriu i presideix el Puigcastellar.

Rafa Olalla

Antonio Molina Periodista

P

uede que nos hayan visto alguna vez si pasan por la Plaza de la Vila. Estamos casi cada tarde. El procedimiento empieza a ser rutinario. Nos llega un mensaje de whatsapp y se nos comunica que han asesinado a otra mujer. A las ocho, en la Plaza de la Vila, nos concentramos, leemos un comunicado, un manifiesto, lo que haya preparado para ese momento y colocamos velas en el suelo. Empezó siendo una concentración con la que se quería dar una señal a la población de que algo está pasando y no hacemos nada: de manera diaria, una mujer es asesinada por un hombre.

Una mujer es asesinada cada día a manos de un hombre. Todos los días. Una. O dos Paren un momento. Una mujer es asesinada prácticamente cada día a manos de un hombre. Todos los días. Una. O dos. Un goteo incesante. Goteo. La palabra goteo parece que hace menor lo que pasa. Un feminicidio incesante. Las mujeres pueden morir asesinadas porque un hombre considera que debe matarlas. El hombre puede decidir luego suicidarse o no, pero por lo pronto ha decidido que la mujer debe morir. Hace cada vez más frío en la Plaza de la Vila. El invierno, que estaba viniendo raro, finalmente ha decidido ser invierno y hace frío de verdad. Ya no hay gente en los veladores, en las terrazas de los bares. En las últimas concentra-

‘Els altres catalans’ del segle XXI

ciones hemos estado solos. Unos cuantos, veinte, treinta personas, haciendo un círculo dándonos la mano, mientras la gente en las terrazas hacía sus cosas, viviendo su vida. Algunos, cuando ven que hay gente reunida en el centro de la plaza, se acercan a ver qué pasa, ven la pancarta en el suelo y se van. Es sangrante cuando son jóvenes, gente muy joven, la que pasa y, en plena edad del pavo, se ríen y se van. Muy raras veces, espontáneamente los que pasan, se paran y se unen al círculo. Y no se trata de ser de derechas o de izquierdas. De querer mucho a la alcaldesa o de ser indepe. De electoralismo o de sacar tajada. Se trata de un dato. Piénsenlo un momento. Estamos asesinando a una mujer al día. Parece que lo demos por descontado. Es una mujer al día. Paren un momento. Imaginen que sustituimos a las mujeres por otro colectivo (siendo grave ya lo de decir que la mujer es un colectivo). Otro ser humano. Un hombre muere al día. Mueren en guerras, en conflictos armados, de hambre, muchos hombres y mujeres, nos dicen. Pero no. Es una mujer, que por ser mujer, es asesinada a manos de un hombre que decide que esa mujer, por ser mujer y no ajustarse a lo que espera de ella la sociedad patriarcal, debe morir. Una mujer asesinada al día. La Pedroche es una golfa por vestir como viste en Nochevieja, Anna Gabriel y Eulàlia Reguant son feas, Inés Arrimadas estaba deslumbrante con una chaqueta amarilla, Shakira es de todos. Como esas, todos los días. Una mujer asesinada al día. Nos reunimos cada tarde que conocemos que ha sucedido en la plaza de la Vila, a las ocho y media. Consulten las redes sociales, la web Feminicidio.net, no hagamos como que no pasa nada. Si pasan por la plaza, pregunten. Algo nos pasa.

Jaume P. Sayrach Escriptor i periodista

L

a Biblioteca del Fondo comença l’any amb l’exposició ‘Candel, la llibertat d’expressió’, marc del cicle d’activitats ‘Ciutats d’orígens diversos’. Tot el cicle gira entorn de la immigració, vista amb la mirada amb què Paco Candel s’hi acostà. D’entre les diverses activitats destacaria la conferència ‘Cinquanta anys de les parròquies de Singuerlín, Riu, Raval i Fondo’, i el diàleg amb què es clausurarà el cicle, ‘Els altres catalans del segle XXI’ amb la intervenció de persones del barri, de diferents ètnies i cultures. Ningú podrà dir que el tema de la immigració no sigui d’actualitat. El drama dels refugiats posa sobre la nostra consciència la tragèdia de tantíssimes persones que es veuen obligades a fugir, ja no només per aconseguir un futur millor, sinó per escapar de la mort. En contraposició, l’emigrant topa amb les dificultats que entranya l’acolliment de les onades migratòries. Candel en el seu llibre ‘Els altres catalans’, publicat en edició censurada l’any 1964, estudià el fenomen que es visqué a Catalunya abans de la guerra civil, i l’onada migratòria dels anys 60-80. La seva visió del fenomen va capgirar la mirada que aquí se’n tenia, i va fer que els catalans veiessin els aspectes positius de la immigració, que són molt superiors als negatius. Dels molts aspectes que tracta el llibre em fixo en el de la integració, perquè ens toca de més a prop. Analitzant la immigració d’abans de la guerra civil,

Exbomber

Generós El bomber va veure truncada la seva vida i la seva carrera professional per ajudar els afectats de l’explosió del Fondo, que el va deixar cec.

Mar Aubeso Activista

Lluitadora La tenaç lluitadora per la millora de les condicions de vida al barri del Raval deixa un gran record entre els colomencs.

En un segon

Mociones (im)prescindibles

N

o puede ser que en los plenos se destine más tiempo a debatir asuntos de fuera que los propios de Santa Coloma. Pasó en el del pasado lunes, con cinco puntos en el orden del día y siete mociones. Sorprende que los debates de temas municipales se resuelvan con una rapidez razonable y que en las cuestiones generales aflore el diputado que algunos concejales llevan dentro. Es necesario que nuestra institución se pronuncie sobre asuntos de cualquier índole que puedan tener influencia en la vida de los colomenses como puede ser el incremento del IVA

o la bajada de salarios. Pero resulta más dudoso que tenga que fijar una posición la bajada del precio de la aceituna (es un decir), porque hace mucho tiempo que de Les Oliveres o Las Vinyes solo queda el nombre. También es verdad que hay debates interesantes, que nos hacen abrir nuestras miras. Un ejemplo es la moción sobre la prostitución. Está muy bien que se hable de una actividad tan degradante para la mujer como irrespetuosa con los derechos humanos. Y hacerlo con claridad, porque los clientes de esas chicas son nuestros padres, hermanos o hijos.

HUMOR COLOMENC Carlos Moreno

Candel constatà que després d’un estadi difícil, els nouvinguts acabaren integrant-se. Ho explica amb una curiosa anècdota viscuda pels murcians de la Torrassa que, sentint-se senyors del lloc ocupat, van pintar un cartell on es llegia ‘Aquí termina Cataluña i aquí empieza Murcia’. Quan aparegué el llibre havien transcorregut trenta anys i els murcians del cartell se sentien plenament catalans, fins i tot independentistes. L’opinió de Candel és que l’immigrant s’integra, ni que sigui a poc a poc: ‘L’home s’aclimata, mentre que la terra segueix impertorbable’. És l’efecte d’osmosi amb amb l’hàbitat.

Candel deia: “L’home s’aclimata, mentre que la terra segueix impertorbable” Candel observà que als immigrants dels 60 els costà més integrar-se que als que van venir als any 30 perquè la Catalunya d’aleshores, prostrada sota la dictadura franquista amb prou feines vivia, i un foraster no la notava. Un exemple seria la dificultat que un nouvingut trobava per aprendre la llengua catalana; arreu imperava el castellà. Amb la democràcia la Catalunya catalana sortí al carrer i es feu present amb un govern propi, i amb el català com a llengua oficial. Que Catalunya existeix i és diferent es percep perfectament. I ara, amb l’esclat de l’independentisme, l’existència de la nació la coneix tothom. La pregunta que em faig és si el procés que vivim repercutirà positivament en la integració dels ciutadans cridats a ser “el altres catalans” de segle XXI. ¿Hi prendran part, com els nous catalans de l’anterior onada es van fer amb la reivindicació de l’estatut d’autonomia? Seria bo que els hi animéssim perquè el futur de Catalunya és el seu.

