INMENSA MINORIA Introducció: Un títol com aquest és suficient per definir la situació actual de certs esports espanyols. Immensa minoria i es que en realitat, què contestaríeu si preguntéssiu quantes vegades a l'any heu vist per la televisió esports com la gimnàstica, o la natació sincronitzada? ...I no són només aquest. Un nombre interminable de noms que poc a poc s'obren camí en la normalització de les nostres vides. Esports com: La doma, voleibol, tennis taula, balonmà, esgrima, tir a l'arc, hoquei herba, waterpolo, atletisme, vela, rem, les arts marcials, polo, patinatge, gimnàstica rítmica, gimnàstica esportiva, la natació, la natació sincronitzada, el salt de trampolí, squash, la hípica, la pesca, el tir, hoquei sobre patins i molts més són els que complementen una llista que es manté a la ombra d'esports reis com el futbol o el bàsquet. Ens hem centrat, bàsicament, en fer un petit estudi sobre la situació dels esports minoritaris a alguns dels mitjans de comunicació més comuns com internet, els diaris, la televisió, revistes, tot complementat amb les petites nocions personals que hem pogut afegir de cara a aquest tema. En aquest treball hem tingut en conta esports minoritaris propers a nosaltres, per les zones on vivim o les relacions que tenim amb ells i és per això que esperem poder definir la situació real d'esports que en el fons també ens pertanyen una mica. (Seguirem un ordre rigorós de parts definides clarament al índex). Situació actual dels esports minoritaris a Espanya: Waterpolo, atletisme, doma, judo...tota una sèrie d'esports que són el motor del capital olímpic de molts països, i que acaben per sorprendre als qui no creuen en ells. Quelcom així va passar l'estiu de 2004 a Atenes amb l'espectacular auge de Xina fins a la segona posició al medaller o amb la correcte situació d'espanya degut precisament amb èxits a vela o la gimnàstica. Ara bé, Espanya dormia tranquil·la perquè la seva posició no estava gaire malament però: Ningú el va destacar i va ser el millor esportista espanyol a Atenes. Doble guanyador d'or i una plata. El seu nom? El seu esport? David Cal , però suposo que el nom no us diu res...l'esport? el rem. Ha tingut serioses dificultats per trobar un patrocinador que li compensi l'inestabilitat de l'engorròssistema de beques que cobreix als campions. Què vol dir això? Això vol dir que, encara que la incidència dels esports minoritaris vagin creixent, aquests es preparen a la ombra, en un anonimat completament allunyat de la sobredosi mediàtica que envolta al futbol. Tot i dels pocs triomfs internacionals que hagin pogut aconseguir els equips espanyols i la selecció, les seves 1

estrelles segueixen ocupants les portades amb preferència a sobre d'altres esportistes. Això molt ha tingut a veure amb el poc recolzament dels patrocinadors i de les autoritats als esports que realment el necessitaven. Però tot i això, puc dir que, amb certa ironia, Madrid disputa per ser Sede Olímpica al 2012, o que la propera citació dels Jocs de la Mediterrània serà a Almeria ( del 24 de juny al 3 de juliol). Pot ser que això torni, una mica, el protagonista de disciplines que van alliberar la febre medallita de l'any passat. Els llaures olímpics brillen únicament cada quatre anys, mentres tant es donen cites nacionals, europees, mundials, etc. Tots aquests tipus de competicions reben una atenció molt menor. Això passa al judo, on els lluitadors espanyols tenen serioses opcions al torneig europeu que es celebrarà a Holanda del 19 al 22 de maig. La alacantina Isabel Fernández, abanderada a Atenes pels seus successius èxits sobre el tatami es el rostre visible d'un esport que creix en petites passes. Es un cas curiós el de tenis de taula. Del 29 d'abril al 6 de maig les primeres figures del món es mesuraren a Xina. He Zhiwen, xinès nacionalitzat a Espanya en el 2002 i al que tot diuen Juanito , va ser el primer representant espanyol als Jocs per aquest esport, amb seleccions destacades a Andalusia, Múrcia i Euskadi. Del 27 de juny al 3 de juliol es disputaran a Hungria els europeus d'esgrima, a on Fernando Medina serà de nou el nostre principal representant. Anomenar especialment m'agradaria fer al balonmà espanyol que el passat dia 6 de febrer es van proclamar campions del món a Tunísia. En resum, fent una mica de reflexió sobre les dades ofertes podríem dir que la situació dels nostres esportistes en línies generals no es que sigui massa satisfactòria. Què falta i per què? Quan ens fem aquesta pregunta ens ve a la ment que possiblement sigui una falta de medis de comunicació especialitzats en el tema o, a lo millor, una falta d'interès social en aquest tipus d'esports... Aquest és l'enigma que volíem descobrir en començar aquest treball, però no és gaire fàcil ja que no és un problema en concreta i a més a més no ens volem arriscar ja que aquesta situació minoritària és deguda a moltissimes coses. Cap esport te les mateixes característiques i en conseqüència, cap esport té els mateixos problemes que l'altre a l'hora de triomfar. Pensem que pot ser culta dels medis de comunicació que avui en dia estan explotant un esport fins que ja no hi quedi res. La veritat es que esperem que el que es cansi de tant de sensacionalisme siguin tant la societat com els medis, però és un cercle viciós ja que la societat viu dels medis i els medis de la societat. Què seria el futbol sense la televisió? No sabem ben bé que contestar a aquesta pregunta però està ben clar que no haguéssim arribat a aquests extrems. Crec que el futbol te una història prou arrelada i que segurament seguiria sent un esport majoritari, però probablement no hi hauria aquesta diferència quilomètrica entre ell i la resta d'esports.

