Sagrada Família es mobilitza pel seu comerç de proximitat

30/9/10 13:39 Página 1 S U P L E M E N T 2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn B A R R I S D E www.b cn.c at | O c tubre 2010 EIXAMPLE · · · FORT PIENC S A

1 downloads 89 Views 1MB Size

Recommend Stories


Comer bien es un estilo de vida
rx | entrevista Melania Izquierdo “Comer bien es un estilo de vida” De dilatada trayectoria en el campo de la nutrición, esta investigadora y docent

Alimentación Saludable. Aprender a comer es salud
Alimentación Saludable “Aprender a comer es salud” Lic. Gomez Leunda - Lic. Salinas. 2007 Objetivos „ „ „ Reconocer la importancia de una alimen

Comer Es lo Primero EL PROBLEMA DE LA MALA ALIMENTACION
Comer Es lo Primero La buena salud depende de muchas cosas, per0 ante todo de tener suficiente para comer. Una persona que n o consume suficiente de 1

Recorrido 2. Paraula de Seu
2 do R ec or ri Paraula de Seu 1 Cuaderno del alumno 2 Paraula de Seu Paraula de Seu Cuaderno de actividades 3 Cuaderno del alumno 4 Pa

Story Transcript

30/9/10

13:39

Página 1

S U P L E M E N T

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

B A R R I S

D E

www.b cn.c at | O c tubre 2010

EIXAMPLE ·

·

·

FORT PIENC S AG R A D A FA M Í L I A D R E T A D E L' E I X A M P L E SANT ANTONI L'ANTIGA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE L A N O VA E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

E N T R E V I S TA

Pàg. 8

·

Sagrada Família es mobilitza pel seu comerç de proximitat PROJECTE

OBJECTIU

ACTIVITATS

Forma part del Pla comunitari del barri

Divulgar la riquesa del teixit comercial de Sagrada Família

El 16 i 17 d’octubre, les botigues surten al carrer

Rosario Fontova

Pàg. 3

Periodista i autora del llibre La Model de Barcelona. Històries de la presó

“En la posguerra se recitaban versos de García Lorca” E N T I TAT S

Pàg. 4

Associació de Veïns Sagrada Família Compleix quaranta anys E Q U I PA M E N T S

Pàg. 6

Club del Còmic Una de les novetats d’aquest any a la Biblioteca i centre cívic Sagrada Família SERVEI PÚBLIC

Pàg. 7

Carnet de biblioteques El carnet cultural de Barcelona POLIESPORTIU

Pàg. 7

Campanya de detecció del càncer de còlon i recte

Cada any es diagnostiquen a Barcelona al voltant de 4.000 nous malalts de càncer de còlon i recte, una malaltia que no acostuma a presentar símptomes fins que està molt avançada. L’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar han posat en marxa un programa de detecció precoç d’aquest tipus de càncer, l’impacte del qual es redueix si es diagnostica en estadis inicials. La campanya s’adreça a la població entre 50 i 69 anys i consisteix en una senzilla prova de sang oculta en femta, que s’analitza al laboratori. Els beneficiaris del programa, realitzat en col·laboració amb una sèrie de farmàcies de Barcelona, són convidats a participar-hi per mitjà d’una carta.

El doctor Jaume Grau, amb dos membres del seu equip, coordina la campanya al Clínic.

Pàg. 5

XXXII edició de la Cursa de la Mercè Nou rècord d’inscrits al 2010

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

13:39

Página 2

EIXAMPLE

2

t

30/9/10

Octubre 2010

W

INFOÚTIL

ATENCIÓ CIUTADANA Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Aragó, 328, pl. baixa Telèfon d’informació 010 (0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14. Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8. Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480. Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302. Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família Ptge. Sant Pau, 16. Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210. Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120. Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.

L ’A G E N D A

MÚSIC A

ACT IVI TATS

Dilluns 18 d’octubre

Dimarts 26 d’octubre

La veu del violoncel

Revolució#2 [Retorn als escenaris]

20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). La violoncel·lista catalana Laia Puig interpretarà suites de J. S. Bach i B. Britten. Cal fer reserva prèvia al telèfon: 93 488 05 90. Dilluns 25 d’octubre

Clàssics i contemporanis de la guitarra 20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Repertori variat amb temes de L. Brouwer, O. Mustonen i M. Giuliani, entre d’altres. Divendres 12 d’octubre

Concierto de encanto 21 h. Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491). Concert de veu i violoncel a càrrec de Pau de Nut. Cal fer reserva prèvia al telèfon: 93 323 77 90.

EXPOSICION S

SERVEIS SOCIALS CSS Dreta de l’Eixample i Fort Pienc Ctra. Antiga d’Horta, 1. CSS Nova Esquerra de l’Eixample París, 64. CSS Antiga Esq. de l’Eixample Mallorca, 219, 2a. CSS Sagrada Família Mallorca, 425. CSS Sant Antoni Manso, 28.

93 244 06 40 93 363 85 90 93 256 37 80

GENT GRAN Casal de gent gran Carlit Roger de Flor, 162. Espai M. Aurèlia Capmany Enric Granados, 47. Espai de gent gran Esq. Eixample Rosselló, 78-80. Espai de gent gran Fort Pienc Ribes, 14. Espai de gent gran Sant Antoni Comte Borrell, 44-46. Espai Sagrada Família Provença, 480.