16

opinió

2.0 # 2016

Espais buits, ciutat morta! Laura Terraza Badia Psicóloga social

U

na escola tancada, una plaça arraconada, un solar ple de rates, un edifici a mig fer i un institut on ja, no se sent ni un sol crit d’exaltació. Buidor, fredor, distància i desarrelament produïts per ciutats que, incapaces d’assumir la rapidesa dels canvis del món modern van quedar paralitzades i congelades quan el capital els hi explotà i deixaren buits espais que abans eren llocs i és que no és el mateix un espai que un lloc, el lloc té a veure amb la identitat, amb qui ets tu quan l’habites, t’hi relaciones, hi sents i hi vius. Un espai

Cal donar nova vida a tots aquells espais buits i aquells edificis congelats per la crisi no esdevé lloc si no te l’apropies i te’l fas teu però en una societat, on les ciutats cada vegada són més impersonals, amb excessiva quantitat d’informació, on regna la sobreestimulació del medi urbà i on nous estils de vida, sorgits a partir dels canvis en les formes de producció i per tant, de relació, han posat al cap dalt dels valors socials l’individualisme i la competitivitat. Aquests han creat dinàmiques de relació subjecte-objecte, on

Homeopatria Carlos Ladera Batman Gramenet

D

icen que van a darnos una nueva patria, flamante. Un nuevo país del que no avergonzarnos cuando vayamos por el mundo a pasear nuestro currículum académico. Una nacionalidad a la altura. Nos van a dar la propia altura, dicen. Di-

l’individu acaba tan sols utilitzant l’espai però no creant vincle. Els espais ja no són meus, ni tan sols d’un altre, són d’aquells que els han construït sense cap relació amb les meves pròpies necessitats i aspiracions. Això és el que ha provocat la comercialització de l’urbanisme modern; destruir el dret als espais públics i limitar el sentiment d’apropiació. Perquè sense apropiació pot haver-hi creixement econòmic i tècnic però difícilment desenvolupament social. Tot hi això, la campanya “#ReCOOPEREMEspaisBuits” impulsada per SOM Gramanet i recolzada per diverses entitats de la ciutat, alimenta de nou aquest concepte de re-apropiació. Pretén que els colomencs i colomenques tornin a fer-se seus els espais; a recuperar les places, els solars, a tornar al poble aquella sensació de què els “carrers són nostres!”. A donar-li de nou vida a tots aquells espais buits i aquells edificis que congelats i paralitzats fruit de la crisi ara es degraden, infravaloren l’entorn i empobreixen l’arrelament de les persones que els envolten. Una campanya que pretén posar veu i vot al poble perquè aquest, mitjançant un procés col·lectiu, cultural i de resistència tornin a fer ressorgir aquells valors que semblen que queden ja en l’oblit i que han estat atropellats per les societats de la immediatesa. Punys alçats per reivindicar de nou lo local, les tradicions, les identitats, l’arrelament al lloc, lo comú i cooperatiu. Re-Cooperem-los! cen que nos van desconectar y que van a enchufarnos a un nuevo sistema, a un sistema más de todos, más del pueblo. Hace gracia, años atrás no éramos dignos de asfalto en nuestras calles de tierra roja y ahora nos piden que nos sumemos. Nos cuelan un candidato a las generales que dice que se ha criado en la calle Terrassa, que ha ido a no sé qué cole’ y que se apellida Rufián, como usted o como yo, pero yo no he coincidido con Rufián ni en el Tren de la Moritz ni en el Corretapa ni en el Ciertopelo ni en ningún concierto en el Auditori, y eso que somos de la misma edad; huelga arriba, huelga abajo. Dicen que somos la mayoría, que usted

Otro año pasa Salva Redón Escriptor

E

l tiempo va pasando y todos nos recordamos de manera benévola. Éramos más altos, más guapos, desde luego más delgados. Éramos jóvenes o no tanto, pero siempre menos mayores. En las fotos nos afeaban las gafas o las ropas, lo efímero de las modas, el ambiente de los lugares baratos en los que esparcíamos nuestro ocio de proletarios. Ocurría incluso después, cuando, con más medios, seguíamos siendo austeros, sin duda por la fuerza de la costumbre. En las más viejas aún persisten las resacas de la postguerra, los grises del franquismo, el grano de cámaras malas con malos objetivos y peores películas fatalmente reveladas. Éramos pésimos actores, aunque protagonistas sinceros. A estas alturas de la vida uno echa la vista atrás y se reconoce y tiene que dejar de mentirse y admitir lo que se es, lo que no se pudo ser, lo que tal vez no se pueda llegar a ser. Ser o no ser, si la mala suerte no se cruza en tu camino. Se ve uno rodeado de rostros de fantasmas con nombres que no inquietan, puesto que forman parte del fantasma que cubres con las sábanas del día a día de los días anodinos o no tan anodinos. Recrean días de gloria las más de las ve-

forma parte de la mayoría, que somos más, que merecemos más y que por eso vamos a ganar. Lo que no me queda claro es qué vamos a ganar. ¿Un país? Dicen que vamos a tener un país propio, nuestro. Un país para que podamos hacer con él lo que queramos. Para poder negárselo a quien queramos, (entiendo que quieren decir). Un país plural, pero con un idioma vehicular, el de ellos. Un país que va a ser de todos, sí, pero que allí donde fueres… Un país competente. Que compita con cualquier país y que gane; en renta per cápita, en héroes políticos peinados a capita y que disminuya en caspita. Dicen que vamos a convertirnos en el país vecino, que

ces las imágenes del pasado, que se hace presente cuando lo recobras por unos minutos, y te genera rechazo, ternura, una sonrisa condescendiente, cosquilleo de vísceras, vacío o lágrimas agridulces. Son esas fotos los eslabones de una cadena de vidas fingidas o de vidas vividas, o de vidas imaginadas por estar impresas en un papel o en un mapa de bits. La instantánea de lo que sólo fue instante o poso tierno de lo que fue reconfortante. A estas alturas hace uno examen de conciencia y no duda de que lo pasado, pasado está, y de que lo que esté por venir puede no ser mejor pero sí más liviano. Uno es más sabio o menos cándido. Uno

Uno tiene que admitir lo que es, lo que no pudo ser, y lo que no pueda llegar a ser lima su ambición y la encubre y se resigna y sabe refugiarse en el mutismo y en la pose ensayada y puesta a prueba cien veces, mil veces o más. Uno ha vivido varias vidas, o las ha conocido, o las ha intuido. Con eso basta para llenar los espacios vacíos, los silencios, para disfrazar las cicatrices e inocularse ante las dudas. Ya no se zozobra, se economiza en el gesto y la palabra. Hasta se puede mirar por encima del hombro sin ofender por ello. También se registran los amores tenidos o anhelados, las muescas en el alma, que no es más que el desván de la memoria o el vestidor de la conciencia. Y así, el que comienza, puede que tampoco sea un mal año. importaremos el tocino, que se acogerá a todo aquél que vino, pero ¿qué haremos con el clandestino? Dicen que ya estamos, que ya lo tenemos, que queda nada: meses. Y que ya pronto podremos salir a la calle, abrir los brazos en un día soleado y decir: “todo esto es mío. Ah… mi país”. No sé exactamente si ese será el principio de todo lo bueno o el final de todo lo malo, pero dicen que será un día histórico, como aquél que pudo ser y no fue, pero que dentro de algunos acabó siendo. Aunque dicen, eso sí, que el pasado no importa, que hay que mirar al futuro, y aquí es donde discrepo, que yo, cuando miro al futuro, lo que veo es arena.

política

379 # GENER

17

Parlon: “Si es pacta amb PP, em dono de baixa” L’alcaldessa no gira l’esquena a la possibilitat d’encapçalar el PSC JORDI CORACHÁN

N

úria Parlon diu que si el PSOE pacta amb el PP, ella i altres militants, es donarien de baixa del partit. “És antinatural. Un pacte PP-PSOE no es pot produir perquè molts ens donaríem de baixa del partit”, va declarar la passada setmana l’alcaldessa socialista de Santa Coloma. “Veig positiva -ha destacat-- l’arribada de Podemos. Però em preocupa que l’eix esquerra-dreta quedi diluït per les etiquetes de nova i vella política. Ara, l’ideal seria sumar forces entre el PSOE i Podem. Però no tenim majoria. El que hem d’intentar és ser capaços de pactar un programa que ens porti a poder governar a les esquerres però no amb els principis maximalistes perquè, si no, no governarem”.

Virtuts de Santa Coloma La primera secretària colomenca ha expressat la seva disconformitat amb un pacte amb la dreta, i ho ha fet des de la fortalesa que li dóna haver recuperat la majoria absoluta a l’Ajuntament de Santa Coloma, mentre alguns dels seus col·legues de l’àrea metropolitana retrocedien. No obstant ha defugit el terme “oasi socialista”. En una entrevista al digital Crític.cat ha assegurat: “Santa Coloma té una sèrie d’avantatges i de virtuts, i és que té un teixit associatiu molt potent i, per tant, molt implicat en el mateix esdevenidor de la ciutat, i això ens ha ajudat a fer bons programes de mandat, bons programes de govern, a saber definir les prioritats en el moment en què l’impacte de la crisi econòmica és molt salvatge. No podem deixar de banda que San-

Núria Parlon. / Critic.cat

L’alcaldessa colomenca Núria Parlon durant una visita de Pedro Sánchez a la ciutat./ Arxiu.

ta Coloma és una ciutat amb una renda ‘per capita’ baixa, que tenim barris amb molta multiculturalitat, i que, per tant, hi ha tota una sèrie d’eixos relacionats amb la justícia social que hem pogut treballar molt bé. Si vols dir-ne oasi socialista, sí que en certa manera som una mica com la Gàl·lia; és veritat, però no és perquè sí: és perquè es fa una feina”. Núria Parlon s’ha referit els problemes del PSC a l’hora de fer arribar el seu missatge a la població. Ha dit que creu que la solució dels problemes dels catalans se solucionin amb la independència, encara que no s’ha mostrat contrària a un referèndum. Debat polaritzat Segons la seva opinió, el PSC ha anat encaixant totes les complexitats que s’estaven produint en la societat catalana en les diferents variables, ja sigui el conflicte territorial Catalunya-Espanya, ja sigui els problemes de caràcter social… “Hem patit una mica l’impacte de tots aquests canvis que, d’alguna manera, han polaritzat el debat. S’ha fet poca política quan calia, i això el PSC també ho ha patit en primera persona. Tampoc som un grup homogeni i no tots pensem de la mateixa manera; això és natural, però no deixen de ser processos traumàtics quan companys i companyes que han estat al partit han marxat i estan en altres opcions polítiques”. Núria Parlon no gira l’esquena a la possibilitat d’encapçalar el partit, una porta que ja va poder obrir després de Pere Navarro però que va preferir deixar tancada, renunciar a l’acta de diputada al Parlament i dedicar-se en exclusiva a Santa Coloma. “Mai et pots tancar una porta”, diu ara la socialista colomenca, que apunta que s’haurà de veure al juliol, quan, suposa, el PSC celebrarà un congrés.

