Encantadors NEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto, Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur

Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació per treballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvolupar els seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreure visitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.

18

Canejan (la Val d’Aran).

19

A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.

J

a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxa de pobles amb encant. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per crear un nou producte turístic. Res més fàcil i, a la vegada, tan complex, com reunir sota una sola marca un conjunt de pobles petits, d'uns 1.000 habitants, que es promocionaran conjuntament arreu com a indrets singulars pels seus valors paisatgístics, patrimonials i històrics o culturals i amb una característica comuna, que és el pilar del projecte: la qualitat. Una qualitat que no és només formal o de disseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguirho caldrà la implicació dels veïns i els empresaris turístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estan aconseguint perquè la Xarxa de Pobles amb Encant està acumulant adhesions i parteix de la base d'un encaix perfecte entre el Patronat de Turisme Terres de Lleida de la Diputació, que apadrina i assessora l'associació, els alcaldes i regidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquests nuclis. A més, ja compten amb suports a la Generalitat i al govern central. Tots units. Per tant, si hem de definir la Xarxa de Pobles amb Encant hem de dir que és una plataforma de cooperació entre municipis petits que volen promoure el seu desenvolupament econòmic, social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-

ho mitjançant la protecció, la conservació i la valorització del patrimoni cultural i natural, inclòs l'immaterial. Ja són 31 els nuclis i municipis que han optat per formar part de la Xarxa, però n'hi ha uns quants més que estudien la proposta. L'adhesió és voluntària, i si la resposta és positiva i es ratifica amb un acord de ple implica "un compromís ferm per treballar conjuntament, en xarxa", segons explica la presidenta de la Xarxa, la primera tinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús. El compromís també implica assumir la responsabilitat que comporta formar-ne part per estar a l'altura dels requisits mínims que es demanen, sobretot per mantenir aquests barems de qualitat. I què es pretén? Doncs crear un producte d'excel·lència i únic, però a la vegada mantenir la personalitat i les característiques de cada poble associat. "No volem fer pobles copiats, sinó prioritzar una qualitat a partir de la conservació del que tenim, la sostenibilitat del que volem millorar, i cuidar el detall per als visitants que ens triïn", explica Isús. Per què embolicar-se en aquest projecte? Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser la gran desconeguda de Catalunya i arreu a ser un dels territoris més emergents del nou turisme que s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi

“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipis associats per crear un producte d’excel·lència i únic”

20

Peramola, sobre aquestes línies, i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats més de l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de Pobles amb Encant.

21

A la Cerdanya, el municipi de Prullans ja ha entrat a formar part de la nova xarxa.

en el món de les vacances i el lleure i s'ha acabat la dicotomia de platja i neu. Ara hi ha moltes i noves varietats de turisme que Isús qualifica de "consumir territori" en el sentit ampli de la paraula i a partir del patrimoni natural, històric o cultural. També el de la pau i la tranquil·litat, de l'amabilitat dels pobles i la seva gent i de les infinites opcions que des d'un d'aquests pobles encantadors s'ofereixen per menjar com mai o passejar entre art romànic o carrers medievals, per exemple. Tot plegat comportarà un estímul i un revulsiu per a l'economia d'aquests pobles que fins fa quatre dies vivien d'un turisme molt cenyit a la temporada de muntanya o bé del sector agrari i ramader. Caldrà temps. Aquests projectes tan ambiciosos no arriben a l'èxit en quatre dies i, per tant, a poc a poc i sense parar, segons expliquen els mateixos alcaldes implicats. Dels 31 socis que s’hi poden comptabilitzar actualment, la majoria pertanyen a les comarques del Pirineu, gairebé una vintena, però de mica en mica des de la plana es va veient aquest projecte com una realitat amb força i il·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel, Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí, Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullans a la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà. I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerri de la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia, mentre que de la Val d'Aran hi són Canejan i Les. Ja al Pla, ens trobem amb Montfalcó Murallat a la Segarra, Guimerà i Vallbona de les Monges a l'Urgell. Aquests van ser els pioners del 2009, sorgits a partir d'una primera convocatòria d'ajuts de la Diputació, precisament per invertir en aquesta qualitat, aquest detall, i per constituir la Xarxa de Pobles amb Encant de Lleida. Enguany, coincidint amb la segona convocatòria de subvencions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòs de Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera. La xarxa ha superat ja les primeres etapes, com la redacció i l’aprovació dels estatuts i la constitució formal de l'associació com a entitat sense ànim de lucre. Amb els requisits legals assolits és el moment de començar a treballar. I ja s'ha fet amb la convocatòria periòdica

Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.

