Control de la gestió dels Residus Sanitaris en centres i establiments Sanitaris (Hospitals i Clíniques veterinàries) Manel Llorens García

Normativa de residus sanitaris

 Decret 300/92, de 24 de novembre, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris (derogat)  Decret 71/94, de 22 de febrer, sobre procediments dels residus sanitaris (derogat)

els

 Decret 27/99, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris

Conceptes bàsics Definició de residu sanitari  Qualsevol substància, matèria o objecte generat en l’activitat sanitària de la qual el seu posseïdor o productor es desprèn o te l’obligació de desprendre’s.  Un material o objecte es converteix en residu quan es rebutja perquè la seva utilitat o la seva manipulació clínica es considera definitivament acabada

Conceptes bàsics

Risc real Vs Risc relatiu  Precaucions Universals: Parlem de risc relatiu o aparent  En residus sanitaris, parlem de risc real

Conceptes bàsics Models de gestió Gestió Clàssica – La major part o la totalitat dels residus biosanitaris es consideren específics o de risc (Grup III). França, Regne Unit – Generació de residus del Grup III: 1.500 – 2.000 gr/llit/dia Gestió Avançada – Només un petit percentatge dels residus biosanitaris es consideren específics. República Federal Alemanya, Holanda, Àustria, Canadà, Estats Units, Espanya – Generació de residus del Grup III: 150 – 400 gr/llit/dia

Classificació Residus sense risc o inespecífics

Residus de risc o específics

Grup I Grup II

Grup III Grup IV

Residus de risc

Material contaminat químicament: Citotòxics

• Residus no perillosos

• Residus perillosos

• Per les seves característiques i grau de contaminació no requereixen, a l’exterior del centre, de cap tractament específic ni diferent del aplicat als residus sòlids urbans.

• Per les seves característiques i grau de contaminació biològica o química requereixen tractament específic i diferenciat dels residus municipals, tant dintre com fora del centre sanitari.

Residus sense risc o inespecífics Grup I  Són residus municipals  No procedeixen directament de les activitats sanitàries  Es generen en oficines, despatxos, bars, menjador, tallers, etc. També en sales on es realitza activitat sanitària  La seva gestió no presenta exigències, ni dins ni fora del centre sanitari paper, cartró, envasos buits de plàstic, vidre o metall, i restes de matèria orgànica.

Grup II  Propis de l’activitat sanitària  Es generen en estances on es realitza activitat assistencial  Requereixen exclusivament mesures preventives en la gestió intracentre  Recollida selectiva en bosses adequades material d’un sol ús, cures, roba tacats amb sang, secrecions, etc.; recipients de drenatge i bosses d’orina buides, guixos, tubuladures, cotons, gases, mascaretes, etc.

Residus de risc o específics Grup III i Grup IV Requereixen mesures de prevenció en:  La recollida  L’emmagatzematge  El transport  El tractament  La disposició del rebuig dins i fora del centre sanitari, ja que poden generar un risc per a la salut laboral i pública El risc associat és per exposició directa

Residus sanitaris específics: Grup III Agulles i material tallant o punxant

Agulles, fulls de bisturí, lancetas, pipetes Pasteur, portaobjetes, etc.

Vacunes vives atenuades

 Medicaments rebutjats (no administrats)  NO el material tacat

Cultius i reserves d’agents infecciosos

Per les elevades concentracions de gèrmens que presenten

Animals inoculats biològicament

 Cadàvers, residus anatòmics i llits d’estabulació

Residus sanitaris infecciosos -Annex-

Residus capaços de transmetre les infeccions que indica l’annex

Sang i hemoderivats en forma líquida

 Líquids continguts en envasos  NO el material d’un sol ús que hagi absorbit aquests líquids

Residus anatòmics

No s’inclouen les restes anatòmiques d’entitat

Residus de líquids biològics Es recomana utilitzar el desguàs 

El clavegueram està dissenyat per rebre grans quantitats de matèria orgànica. Per altre banda, els residus de líquids biològics representen un volum ínfim en comparació amb les matèries fecals que s’eliminen diàriament per la xarxa de sanejament.

EXCEPTE: Residus biològics líquids procedents de pacients amb malalties no endèmiques a Catalunya Cultius líquids de microbiologia

Gestionar com a residus sòlids del grup III També els aspiradors amb líquids biològics que no es pugin buidar (redons, pleurevax,...)