18

política

2.0 # 2016

La CUP Gramenet desperta expectació a la presentació de Can Sisteré La diputada Gabriela Serra diu que volen fer un front popular jordi corachán

La sala de Can Sisteré es va omplir el dia 21 en l’acte de presentació de la CUP Gramenet. La diputada Gabriela Serra, històrica activista de Santa Coloma, va afirmar que està a la CUP perquè és anticapitalista, i perquè vol fer un front popular, recuperar els valors i demo-

cratitzar la democràcia. Per tot això, va subratllar, “Europa ens contempla”. Gabriela Serra va precisar que “ens contemplen” -no perquè siguem “terroristes urbans”, va ironitzar- sinó perquè “som estrafolaris, rars i diferents com diria García Albiol, que se sent molt espanyol però sempre amaga el García”. La diputada colomenca, que ha militat

Gabriela Serra, Marçal Ventura i Carles Valls, a la sala de Can Sisteré./ Jordi Corachán

sempre en organitzacions anticapitalistes, va carregar contra el centralisme democràtic -del PSUC i altres- per subratllar el caràcter assembleari de la CUP, que ha democratitzat a l’esquerra. “Després de la derrota estem recollint les restes per reconstruir l’esquerra (...) Construir el futur no és gratis, la unitat popular té 1 cost i és alt”. Gent de Gramenet Abans va intervenir Marçal Ventura, que va explicar la història de l’esquerra transformadora a la ciutat. Va dir que si la CUP no s’ha creat abans perquè hi havia una organització similar: Gent de Gramenet. Tot i això, ha assegurat que la CUP Gramenet no pretén entrar en competència amb forces polítiques properes com Podem. Va obrir l’acte, Carles Valls, qui va fer un repàs per la història política de Santa Coloma fins a arribar a l’actual situació de crisi, d’atur i desnonaments. Va afirmar que hi ha una guerra amb l’Estat i

que no hi ha altra sortida que la ruptura amb el sistema corrupte, perquè és impossible la seva regeneració, com ho és, segons va dir, la del PSOE i la del PP.

centre moda s a r t s e u n a h ¡Aprovec Rebajas! as l l a t n e s a t s i l a Especi e r b m o h a r a p s e grand

Av. Francesc Macià, 40 ( junto a Pl. Olimpo) 08921 Santa Coloma de Gramenet - BCN

93 386 00 23

379 # GENER

publicitat

19

20

economia

2.0 # 2016

Els colomencs arribaran en metro a l’aeroport en poc més d’una hora El nou tram de la L9 entrarà en servei el 12 de febrer segons previsions de TMB onament: Camp Nou, Eixample Nord del Prat i Ciutat Aeroportuària (estació entre la T1 i T2). Cap d’aquestes estacions té data d’obertura.

PILAR TOMÁS

La data ja és confirmada. Si no hi ha cap inconvenient a partir del dia 12 de febrer els colomencs podran arribar a l’aeroport del Prat mitjançant un recorregut d’uns 20 quilòmetres en metro, que uniran Santa Coloma amb l’aeroport de Barcelona, a on es podrà arribar a qualsevol de les dues terminals de l’aeroport. El nou tram de la línia entre Zona Universitària i la Terminal1 s’està acabant d’enllestir. El proper 30 de gener s’obrirà el nou tram per realitzar proves als equipaments. La TMB va obrir aquest dia de proves als usuaris que volguessin formar part del test i ara mateix les places ja són exhaurides. Viatgers colomencs Des de Santa Coloma per arribar a l’aeroport haurem de fer un trasbordament com a mínim. Des

de la parada del Fondo hi haurà des opcions per arribar a l’aeroport: des de la L1 fins a la parada de Torrassa i canvi a la L9 fins a la terminal, o des de la L9 fins a Sagrera, allà fer transbordament a a la L5 fins a Collblanc i tornar a fer trasbordament a la L9 fins a la terminal. Un temps aproximat

(caldrà fer el càlcul un cop estigui tot el recorregut en marxa) d’una hora de viatge serà el que triguin els colomencs que es traslladin a l’aeroport en metro, segons treballadors de la línia automàtica. El 12 de febrer s’obriran al públic 15 de les 18 estacions del nou tram, tres d’elles no entraran en funci-

Suplement L’entrada en servei del tram fins a l’aeroport del Prat ha fet crear una política tarifària específica per al recorregut amb origen o destinació a les terminals. Els usuaris i turistes poc intensius del sistema de transport disposaran d’un bitllet senzill aeroport no integrat, que tindrà un preu de 4,50 euros distribuïts en dos conceptes: 2,15 euros més un recàrrec de l’aeroport de 2,35 euros. Les estacions de la T1 i T2 estaran tancades d’entrada i sortida i s’haurà de validar el bitllet tant per accedir com per sortir. El consell d’administració va aprovar el 24 de desembre que els usuaris inten-

La desigualtat i la pobresa augmenten la bretxa social L’informe de CCOO alerta de la situació de la població catalana p.t.

El darrer informe sobre l’evolució de les desigualtats socials de CCOO de Catalunya mostra l’augment de la bretxa social a Catalunya, per sobre d’Espanya i de la mitjana europea. Això es deu a la “implantació de polítiques específiques que han generat aquesta diferència” segons Joan Carles Gallego, se-

cretari general del sindicat. L’informa analitza la distància entre la situació econòmica de la població considerada pobre i la de les persones que estan al límit de la pobresa. La pobresa creix especialment entre els menors, joves i jubilats segons dades oficials de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). La situació de la població ca-

Foto: ongblog.com

talana pobre ha empitjorat en quasi 15 punts percentuals entre 2007 i 2014 (del 22 al 37%), clarament superior a l’observat a la resta d’Espanya (del 25,9% al 31,6%), la bretxa a Catalunya és gairebé sis punts superior a la del conjunt del país. L’informa alerta d’un fort increment dels contractes a temps parcial, especialment entre els joves, i un augment de l’atur de llarga duració, ja que un 60% dels aturats catalans porten més d’un any buscant feina. Treballadors pobres També augmenta el risc de “pobresa laboral”, a Catalunya un 12% dels treballadors son pobres, és a dir, no tenen els ingressos mínims per estar per sobre dels llindars de pobresa. La mitjana europea està al 9%

en aquest punt. La situació és cada cop més allunyada d’Europa, s’evidencia que “Catalunya és en situació d’emergència social” derivada de “polítiques públiques i fiscalitats injustes, a més del mal funcionament del mercat de treball”. A la roda de presentació de l’informe es va voler recordar els “millors tractes i mecanismes de les grans empreses i fortunes per evadir impostos”. Infants vulnerables La taxa de risc de pobresa infantil és un dels punts més preocupants. Segons la coordinadora del Comitè Català d’UNICEF, Quima Oliver, “és inacceptable que prop de mig milió de nens visquin en situació de pobresa a Catalunya, on la taxa es situa en el 32,9%, deu punts per sobre a la del conjunt de la població.

sius i els que disposin de títols socials no hauran d’abonar cap recàrrec per viatjar fins a l’aeroport. Despesa de l’obra Durant un temps es va córrer el risc de no poder posar en funcionament el servei per falta de financiació. Finalment la Generalitat va aconseguir els 200 milions d’euros, després de la inversió de quasi 3.000 milions només al tram de Zona Universitària a l’aeroport. Un dels detalls que cridaran l’atenció dels usuaris serà el disseny d’algunes estacions, encarregades a arquitectes i dissenyadors internacionals com és el cas de l’estació de la Fira, projectada per l’arquitecte japonès Toyo Ito. Segons les previsions cada any passaran per aquesta línia que recorre quatre municipis de l’Àrea Metropolitana uns 30 milions de passatgers.

Reducció de l’atur a la ciutat REDACCIÓ

Després del repunt de l’atur després dels mesos d’estiu, el número de persones aturades ha arribat als nivells del setembre del 2015. L’any passat es va finalitzar amb 10.559 aturats a Santa Coloma de Gramenet, uns 1.300 aturats menys que al final del 2014. La baixada ineranual a la ciutat és clarament per sobre de la registrada a la resta de Catalunya. Santa Coloma és la segona ciutat catalana amb la major baixada d’aturats, només per darrere de l’Hospitalet de Llobregat.

