Biografia de Franco Francisco Franco Bahamonde va néixer a Ferrol el 1892 i va morir a Madrid el 1975. Es va incorporar a l'exèrcit el 1907 on hi va lluitar des del 1912 fins el 1920 a Marroc. El 1926 ja era general, amb 33 anys, grà cies a mèrits de guerra. Va dirigir l'Acadèmia militar de Saragossa (1928-1931) i durant el primer bienni republicà va ser destinat a missions secundà ries. Amb el triomf de les dretes el 1933 va tornar a alts cà rrecs de l'exèrcit, com a comandant militar de les Balears i es va fer cà rrec de la repressió de la revolta militar d'Astúries (1934). Va ser el cap d'Estat Major central el 1935 amb Gil-Robles al ministeri de Defensa. El 1936 va ser destinat a les Canà ries des d'on va participar en els preparatius de la revolta militar del 18 de juliol d'aquell any. AssumÃ− la direcció de les operacions i l'1 d'octubre fou proclamat generalÃ−ssim de l'Estat per la Junta de Defensa Nacional de Burgos. Finalitzada la guerra civil, va instutocionalitzar un règim autoritari que va durar fins a la seva mort. El Pensament polÃ−tic de Franco Era un militar africanista de gran catolicisme, amb un agressiu i ressaltant nacionalisme espanyol. Creia fidelment en l'exèrcit (jerarquia, disciplina i ordre) i en l'escència dels valors nacionals. Durant la guerra civil els les seves tendènciaes religioses es van intensificar grà cies al suport de la jerarquia de l'Església. Ell es personificava com un enviat de Déu per salvar la pà tria. Manifestava una interpretació heroica de l'història d'Espanya amb models a seguir com els Reis Catòlics. Segons ell, enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. La seva idea d'Espanya s'identificava amb Castella i considerava Catalunya i el PaÃ−s Basc com a separatismes que calia combatre i eliminar. Esatava en contra de la democrà cia i la separació de poders. El seu objectiu mà xim era mantenir-se en el poder sense lÃ−mits temporals de cap mena, amb l'excusa de salvar el paÃ−s i de redreçar-lo pels camins de l'”Imperi”. La naturalesa de la dictadura franquista Trets generals Els anys que va durar la dictadura franquista (1939-1975) es van remarcar i caracteritzar per una sèrie de tres tres caracterÃ−stics i permanents: -Dictadura personal per damunt dels grups i estaments. Franco va abolir la democrà cia i va establir una dictadura pròpia de carà cter feixista i falangista amb els suports de l'exèrcit, la jerarquia eclesià stica, la Falange i els tradicionalistes (o carlins). Va determinar una sèrie de cà rrecs a uns ministres que va escollir ell. -Unipartidisme que impedia mitjançant la repressió i una legislació severa en aquest sentit, qualsevol mena de pluralisme polÃ−tic i sindical. Estava prohibida la manifestació de partits polÃ−tics i els sindicats de qualsevol mena. No es podien reunir més de quatre persones en llocs públics o privats sense un permÃ−s, sinó es podia tractar de conspiració. -Divisió permanent del paÃ−s entre vencedors i vençuts (Castella - Catalunya...). Donava totes les possibles avantatges a les provÃ−ncies que estaven a favor d'ell i no contribuïa en el desenvolupament econòmic i social de les provÃ−ncies que majorità riament estaven en la seva contra, aixÃ− com Catalunya, 1

el PaÃ−s Basc..., encara que va col.locar la fà brica Seat a Catalunya perquè va haver de reconèixer que era l'únic lloc on hi havia ma d'obra especialitzada. Transformacions Per causes internes La dictadura franquista durant els seus primenrs anys es va caracteritzar per la immensa presència del feixisme a Espanya, amb molts drets i amb mÃ−nimes llibertats, dictadura pura. Eren les conseqüències de la crisi del sistema liberal de la dècada de 1930, que va donar lloc el govern franquista cap a la construcció d'un Estat nou dictatorial, caracteritzat per un carà cter antidemocrètic i totalitari. Aquest nou Estat es caracteritzava per: -La submissió a un cabdill (Caudillo), que era a qui tothom havia de fer cas de les lleis i les censures que establia. -La repressió total dels sectors considerats desafectes (dessidents de paraula o d'obra). -La negació de les llibertats bà siques: reunió, expressió i associació. Si Franco deia negre no es podia dir blanc. Estava prohibit manifestar les contrarietats amb el sistema polÃ−tic establert, aixÃ− com estava mal vist no anar a l'Església. -La prà ctica de l'arbitrarietat jurÃ−dica. -La retòrica anticapitalista i anticlassista pseudorevolucionà ria. -L'organització de moviments de masses, acompanyats d'uns pensaments o d'una litúrgia pròpia. La gent no podia manifestar en conjunt les sevesd idees polÃ−tiques i socials, ni tan sols reunir-se. Per causes externes La dictadura franquista va durar molt de temps, uns trenta-sis anys, trenta anys més que les altres dictadures feixistes que hi va haver a Europa. Com a conseqüència de la seva llarga durada es va haver d'anar adaptant a les noves circumstà ncies internacionals i socials. Per això va anar tapant progressivament els aspectes externs que cridaven més l'atenció i es va anar adquirint un to de respectabilitat i de tolerà ncia més aparent que real. Mai es va renunciar als seus principis bà sics. Al final de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una polÃ−tica d'aïllament exterior. França va tancar les seves fronteres amb Espanya i les potències vencedores exigien canvis polÃ−tics substancials. Stalin va aconseguir que es considerés Espanya com a una amenaça per la pau. Inmediatament van ser expulsats tots els organismes internacionals i els ambaixadors se'n van anar de Madrid. Però el règim va intentar de ser acceptat per l'Europa liberal i democrà tica i es va anar desfent l'aparell feixista. El 1947 es va produir la promulgació de la “Ley de Sucesión”, declarant Espanya com una monarquia, encara que no es donés l'entrada a Juan de Borbón com a rei, seguint sent Franco el cap d'Estat. Aleshores, a partir de 1947 el panorama internacional va començar un procés de canvi grà cies a l'inici de la “Guerra freda”. La posició estratègica de la PenÃ−nsula Ibèrica i de les Canà ries, i l'anticomunisme actiu del règim franquista va ajudar-se amb el suport dels Estats Units. AixÃ−, amb el suport dels Estats Units i del Vaticà , Espanya va ingressar l'any 1955 a les Nacions Unides. Fins el 1957 va existir un equilibri entre el catolicisme polÃ−tic i els falangistes, però a partir d'aquella data l'empat es va trencar amb l'arribada al govern dels tecnòcrates. Diferències amb les deictadures europees 2

La dictadura franquista també presentava algunes especificitats i caracterÃ−stiques diferents que les altres europees, el nazisme alemany i el feixisme italià : -El règim franquista no va tenir un partit únic tan cohesionat. -L'exèrcit tenia una influència més gran. -La presència del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser molt més important. -No van formular ni practicar els principis racistes que van caracteritzar els primers, tot i que invocava la raça i malparlava dels jueus. à ndex -Biografia de Franco -El pensament polÃ−tic de Franco -La naturalesa de la dictadura franquista: -Trets generals -Transformacions: -Per causes internes -Per causes externes -Diferències amb les altres dictadures europees -Bibliografia: -Diccionari Enciclopèdic Larrousse -Història Batxillerat -Internet La naturalesa de la dictadura franquista 1r Batxillerat A

3