22

L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatre poblacions representades dins de l’associació: Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.

23

de juntes, aproximadament una al mes, per anar superant més etapes i revisar "in situ" les situacions particulars de cada soci, com també amb la creació de dues comissions de treball: la de màrqueting i promoció i la de qualitat. La primera la presideix Joan Pallarès, alcalde de Peramola, que ja treballa per cercar aliances i establir un pla de comunicació que derivi en la promoció dels municipis associats. La segona comissió està a càrrec d'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i serà la responsable de la selecció d'aspirants a incorporar-se a l'associació, la inspecció i també el suport als adherits. A més, establirà els barems i el nivell de qualitat necessaris per entrar i mantenir-se com a membre dels Pobles amb Encant de Lleida. L'associació està pensada, inicialment, per a poblacions lleidatanes, però els estatuts ja s'han redactat de manera que no es tanca la porta a una ampliació cap a la resta de Catalunya.

Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guingueta d’Àneu i a sota,Tírvia.

“Senyalització, ornamentació floral, color de les façanes..., cal cuidar els detalls” Els socis paguen una quota fixa i una segona aportació d’acord amb els habitants que tenen. Aquests fons serveixen per posar en marxa les actuacions, com l'elaboració d'una pàgina web, un plànol de serveis i de localització i també per encarregar estudis i projectes, des d'un logotip fins a programes de senyalització, o treballar conjuntament per aconseguir que companyies de serveis els facilitin el desviament o el soterrament de línies elèctriques o bé que els contenidors de recollida de residus no se situïn davant o a la vista de monuments i llocs emblemàtics dels pobles. Isús explicava que "ens preocupa el detall, el petit detall", segons la presidenta de la xarxa. I és que la feina és immensa, però engrescadora, segons els alcaldes, ja que es vol filar prim en aquest treball conjunt, establint criteris en el creixement dels nuclis, en la tipologia d'urbanització i en les restauracions i rehabilitacions, per tal que façanes noves o reformades no distorsionin la personalitat del poble, per exemple. També el tipus de senyalització, les ornamentacions florals, la carta de colors de façanes o els materials emprats en les obres. Un altre aspecte serà que

24

Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.

els pobles tinguin el seu punt d'informació en el qual faciliti l'acolliment als visitants i, a la vegada, es pugui rebre tot tipus d'informació dels nuclis que formen part de l'associació. És a dir, intentar homogeneïtzar i crear una certa harmonia en el tractament estètic però, com deia Isús, sense crear còpies. El model francès Els municipis associats de Lleida tenen, però, un referent força valuós. Es tracta de "Les Plus Beaux Villages", els pobles més bells de França. Una associació creada el 1982 com una alternativa al despoblament rural. L'entitat francesa disposa ja de 154 pobles distribuïts en 21 regions. La seva estratègia passa per la qualitat, amb una trentena de requisits mínims establerts en una carta de qualitat, també la sensibilització i la promoció i, finalment, el desenvolupament, potenciant els actius culturals, patrimonials i naturals i també estimulant els agents econòmics del territori per a la creació d'un producte turístic sostenible.

25

Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.

26

Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.

POBLES AMB ENCANT Canejan Les VAL D’ARAN

la Guingueta Tavascan Esterri d’Àneu Àreu Espot Boí Tírvia Llavorsí Taüll Durro PALLARS CERDANYA Barruera SOBIRÀ ALTA Prullans Arsèguel Castellbó RIBAGORÇA Gerri Arfa de la Sal ALT URGELL Organyà Tuixén Salàs de Pallars PALLARS JUSSÀ

Peramola SOLSONÈS

Tiurana Alòs de Balaguer Montsonís

Ribelles

NOGUERA

SEGRIÀ

URGELL PLA D’URGELL Verdú Guimerà

Florejacs Montfalcó Murallat SEGARRA

Vallbona de les Monges GARRIGUES

Per tant, és un referent clar i un model per a la nova xarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatge lleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen que els tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seu de l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipis adherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistar amb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrar la viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupament que generen al territori. L'entitat francesa dels bells pobles també ha servit de model per a altres projectes similars a Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començat iniciatives semblants.