379 # GENER

publicitat

21

22

publicitat

2.0 # 2016

esports

379 # GENER

23

La clau del play-off passa pel Jacint Verdaguer Mancant 10 jornades pel final de la lliga, el Catgas Energia marca la classificació bernat lópez

L

’aturada de la competició a causa de l’Europeu ha de servir per carregar bateries, fer balanç i corregir errades. Amb dos terços del campionat disputats (20 partits), el Catgas Energia pot presumir d’haver estat sempre ficat dins de les vuit primeres posicions de la classificació. L’equip de Xavi Passarrius, doncs, mai s’ha vist fora dels seus dos grans objectius del curs, la Copa i el play-off, tot i travessar moments de dificultat en els darrers dos mesos. El FS Garcia (vuitè amb 24 punts) acumula set jornades consecutives sense conèixer la victòria i, a falta de deu partits pel final de la LNFS, tot fa pensar que l’equip necessitarà arribar fins a les últimes cites del calendari per optar al play-off. Els colomencs són el quart equip més golejador de la lliga (81) i el quart més golejat (87), dades que confirmen la seva condició de Dr Jekyll i Mr Hyde. De fet, el

L’equip ha arribat a l’aturada de la lliga en vuitè lloc / Catgas

Catgas ha sumat exactament els mateixos punts que el curs passat – sense Copa ni play-off – a aquestes alçades del calendari, mantenint l’equitat en els resultats sumats a casa (12 punts) i a domicili (12 més). Enguany, l’equip està sent competitiu en moltes pistes, però al Jacint Verdaguer la plantilla del FS Garcia es veu perseguida per la irregu-

laritat. Sens dubte, la manca de consistència mostrada al Pavelló Nou i les lesions estan sent els principals maldecaps del grup. Dels 16 equips que configuren la LNFS 2015-2016, el Catgas és el sisè pitjor local empatat amb el D-Link (12 punts en nou partits a casa). I és que, des que Xavi Passarrius va encetar la seva primera temporada completa

(2012-2013), el FS Garcia mai havia acreditat uns guarismes tan justos al seu pavelló. Si bé els resultats sumats a domicili (12 punts) són els segons millors de l’era Passarrius (només superats pels 18 de la 2013-2014), l’equip sempre havia estat capaç de ser més sòlid a casa: 17 punts en 20 jornades la 2014-2015, 20 la 2013-2014 i 21 la 2012-2013.

La Gramenet s’ensorra (1-2) mentre la Fundació camina cap a l’ascens (1-1) Si la lliga finalitzés ara, el conjunt de Pirri perdria la categoria bernat lópez

E

ncadenant la quarta derrota consecutiva al grup II de Segona Catalana, la Grama torna a estar en perill (1-2). En la visita de la Guineueta a Sant Adrià, els deixebles de José Quereda ‘Pirri’ no podrien tallar la dinàmica negativa de les últimes setmanes, tot i avançar-se en el marcador. El gol aconseguit per Xavi Amo rematant un magistral servei de falta executat per Dani Suárez (32’) seria insuficient pels blaus. La Guineueta, que havia desaprofitat nombroses ocasions durant el primer temps, reaccionaria a la represa amb dues dianes signades per Marc Astasio (62’) i Dani Juan (77’). La Grama reclamaria falta prèvia en l’acció del definitiu 1 a 2 visitant, però el

gol acabaria pujant al marcador. Sent el pitjor catorzè classificat dels tres grups barcelonins de la Segona Catalana, el conjunt de Pirri perdria ara mateix la categoria, fet que obliga els blaus a millorar en els propers partits. Només mig botí pel líder (1-1) Amb l’Argentona mostrant nous signes de debilitat, la Fundació Grama disposava en l’última jornada d’una gran ocasió per situar-se líder en solitari del grup IV de Tercera Catalana. L’equip de Ramon Carranza, però, no passaria de l’empat en la visita del CE Vilassar de Dalt a Santa Coloma (1-1), permetent que el Llavaneres (41) es posés a la seva mateixa altura en la classificació. La Fundació encapçala la taula amb 41 punts i acumula set

Si fem un cop d’ull als sis encontres disputats al Jacint Verdaguer que durant la present temporada han culminat sense victòria colomenca podrem comprovar com, en tots ells, el Catgas Energia ha sofert remuntades per part dels rivals. Contra el Barça (6-7), el FS Garcia guanyava per 6 a 5 mancant cinc minuts; davant el Burela (3-8) es va gaudir d’una renda d’un gol (3-2) només començar el segon temps i en la visita del Santiago (5-6) el bloc de Passarrius dominava per un 5 a 4 restant set minuts. Pel que fa als empats, l’Antequera capgiraria un resultat desfavorable (1 a 0 al 7’) i duria el Catgas fins al límit (6-6), mateixa situació viscuda contra el Pozo (5-5). Davant el Jaén, la sotragada encara seria més dolorosa, ja que el Catgas deixaria escapar un 4 a 2 favorable mancant sis minuts (4-4). Moltes vegades les estadístiques són fredes, però el FS Garcia ha de tenir clar que la clau del playoff pot passar per Santa Coloma.

+ notícies Tania Pérez lidera el Cadí La jugadora colomenca del Cadí la Seu lideraria el desè triomf del seu equip a la Lliga Femenina. A la pista del Gernika (60-71), Tania Pérez completaria una gran actuació: 15 punts, 4 rebots, 1 assistència i 19 de valoració. Arriba la IV Mitja Marató El pròxim 31 de gener, els carrers de Santa Coloma respiraran atletisme. La UCA organitza la IV edició de la Mitja Marató Colomenca, prova que anirà acompanyada d’una cursa més assequible de 10 quilòmetres de recorregut.

La Fundació lidera la seva lliga / CE Vilassar

jornades sense conèixer la derrota, mentre que el Singuerlín continua sense mostrar-se regular a Can Zam. Caient contra el Pineda de Mar (0-1), els verds tornen

a baixar fins al catorzè lloc (19). Per últim, al grup XI, l’Arrabal (29) es queda a 11 punts del play-off d’ascens després de perdre davant el Sant Genís (2-1).

Quart lloc pel FS Garcia ‘B’ El filial del Catgas (35) continua mantenint-se dins del bloc capdavanter del grup III de Segona ‘B’. La Unión (27), amb un partit pendent, baixa fins a la desena plaça. A la Tercera Divisió, el millor club de la ciutat és la Penya Johan, vuitena amb 22 punts.

24

esports

2.0 # 2016

esports

379 # GENER

Oriol Roca assoleix la fita d’un El Draft es complica Grand Slam a Melbourne Park la fase d’ascens

El Santa Coloma torna a recuperar l’avantatge i es líder de Primera a dos partits del segon

El tenista suma el seu primer triomf en un gran Depèn d’altres resultats

Després de les derrotes, l’equip encadena 6 victòries consecutives

bernat lópez

S

anta Coloma de Gramenet ha trencat una nova barrera en el món de l’esport d’elit. El tenista Oriol Roca (22 anys), número 246 de l’ATP, aconseguiria en el seu debut a l’Open d’Austràlia sumar el seu primer triomf en un Grand Slam. Roca, que l’any passat va viatjar fins a Melbourne però no va poder disputar la fase prèvia del torneig per falta

d’un punt en el rànquing, tindria l’oportunitat de redimir-se en l’edició del 2016. El pupil de Joan Balcells començaria la cursa cap al quadre definitiu de l’Open d’Austràlia superat en dos sets el coreà Duckhee Lee (6-3 i 7-6). Tot i protagonitzar un gran debut, en la segona de les tres rondes preliminars a superar, el tenista de Santa Coloma veuria com el nord-americà Bjorn Fratangelo (131 del món) l’apartava

Roca cauria en la segona ronda de la fase prèvia / RCTB

del somni de lluitar amb els millors (6-3, 3-6 i 2-6). En una carta escrita al portal especialitzat Planeta Tenis, Oriol Roca feia un balanç positiu de la seva estada a Melbourne. “A diferència de la temporada passada, aquest any sí que m’he vist preparat i madur per jugar.”, relatava el jugador colomenc. “Guanyar a Austràlia és especial, en certa manera. Potser per ser el Grand Slam més allunyat del tenis és el que millor cuida els jugadors”, reconeixia jugador del Real Club Tenis Barcelona. Després de vibrar a Melbourne Park, Oriol Roca completaria la seva gira asiàtica participant en el Challenger de Manila, perdent als vuitens de final contra el xinès Zhe Li (62, 6-7 i 6-4). Aquesta setmana, el tenista de Santa Coloma és a Barcelona, competint al torneig ITF Futures organitzat pel Club Andrés Gimeno de Castelldefels.