Fins al 29 d’octubre

Di-mencions Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Escultures de Joan F. Oromí.

93 232 49 67 93 453 60 75 93 410 82 65 93 232 78 27

Travellers 20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Espectacle de dansa amb llenguatge de Contact Improvisation a càrrec de Sebastián García Ferro, Joerg Hassman i Daniel Werner, emmarcat en el Festival Europes. Divendres 29 d’octubre

Nit d’ànimes

Dilluns 8 de novembre

Isak Dinesen o la passió de narrar 19 h. Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491). Un dels pseudònims de l’escriptora danesa Karen Blixen-Finecke, autora de Memòries d’Àfrica. Conferència a càrrec de Xavier Escribano, doctor en Filosofia per la UB.

INFANT IL S

93 256 28 28 93 256 23 50

Dimecres 27 d’octubre

17.30 h. Centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480). Mostra de tradicions i creences, activitats i música pròpies de la cultura popular xinesa.

BIBLIOTEQUES Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480. Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12. Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236. Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61. Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64. Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.

20 h. Centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480). Documental dirigit per Carles Bosch (Espanya, 2009). Més informació a www.europes-festival.eu

Fins al 12 de novembre

Colores

Diumenge 24 d’octubre

Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491). Enquadraments que fan ressaltar l’explosió dels colors a través de coincidències, diferents textures... Fotografies de Santi Caralt.

Nil i la casa de xocolata 12 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Activitat familiar de teatre i titelles organitzada per La pantomima. Preu entrada: 3,10 euros.

93 451 6 7 36 93 450 89 17

L A C OM U N I TAT É S C O S A DE T O T S

ALTRES SERVEIS Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Mallorca, 425. Of. de l’habitatge de l’Eixample Ali Bei, 13-15 Arxiu municipal de Districte Aragó, 311. C. de Normalització Lingüística Mallorca, 115-123, entl. 1a.

93 256 28 19

93 291 62 28 93 451 24 45

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS U.T. Guàrdia Urbana Eixample Nàpols, 42-62. Comissaria Mossos d’Esquadra Gran Via, 456. Emergències Guàrdia Urbana Emergències Mossos d’Esquadra Telèfon únic d’emergències Urgències sanitàries Cos Nacional de Policia Bombers

092 088 112 061 091 080

SALUT CAP Roger de Flor Roger de Flor 194. CAP Carles I Marina, 168. CAP Sagrada Família Còrsega, 643. CAP Eixample Rosselló, 161. CAP Manso Manso, 19. CAP Sant Joan Pg. Sant Joan, 20. Dispensari del carrer València València, 184.

Ajuda els teus veïns quan ho necessitin M ostra consideració envers els teus veïns i veïnes i procura donar-los un cop de mà sempre que els faci falta, especialment a la gent gran. Interessa’t i ofereix-te per si algun veí o veïna necessita en un moment donat

un petit ajut per a la realització de tasques quotidianes (anar a comprar el pa, a la farmàcia, etc.) i pensa que tu també ho pots haver de demanar. Facilitar aquest intercanvi i promoure un bon veïnatge és tasca de tots.

902 500 179 93 231 77 05 93 507 25 80 93 227 9800

EIXAMPLE B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

93 325 28 00 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan

93 232 97 67 93 227 93 00

A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap: Felicia Esquinas. Redacció: Josep Maria Contel, Sonia Doctor, Joan Anton Font, Belén Ginart, Thais Gutiérrez, Pere S. Paredes, Miquel Pellicer, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Venteo i Núria Mahamud. Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ). Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Direcció d’Imatge i serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

30/9/10

13:39

Página 3

EIXAMPLE

Octubre 2010

3

Les botigues de Sagrada Família fan una fira al carrer El comerç de Sagrada Família celebra el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre diverses activitats, entre les quals hi ha una gimcana, per promocionar les botigues del barri

Els comerciants del Encants Nous formaran part del recorregut de la gimcana.

Daniel Venteo a major part de les associacions de botiguers i botigueres de la Sagrada Família formen part de la Taula de dinamització Comercial del barri. La Taula forma part del Pla comunitari i treballa per revitalizar els sectors comercials d’àrees com ara els entorns del mercat i els Encants Nous. És per això que enguany, coincidint amb la celebració del 40è aniversari de la crea-

L

ció de l’associació de veïns, organitza una singular fira de comerç. Amb el lema “El comerç també fa barri”, el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre els botiguers i botigueres de Sagrada Família surten al carrer per organitzar tot un seguit d’activitats per convidar el conjunt de la ciutadania a conèixer la riquesa del teixit comercial de la zona. L’activitat festiva s’estructura en tres zones diferenciades. En primer lloc l’eix de l’avin-

guda Gaudí (entre els carrers Sant Antoni Maria Claret i Rosselló), on la fira presenta