“No volem fer pobles copiats, sinó prioritzar una qualitat a partir de la conservació del que tenim”, explica Esther Isús.

27

Guimerà, sobre aquestes línies,Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.

Tot plegat comença entre el 2006 i el 2007, quan des de Turisme de la Diputació de Lleida es planteja aquest projecte com un nou producte de futur per als petits nuclis del territori. Xavier Moncayo, aleshores director del Patronat, llença una idea que l'actual responsable de l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recollit i materialitzat. L'inici s'articula mitjançant un programa de subvencions que ha atorgat fins avui 325.000 euros per crear el primer nucli de municipis interessats a posar en marxa aquest nou producte turístic. L'èxit es començava a albirar, perquè la convocatòria va rebre una allau de

peticions. I és que només aquest any es van rebre 77 sol·licituds. Cada ens local subvencionat rep una mitjana entre 3.000 i 12.000 euros, d’acord amb el projecte presentat. Un primer pas per començar a arreglar coses a partir de les bases estipulades pel Patronat i que, per esmentar alguns exemples, es tracta de construir casetes per als contenidors d'escombraries, rehabilitacions i millores d'espais públics, enjardinaments o se-nyalització turística. Amb les dues convocatòries tancades i la vintena de pobles ja inscrits a la xarxa, al juny d'enguany es constitueix formalment a Lleida l'associació i al setembre es reuneixen a la Vall de Boí

28

per primera vegada la junta, les comissions i els socis. La xarxa comença a caminar amb pas ferm. Com es deia anteriorment, ja hi ha hagut contactes amb direccions generals de la Generalitat, que han celebrat la iniciativa i compromès el seu suport. El mateix que ha passat amb la Secretaria d'Estat de Turisme, un organisme que, fins i tot, no descarta prendre la iniciativa lleidatana com a model per a un pla pilot per a tot l'Estat espanyol. Des d'aquesta secretaria, a més, es podrien articular ajudes complementàries per als municipis de la xarxa, incorporant-los als programes de desenvolupament turístic del govern central.

A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent). A sota, Florejacs (la Segarra).

Una línia de treball destacada és la sensibilització ciutadana, i és que com explica la presidenta de l'associació, Esther Isús, “no solament ens fixem l'objectiu de treballar en xarxa entre municipis i institucions, sinó també amb la complicitat dels veïns i les empreses del territori perquè a tots ens beneficiarà i a tots ens afecta”. I els primers resultats també són satisfactoris: “la gent s’hi està engrescant i molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestres i balcons, per exemple, és una contribució senzilla i efectiva que també es planteja com una línia d'actuació i, a la vegada, és una de les actuacions que implica el veïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,

també es vol cuidar aquest detall i mirar quines espècies són les més adequades per a cada indret. Cal destacar també el patrimoni immaterial que cada nucli ja té arrelat i que és un valor que cal conservar i potenciar. En són molts i diversos i en alguns casos han agafat embranzida en els darrers anys, com per exemple festes com la de la verema de Verdú o la medieval de Guimerà, per esmentarne dues de la Plana de Lleida, però també hi ha les falles del Pirineu, per mencionar altres propostes. L'Associació de Pobles amb Encant de Lleida ja existeix, de fet, des de fa segles, però ara s'han aliat voluntàriament,

29

treballen per establir els criteris bàsics per formar-ne part, plantejar un programa d'acció potent per donar-se a conèixer i articular un projecte turístic d'excel·lència. És engrescador, innovador i ja comença a donar resultats. Segur que ens deixaran encantats. D’INTERÈS Associació de Pobles amb Encant Patronat de Turisme - Diputació de Lleida http://www.lleidatur.com [email protected] Telèfon: 902 10 11 10   Fax: 973 24 55 58