2

Tenim, doncs la conclusió de que el futbol agrada per esport a la societat, però te alguna altre cosa a veure amb el masclisme de la nostra societat? Si, però no de forma total, el masclisme deixa d'existir cada vegada més. El masclisme ha passat de moda però segueix existint en les nostres vides d'una forma indirecta, i sinó perquè està mal vist que les dones juguin al futbol? O per que està mal vist que un home faixi ballet? A Espanya si que hi ha masclisme i també desconsideració, i molta. Nosaltres deixarem que els futbol sigui aquell que va per davant i intentarem mantenir o inclòs pujar la nostra importància dintre de la societat amb tota la nostra dignitat possible. Espanya tendeix a evolucionar, les ments carques deixaran poc a poc d'existir i els esports minoritaris aniran obrint−se camí de cada dia més. Comparem−nos doncs amb un país que estigui més industrialitzat que Espanya que pugui fer−nos de mirall de cara al futur. Segons la revista número 19 titulada Europa la competitiva cadena de televisió nord americana NBC ha decidit rentabilitzar les seves emissions esportives apostant pels esports minoritaris. Després d'haver−se gastat milions de dòlars en els drets de retransmissió del grans aconteixents esportius ara opta per passar a la little ball, esports menors, com a fórmula per a equilibrar les despeses. Els altres grans canal coneixen be l'escenari. La ABC ha perdut 150 milions de dòlars a l'any des de 2002 amb els partits dels dilluns de futbol americà. I la FOX i la CBS han tingut també dèficit considerable amb el bàsquet i el beisbol. Es per això que la NBC conserva els drets de retransmissió de les cites olímpiques, per a moderar el risc. Són esports que es consideren molt menys, i que , encara que generalment generin menys audiència responen al target comercial específic que molt anunciants reclamen. Tot i així, categories no efusives com el tenis, el golf, el rugbi o la hípica generant cada any importants percentatges de share en les televisions. Es el cas, per exemple, del Grand National, una de les carreres de cavalls més cèlebres del món, que el pròxim dia 9 d'abril retransmetrà en directe Digital + des de l'hipòdrom de Liverpool i que cada any figura entre un dels espectacles televisius millor rebuts en mig planeta. Els grans masters internacionals de tenis o els enfrontaments sobre el green de Tiger Woods són altres dels aconteixements més transcendentals al ranking de les audiències. Va ser molt senyant el boom que ve tenir a Espanya en les darreres temporades els grans premis de motociclisme, en La Primera, que Telecinco està convertint en una basa segura de la seva paella gràcies a Fernando Alonso i els seus resultats al volant del seu monoplaça. A què ens enfrontem? Cal esmentar que la situació del futbol a Espanya és una manera desmesurada d'idolatrar al màxim i de forma incoherent. D'aquí sorgeix una pregunta, hi ha límit? Segurament ens enfrontem a un dels fenòmens mediatics més importants del segle. Cada hora rebem 3