SÒNIA RIBÓ

La solvència del líder del grup 1 de Primera Catalana s’ha tornat a veure en les últimes jornades. L’equip va començar molt fort, i tot i que sempre ha estat a dalt, dues derrotes li van fer perdre la

diferència amb els perseguidors. 16 jornades després el Santa Coloma torna a tenir dues victòries de marge, fet que demostra la superioritat dels colomencs en el seu grup. La primera volta pel Santa Coloma ha començat igual que va

acabar la primera: patint però guanyant. Contra el Pineda, van suar fins el final. A la primera part, ja van obrir una escletxa de 13 punts en quant van poder córrer. I a la segona van arribar als 16. Però quan el partit semblava controlat, una esmaixada espec-

El Draft busca classificar-se per la fase d’ascens. / Foto: Draft Gramenet SÒNIA RIBÓ

La victòria d’aquesta setmana contra el Basquet Sama encara deixa opcions de classificació per lluitar a la segona fase amb els millors equips. Conscients que les opcions només passaven per guanyar, les groc i negres van anar a per totes i van guanyar de 23 punts. Ara mateix, les colomenques son sisenes a la classificació, a una victòria de la

última plaça amb accés a la següent fase. Han de guanyar, per tant, els dos partits que li queden (Sant Nicolau i Valls) i esperar que el Granollers punxi. Temporada irregular El Draft intenta trobar la regularitat en una temporada marcada per les lesions, que no han deixat a l’equip desplegar el seu joc. Ara, toca conjurar-se per guanyar els dos propers partits.

El CB Santa Coloma, millor equip del grup. / Foto: CB Santa Coloma

tacular del pivot local Armstrong va esperonar el seus i va deixar el Santa Coloma col.lapsat. La defensa va deixar de funcionar i només s’anotava en comptagotes. Dos triples seguits en contra deixaven el partit empatat a l’últim minut. Javi Espín va assumir la responsabilitat, provocant una falta i anotant els dos tirs lliures. A la última jugada el Pineda va fallar l’u contra u i dos tirs lliures més van certificar la victòria. El líder també sap patir i va ser capaç de guanyar en una jornada on segon i tercer han perdut els seus partits. També el cuer va els fer treballar L’Argentona va mantenir a ratlla el Santa Coloma els tres primers quarts i, només dos triples llunyans, al límit de la possessió, van poder trencar les defenses alternatives del rival per aconseguir una renda de 7 punts que seria ja definitiva.

25

El líder també ha tingut aquest mes partits plàcids on, des del principi ha imposat la seva superioritat. Contra l’Arbúcies, va començar amb parcial de 7-27 que va condicionar el partit. I és que quan els colomencs combinen la concentració al darrera, la velocitat i l’encert exterior, pocs equips li poden plantar cara i es poden arribar a trobar amb diferències de fins a 28 punts. Oportunitat d’or Mantenir el liderat i ampliar la distància amb els perseguidors segueix sent l’objectiu de l’equip als propers partits. Aquest dissabte tenen una molt bona oportunitat de donar un cop d’efecte a la classificació. Reben a casa el segon classificat, el Girona. Una victòria colomenca deixaria en tres partits de diferència entre el primer i el segon, i reforçaria la superioritat del líder.

26

publicitat

2.0 # 2016

cultura

379 # GENER

27

El Teatro Sagarra i el Auditori programan juntos una agenda de primer nivel Ofrecen un programa de calidad con artistas reconocidos y figuras locales pilar tomás

P

or primera vez se pone en marcha una programación conjunta de los dos equipamientos de la ciudad, el Teatro Sagarra y el Auditori Can Roig i Torres junto a la oferta artística local. En los últimos años se han convertido en espacios abiertos a todas las tendencias artísticas, tal y como solicitaba tanto el público como el sector artístico colomense. Además ahora, programan conjuntamente con los artistas y compañías de la ciudad que se verán promocionados a través de los folletos que ya está produciendo el ayuntamiento. Teatro Sagarra El día 23 de enero se dió inicio a este programa semestral del Teatro Sagarra, con el espectáculo “La pell de l’aigua”, de Pep Bou que abrió esta programación con su poética de las pompas de jabón. Le seguirá “Gisela y el libro mágico”, un musical de cuentos Disney para el disfrute de los más pequeños de la casa. El director Alberto San Juan nos acerca “El Rey”, una ficción sobre la monarquía española en la que se acompaña de Luis Bermejo y Willy Toledo, que vuelve a Santa Coloma tras el éxito de “Cremats”. AuronPlay llega a Santa Coloma para acercarnos el mundo Youtuber con “El Show de AuronPlay” en el que el atrevido Youtuber promete 80 minutos de risas aseguradas. Una de las funciones más esperadas será “El llarg dinar de Nadal”, adaptación de la compañía La Ruta 40 de la obra del reconocido norteamericano Thorton Wilder (ganador de tres Pulitzers y del Premio Nacional del Libro en

EUA). El gran trabajo de la compañía y la dirección de Alberto Díaz les ha llevado a ganar el Premi Butaca a mejor espectáculo de pequeño formato. El cómico Berto Romero vuelve a la ciudad para provocar las carcajadas de sus seguidores colomenses con el espectáculo “Berto Romero Sigue con nosotros”. Josep Maria Flotats se estrena en Santa Coloma con “Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva”, obra que trata la política en clave de comedia, construida mediante conversaciones entre dos vecinos de una misma escalera sobre prejuicios, creencias, tolerancia y memoria histórica. Después de ‘Moving to Mozart’ este año podremos disfrutar de ‘Moving to Vivaldi’ un nuevo proyecto de danza nacido en l’Excèntrica, dirigido por Juanjo Marín i con el prestigioso coreógrafo Moreno Bernardi.

El Peyu del zapping humorístico catalán ‘APM’ presenta “iTime” bajo la dirección de Joan Roura, una función cómica sobre una nueva aplicación móbil con la que poder viajar en el tiempo. Dentro de la programación se ha creado un espacio llamado

“Especials Sagarra”, creada mediante colaboraciones especiales de profesionales de la música, el teatro y la danza. Els “Tricicle” presentarán en el Sagarra un espectáculo especial para celebrar sus 36 años de trayectoria; Justo Molinero ofrecerá un recital poético, y “Tata Mala” cierra las colaboraciones externas el día 6 de julio con un espectáculo de Enric Montefusco & Buena Suerte en colaboración con el Festival Grec 2016. A estas propuestas se unen 11 funciones puramente colomenses en un nuevo formato de la agenda llamada “Escena Santa Coloma”. Entre ellas encontramos el Concierto de Invierno, ‘Cafè de l’Havana’, ‘Montevideo Barcelona’ de Carlos Lema y Joaquín Galiano, ‘La Venganza de Don Mendo’ del Teatre La Colmena, ‘Un menú de locura’ de Art en Acció, ‘Sardinas’ nueva comedia de

la compañía Cocoteva, una nueva final del Poetry Slam, ‘Nada explica Nada’ de la compañía Let Teatre, el repaso por los cuatro discos del cantautor colomense Javi Jareño en celebración de los 10 años de la presentación de su primer disco; el Primer Festival

de Magia “Santa Coloma Màgica” y ‘El rápido’ de Clis, Clis i Nyac. Varias funciones infantiles y escolares incluidas en el apartado “Teatre Familiar” completan esta agenda repleta de opciones para todos los gustos. Auditorio Can Roig i Torres El nuevo ciclo del Auditori se abrirá con música clásica de proyección internacional: El Trio Rodin. ‘Santako in Blues’, el festival de Blues de Santa Coloma, regresa en su tercera edición con dos cabezas de cartel para el disfrute del público: ‘A Contra Blues’ y ‘Travelling Brothers’. El aclamado percusionista Santi Arisa traerá junto a David Hidalgo y Dan Arisa a la BumBand Percussion, un concierto con gongs, djembes, baterías, cajones... como protagonistas. El pianista Josep Maria Colom presentará “Diàleg, obres de Bach i Chopin”. Por primera vez actuará en la ciudad ‘Edith Piaf Trio’, un homenaje a la figura de la canción francesa Edith Piaff con “Érase una voz” a través del pano, el acordeón y la voz de Ysi Kalima: La Vie en Rose, Sous li ciel de París, L’Accordéoniste... Cerrarán la programación Meraki Ensemble y el Quinteto

Dequera. Las propuestas colomenses serán en este caso el rapero Marco Fonktana, Esmeralda Colette & The Pelogruesoul. També acollirà el Stage de Interpretación, los conciertos de la Escuela de Música, las Matinées y la proyección musical con música en directo “La Quimera del Oro” de Charles Chaplin.

Nuevo reto SUPERAR CIFRAS DEL 2015 El pasado 2015 la cifra conjunta de espectadores en el Teatro Sagarra y el Auditori fue de cerca de 65.000 personas. Los dos equipamientos se están haciendo su merecido lugar en las programaciones culturales de la ciudad. Desde el 2013 los dos equipamientos reciben una subvención de 39.000 € de Generalitat y Diputación por la calidad de la programación y como aportación a los gastos de programación.