Tiurana

ENCANTADORES Ya es una realidad. Lleida dispone de una red de pueblos con encanto. Se trata de una iniciativa pionera en Cataluña y a nivel estatal para crear un nuevo producto turístico. Nada más fácil, y a la vez tan complejo, como reunir bajo una única marca un conjunto de pueblos pequeños, de unos 1.000 habitantes, que se promocionarán conjuntamente por todo el mundo como lugares singulares por sus valores paisajísticos, patrimoniales e históricos o culturales. Y todos ellos con una característica común, que es el eje vertebrador del proyecto: la calidad. Una calidad que no es solamente formal o de diseño, sino que se aplicará hasta en el más mínimo detalle. Para conseguirlo será necesaria la implicación de los vecinos y empresarios turísticos de estos pueblos. Una impliación que de hecho ya se está logrando porque la Red de Pueblos con Encanto está acumulando adhesiones, partiendo siempre de la filosofía de conseguir un encaje perfecto entre el Patronato de Turismo de la Diputación, que apadrina y asesora la asociación, los alcaldes y concejales de los pueblos adheridos y los vecinos de estos. Además, la red ya cuenta con el apoyo de la Generalitat y del gobierno central. Si hay que definir la Red de Pueblos con Encanto, podemos afirmar que es una plataforma de cooperación entre pequeños municipios que quieren pro-

mover su desarrollo económico, social y turístico bajo criterios de sostenibilidad y mediante la protección, conservación y valorización del patrimonio cultural y natural, incluido el inmaterial. Ya son 31 los núcleos y municipios que han optado por formar parte de la red, aunque hay unos cuantos más que están estudiando la propuesta. Y alguno se preguntará: ¿Cuál es el objetivo de esta iniciativa? La respuesta: crear un producto de excelencia, un producto único, pero manteniendo la personalidad y las características de cada pueblo asociado. De los 31 socios que se contabilizan actualmente, la mayoría pertenecen a las comarcas del Pirineo, casi una veintena, aunque poco a poco también las comarcas meridionales van implicándose con fuerza e ilusión en este proyecto. En el ámbito de la montaña tenemos Arfa, Arsèguel, Peramola y Organyà en el Alt Urgell; Boí, Durro y Taüll en la Alta Ribagorça; Prullans en la Cerdanya y Salàs de Pallars en el Jussà. En el Sobirà se han adherido Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí y Tírvia, mientras que de la Val d'Aran tenemos Canejan y Les. Ya en las comarcas del sur, encontramos Montfalcó Murallat en la Segarra, así como Guimerà y Vallbona de les Monges, en el Urgell. Estos fueron los pioneros en 2009, surgidos a partir de

una primera convocatoria de ayudas de la Diputación, precisamente para invertir en esa calidad y ese detalle que define la Red de Pueblos con Encanto de Lleida. Este año, coincidiendo con la segunda convocatoria de subvenciones, ya se han sumado los pueblos de Alòs de Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó y Barruera. La red ha superado ya las primeras etapas, como la redacción y aprobación de los estatutos y la constitución formal de la asociación como entidad sin ánimo de lucro. Se han creado dos comisiones de trabajo: la de marketing y promoción y la de calidad. La primera está presidida por Joan Pallarès, alcalde de Peramola, que ya trabaja para buscar alianzas y establecer un plan de comunicación que derive en la promoción de los municipios asociados. La segunda comisión está a cargo de Antoni Fiol, alcalde de Organyà, y es la responsable de la selección de los aspirantes a incorporarse a la asociación, de las labores de inspección y de dar apoyo a los adheridos. Además, establecerá los baremos y el nivel de calidad necesarios para entrar y mantenerse como miembro de los Pueblos con Encanto de Lleida. La labor es inmensa, ya que se pretende marcar una serie de criterios en

30

el crecimiento de los núcleos, en la tipología de urbanización y en las restauraciones y rehabilitaciones, a fin, por ejemplo, de que fachadas nuevas o reformadas no distorsionen la personalidad del pueblo. También se definirá el tipo de señalización, las ornamentaciones florales, la carta de colores de fachadas o los materiales usados en las obras. Además, los pueblos tendrán su punto de información para facilitar la acogida de visitantes y, al mismo tiempo, para recibir todo tipo de información de los nucleos que forman parte de la asociación. El objetivo es intentar homogeneizar y crear cierta armonía en el tratamiento estético, pero sin crear ”copias”. Los municipios asociados de Lleida tienen un referente bastante valioso. Se trata de "Les Plus Beaux Villages", los pueblos más bellos de Francia, una asociación creada en 1982 como alternativa al despoblamiento rural. La entidad francesa cuenta ya con 154 pueblos, distribuidos en 21 regiones. Su estrategia pasa por la excelencia, con una treintena de requisitos mínimos establecidos en una carta de calidad, así como por la sensibilización y la promoción y, por último, por el desarrollo socioeconómico, potenciando los activos culturales, patrimoniales y naturales y también estimulando los agentes económicos del territorio para que creen un producto turístico sostenible.

