MOVIMENT OBRER I CATALANISME: Les primeres associacions obreres: Durant el s XIX els treballador de la indústria van prenent una conciència de classe i es comencen a organitzar en associacions laborals o sindicats. Les primeres revoltes van pendre un caire ludita (ludisme = oposició a les màquines, vistes com una competència deslleial a la mà d'obra humana que aboca els treballadors a l'atur.): 1821 Alcai, 1823 Camprodon, 1835 destrucció Vapor Bonaplata (BCN), 1854 mobilització contra les selfactines (fusos mecànis altament perfaccionats i de gran produtivitat) L'associacionisme obrer s'inicia el 1830 amb movilitzacions contra l'empitjorament de les condicions laborals. El 1840 apareix la primera associació obrera, la societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó. El liberalisme (eonòmi) es basa en la reducció de salaris i acomiadaments per aconseguir preus més baixos (els obrers estàn en contra), nega el dret dels treballadors a organitzar−se col·lectivament. Durant els governs moderats van haver repressions contra els liders de les associacionsi es va afegir la repressió patronal (acomiadament treballadors conflictius, llistes negres per impedir−en la contracctació) L'associacionisme es va inspirar en els gremis, del qual va adoptar l'organització per oficis, i l'Ajuda Mútua (caixa col·lectiva) 1845 Cors de Clavé − estímul cultural Ateneu: escoles obreres Premsa obrera (El eco de la clase obrera) L'associacionisme obrer es basava en el republianisme i proteccionime El sindicalisme era il·legalitzat en periode de govern moderat, el millor moment de l'obrerisme és en el Sexenni Democràtic Socialismes: Paralel a l'aparició de l'associacionisme obrer van aparèixer nous corrents intel·lectuals que es definíen com un model teòric de societat caracteritzat per la perfecció i harmonia − socialistes utòpics; s'oposaven a qualsevol revolució violenta i a la vaga (la consideraven inmoral, treballar és un deure de l'èsser humà). S'extenia gracies a la propaganda i l'exemple. Es vav estendre a partir de 1840 i va tenir dos grans nuclis: • Catalunya − Étienne Cabet − viatge a Icària − illa modèlica on existia una societat comunista fonamentada en la propietat col·letiva sense clases ni explotacions. La útopia va fracassar en voler−la fer realitat i molts icaris catalans van passar al republicanisme federal. • Cadis − Charles Fourier − falansteri − gran edifici col·letiu que era alhora unitat de producció, treball compertit, i relació harmònica indústria − natura. El 1862 Fernando Garrido ideal cooperativista extret de Richard Owen. A partir de 1870 neix l'anarquisme i el Marxisme:

1

• Anarquisme (Bakunin) : Revolució i rebutjament d'aicó política (sense estat). Estaven en contra de la propietat privada i de tot tipus d'estat o poder coactiu. Es basava en la propietat col·lectiva i llibertat individual (" federalisme de Pi Maragall). Pais Valencià, Andalusia i Catalunya • Marxisme(Karl Marx): societat comunista, després de la revolució un govern de la classe obrera (dictadura del prolateriat) eliminant diferencies de clases, treballadors units en un partit polític, convocar eleccionsMadrid, on formen la Nova Federació Madrilenya 1872 (acabarà sent el P.S.O.E.) La Federació Regional Espanyola de la AIT El 1864 a Londres s'havia constituït l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) (+endavant serà coneguda com la I ª internacional). Va ser coneguda a Espanya gracies a l'italià Fanelli. El 1870 es va reunir el Congrés obrer que va constituir la Federació Regional Espanyola de la AIT, que va optar per l'apoliticisme sindical degut a: • sindicats d'ofici partidaris d'una acció moderada i apolítica • sindicats on ja havien triomfat les tèsis apolitiques del anarquisme Degut a la desigualtat industrial hi havia molta més gent de la FRE a Catalunya que a Madrid (degut també a la forta implantació entre la classe obrera catalana i jornalers agraris andalusos). La FRE va viure el debat entre marxisme i anarquisme. La I ª internacional era de caire marxista, mentre al FRE anarquista. Els obrersmarxistes madrilenys van ser expulsats de la FRE el 1872. A Madrid vivia el gendre de Marx (Paul Lafargue), les tèsis marxistes van ser majoritàries i van crear la Nova Federació Madrilenya que més endavant va passar a ser el PSOE (partit socialista obrer espanyol). Durant la 1ª República la FRE era partidaria de la insurrecció violenta per proclamar l'anarquisme, però els sindicats catalans, al ontrari que els de Alcoi (reprimits) van optar per la moderació. El 1874 després del cop d'estat de Manuel Pavía la FRE va ser declarada il·legal ( i els sindicats, associacions) i es va iniiar un periòde de repressió contra el moviment obrer. El moviment obrer durant la restauració: Durant els primers anys de la Restauració la FRE havia de viure clandestinament. La reconstrucció de la FRE va ser possible amb l'arrivada al govern dels liberals fusionistes de Segasta el 1881, va tenir que canviar de nom per adaptar−se a la legalitat i va pasar a dir−se Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FRTE) 1890 per primera vegada es va celebrar la diada del primer de Maig (dia internacional de treballadors perque va ser assolida la jornada laboral de 8h 1890−1897 abandonament progressiu del sindicalisme − violència individual (anarquisme), per aixó siondicats com les Tres Classes de Vapor de Barcelona es van allunyar de la FTRE. 1893: 14 atentats amb bomba: Campos − (fallat) Liceu Processo del Corpus 97 Canòvas del Castillo assessinat per un anarquista italià Comença una repressió indiscriminada (procés de Montjui 1897) que acava amb el moviment llibertatori