A

les seves propostes al llarg de tot el cap de setmana amb activitats lúdiques a peu de carrer dirigides al públic familiar com ara tallers de maquillatge, fabricació de pa i actuacions musicals en directe. En segon lloc, a la zona del carrer Padilla i els entorns del mercat (entre Mallorca i Rosselló), on les botigues surten durant tot el dissabte dia 16 amb una oferta complementària. Finalment, a la zona del carrer Aragó, en la confluència amb Dos de Maig i Enamorats, els comerciants dels Encants Nous també ocupen el carrer tot el dissab-

te. Com a vincle de les tres zones d’activitat, els comerciants del barri organitzen una gimcana amb pistes i jocs amb un recorregut pels tres espais principals de la fira. La gimcana té lloc el dissabte dia

El Pla comunitari del barri treballa per dinamitzar la xarxa comercial 16 a la tarda. La participació es fa mitjançant petits grups, fet que propicia l’oportunitat de fer una activitat en família o amics.

E L C O M E R Ç FA B A R R I

La dinamització de la xarxa comercial de Sagrada Família és una de les línies d’actuació del Pla comunitari del barri. L’origen d’aquest pla es troba en la mobilització de més de 190 persones per analitzar la vitalitat urbana del barri, aportar la seva visió i fer propostes per millorar-lo. En l’actualitat, participen a la Taula de dinamització comercial entitats com ara l’Associació de Comerciants del carrer Padilla, Associació de Comerciants rodalies del Mercat, Unió de Botiguers Sant Pau-Gaudí, Associació de Comerciants Encants Nous i Associació de Veïns Sagrada Família, entre d’altres.

Q u è o p i n a d e l p ro j e c t e d e d i n a m i t z a r e l co m e r ç a l b a r r i d e S a g ra d a Fa m í l i a ?

M. Jesús Díaz Unió de Botiguers Sant Pau - Gaudí

Yolanda Soriana Tècnica comunitària PDC Sagrada Família

Està molt bé. Ens hem posat d'acord totes les associacions de comerciants i això és molt important. Esperem que vingui molta gent i que sigui l'inici de més projectes.

És molt interessant. Les associacions es reuneixen per tirar endavant el mateix projecte, per unir esforços. Són comerciants amb horaris diferents i el treball en xarxa economitza temps i recursos.

Pilar Gordillo Associació de comerciants rodalies del mercat És molt interessant vist el moment pel qual estem passant tots els barris i, sobretot, la Sagrada Família a causa de les obres del TAV.

Jaume Torrens AV Sagrada Família És molt important, perquè el turisme no compra al barri i fins i tot el comerç es veu substituït per botigues de souvenirs molt discutibles. Cal potenciar la compra a les botigues del barri.

Judith Ribeiro Associació de comerciants Padilla Ho hauríem de fer més sovint. El comerç de barri està molt malament i s'han de fer coses per atraure o recuperar clients. És una llàstima que tinguem tant de turisme i no l'aprofitem.

Xavier Jové Associació de comerciants Encants Nous Absolutament imprescindible, perquè la situació està molt difícil i si tots plegats no ens posem les piles encara anirà pitjor. Cal que ens fem visibles.

C I U TA DA N S O P I N E N

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

4

30/9/10

13:39

Página 4

EIXAMPLE

ÀLBUM HISTÒRIC

Octubre 2010

J. M. Contel

L’hotel Colón El 1888, Artur Vilaseca va instal·lar un gran cafè a la plaça Catalunya, a tocar del passeig de Gràcia, el qual, pel seu estil, va ser ràpidament conegut popularment com “La Pajarera”. L’èxit d’aquest cafè va durar fins al mes de febrer de 1895, quan va plegar per donar pas a un nou edifici, l’hotel Colón, amb projecte de l’arquitecte Andreu Audet, entre el final del segle XIX i començament del XX. A la planta baixa de l’edifici, s’hi instal·là un local que ben aviat es va convertir en un punt de referència i de trobada de la societat barcelonina. L’hotel Colón passà ràpidament de ser un cafè amb salons de billar, a convertir-se en un dels millors hotels d’Europa, a més de ser reproduït en moltes postals de l’època. El 1919, l’edifici va ser enderrocat i en el seu lloc es va construir un nou hotel projectat per l’arquitecte Enric Sagnier. El 1924, en crear-se Ràdio Barcelona, la primera emissora radiofònica d’Espanya, l’antena de l’emissora es va instal·lar a la coberta de l’edifici. Una dècada després, durant la guerra civil, l’hotel Colón hi va tenir un paper important. Primer, el 19 de juliol, es van fer forts dins l’hotel un grup dels militars revoltats contra el govern legal de la República. Poc després, l’hotel va ser confiscat pel PSUC, que es va instal·lar en l’edifici. Durant els fets de maig de 1937 es va produir un combat intens entre les forces del PSUC, atrinxerades a l’hotel, i les de la CNT i POUM, atrinxerats a l’edifici de la Telefònica. Acabada la guerra, com que l’edifici estava molt malmès, va ser tancat fins que al començament dels anys quaranta va ser enderrocat i al seu lloc se’n va aixecar un de nou d’estil neoclàssic, obra d’ Eusebi Bona i Puig i amb escultures de Frederic Marés. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

Imatge de l’edifici de l’hotel Colón construït per Andreu Audet. (Foto: Arxiu JMC)

E N T I TAT S

L’Associació de Veïns Sagrada Família fa quaranta anys

Exposició conmemorativa que es podrà visitar a l’Hospital de Sant Pau del 15 a 19 d’octubre.

