SÍFILIS INTRODUCCIÓ La sífilis o lúes és una malaltia importada desde América amb la conquista, que es va extendre per tot el món i va tenir major incidència en el segle XX durant la segona guerra mundial. A partir de 1950 la incidència de la afecció va disminuïr amb el tractament de la penicilina, i va tornar a augmentar a partir del 1960, el que es relaciona amb la liberització de les conductes sexuals, la utilització de anticonceptius orals etc. La infecció s'observa en major proporció en la població en edat sexual activa, el que correspon als grups compresos entre els 20 i els 30 anys, i es mes freqüent amb persones amb pràctiques sexuals promiscus. CONCEPTE La sífilis és una malaltia infectiva−contagiosa d'origen bacterià, generalment transmesa per contactes sexuals. Inicialment provoca diversos tipus de lesions cutàneo−mucoses. En les fases finals pot causar lesions serioses i irreversibles en diversos teixits orgànics, amb moltes possibles manifestacions, encara que mitjançant un tractament antibiòtic durant les primeres fases, la malaltia guareix completament sense deixar seqüeles. A causa del mecanisme de contagi, la sífilis forma part de les denominades malalties de transmissió sexual, o MTS. ETIOLOGIA El Treponema pallidum, que no creix en els cultius habituals per bacteries , es caracteritza per ser un agent allargat en forma d'espiral , d'entre 6 i 15 de longitud. Poseeix una membrana externa semblant a la de les bacteries entériques sense que se li reconeixin endotoxines, El Treponema es molt sensible a la dessecació i al augment de temperatura i no sobreviu amb la concentració d'oxigen del aire, per el que el seu medi de transmissió es el contacte íntim de persona a persona. PATOGÉNIA El Treponema Pallidum penetra en el organisme a través de la pell lesionada o de mucoses sanes, i la seva irrupció en el torrent sanguini es produeix amb molta rapidesa. Això passa abans de que es manifestin altres lesions o les proves serológiques siguin positives. El germen colonitza les parets de les arteries i origina endarteritis, que a la vegada provoca dificultat circulatoria . Per altra part, el treponema ocasiona la aparició de lesions granulomatoses denominades gomas. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ Generalment la malaltia es transmet per el contacte amb un xancre genital o amb lesions secundaries, es possible la contaminació transplacentaria del fetus: sífilis congénita. CLÍNICA Es distingeixen, a part del període d'incubació, cinc formes clíniques, una de les quals es desdoble en dos: • Sífilis primària • Sífilis secundària Sífilis precoç • Sífilis lactant 1