2

La nova Federació Madrilenya també va viure la repressió dels primers anys de la restauració, el 1879 (encara il·legal) va constituir l'Agrupació Socialista Madrilenya (Pablo Iglesias) . El 1888 els socialistes van constituir el Partit Socialista obrer espanyol (PSOE*) i la Unió General de Treballadors (UGT) * marxisme i partidari de l'acció política 1ª acta de diputats 1950 Del Catalanisme cultural al catalanisme polític: 1830 corrent literari de la Renaixença − moviment de catalanisme cultural En la formulació del catalanisme com a ideologia van onfluir: 1.− Republicanisme federal − Valentí Almirall 2.− Sectors de l'esglesia (anti partit moderat i carlista) − bisbe de Vic i Josep Torres i Bages 3.− Intel·lectuals : Àngel Guimara (revista la renaixença) Federalisme − nacionalistes Idees d'Almirall: <> Escritos Catalanistas (1878) Lo catalanisme (1886) Làica, demoràtica i d'esquerres Vinculació del catalanisme i nacionalisme: Jaume Collell, Jacint Verdaguer, Torre i Bages, Narcís Verdaguer <> La tradició Catalana (1892) La veu de Montserrat(1878−1900) VS part de la jerarquia de l'esglesia (no volen l'ús del català en la vida personal Els intel·lectuals amb la revista la Renaixença: <> Tots aquest sectors van confluir en el Primer Congrés Catalanista(moviment de classes mitjanes) (1880) i el segón Congrés Catalanista (1883) Protesta per el recent tractat de comerç amb la Gran Bretanya. La primera gran ació del catalanisme va ser la presentació d'un memorial de greuges a Alfons II (1885). Mèmoria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya (Valenti Almirall) (reivindiacions de tipus cultural, polític i econòmic).Primer acte oficial del catalanisme Les bases de Manresa: 1891 Unió Catalanista 3

1892 Primera assemblea general (Lluís Domèneh i Montaner, Enric Prat de la Riba) amb l'objectiu d'eleborar un projecte de sobirania política per a Catalunya. El text aprovat duía el titol de Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegut amb el nom de bases de Manresa, i que inuia elements federalistes i tradicionals. Va ser durant algunes dècades el sistema d'autogovern del catalanisme La presència obrera del catalanisme es va consolidar amb la creació del Centre Autonomista de Dependents del omerç i la Indústria (1903). Des d'aquesta àmplia plataforma social, el catalanisme es va llançar a conquerir altres àmbits. Primera intervanció en atalà (1895) Angel Guimerà Instruccions pastorals del bisbe (1900) Josep Morgades 1898 el catalanisme incideix en la burguesia industrial El modernisme: Un art global L'art depen dels diners, a Catalunya la situació econòmica era bona, entre 1914−1919 (1ª guerra mundial) va suposar una gran quantitat de diners per la indústria Catalana. El modernisme es besava en trenar amb tot allà que és vell Van organitzar un gran nombre d'ates col·letius (Festes Modernistes de Sitges). Reclamaven un paper social per l'artista. Teatre: Santiago Rusiñol Novel·la: Caterina Albert (seudonim Victor Català), Raimon Casellas, Josep Pous i Pagés. Poesia: joan Maragall Música: Isaac Albèniz, Enric Granados Pintura: Ramón Casas, Isidre Noell, Pablo Picasso Peró el més important va ser l'arquitectura: • Antoni Gaudí (1852 − 1926): Parc Güell, casa Batlló, la pedrera i la Sagrada Familia • Lluís Domènech i Montaner (1850 − 1923): art bizantí; Palau de la música, hospital Sant Pau • Josep Puig i Cadafalch (1867 − 1956): gòtic germàni; Casa Atmeller, asa Macaya, casa de les Punxes

4