2. Fes un quadre amb la organització política del nou estat franquista i explica−la breument.

Poder centralitzat en la figura de Franco

Anul·lació de l'oposició

Famílies polítiques

Institucionalització de l'Estat autoritari

Va estar nomenat generalíssim dels tres exercits: terra, mar i aire. I cap del partit únic la Fet y de las JONS. Tot el poder estava centralitzat en la seva figura, ell era qui prenia decisions. Tenia el control absolut del poder executiu, legislatiu i judicial. Estava convençut del seu paper de salvador de la pàtria i va estar exaltat com a caudillo. Subordinació absoluta dels vençuts en la guerra. El règim de Franco va propagar una campanya de persecució i terror contra tot aquell contrari al règim per eliminar qualsevol vestigi d'oposició per a garantir la pròpia supervivència del nou règim. Franco atès al seu caràcter pragmàtic de adaptar la política als esdeveniments que s'anaven produint en el context internacional i en la mateixa societat espanyola, va adoptar els principis de les institucions i formacions polítiques i socials que l'havien encimbellat a les més altes magistratures del nou Estat. Aquestes tres institucions eren: l'església, l'exèrcit i la Falange, els quals juntament amb els tradicionalistes i els monàrquics formaven les tres famílies del règim. Que regien el poder polític del país amb Franco. Com Franco sentia una aversió per la democràcia liberal, va promulgar un cos legal que pogués recordar les constitucions liberals. Va publicar una sèrie de lleis fonamentals en les quals es van definir els principis antidemocràtics del règim i el caràcter autocràtic de l'exercici del poder. Quatre lleis importants: • Ley constitutiva de las Cortes • Fuero de los Españoles • Ley de Referéndum Nacional • Ley de Sucesión a la jefatura del Estado

3. Quines eren les idees d'en Franco sobre els aspectes següents: el concepte de nació, la religió, els partits polítics i els sindicats? El concepte de nació estava relacionat amb el principi ideològic del nacionalpatriotisme que Franco assumia com la seva pròpia visió. Es tractava d'una concepció d'Espanya en què la defensa de la integritat territorial de la pàtria havia de ser l'objectiu prioritari del govern. No acceptava, cap tipus de particularitat regional que podia posar en perill l'integritat de la pàtria. Franco tenia aquest concepte de nació única atès a la seva trajectòria personal i al seva formació, exclusivament militar.

1

El concepte de religió que tenia Franco estava íntimament relacionat amb el principi del nacionalcatolicisme. Concedia a l'església Apostòlica Romana una preeminència ideològica absoluta. Franco va proclamar l'estat confessional i va suprimir tota la legislació laica. Era totalment contrari al matrimoni civil, el divorci i l'avortament, que els considerava anticristians. Aquest catolicisme conservador que defensava Franco tenia dos grans enemics: la maçoneria i el comunisme. Els partits polítics per Franco eren armes que enfrontaven als espanyols amb el règim, per això va suprimir els partits rojos i separatistes i els de la dreta monàrquica o catòlics. Volia centralitzar el poder tan sols en la seva figura. La visió dels partits polítics que tenia Franco estava relacionada amb el principi ideològic del nacionalsindicalisme liderada per els falangistes. Encara que la part política estava en part dirigida per el partit únic la Falange, Franco dominava per sobre de ella. El sindicalisme tenia una visió molt negativa també el veia com un perill per l'integritat del règim perquè recollia els obrers que podien incitar a la revolució i perquè els sindicats existents tenien caire comunista i socialista. Per això, Franco va crear un sol sindicat anomenat Central Nacional Sindicalista o sindicat vertical, una ficció de sindicat interclassista i únic el qual foren obligats a afiliar−se tant patrons com obrers. 4.−Cerca informació a Internet sobre els exiliats republicans i comenta els aspectes que consideres més importants: Foto: Republicans espanyols realitzant treballs forçats en la pedrera de Mauthausen. Estan empenyent un vagó carregat de terra L'exili va començar amb la derrota de l'Exèrcit republicà a Catalunya, i al febrer de 1939 havia en el sud de França uns 500.000 espanyols;150.00 a la fi de 1939, i altres 50.000 a Amèrica .Els exiliats a França van haver de suportar l'ocupació alemanya, encara que uns 15.000 van col·laborar amb la resistència francesa. Negrín va crear el Servei d'Emigració dels refugiats Espanyols (SERE), i Indalecio Prieto la Junta d'Auxili als refugiats Espanyols (JARE). Entre els exiliats va haver uns 2.500 militars, 500 metges, 2.000 mestres, 400 enginyers, més de mil advocats, i fins un 12 de l'escalafó de catedràtics d'Universitat,inclosos set Rectors. El nucli dirigent del Partit Comunista es va traslladar a Moscou, i molts comunistes a Mèxic. Quants van poder sortir d'Europa van emigrar a Argentina,Xile o Santo Domingo,però sobretot a Mèxic:uns 6.000 en 1939, i uns 22.000 en els anys següents. I no cito la llista d'intel·lectuals, filòsofs, juristes, historiadors, crítics literaris, professors, poetes, novel·listes, dramaturgs, assagistes, polítics i investigadors que van formar part d'aquesta emigració, perquè la majoria han passat a la història. Auschwitz, pròxim a Cracovia, va ser el major camp d'extermini. El gas emprat en aquest lloc, a diferència del d'altres camps, era àcid clorídrici produïa una mort ràpida. Les víctimes de Auschwitz procedien de tota Europa: Noruega, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia Hongria, Polònia, Iugoslàvia, Grècia i Espanya, en aquest últim cas principalment republicans espanyols exiliats després de la Guerra Civil (1936−1939). Una gran part dels presos d'aquests països, fins i tot aquells que no eren jueus, van ser emprats com mà d'obra en indústries; alguns presoners van ser sotmesos a experiments mèdics, sobretot a esterilitzacions. Encara que l'habitual era que només es poses gas als jueus i els gitanos, diversos centenars de milers de persones internades en aquest camp van morir a causa de la fam, de les malalties o les execucions. Es van construir enormes crematoris per a incinerar els cossos de les víctimes i esborrar les petjades de l'extermini. Eren llocs on es tenien que suportar unes condicions precàries i que violaven el dret de les persones. L'aliment i el fred feia morir a molts d'ells. Els exiliats tenien molt difícil fugir a l'estranger, per exemple a Portugal la dictadura de Salazar els hagués lliurat a Franco i des de 1940 a França s'haguessin topat amb l'ocupació nazi. Espanya s'havia convertit en una ratera, la seva situació era dramàtica, atrapats en un chorco de llobos que és com es diu en el nord d'Espanya als paranys per a caçar aquests animals 2

En Mauthausen, un camp d'extermini, les estadístiques diuen que de cada 20 morts, un era espanyol, els seus informes duien cosit un triangle blau amb la lletra S, distintiu de vermellespanyol. En la famosa trobada entre Franco i Hitler, quan el capdavanter nazi va preguntar què fer amb els excombatents republicans que havia capturat a França durant l'ocupació, el dictador espanyol va respondre Fora d'Espanya no hi ha espanyols, Franco els va abandonar a la seva sort. Una sort de mort, o de turments continuats durant més de quatre anys, entre els murs del camp d'extermini ORGANITZACIÓ POLITICA

3