Residus d’animals morts  Emmagatzematge en arcons frigorífics  Es gestionen mitjançant: • Els serveis municipals (Barcelona, etc) • Empreses autoritzades d’incineració o d’enterraments controlats

Residus sanitaris específics: Grup IV Residus especials tipificats en normatives singulars:  Citotòxics  Radioactius*  Restes de substàncies químiques  Medicaments  Altres: piles, fluorescents, etc.

Aquesta normativa només ordena la gestió dels citotòxics

Citotòxics El risc associat a aquests residus es basa en les seves propietats: • Cancerígenes • Mutagèniques • Teratogèniques  Restes de medicaments antineoplàstics que ja no són aptes per a l’ús terapèutic  Material sanitari d’un sol ús que hi hagi estat en contacte directe, tant en la preparació com en l’administració  Restes de productes químics citotòxics utilitzats en els laboratoris d’investigació

Catalunya  No líquids  No tallants

Dipòsit controlat Incinerador 800ºC

Risc BIOLÒGIC Risc QUÍMIC Incinerador 1100ºC amb filtres adequats

Envasos

G-II Pepeplàstics

 Bosses de polietilè  opaques a la vista  asèpsia en el seu exterior  absència en el seu exterior d’elements sòlids punxants o tallants  resistents al trencament  gruix mínim 55 micròmetres  volum no superior a 90 litres  identificació externa fabricant  rètol “G-II” només hospitals

Pepeplàstics

Sempre han d’estar en una estructura de suport

Envasos  Recipients rígids  estancs i opacs  resistència al trencament  resistència a punxants Residus de risc Material contaminat  tanca especial hermètica químicament:  volum no superior a 60 litres Citotòxics  asèpsia en el seu exterior  absència en el seu exterior d’elements sòlids punxants o tallants  incinerables  autoclavables  color BLAU  color NO blau  resistència als agents químics El reconeixement de les característiques tècniques dels models de bosses i recipients per a la recollida de residus sanitaris correspon a la Agència de Salut Pública de Catalunya

Emmagatzematge final  Centres hospitalaris: període màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem final disposa d’un sistema de refrigeració adequat  Centres sanitaris NO hospitalaris: en funció del volum de producció i de les característiques dels residus, durant un període màxim d’un mes

 condicions:

• • • • • •

ventilat, espaiós, ben il·luminat, degudament senyalitzat, condicionat per la seva neteja i desinfecció, situació que no afecti els espais veïns, s’ha de poder tancar i tenir fàcil accés des de l’exterior

Marc competencial

Departament de Salut

Departament de Territori i Sost.

Control de les operacions intracentre

Control de las operacions extracentre

Inspecció i control centres generadors

Inspecció i control plantes de tractament

Direcció General de Salut Pública

Agència de Residus de Catalunya

Control dels centres sanitaris  Hospitals Centres sociosanitaris i psiquiàtrics  Centres d’assistència primària Centres mèdics d’especialitats Centres de diàlisis  Bancs de sang  Unitats d’investigació biomèdica  Laboratoris clínics i d’anatomia patològica Laboratoris experimentals i d’investigació  Hospitals i clíniques veterinàries

Control dels centres generadors  Llibre oficial de control de la gestió dels residus sanitaris: obligació de tenir-lo i portar-lo al dia. El facilita l’ASPC

 Resum de la producció anual, en volum, a l’ASPC el primer trimestre de cada any (OVT-oficina virtual de tràmits)

 Centres hospitalaris: Pla de gestió intracentre de residus sanitaris

 Inspeccions periòdiques dels centres generadors

Tràmits administratius

1. Alta del centre en el Registre de productors de residus sanitaris de Catalunya 2. Escollir un gestor de residus sanitaris autoritzat Formalitzar Fitxa d’acceptació residus (IIIcitotòxics) amb una planta de tractament autoritzada 3. Llibre de registre del control de residus sanitaris  

Obligació tenir-lo i portar-lo al dia Resum anual DGSP

Tractaments dels residus

•

• •

Un correcte sistema de tractament del residus sanitaris específics ha d’optimitzar les diferents fases de la gestió dels mateixos (classificació, segregació, recollida, transport i tractament en si mateix). Gestió unicentre o descentralitzada: el tractament es porta a terme en el mateix lloc on es generen. Gestió centralitzada: el tractament es porta a terme en una o vàries instal·lacions centrals específicament preparades per a aquesta tasca

Plantes de Tractaments dels residus