L’Associació de Veïns Sagrada Família, creada l’any 1970, ha contribuït decisivament a la millora del barri Daniel Romaní a quaranta anys, l’any 1970, a les darreries del llarg període franquista, va constituir-se l’Associació de Veïns Sagrada Família. Des d’aleshores, l’associació ha fet un munt de propostes de millora d’aquest barri de l’Eixample, caracteritzat no només pels seus coneguts monuments modernistes, sinó també pel comerç de proximitat que hi ha i pels serveis i equipaments que s’hi han anat instal·lant. A més, l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família s’ha consolidat amb el temps com un interlocutor acreditat i eficaç entre els veïns i l’Administració. També organitza nombroses activitats, com un certamen literari, del

F

qual ja s’han celebrat tretze edicions, la rebuda al barri de la Flama del Canigó, cursos de català per a nouvinguts, tertúlies, i impulsa la

L’associació és una interlocutora acreditada i eficaç entre els veïns i l’Administració Festa Major del barri Sagrada Família, creada el 1979 per la mateixa associació. Amb motiu del quarantè aniversari de l’associació, s’ha realitzat una exposició itinerant, que es podrà veure a l’Hospital de Sant Pau del 15 al 19 d’octubre, i s’ha organitzat l’activitat “Amb les

botigues al carrer, tots fem barri” el dia 16 d’octubre. L’actual president de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, Jaume Torrens, afirma que “l’associació ha estat decisiva perquè l’antiga fàbrica La Sedeta sigui avui un complex que alberga una escola, un institut i un centre cívic, que una altra antiga fàbrica, la SAFA, sigui la seu de l’escola Tabor i el poliesportiu Sagrada Família, que l’Espai 210 sigui avui una realitat gestionada pels veïns mateixos, que s’hagi construït la plaça Gaudí i que l’avinguda Gaudí sigui un dels carrers més bonics d’Europa en el qual els vianants són protagonistes”. Més informació: Associació de Veïns Sagrada Família C. València, 415 www.avvsagradafamilia.org

Joan Anton Font

E L TAU L E L L

Manté l’ofici de guanter uants Victoriano és un establiment que ens transporta anys enrere, quan les coses es feien ben fetes, amb ofici, i amb la intenció que duressin. El Victoriano era natural de Madrid i allà va exercir l’ofici de guanter durant molt de temps abans d’obrir la botiga a Barcelona l’any 1963. El negoci va passar al seu fill, el Luís, i ara que està jubilat el porta la seva, la Carmen, que va haver d’aprendre l’ofici per sumar-se al negoci. Fan guants a mida de tota mena, però sobretot de cerimònia. Es mira que combinin bé amb altres comple-

G

L’establiment va obrir l’any 1963.

ments i amb el vestit, i se satisfan els capricis de la clientela. Sorprenen les antigues màquines de cosir que utilitza la Carmen en el seu treball. No menys curiosa és la llibreta que ens mostra, en què apareixen siluetes de mans resseguides, allò que tots hem fet de petits; així de natural és la manera de prendre’n la mida. Guants Victoriano C. Mallorca, 195 Telèfon: 93 454 06 82

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

30/9/10

13:39

Página 5

EIXAMPLE

Octubre 2010

Programa per a la detecció precoç del càncer de còlon

f

5

NOTÍCIES

Caminades i senderisme per als més grans Els espais de gent gran de l’Eixample inicien la temporada de caminades i senderisme. La durada dels itineraris és de tres a quatre hores i la inscripció es pot fer a qualsevol dels sis casals i espais de gent gran del districte. La propera sortida serà el 2 de novembre a Vallirana, Sant Ponç i Corbera. Abans, hom pot apuntar-se a una caminada molt més propera: el barri de Gràcia, el 21 d’octubre.

I després de Beijing 95, què? La Casa Elizalde acull el 23 d’octubre la Jornada Participativa de les Associacions de Dones, la qual enguany té com a tema “Beijing 95 + 15 anys. Avui al 2010, on estem”. Tres taules rodones amb dones expertes en el món del feminisme i la política faran una reflexió sobre si s’han complert molt o poc els compromisos acordats a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada fa quinze anys a la capital xinesa. Fullets informatius i material de la campanya.