informació futbolística a qualsevol medi de comunicació. Cada gol, cada lesió, cada moviment característic, fins i tot als programes de premsa rosa que segueixen a futbolistes que passen de ser simples esportistes a ser famosillos del carrer...que si Beckam te un fill, que si Ronaldo es casa, que si hi ha rumors de ruptura entre en Raül i la seva esposa...fins a quin punt? Què tal si xerrem de diners...? Milions d'euros per fitxar nous jugadors i tothom es pregunta que com ho paguen. David Beckam va ser fitxat pel Real Madrid pel mòdic preu de 35 milions d'euros i en 24 hores el seu fitxatge ja estava pagat només amb la venda de camisetes... Coneixem millor el nom dels entrenadors dels equips de futbol que, per exemple, el nom de la nostra màxima representant espanyola en natació sincronitzada Gemma Mengual Cicil. Cada quant rebem informació d'ella? Va ser campiona de medalles molt importants, com la de plata a duo al campionat d'Europa (Hèlsinki del 2000) i amb el bronze individual; plata per equips i a duo i bronze a l'individual al Europeu de 2002 realitzat a Berlín, el mateix a Barcelona Mundial 2003, però lo millor a Madrid l'any passat on va obtenir l'or a la rutina lliure combinada, plata a duo i bronze al individual. Sense dubte, masses són les diferències existents entre els periodisme esportiu dels esports majoritaris i minoritaris. De fet pot ser que sigui aquest el fet que faci que aquesta classificació sigui, si cal, encara més accentuada. M'agradaria fer un petit pensament sobre aquest fet. Com pot ser que hi hagi milions de comentaristes esportius del futbol i una sola comentarista per al patinatge sobre gel, la gimnàstica rítmica, la gimnàstica esportiva, la doma, el salt...? Aquest és el cas de la periodista esportiva Paloma del Rio, informadora i comentarista de programes esportius televisius com Teledeporte. Aquests programes en multitud de casos han estat sabotejats a mitja part del seu programa. Informació procedent de webs d' Internet i que diu lo següent: Mundials de gimnàstica rítmica de Sevilla 98, van tallar la retransmissió quan la Selecció espanyola pujava al podi d'honor. Que hagués passat si això arriba a passar a futbol? O aquest altre comentari per a TV2 titulat...Televisió de tots? Fa referència a un error de retransmissió esportiva a la final olímpica de barra d'equilibris amb els comentaris de Paloma del Rio. Recalca que els seguidors de la gimnàstica estaven preparats per viure una de les poques oportunitats que tenen a lo llarg de l'any de veure gimnàstica de màxim nivell. Conta que, seguidament de les actuacions de les tres primeres gimnastes va haver−hi un tall publicitari de més de 20 minuts i que en tornar només van veure la darrera gimnasta i l'entrega de medalles. Recalca dient: Vergonya, i aquesta és la televisió pública que paguem tots. A part de aquests comentaris fets pels espectadors de la cadena televisiva, m'agradaria fer front a un altre 4

paper que tinc entre mans. Es tracta de l'horari de retransmissió de patinatge sobre gel comentat per Paloma del Rio: Dia 26 de març des de Washington i a tv2; de 3:10 a 5:00 s'emetrà en directe la Final de Parelles d'aquesta modalitat que és el patinatge sobre gel. El dijous 27 de 3:10 a 5:00 la final homes on Evgery Plushenko intentarà recuperar el títol que no va poder obtenir l'any passat. Dia 29 final femenina on Irina Slutskaya aspira a la primera posició. Jo no sé quina part de la societat no seguidora del patinatge s'afeccionarà amb aquest tipus d'horari. Igualtat significativa: Sembla que certs esport minoritaris no són prou durs quan en realitat són possiblement esports que tripliquen en duresa al futbol i que als quals, a més a més, cal afegir els inconvenients de ser esports minoritaris. Un corredor de marxa ha de mantenir un ritme de quatre passes per segon durant 4 hores i quan li falten 50 metres per arribar a la meta el jutge el desqualificà per marxa incorrecta. La natació sincronitzada on hi ha un patiment per la resistència respiratòria que exigeix i quan surts te n'adones que la teva companya anava endarrerida i que la sincronització a sigut molt descoordinada. Els conjunts a gimnàstica rítmica on als entrenaments la repetició dels seus exercicis es infinita i en arribar les olimpíades i fer el primer llançament les cintes s'enreden perden tota opció i no podent demostrar res de lo entrenat en anys. La gimnàstica artística masculina a on estar penjat a les anelles en la posició del cristo, possiblement l'exercici més dur de força d'aquest esport, els segons ens passes com hores. Qui valora això?

5