28

cultura

2.0 # 2016

Santa Coloma es vesteix de festa i solidaritat Fem repàs per una Festa Major d’Hivern 2015 per recordar! PILAR TOMÁS

L

a ciutat va celebrar durant el passat Nadal la seva festa més tradicional amb la celebració de la Diada de Santa Coloma (31 de desembre) i un programa ple d’actes d’oci, culturals i solidaris que van vestir de festa la ciutat fins passat Reis. La Festa Major d’Hivern va reunir de nou a colomencs i colomenques a tots els racons de la ciutat. El Nadal ens uneix La Festa va tornar a tenir com a protagonista especial la Campanya Solidària de recollida d’aliments i de joguines per Reis que ha aglutinat moltes iniciatives organitzades, tant per l’ajuntament, com per un seguit d’entitats locals de tot tipus, culturals, esportives, comercials... que es van voler sumar al projecte coordinat per Creu Roja Santa Coloma. Sota el lema “El Nadal ens uneix” la ciutat va tornar a demostrar que la solidaritat és un dels valors establerts entre la ciutadania colomenca. La ‘Nit Solidària’ el dia 5 de gener, en què diferents locals l’oci de la

ciutat van estar oferint espectacles en viu i recollint joguines va ser una de les iniciatives més ben rebudes. Des de Serveis Socials de l’ajuntament encara no disposen de les dades completes de la recollida, ja que els falten algunes informacions del llarg llistat d’entitats participants, tot i que apunten a que de nou enguany la campanya ha estat tot un èxit. Corre-Tapa nadalenc Una de les novetats de la FMH 2015 va ser el Corre Tapa de Nadal. Tot i la manca de difusió va reunir a centenars de colomencs els dies 2 i 3 de gener a una ruta gastronò-

Vista de l’ajuntament la nit del “Cap d’Any a la Plaça”. / Sergio Más

Cues i carrers plens al primer Corre-Tapa de Nadal. / P.T.

L Els Reis d’Orient van arribar a Santa Coloma en parapent per a la sorpresa de tots. / P.T.

allargant la festa fins ben entrades les 4h de la matinada. Cavalcada de Reis No hi havia una millor manera de tancar una Festa Major d’Hivern que amb la il·lusicó de la Cavalcada de Reis que enguany portà una sorpresa molt especial: l’arribada dels Reis d’Orient en parapent al Camp d’Atletisme Antoni Amorós, i una cavalcada molt original amb carrosses articulades d’elefants, girafes... de ‘Sarruga Produccions’, que van fer gaudir a grans i petits.

Un estudio de impacto económico muestra los beneficios del festival

E

l Ajuntamient de Santa Coloma ha hecho públicos los resultados del estudio sobre el impacto económico del Rock Fest 2015 en la ciudad. El proyecto se ha realizado en Can Zam dos años consecutivos (2014 y 2015) con gran éxito de asistentes. Más de 22.000 visitantes El Festival realizado el pasado verano atrajo a Santa Coloma a 25.496 personas, de las cuales 22.182 eran de fuera de Santa Coloma. Mediante una serie de entrevistas que se realizaron durante los días del Rock Fest en el recinto del Fes-

tival se han extraido datos importantes que ayudaran a la mejora y adaptación del Festival según los intereses de los organizadores y que ayudaran a la ciudad a aprovechar las oportunidades que supone un evento de estas características al tejido comercial de Santa Coloma. Por ejemplo se trató de conocer fiablemente el perfil del asistente al festival, que se ha definido como una persona de unos 35 años (edad media) que asiste acompañada de su pareja o de amigos en grupos de dos o más personas. El Festival atrae en la misma medida a hombres y a mujeres (51% y 49% respectivamente). Un 62% de los asistentes fueron del Área Metropolitana de Barcelona, un 30% del

resto de España y un 8% de países extranjeros. Metodología El estudio sigue una metodología de tablas input-output que dividen los resultados en 1) efecto directo (compra de bienes y servicios con impacto a la economía local por parte del promotor), 2) efecto indirecto (gasto generado por los visitantes a la ciudad, alojamiento, restauración, compras...), i 3) efecto inducido (augmento en términos de renta y ocupación). De los resultados se extrae que el Festival ha tenido un impacto positivo y claro en la economía de la ciudad llegando a casi 1,6 millones de euros.

Este impacto todavía mejorará ya que el festival aún es muy joven y tiene que consolidarse y los establecimientos que han aprovechado el evento han sido pocos.

Escenario central Rock Fest 2015. Foto: Sergi Ramos

TU TIENDA DE TELEFONÍA LOW COST • ALTAS • PORTABILIDADES • EMPRESAS • FIBRA - ADSL • MÓVILES • TABLETS

Gaudim de la rebifada Montevideo-Barcelona de ‘l’ambient blusero’ un viaje a la amistad pilar tomás

El Rock Fest dejó 1,6 millones de euros P.T.

29

Santako in Blues es consolida a la ciutat Dos vidas encontradas en Santa Coloma

mica que cada cop té més seguidors. Llargues cues als locals participants del centre, establiments que declaren que van arribar a oferir unes mil tapes/pintxos. Cap d’any a a Plaça Si hi ha un acte que enguany va despertar la curiositat de la ciutadania va ser la primera nit de “Cap d’Any a la Plaça”, una iniciativa de l’ajuntament que va animar als colomencs i colomenques a compartir una nit màgica a la Plaça de la Vil·la. Una il·luminació espectacular i l’animació d’speakers i un dj van fer que unes 2.500 persones no volguessin marxar de la plaça,

cultura

379 # GENER

• REPARACIONES • SEGUROS • ACCESORIOS • LIBERACIÓN • GAFAS REALIDAD VIRTUAL

Rambla Sant Sebastià 54 - 08922 Santa Coloma de Gramenet - BARCELONA T. 646 035 952 - 931 67 13 70 - facebook.com/holaMOBI Santa Coloma

a “prova pilot” del ‘Santako in Blues’ l’any 2014 s’ha acabat convertint en un dels festivals de música més esperats a la ciutat. Aquell gener de 2014 unes 40 persones es van quedar fora de l’Auditori en la única jornada del primer festival de blues. Un any després, es van organitzar dos dies de festival per poder admetre una afluència de públic major, i un programa millorat que portaria gent vinguda de molts racons del país. Els dies 12 i 13 de febrer es celebrarà la tercera edició del Festival, un any per consolidar el projecte i gaudir dels actes organitzats entorn al festival, que van més enllà dels dos actes programats a l’Auditori. Tota la ciutat està convidada a viure la ‘setmana del blues’ a casa. “S’espera que vingui molta gent de Barcelona, Rubí, Cerdanyola... hem de gaudir d’aquesta rebifada del blues, soul, jazz... Santa Coloma es suma a aquesta celebració” ens explica el president de ‘Santako in Blues’, Àngel Elvira. No és per menys, enguany el programa porta dos caps de cartell com els dos darrers guanyadors dels European Blues Challenge: ‘A Contra Blues’ el divendres 12 i ‘Travellin Brothers’ el dissabte 13, espectacles amenitzats prèviament a l’entrada de l’Auditori amb les actuacions de

Germán Madrid

Director Carro de Baco

Palabras huecas. Palabras que infestan de ruido el silencio. Palabras enredadoras. Palabras para maquillar el pudor. Palabras malabares que enmascaran precisas intenciones. Palabras escritas en el aire que el viento se lleva. Palabrería de charlatán. —Words, words, words. — como Hamlet le dijo a Polonio. El orador trepa en su propio ego a medida que escupe centenares de palabras por minuto y los que no somos de verbo fácil nos preguntamos cómo fue capaz de decir todo eso sin tragar aire. Palabras huérfanas de gesto. Palabras vacías como el desamor. Los actores no entendemos, al menos debería ser así, nada de toda esa labia, porque lo nuestro es la acción. Para nosotros la palabra es como un sinuoso pasadizo por donde transitan los anhelos del personaje que encarnamos. Si fuéramos el Marco Antonio de Shakespeare diríamos que Bruto es un hombre de honor con la oculta intención de deshonrarlo. Si fuéramos la Judith Keith de Brecht le pediríamos el abrigo a nuestro ma-

‘Predicador Ramirez Blues Band’ i ‘Tia Felipa Blues Reunion’ respectivament. A més d’aquests actes a l’Auditori, s’ha organitzat una agenda alternativa, amb la prèvia del festival que es viurà al Linea1 el diumenge 7 a les 20h amb els ‘Backdoor Strangers’, i el tancament del Festival el diumenge 14 amb un ‘vermut & Blues’ a les 12h a Ca La Sisqueta, i a les 20h a la Taverna Isalba amb el concert-presentació del llibre d’Alan Bike, i l’Oriol Saña & Albert Bello i el seu repertori de blues & swing.

P.T.