Tardor a l’Illa amb dansa tradicional

L’Hospital Clínic i el del Mar impulsen una campanya de prevenció del segon càncer més mortífer a Catalunya Belén Ginart l càncer de còlon i recte és la segona causa de mort per càncer a Catalunya, després del càncer de mama en dones i de pulmó en homes. Cada any, es diagnostica en 4.000 persones, i la seva incidència és relativament freqüent entre la població més gran de 50 anys. La detecció precoç de la malaltia és fonamental a l’hora de tractar-la amb èxit. Si es diagnostica en un estadi inicial, les possibilitats de superar-la són altes. El problema és que no sol presentar símptomes fins que no està molt avançada. Ajudar a detectar-la a temps a fi de reduir-ne la mortalitat és l’objectiu del programa de detecció precoç que l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar impulsen conjuntament a Barcelona. La campanya s’adreça als ho-

E

mes i dones entre 50 i 69 anys d’edat, i es desenvolupa en diferents fases. El procés s’inicia amb una carta informativa que els candidats reben al seu domicili. La missiva va seguida d’una altra, 15 dies més tard, en què es convida els destinataris a participar en el

El programa s’adreça a homes i dones entre 50 i 69 anys programa de detecció precoç. Si hi accedeixen, s’han de posar en contacte amb una farmàcia propera al seu domicili que col·labori en la campanya (un document annex a la carta especifica la relació d’establiments participants), que actua d’enllaç entre el pacient i el laboratori. El procedi-

ment per a la detecció precoç consisteix en la realització d’una senzilla prova que analitza la presència de sang oculta en femta. Si el resultat és negatiu, dos anys més tard el pacient rebrà una nova invitació per fer-se la prova de sang oculta en femta. Si és positiu, és a dir, si es confirma que les restes contenen sang, se cita el pacient per practicar-li una colonoscòpia; la presència de sang acostuma a ser indicativa de l’existència de pòlips a l’intestí, els quals no són necessàriament malignes. La colonoscòpia permet aclarir la naturalesa dels pòlips i, si es considera necessari, possibilita l’extracció de mostres de teixit que permetran confirmar el diagnòstic. El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte es va engegar al final de l’any passat, i la seva acollida ha desbordat les expectatives, segons confirma el doctor Jaume Grau, coordinador de la campanya a l’Hospital Clínic.

El cicle Tardor a l’Illa es centra de nou en el món de la dansa tradicional de la mà de dos reconeguts esbarts del districte: Ballets de Catalunya i l’Esbart Gaudí. Les properes actuacions seran als jardins de Tete Montoliu (16 d’octubre), de Jaume Perich (17 d’octubre), de l’Antiga Fàbrica Bayer (24 d’octubre), de Montserrat Roig (24 d’octubre) i d’Enric Granados (1 de novembre). Més informació a: www.bcn.cat/eixample.

IPSI i Fàsia opten als premis Catalunya El Consell Escolar del Districte de l’Eixample ha proposat les escoles IPSI i Fàsia com a candidates als Premis Catalunya d’Educació pel seu projecte Escola Amiga. És un projecte conjunt per tal de dur a la realitat el concepte d’escola inclusiva, que faciliti la integració de determinats alumnes amb un fracàs previ a l’escola ordinària i que ara cursen estudis a l’escola especial.

El nou Alexandra aposta per un teatre en clau d’humor A.Rubio es de l’1 de juliol que es va portar a escena Hermanos de Baile, l’Alexandra ha ampliat la seva programació teatral de manera continuada i alternativa. “Amb aquesta idea pretenem revolucionar un espai cèntric, com és l’Alexandra, que permeti presentar diverses iniciatives artístiques i alhora aprofitar al màxim les seves sales”, afirma Josep Salvatella, director del Teatreneu i promo-

D

El cinema Alexandra ara també és teatre.

tor aliat amb Ramon Colom, director dels cinemes Alexandra. L’humor propi dels espectacles del Teatreneu és una part de la programació teatral de l’Alexandra i les obres de teatre es representen en català, castellà i anglès aleatòriament. A banda de la programació general, la sala 6, situada al bar del cinema, s’ha destinat a organitzar trobades d’artistes més o menys coneguts que

provaran davant del públic els seus monòlegs, trucs de màgia i música en directe. Aquestes actuacions són gratuïtes i comencen a partir de les 22.30 h, tots els dilluns, dimecres i dijous. En conjunt, una proposta innovadora que promou el cinema, el teatre i la música gairebé els 365 dies de l’any. Més informació: www.teatrealexandra.com Telèfon: 93 285 37 12

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

6

30/9/10

13:39

Página 6

EIXAMPLE

Octubre 2010

E Q U I PA M E N T S

LLIBRES

La Biblioteca Sagrada Família obre un Club del Còmic

Espai d’Internet per a nens a la biblioteca. Sonia Doctor a Biblioteca i el centre cívic de la Sagrada Família comencen el nou curs amb un programa d’activitats renovat i una àmplia oferta de tallers i propostes culturals. A més dels serveis habituals de la biblioteca, aquest mes d’octubre es posa en marxa el Club del Còmic, un club de lectura adreçat especialment als joves que farà un recorregut per l’obra