• Sífilis lactant (més d'un any) • Sífilis terciària Sífilis tardana • Sífilis congènita Període d'incubació Expressa el temps entre el contacte contaminant i l'inici de manifestacions clíniques i serologiques. Varia entre 20 i 90 dies. Durant aquest període no es pot establir un diagnòstic per cap dels mètodes utilitzats , encara que el contacte sexual obliga al tractament. Sífilis primària Es distingeix per el desenvolupament d'una lesió en el lloc d'inoculació , per multiplicació del germen i adenopatia . La lesió comença com una pápula que després s'ulcera i s'endureix, sense dolor. La seva localització més freqüent són les zones genitals encara que també s'observa a la cavitat oral, faringe, llavis, mugrons i les mans. Segons la localització es veuran afectats els grups de ganglis corresponents, encara que això no es constant en la sífilis genital femenina, ja que els ganglis que corresponen a la vagina i al coll de l'úter són profunds i inexplorables clínicament. El xancre de inoculació desapareix de forma espontània al cap d'un mes, encara que les adenopaties acostumen a persistir durant molt mes temps. Sífilis secundària Es manifesta entre les dos i sis setmanes de iniciar−se la malaltia , encara que en ocasions els sintomes es poden retardar fins a sis mesos. Es caracteritza per un cuadre febril que acompanya la migranya , malestar general, adenomegalies universals que afecten a tots els territoris subcutanis, de carácter lliure, indolores i no supurades; erupcions de tipus macular eritematós; les mucoses poden presentar lesions ulcerades; meningoencefalitis luética que es caracteritza per una meningitis de tipus agut bacilar amb afectació de les parelles cranials; i finalment, les hepatitis, glomerulonefritis i alopecia son entitats observables durant aquest període. Sífilis lactant La sífilis secundària va desapareixent fins a arribar a un període asintomatic que només es pot detectar per mitjà de proves serológiques . Aquesta fase lactant s'observa en el 25% dels malalts no tractats i pot variar de mesos a anys en relació amb la rasa, quan la lactància s'allarga mes de 4 o 5 anys, no s'observen brots de sífilis secundària. Un percentatge elevat de malalts cura de manera espontànea, metres que els altres es mantenen serológicament positius i un terç desenvolupa sífilis terciària o tardana. Sífilis terciària o tardana Es manifesta en el 30 % dels malalts no tractats i de evolució serológicament positiva: existeixen 3 grans grups clínics: • Goma sifilítica: Forma benigna de la malaltia que es distingeix per la aparició de lesions cutànies i ósies de tipus granulomatos, que en el curs de la seva evolució deixen cicatrius atrófiques o desenvolupen en els ossos lesions estructurals que afecten als ossos llargs i en ocasions al crani. • Terciarisme vascular: Afecta al endoteli dels grans vasosi la irrigació de la capa mitja de les grans arteries, en especial a la ahorta. • Neurosífilis terciària: En molts casos evoluciona asintomaticament, mostrant−se per el estudi del líquid cefalorraquidi , les seves manifestacions es caracteritzen per: Accident vascular cerebral en una 2

persona jove sense antecedents que ho justifiquin, parálisis general , etc. Sífilis congénita La infecció transplacentaria del fetus a partir de la sífilis de la mare s'observa en els fill de dones que van contraure la malaltia durant l'embaraç, sent menys freqüent en embaraçades amb sífilis evolucionada. DIAGNÓSTIC El diagnóstic de la sífilis es basa en la observació directa del agent o , en defecte, en el estudi serológic corresponent, donant−se a destacar la impossibilitat práctica del seu cultiu. • Examen directe: Té com a objectiu la demostració del agent en les lesions de inoculació (xancre) o en les observades durant el període secundari, a partir de les preparacions en fresc i el estudi al microscopi amb camp fos o per tincions de plata. • Estudi serológic: es basa en la búsqueda i detecció de anticossos que posin en manifest el pas del Treponema pallidum per l'organisme. S'utilitzen substàncies de composició antigénica similar al treponema. TRACTAMENT • Tractament de la sífilis precoç: Inclueix les formes primària , secundària i lactant amb menys d'un any de duració, fet que dona gran importància, per quan en ocasions resulta impossible estalbir el temps de evolució de la malaltia. Es basa en l'administració d'una dosis de penicilina benzatínica de 2.400.000 unitats en una injecció. En pacients alérgics a la penicilina s'utilitzará tetraciclinas en dosis de 500 mg cada 6 hores durant 12 i 15 dies.En cas de no tolerancia o alergia a la tetriciclina es tractará amb eritromicina en dosis elevades administrades per vía oral durant 15 dies. • Sífilis amb lactàncies majors d'un any i formes terciàries benignes. Hauran de ser tractades durant un plaç major, que oscil.la entre els 20 i 30 dies, aplicant−se una injecció de penicilina benzatínica de 2400000 unitats intramuscular cada 10 dies. • Sífilis tardana El tractament es basa en la aplicació de penicilina cristalina o procaínica en dosis molt elevades. PROFILAXIS − Correcta educació sexual − Control d' acitivitats sexuals que per la seva freqüéncia poden implicar la progressió de la malaltia , mitjançant: • el diagnòstic precoç • El tractament sistemàtic dels seus contactes asintomàtics. En l'embaraç s'han de realitzar estudis serológics periódics en totes les gestants amb risc de passar la malaltia: drogodependents, prostitutes, persones amb pràctiques sexuals no estables, etc.

3