M ‘Travellin Brothers’ un dels caps de cartell del III Festival Santako in Blues

Públic a la II edició del Festival el passat any

Palabras rido con la imposible esperanza de no tener que usarlo en otro país. Si fuéramos la Elena de Chéjov le negaríamos el beso al doctor con el disfrazado propósito de ser besados una y otra vez hasta ahogarnos en un intercambio de humedades. Palabras que ocultan deseos, deseos estrangulados por el músculo de la lengua. Los actores no debemos caer, al menos así debería ser, en la tentación del cómodo cacareo, porque no somos meros recitadores que se columpian con el eco de nuestra voz. Los actores nos debemos a los designios de nuestros personajes. Somos el pulmón de nuestras encarnaciones que, sin nosotros, permanecen latentes en la antesala de la imaginación. Somos el aire que desata el efímero aliento de nuestros personajes que, sin nosotros, flotan en silencio en las páginas de un libro. Ellas, nuestras recreaciones, que, ante una irrefrenable voluntad de vencer sus miedos, calmar sus penas, colmar sus pasiones o conquistar sus ambiciones, a veces, hablan, dicen cosas, dicen palabras, palabras, palabras.

ontevideo-Barcelona es un espectáculo de mucha carga emocional. Es fusión de poesía y música, y también de dos vidas que confluyeron en Santa Coloma en 2009, tras un viaje que parte de estos dos lugares, las ciudades de nacimiento de cada uno de ellos. “Desde el primer momento tuve cierta inquietud con Joako” comenta Carlos, “como voz de Saudade él tenía ya bastante material, canciones... cuando ya le conocía un poco le insistí en que en algún momento debía hacer algo solo, explotar su parte más desgarradora”. Pero Joaquín se siente más atraído por los proyectos compartidos “tienen más sentido para mi. Me hace más feliz trabajar con gente a quien admiro y quiero” contesta Joako. Así que finalmen-

te aceptó el reto de Carlos, pero con la condición de crear el proyecto juntos. La responsabilidad que sienten los dos a pocos días de subir al escenario del Teatre Sagarra es evidente. Se emocionan y se les erizan los bellos hablando del proyecto. “Nos está dando una satisfacción enorme, primero porque alimenta nuestra relación y después por la respuesta del público” comenta Carlos. “Creo que estamos en un momento en que todos necesitamos sentirnos más ‘seres humanos’, las emociones internas que mueven el espectáculo logran crear un clima y una conexión con el público que nos ha sorprendido mucho”. El próximo 20 de febrero se rodearán de grandes músicos para celebrar una nueva noche de emoción, que como proponen sus protagonistas “sólo puede cerrarse en el otro lado, en el del público” .

EMOCIONS CARNALS amb Eva Moreno

Sexóloga y fundadoraTAPERSEX®

LA FLAMA DE L’AMOR Per trobar l’amor cal tot un procés d’experimentació en les relacions personals. Un cop l’has, el gran secret és com mantenir viva la flama. I, com fer-ho? Fins i tot la ciència s’ho ha preguntat, arribant a la mateixa conclusió que jo. Les parelles que no s’avorreixen són les que tenen un futur més llarg. La seducció implica un grau sorpresa. I la sorpresa és del primer que desapareixen quan la relació s’estabilitza. Es deixa de “treballar” per l’objectiu de la conquista i la cosa va rutllant fins que s’acaba. Pensar que una relació de parella és com un camí de roses, és portar la relació cap a la decepció i la frustració. En una relació adulta, si tot depèn de la màgia, significa que està fora de control. La teva màgia te la fas tu. Compartint sentiments positius i negatius amb ànim constructiu. Parlant i escoltant activament. Voler canviar la ment i els costums de la teva parella NO FUNCIONA. Només actives nous motius de discussió. Expressa clarament les prioritats. No us aneu a dormir emprenyats. Tots dos decidiu voluntàriament estar junts, així que depèn de vosaltres com evolucioni la relació. I, recorda: AFEGEIX DIVERSIÓ A LA TEVA RELACIÓ. Si Sant Valentí aixeques el cap, estaria d’acord amb mi. Estic a Tapersex® Boutique o entra en www.tapersex.com tens a l’abast tots els productes i l’assessorament que necessites. Si tens qualsevol dubte, consulta o suggeriment al voltant de la sexualitat i les emocions derivades, pots adreçar-te a mi: [email protected] o 93 466 36 06.

30

cultura

Kico Fernández “Amanece” rodeado de amigos y seguidores j.l. ladera

El esperado debut de Kico Fernández arrancó de la mano del colomense Toni Cadenas, que fue el primer descubrimiento del concierto que tuvo lugar el 19 de diciembre en el Auditori de Can Roig i Torres. Concierto presentación de “Amanecer”, primer trabajo del compositor. Toni nos presentó 3 temas propios con el miedo que infunde el gran escenario del Auditori. Alguien a quien seguir de cerca, sin duda. Entre vítores y aplausos, ya sí, apareció la estrella de la noche acompañado de Oscar Vía al bajo, McKey Rus a la guitarra y Javi Rodríguez en el cajón, junto a los que Kico Fernández pasó a la presentación de su primer trabajo. El mismo tema que abrió el EP fue el elegido para dar el pistoletazo de salida al concierto. “Retales de alegría” abrió los oídos de los asistentes al tsunami de sonidos flamencos con el que continuaría la noche. Desgranó hasta 4 temas de su trabajo, para dar paso a la primera colabo-

cultura

379 # GENER

ración de la noche. José Luis Ladera y Lozano, colomenses ambos de dilatada experiencia, dieron paso a unos de los momentos mágicos de la noche. Debutaba el primero de los dos invitados antes las 88 teclas de un piano de gran cola para acompañar al anfitrión y a Lozano en el tema “Tiempo” editado en el segundo trabajo de Ladera. Kiko Fernández hizo subir también al escenario a Javi Jareño, con el que compartió un tema “a pachas” del último trabajo del cantautor colomense “Montse y Jose”. El final se preveía entre rumbas y aires sureños, cuando el protagonista quiso compartir con su tesonero, el famosísimo “Echo de Menos” del gran

Quico Veneno, que acabó poniendo en pie la platea. El bis de rigor con la colaboración del guitarrista, como no, colomense, Alexis Pérez, que acompañó por bulerías a Kiko Fernández, hizo que las 220 personas que abarrotaban el Auditori no pudieran más que salir con un muy, muy buen sabor de boca. La serenidad y afinación del artista colomense superó las expectativas de cualquier debut, aunque cabe decir que después de un bonito sueño siempre llega el “amanecer” —como reza el título de un tema del mismo autor— y toca que Kiko Fernández continúe el camino que inició en el Auditori, que a veces será dulce y otras no tanto.

+ notícies La diseñadora Leila Lozano gana un concurso de Vueling La diseñadora colomense Leila Lozano ha resultado ganadora del concurso “Art In The Bag” de Vueling Airlines. Se trata de una acción promocional de la aerolínea que abrió a concurso el diseño de las bolsas de mareo que estarán a bordo de los aviones de Vueling durante el año 2016. La diseñadora ha resultado ganadora de dos

billetes de ida y vuelta para el destino que elija, aunque el verdadero premio es colocar su creatividad en todos los aviones de la aerolínea durante este año.

Carnaval en Sta Coloma El viernes 5 tendrá lugar la rua infantil y el sábado día 6 por la tarde una treintena de comparsas ocuparan las calles de la ciudad. A las 18h tendrá lugar la salida de la rúa de las

comparsas concentradas en la Plaza del Reloj. El recorrido será: C/ Sant Just, Av de la Generalitat y Plaza de la Vila, donde se preve la llegada a las 19,30h y tendrá lugar el pregón de S.M. Carnestoltes y la entrega de premios a las mejores comparsas. Corre Tapa de Carnaval Este año se celebrará el primer Corre Tapa de Carnaval los días 5 y 6 de 12h a 15h. El domingo además habrá animación infantil a las 12h en la Plaza de la Vila con ‘Xarop de Canya’.

31

Ritmo de la noche Un relato de Salva Redón Escritor

T

arde de septiembre a principios del siglo XXI. Clínica con nombre de filósofo griego. Unidad de cirugía ambulatoria. Mi turno para una vasectomía. Paso a un cubículo en el que dejo mi ropa de calle y me visto con una bata, pantuflas y un gorro. Me han dicho que podía dejarme los calcetines puestos, pero me siento ridículo y me los acabo quitando. Dignidad, ante todo. Me siento a esperar que me llamen. Tardan. Tengo la absurda sensación de estar en el Corredor de la muerte: “Dead man walking”, gritará un funcionario gris de un momento a otro. Ven conmigo, me dice al fin una enfermera. Voy con ella. Otra me recibe con suma amabilidad y me comenta que hace frío en el quirófano. Me tumban en una camilla que también está fría. Me tapan con un lienzo y me dan calor –humano- con la conversación. Mientras tanto, me embadurnan la zona genital con yodo (muy frío, claro) valiéndose de una brocha de pintor. Zarandean de un lado a otro mi escuchimizado miembro y, por un momento, llego a temer que este me ponga en una situación embarazosa... Pero no, aunque me lo hayan sobado a cuatro manos… Mi Santa (esposa) se reirá de mí cuando se lo explique. Está en la sala de espera, leyendo unas revistas, muy satis-

- (Vale, admito que esta parrafada es fruto de un delirio posoperatorio). Con el despiste me han puesto un parche en la cintura que no sé para qué sirve, y una pinza en un dedo con un cable conectado a una máquina. No me atrevo a mirarla, no desvío la vista del techo. Un foco ilumina la zona en la que ha de perpetrarse la carnicería (¿a que suena tendencioso?). Me preguntan qué tal estoy. Bien, digo haciéndome el tipo duro. Sonríen. Sonrío -maldita la gracia, me pregunto cómo estarían ellas en mis circunstancias-. Anestesia, pide la doctora. Un poco más, aconseja. No te muevas, me ordena. Notarás un leve pinchazo. Tire, tire millas, le digo –qué otra cosa puede esperarse que diga, aunque preferiría que no me diese más detalles, porque se me pasa por la cabeza que pueda acabar seccionando