L

O

de diferents autors i gèneres. La biblioteca continua oferint el Servei de Préstec i Lectura a Domicili, pensat per a les persones amb dificultats de mobilitat i per a la gent gran o persones amb problemes de visió que no poden gaudir del plaer de llegir. A més de les petites col·leccions temàtiques, el centre disposa de l’Espai Jove i l’Aparador, un fons especial amb les úl-

times tendències en videojocs, rol, narrativa o còmic. La biblioteca es coordina amb el centre cívic per oferir dos programes d’activitats complementaris i ampliar l’oferta per als usuaris. A més dels tallers trimestrals, el centre disposa de tres serveis específics per a infants, famílies, nadons i persones grans. L’espai infantil, per a nens de 3 a 12 anys, ofereix diferents activitats educatives i de joc per fomentar la imaginació i la creativitat dels infants. A més dels tallers a l’aula, com el d’Expressió o el de Medi ambient –on aprenen a cultivar l’hort i a reciclar–, el centre organitza sortides a diferents espais del barri. L’espai familiar i del nadó és un espai on pares i mares poden treballar aspectes importants de l’educació i el desenvolupament dels nadons. Finalment, l’Espai de Gent Gran ofereix cada trimestre tallers de ioga, tai-txi i gimnàstica, i organitza periòdicament tertúlies, xerrades, balls, visites culturals i excursions..

Per a barcelonins encuriosits Si algú pensa que ho sap tot sobre Barcelona, aquest és el seu llibre. Són 772 propostes inesperades, “resultat d’una tria personal i subjectiva”, diu l’autora. Què tal descobrir el lloc on Lorca va llegir Doña Rosita a Margarida Xirgu? O visitar una de les dues úniques botigues de canelobres d’Europa? O...? Barcelona Insòlita Autors: Neus Bergua Edita: Ajuntament de Barcelona PVP: 28 euros

Més informació: Centre cívic i Biblioteca Sagrada Família Carrer Provença, 480 93 450 87 33 / 93 450 89 17

E L S G R U P S M U N I C I PA L S O P I N E N

Atenció social per a tothom

Eixample, un districte proper

Hereu ofega el cor de la ciutat

Deu noves escoles bressol malgrat la crisi

El 7 de novembre, senyeres al balcó

PSC. Ramon Nicolau

CiU. Gerard Ardanuy

PPC. Alberto Fernández

ICV-EUiA. Ricard Gomà

ERC. Ricard Martínez

Aquest mes d’octubre tindrem la bona notícia de la posada en marxa del nou centre de serveis socials a la Dreta de l’Eixample, concretament a la plaça Tetuan. Amb aquest, tots els barris de l’Eixample disposaran del seu centre de serveis socials, però no ens aturem aquí. Estem millorant els ja existents en altres barris, com és el cas del barri de Sant Antoni i els nous equipaments del carrer Borrell, a l’Esquerra de l’Eixample. Millorar un barri, millorar la ciutat, no és només millorar carrers, encara que també ho és. La ciutadania requereix de nous equipaments que donin resposta a les seves necessitats. Crear una xarxa de biblioteques públiques, d’escoles bressol, de centres cívics i també de centres de serveis socials permeten una societat més cohesionada i amb accés a molts més serveis. Continuem treballant, doncs, per sortir de la crisi, i sobretot, per ajudar aquells i aquelles que pitjor ho estan passant en aquests moments.

Si aconseguim la confiança dels ciutadans i ciutadanes, reorientarem la gestió dels afers públics a l’Eixample, cercant sempre la satisfacció i la complicitat dels seus veïns i veïnes, els quals tractarem com si fossin clients, amb noms i cognoms, i no pas com anònims administrats als quals aplicar rígidament una densa normativa. La paradoxa actual és que l’Administració més propera es veu sovint com una administració llunyana i insensible, però que, alhora, barra el pas a la iniciativa i és massa normativista: ras i curt, multa molt i no ajuda prou. Per a CiU, la prioritat no serà l’intervencionisme implacable, sinó el benestar, la convivència i l’emprenedoria des del compliment de la llei. Hi tindrem com a aliats, però amb més recursos i més ben organitzats, els bons treballadors públics que hi ha al Districte. Aquest serà, així, una instància administrativa valorada pels veïns i veïnes de l’Eixample.

Durant aquests dies, s’està produint a l’Ajuntament de Barcelona el debat sobre les ordenances fiscals per al 2011, és a dir, els impostos i les taxes municipals que s’aplicaran als veïns i comerciants de Barcelona l’any vinent. L’Eixample és un dels districtes més afectats per aquest debat, no només perquè és el més populós (més de 270.000 habitants), sinó també perquè els seus barris són els que més comerç de proximitat concentren. El nostre districte, el cor de la ciutat, ha de continuar bategant amb força, i, per fer-ho, necessita sortir de l’ofegament econòmic d’uns impostos i unes taxes municipals que fan de Barcelona una de les ciutats més cares de Espanya. L’Eixample no es una excepción a otras peticiones barcelonesas como luchar contra la crisis y la delincuencia aumentando el número de policías, la atención a las personas, con más equipamientos y servicios sociales, y con una inmigración ordenada que cumpla la ley y respete la ciudad y el país que les acoge.

L’Eixample ha engegat el curs amb una nova escola bressol, l’EBM Barrufets, que se suma a les altres nou que estrena enguany Barcelona, set de nova construcció i la resta traslladades o rehabilitades totalment. Per al curs vinent està prevista l’obertura de trenta centres més, fruit d’una aposta ambiciosa del govern municipal, que es va proposar a l’inici del mandat doblar les places d’escolarització pública en la franja de 0 a 3 anys. Ho complirem i ho farem, tot i haver topat amb un context de crisi sobrevinguda que ha portat moltes ciutats a ajornar o retallar les seves inversions i la seva despesa social, mentre que a Barcelona l’hem enfortit. No conec cap altra ciutat que inauguri desenes de centres escolars en un mandat marcat per la crisi. Des d’ICV-EUiA, creiem plenament en l’aposta per una educació de qualitat, amb una xarxa d’equipaments estesa per tots els districtes, que ofereixen cohesió social i equitat territorial.