CHARMING VILLAGES Lleida has established a network of charming villages as part of a pioneering initiative within Catalonia and Spain to create a completely new tourism product. This initiative brings together a series of small villages, all with around 1,000 inhabitants, under a common brand and seeks to promote them worldwide as unique locations with specific scenic, historical and/or cultural heritage value and which share one common characteristic, which is the cornerstone of the project: quality. The Network of Charming Villages is an initiative that is gaining more and more adepts and is based on a perfect partnership between the Diputació de Lleida's Patronat de Turisme (Tourist Board) of the Lands of Lleida, which sponsors and advises this association and the mayors, local officials and inhabitants of the villages concerned. The initiative also has the support of both the Generalitat de Catalunya and Spain's central government. If we have to define this Network of Charming Villages, we could say that it is a platform for cooperation

between small municipalities that want to promote their economic, social and touristic development according to sustainable criteria and to do this while at the same time protecting, conserving and enhancing their cultural and natural heritage, including the its intangible component. So far, 31 small nuclei and municipalities have chosen to form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel, Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro and Taüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya and Salàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in El Pallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; and Montfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà and Vallbona de les Monges in L'Urgell, down on the Lleida Plain. These settlements were the pioneers who responded to the Diputació's first call for participation in 2009, spurred on by the opportunity to invest in quality and detail and to form part of Lleida's Network of Charming Villages. This year, coinciding with the

second call for participation, the villages of Alòs de Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó and Barruera also joined the network. There is an enormous amount of work to do because the objective is to establish criteria for the growth of these nuclei, the nature of their urban development, and how they are restored and rehabilitated, so that any new or reformed facades do not modify the personalities of these settlements. Questions such as the type of signposting, floral decoration and the colours and materials to be used on the facades will also be controlled. Another important factor is that these villages will have information points to facilitate the reception of visitors and where it will also be possible to find a full range of information about the different villages that form part of the association. In other words, the intention is to homogenise and harmonise the aesthetics of these settlements, but without creating carbon copies.

Montfalcó Murallat (la Segarra).

CHARMANTS Lleida a créé un réseau de villages de charme, une initiative pionnière en Catalogne et dans l'état espagnol pour lancer un nouveau produit touristique. Réunir sous une seule marque un ensemble de petits villages, d'environ 1000 habitants, qui seront promus en groupe dans le monde entier en tant que sites singuliers, grâce à leurs valeurs paysagistes, patrimoniales et historiques ou culturelles et avec une même caractéristique, essentielle pour ce projet: la qualité. Le Réseau de Villages de Charme compte de plus en plus d'adhérents et part de la base d'un accord parfait entre le Patronat de Turisme Terres de Lleida de la Diputació, qui parraine et donne conseil à l'association, les maires et les conseillers des villages adhérents, et les habitants des villages. L'association reçoit également le soutien de la Generalitat et du gouvernement central. S'il fallait donc définir le Réseau de Villages de Charme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agit d'une plateforme de coopération entre petits villages

voulant promouvoir leur développement économique, social et touristique avec des critères de durabilité et ce, avec la protection, conservation et mise en valeur du patrimoine culturel et naturel et en incluant, bien sûr, le patrimoine immatériel. Actuellement 31 hameaux et villages font partie du Réseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyà dans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'Alta Ribagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs de Pallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà se sont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les. Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans La Segarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dans l'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009, surgis d'un premier appel à candidature pour bénéficier des aides de la Diputació, pour justement investir dans cette qualité, ce détail et pour constituer le Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cette année, suite au deuxième appel à candidature, se

31

sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera. Le travail est immense, car il est prévu d'établir des critères de croissance de ces centres urbains, de typologie d'urbanisation et de restauration et réhabilitation afin que, par exemple, les façades neuves ou réformées n'affectent pas la personnalité du village. On veillera aussi au type de panneaux, aux ornements floraux, à la palette de couleurs des façades ou aux matériaux utilisés pour les travaux. Un autre aspect sur lequel il faudra travailler sera que les villages aient leur point de renseignements facilitant l'accueil aux visiteurs et permettant aussi de recevoir toute l'information nécessaire sur les villages qui font partie de l'association. C'est-à-dire que le but et d'essayer d'homogénéiser et de créer une certaine harmonie dans le traitement esthétique sans pour autant en créer des copies.