Pues me duele. Ponle más anestesia. Enseguida, oigo. Relájate ahora, mueve los hombros y las piernas. Vale. Deja que los riñones reposen. Falta me hace, sí. ¿Qué te parece la música? Un horror, respondo. Me parece que los cuatro estamos de acuerdo en eso. No se preocupen, haré una reclamación, replico. Nos reímos, alguna de manera ostentosa. Quéjate si notas un calambr... Hago una mueca antes de que haya acabado la frase. Le pasa la corriente, advierte una con sorpresa -debe de ser la que se ha reído tanto-. Vaya, no tendrías que sentir las descargas, comenta la doctora… No me atrevo a confesarle las imágenes de la silla eléctrica que me han vuelto a pasar por la cabeza. Unas notas de piano electrónico consiguen llamarme la atención. Esta pieza la reconozco por el estribillo: RITMO, RIT-

Por las tardes la soledad me habla de ti- no siempre bieny es tanta su insistencia que escribo estas líneas esperando tu respuesta fecha por mi determinación a la hora de asumir la engorrosa responsabilidad de la anticoncepción. Estoy nervioso. Hasta ahora no me he dado cuenta de que se oye el hilo musical, y a un volumen considerable. Suena un bodrio que no conozco. Entra la doctora que me va a operar. Me saluda. Cuánta simpatía, qué gracejo. Pero, qué poco sexis están estas féminas con sus uniformes verdes –¡donde se pongan aquellas enfermeras de los catálogos de disfraces!

algo no contemplado en el convenio suscrito entre el Institut Català de la Salut y la aludida clínica-. Sentirás como te doy unos pequeños tirones. Desde luego, me sugiero. Pero sólo es el tacto de la operación, me alerta. Si te duele, me lo dices.

MO DE LA NOCHE... Sí, fue la canción del verano hace unos años. Hasta yo –orgulloso hijo del rock&roll- me harté de bailarla. Entretanto, me están cosiendo. Incluso me da la impresión de que una enfermera ha hecho algunos movimientos al compás

de la música. Bueno, este lado ya está, vamos a por el izquierdo, sugiere la doctora. Se oye: “Hum, dámelo todo” -es un fragmento de la canción, no se crean- y no puedo morderme la lengua: “Qué gracioso, ¿verdad?, que suene una canción así en un momento como este”. Y qué lo digas, se me contesta entre nuevas risitas. RITMO... Ritmo... Ritmo... La canción se va apagando. Ritmo... Le sucede una cuña publicitaria. No me interesa lo que puedan ofrecer, he sentido un nuevo pinchazo. Comienza una canción de The Police.

Mi hija, ya no tan adolescente, me ha escrito un whatsappdice que es más fácil que por teléfono, yo prefiero escuchar su voz Caramba, buena música, exclamo. Hombre, a veces aciertan. Ay. Anestesia, pide la doctora. Anestesia, reclamo para mis adentros... Qué ganas de que esto acabe. Acaba otra cancioncilla intrascendente y ya estoy listo. Me incorporo. ¿Estás mareado?... La doctora me da instrucciones y me facilita un volante y un frasco de plástico para que vuelva a los tres meses a hacerme un espermiograma (si se dice así). Si tardas menos de una hora en llegar, me llenas el bote en casa con una muestra. Supongo –precisa, con una sonrisa de lado a lado- que no necesito explicar el modo de obtenerla… Si vas a tardar más, tendrás que encerrarte en uno de nuestros lavabos y echarle imaginación… Hala, vístete y ve a la cafetería a tomar algo. Vienes en media hora y, si te encuentras bien, podrás irte a casa. Si sintieras un dolor moderado te tomas un paracetamol. Tal cual ha dicho, hago. Puedo marcharme, al fin. Me traen a casa en coche al precio de soportar chistes tan malos como obvios. Al menos, esta noche tengo bula para despanzurrarme en el sofá. En algún momento los chicos” despiertan, a lo que se suman los primeros picores de los puntos y del vello creciente de las partes pudendas. Ni paracetamol ni leches. El dolor algo remite, pero el escozor… ¿No tendrías que estarte quieto, cariño? Sí. ¿Entonces, qué estás haciendo? Nada. Sólo que voy a comenzar a rascarme al RITMO, RITMO DE LA NOCHE...

opinió Diari de Santa Coloma GRAMENET

2.0 #Sergio 2015 Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás, Sònia Ribó i Bernat López · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema Carvajal, Mas Navarro, Chema Corral, Carlos Ladera, Eva Moreno, Víctor Crespo, Martí Segura i Germán Madrid. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Eduard Monterde i Carlos Marín, [email protected] · Contacte redaccio: [email protected] · Tel 93 250 24 60 · Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.com Dipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors. TROBA EL TEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA CARRER MAJOR

colomins i colomines

32

“Quan evitem un desnonament, sento una enorme satisfacció “

Albert Noguera

Treballador social

És l’any del Centre Excursionista Puigcastellar -el CEP- que compleix 70 anys, i és també l’any del seu president, Albert Noguera Carreras, que ha estrenat llibre: ‘100 anys de l’Església Major de Santa Coloma de Gramenet’. jordi corachán

Ens veiem a la seu del CEP de gairebé tota la vida, al carrer Sant Josep, 20. La van llogar en els anys 50 i la van comprar el 1982, gràcies a la fortalesa que li donen els seus 700 socis. L’èxit? Ser una entitat independent i transversal; vull dir que l’admeten a un els 6 anys i durant tota la vida, i que tenen seccions per a tots els gustos: Excursionisme, és clar, i també, Aula de la Gent Gran, Esplai, Sardanes, Cultura, Orfeó Tanit, Col·lectiu Ciutadà, Voluntaris del Poblat Ibèric... L’Albert coordina tots aquests grups per amor al CEP i viu de la seva altra passió, el seu ofici de treballador social de l’ajuntament. Com van les vendes del llibre? Molt bé. Hi ha molta gent que se sent reflectida en les seves pàgines i que el compra per aprofundir i recordar coses que ha viscut en persona o que afecten algú de la seva família. El llibre que hem escrit Magda Clavell (coordinadora) Joan López, Jordi Olivés, Agustina Rico i jo, recull la informació i

l’activitat del temple, des de la seva edificació el 1915 fins avui. Però hem volgut anar més enllà i hem recopilat l’evolució de l’activitat parroquial i de la ciutat, així com l’entorn social i urbanístic de Santa Coloma. És la història de la parròquia i de les entitats que acollia? Em ve al cap el Foc Nou. La idea ha estat recopilar dades per poder divulgar i valorar el patrimoni espiritual i cultural de la ciutat. Els joves descobreixen la història i els més grans la reviuen. Hi ha una part molt tècnica sobre la construcció i característiques de l’Església, i una part històrica en què es recullen la rica vida social que hi ha hagut al seu voltant. Tanmateix, hi ha una crònica social d’aquests anys. He llegit moltes entrevistes amb testimonis. Sí, han estat fonamentals per a nosaltres per la quantitat de dades noves que han aportat. Però també hem repassat els fulls parroquials i de les Diòcesis de Barcelona, ​​així com els articles de la premsa de l’època.

Per què es va aixecar una església que sembla una catedral, en un temps en què Santa Coloma tenia poc més de 3.000 habitants? Perquè es tenia els diners. Mossèn Jaume Gordi va fer una donació i es va decidir aixecar el temple. Per donar enveja a la comarca? Ha, ha, ha. La veritat és que es veia des de tots els pobles del voltant perquè la van construir en un turó, però no crec que fos per això. Es va aprofitar per fer l’eixample de Santa Coloma, el passeig Mn. Jaume Gordi, la Rambla. Naixia la idea de crear una ciutat-jardí. I la Guerra ho va espatllar tot. És clar, i la pobresa que va venir després i l’especulació urbanística. S’ha perdut molt patrimoni? Sí, però amb la democràcia es va produir la gran transformació de Santa Coloma. Avui tenim una ciutat residencial amb un riu i una muntanya meravellosos. Falta acabar Can Zam. Cal treure totes les tanques i aca-

bar-lo d’una vegada. Ja toca després de 40 anys. Sí, però avui la prioritat és la crisi; salvar les persones. Estic d’acord. I gràcies a això s’ha evitat una fractura social. Què es troba vostè cada dia a la feina? Una crisi profunda que afecta persones que no poden pagar la seva hipoteca i que fan mans i mànigues per poder menjar. Li satisfà la seva feina? M’agrada fer un servei a la comunitat. Quan evitem un desnonament o trobem feina algú, sento una enorme satisfacció. Veu la fi? Uf! No sé. Hi ha persones sense formació que ho tenen molt difícil per trobar feina. Se sent una com un bomber de la crisi? Una mica sí, però si no fos per l’ajuntament i entitats com Càritas la situació seria insostenible socialment.