El 10 de juliol d’enguany Catalunya va viure la manifestació més important de la seva història, amb més d'un milió i mig de catalans que van sortir als carrers de Barcelona en defensa de la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum i en rebuig de la sentència d'un Tribunal Constitucional que deixa les aspiracions d'una part cada vegada més gran del poble de Catalunya fora del marc constitucional espanyol. El 7 de novembre, amb la visita del Papa Benet XVI, Barcelona serà notícia al món i el paisatge urbà de l’Eixample, plataforma urbana on s’esdevindrà bona part de la visita, serà fotografiada i filmada per tots els mitjans que cobreixin la notícia. Un escenari excel·lent, doncs, per mostrar al món els nostres símbols i internacionalitzar la determinació del poble català a decidir per ell mateix sobre el seu futur. El 7 de novembre pengem les senyeres als balcons.

G R U P S M U N I C I PA L S

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

30/9/10

13:40

Página 7

EIXAMPLE

Octubre 2010

POLIESPORTIU

w M U LT I M È D I A

La Cursa de la Mercè torna a superar el nombre d’inscrits El clàssic de la Festa Major de Barcelona, la Cursa de la Mercè, va viure la seva edició més multitudinària amb un increment del nombre d’inscrits Pere S. Paredes l 19 de setembre, a Barcelona es va sentir de bon matí el tret de sortida de la clàssica prova popular atlètica, la XXXII edició de la Cursa de la Mercè, que, com cada any, ha superat el nombre d’inscrits respecte de l’any anterior. En total van ser 11.881 corredors els que van prendre la sortida, i així la cursa va batre el seu rècord absolut de participants, amb quasi 2.000 atletes més que a l’edició del 2009, en què van participar 10.180.

Dies abans del tret de sortida, que s’havia de disparar a l’avinguda Rius i Taulet, els organitzadors van tancar les inscripcions, quan es va arribar als 12.000 inscrits, per motius

BTV “Connexió Barcelona” De dilluns a divendres, de 17 a 20 h “Info Barris”. Dimarts a les 14.40 h Canal 26 TDT www.btv.cat www.btvnoticies.cat

COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS Revista Esquerra de l’Eixample Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79 Revista Cor Eixample C/ Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43 Revista ACelObert Sagrada Família C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10 Revista ACelObert Sant Antoni C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10 Revista Fort Pienc C/ Alí Bei, 94-96

La prova es va córrer el 19 de setembre. Aquí, al seu pas per plaça Catalunya. de logística. El recorregut d’aquest any, igual que el de l’any anterior, va passar per la Gran Via, Marina, Urquinaona, ronda Sant Pere, plaça Catalunya, ronda Sant Antoni, Sepúlveda, Paral·lel (anada i tornada) i plaça Espanya. L’atleta de Badalona Pol Guillén, amb 30 min 04 s, i la manresana Meritxell Calduch (35 min 14 s), tots dos del FC Barcelona, es van imposar en aquesta XXXII Cursa de

la Mercè, de manera que van posar fi al domini dels atletes marroquins de les edicions passades. D’aquesta festa esportiva, també en va gaudir el lleidatà Ignasi Bonjoch, veí de l’Eixample, el qual va manifestar: “Fa poc que visc aquí a Barcelona, i també fa poc que he començat a córrer, però trobo que és una de les proves populars amb més ambient que hi ha! És molt bonic córrer per Barcelona”.

SERVEI PÚBLIC

El carnet cultural de Barcelona Redacció Imaginin un carnet que permeti gaudir d’un fons de milers de llibres, revistes, pel·lícules i CD a les 200 biblioteques de la província de Barcelona. Que permeti utilitzar-hi Internet, tenir un servei de lectura a domicili o participar en clubs de lectura, tot gratuïtament. Imaginin un carnet que també ofereixi descomptes i promocions als museus, llibreries, cinemes, sales de concert, teatres, festivals i altres espais com ara el Zoo de Barcelona. Aquest carnet és el carnet de Biblioteques de Barcelona. El document, que és gratuït, es pot demanar a les biblioteques de

TELEVISIÓ

RÀDIO

E

Pol Guillén i Txell Calduch van adjudicar-se l’edició 2010

7

la ciutat o a la pàgina web www.bcn.cat/biblioteques. Gairebé la meitat dels barcelonins (el 45,8 %, unes 600.000 persones) ja el tenen. Els seus avantatges són molts. Hi ha descomptes de fins al 30% als museus, tarifes reduïdes als cinemes i als concerts (hi ha teatres que ofereixen descomptes del 50%...). Els titulars del carnet poden subscriure’s al butlletí electrònic mesbiblioteques.com, amb informació actualitzada de l’oferta d’activitats a les biblioteques i dels descomptes puntuals o especials que ofereixen les entitats adherides al conveni amb Biblioteques de Barcelona.

Revista Sagrada Família C/ València, 415, baixos. Tel. 93 459 31 64 Sant Antoni 2000 L’Informatiu Av. Mistral, 30, pl. baixa.

INTERNET Web Plànolbcn

Tots els carrers de la ciutat per veure quins mitjans de transport i serveis de tot tipus hi ha en cada lloc. A més, es pot configurar el plànol segons les necessitats. Totes les consultes sobre els carrers de la ciutat, a un clic. w20.bcn.cat/Guiamap/Default.aspx

Web Cap de setmana

Per conèixer totes les activitats culturals i d'oci que ofereix Barcelona: propostes teatrals, esportives, cinematogràfiques, culturals... I també rutes per Barcelona, exposicions, activitats infantils i llibres. w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHome LinkPl/0,4022,120312746,00.html

Més informació: www.bcn.cat/biblioteques

2_EIXAMPLE_65.qxp:bcn

8

30/9/10

13:40

Página 8

EIXAMPLE

E N T R EV I S TA

Octubre 2010

Rosario Fontova, periodista i autora del llibre La Model de Barcelona. Històries de la presó

“En la posguerra se recitaban versos de García Lorca” Al llarg de més de cent anys la presó Model de Barcelona ha conviscut amb la ciutat, una convivència que gairebé mai ha estat fàcil. Ara, en portes de la seva desaparició, la periodista Rosario Fontova n’ha escrit un llibre Josep Maria Contel

Com sorgeix la idea de fer un llibre sobre la presó Model? Después de hacer el libro del centenario del Palau de Justícia con Federico Vázquez Osuna, pensé que se podía hacer otro sobre la Presó Model, un equipamiento que desaparecerá en unos años, y presenté el proyecto a la Conselleria de Justícia, que lo aprobó. Llavors? El libro empezó siendo un estudio sobre el edificio y acabo siendo un libro sobre las personas que estuvieron encarceladas en el centro, de manera que el tema arquitectónico quedó en un segundo plano. Quan es comença a construir? El proyecto de construcción comienza a mediados del siglo XIX y se consolida coincidiendo con la Exposición Universal de 1888, el Plan Cerdà, el derribo de las murallas, siguiendo la filosofía de Cerdà, de construir una serie de equipamientos básicos para la ciudad como el Palau de Justícia, la

Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic y la Presó Model. Per què el nom de Model? Porque los arquitectos Salvador Vinyals y Josep Domènec i Estapà recibieron el encargo de proyectar un edificio que sustituyera la miserable cárcel que había en el Raval y que tenía que ser un modelo tanto de arquitectura penitenciaria, pionera en España, como un lugar de rescate moral de los presos, por eso se llamo Modelo, pero en seguida dejó de serlo. Quan va entrar en funcionament? La cárcel, aún sin terminar y después de dieciséis años de obras y disputas administrativas, empezó a funcionar en 1904. Per què van escollir aquest lloc per ubicar-la? Hubo varias propuestas más, una de ellas en Sant Andreu de Palomar, pero al final fructificó el sitio donde está, porque estaba en un extremo del Eixample, donde había una reserva de terreno y era una zona que podía dedicarse a este tema. Què té la Model de mite o llegenda?

Rosario Fontova amb el llibre de la presó Model. La Modelo tiene diferentes leyendas urbanas, pero la realidad demostrable supera la ficción. Ha habido fugas de película, momentos dramáticos y terroríficos, pero también es cierto que en la posguerra, en pleno franquismo, se organizaban conferencias sobre el surrealismo, se recitaban versos de García Lorca, temas que darían para varias películas.

“La Modelo tiene diferentes leyendas urbanas, pero la realidad demostrable supera la ficción” I el que més l’ha sorprès? La época en que fue cárcel de mujeres también. Al cerrarse la de les Corts y hasta que no se construyó la de la Trinitat, la Modelo destinó una pequeña galería a cárcel de mujeres. También me ha interesado muchísimo la Modelo de 1937, cuando después de los hechos de mayo la cárcel acogió presos

fascistas y presos antifascistas, un extraño cóctel que la hacía casi ingobernable. Què ha estat el pitjor que ha trobat? La época más siniestra fue la que empezó con la entrada de Franco en Barcelona. Fue una época de terror donde en la Modelo se llegaron a concentrar más de 13.000 hombres y de donde salían, en aquellas madrugadas terribles, camino del Camp de la Bóta para terminar en la fosa común del Fossar de la Pedrera de Montjuïc. I un record? El libro en cierta manera es un homenaje a todas las personas que estuvieron allí de una forma injusta y cuyas peripecias están condenadas a caer en el olvido, hablo sobre todo de los presos antifranquistas de los años 40 y 50 (comunistas y anarquistas) o de los presos de la generación TOP, que eran muy jóvenes en los años 70 y militantes de la izquierda extraparlamentaria. El llibre La Model de Barcelona. Històries de la presó es pot consultar al web de la Conselleria de Justicia. www.gencat.cat/justicia

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.