L'impacte d'europa: 1ªGuerra Mundial: 1914 − 1919: 1ª Guerra Mundial, La Guerra Gran on l'estat Espanyol es declarar neutral. Espanya no participava en aquesta guerra perquè era una guerra colonial i Espanya no tenia colònies, (i a més l'exèrcit no estava preparat). L'opinio pública degut a la neutralitat d'Espanya va anar prenent posicions en altres bàndols: l'aristocràcia, una part de l'exèrcit, i grups socials més conservadors eran partidaris dels imperis centrals −germanòfils−, els sectors més liberal i progressistes s'inlcinaven per França i Anglaterra −aliadòfils− A Catalunya la Lliga Regionalista (conservadora) estava a favor del Reich alemany, però la opinió pública a favor dels aliats (fins i tot alguns voluntaris van participar en la guerra dins l'exèrcit francès). Però la majoria de la població veia amb bons ulls no participar en la guerra europea. Els sindicats s'oposen a la guerra perquè qui lluita en la guerra és l'obrer i no l'empresari (guerra entre obrers). Gracies a la neutralitat d'Espanya, la guerra signifia un estímul per l'econommia, es fan molts diners tant a Espanya com a Catalunya, però l'especuleisme fa que també puguin els preus (la societat es torna més desigual, més competitiva) , i a més els beneficis no es reinverteixen en la indústria. Aquesta Gran Guerra Europea enriqueix nolt els U.S.A. La revolució Rusa: La presa del poder pels bolxevics l'any 1917 (revolució Rusa) va tenir un fort impate a Europa. Per la classe obrera i les seves organitzacions indicava el cami a seguir i l'esperança d'un futur millor. La burgesia i els sectors més tradicionalistes de la societat veuen la possibilitat de perdre els seus privilegis i la seva forma de vida va agafar por dels obrers. Aixó va crear una forta conflictivitat social en els anys posteriors La fi de la guerra i els nacionalistes europeus: U.S.A. entra en la guerra l'any 1917 (tenia por de que els aliats perdessin la guerra i no li tornessin els diners prestats) i la guerra s'inlcinà a favor dels aliats. Els EEUU van aportar el seu potencial militar, però tambè una nova doctrina promulgada pel seu president Thomas Wilson que defensava la lliure determinació de les nacions sense estat. El 1918 Rússia va tenir que signar la pau amb alemania i donar la inddependencia a les seves colònies (pau de Brest−Litovsk) A la fi de la guerrra es van modificar les fronteres a Europa per tal de que coincidissin els límits dels estats amb el de les nacions. L'any 1921 Irlanda s'independitza de Gran Bretanya i l'any 1922 Francesc Macià funda eun partit polític anomenat l'Estat Català amb l'objectiu de lluitar per la república Catalana i difondre les idees independentistes. La crisi del 1917: Crisi política i radicalitzaió social: Els sistema politic de la restauració estava desprestigiat.

1

El catalanisme polític, el republicanisme i el socialisme criticaven el funcionament del sistema i demenaven una reforma constitucional i un estat democràtic. Les classes popular manifestaven el seu descontent degut a l'encariment dels productes bàsics. El moviment obrer organitzat per les centrals sindicals, va començar a dur a terme movilitzacions: el 1916 la CNT i la UGT van convocar la primera vaga general de tot l'estat. Les quixes de l'augment del preu van arrivar fins a l'exèrcit i es van manifestar públicament en demanda de millores econòmiques i professionals. Aquest mateix any (1916) es van constituir una mena de sindicat anomenats Juntes Militars de Defensa (a més del descontent econòmic l'exèrcit pretenia tenir més influencia en la vida del país i ho va aconseguir gracies a la seva autonomia respecte el poder polític). Assemblea dels Parlamentaris: Davant d'aquest clima de tensió el govern de Dato va suspendre les garantíes Constitucionals i va clausurar les Corts. Els parlementaris Catalans dirigits per la lliga es van reunir el 1917 a l'ajutament de Barcelona i van demanar que es tornessin a obrir les Corts i van redectar un programa en el qual relamaven la reestructuració de l'Estat amb reconeixement de la realitat plurinacional. Es van convoar la resta de parlamentaris espanyols on van acudir els republicans i socialistes. El govern va prohibir l'assemblea dels parlamentaris i va suspendre la sessió de l'ajuntament, va prohibir també els diaris nacionalistes i republicans. Els parlamentaris es van reunir, peró va interropmpre la Guardia Civil i es van tenir que dissoldre. La vaga general de l'agost de 1917: Es va crear un comité conjunt CNT−UGT per declarar la vaga general. El mes d'agost, una vaga de ferroviaris es va radicalitzar i es va estendre en tots els sectors. Les organitzacions obreres van fer el seu programa reformista d'assemblea de parlamentaris. L'exèrcit va reprimir amb duresa les mobilitzacions dels treballadors i els membres del comité van ser jutjats en consell de guerra i condemnats a cadena perpètua. Els parlamentaris es van tornar a reunir i van aprovar un programa en el qual es demanava una reforma general de l'estat i un govern de concentració que organitzes eleccions amb Corts constituents. Dato va dimitir i Alfons XIII va proposar un govern de concentració (govern amb diferents tendències polítiques) presidit per García Prieto i integrat per liberals, conservador i regionalistes. Radilitzaió i enfrontament social: La vaga de La Canadenca: El febrer de 1919 es va iniciar una vaga en l'empresa elèctrica La Canadenca, això va fer parar totes les empreses industrials que depenien del seu subministrament. En pricipi la vaga era general. La militarització (no contestar, no rebotar−se) dels treballadors deretada pel govern no va solucionar el conflite. Finalment es va signar un acord segons el qual es readmitien tots els treballadors acomiadats, s'aconseguien millores salarials i la jornada laboral de vuit hores. (I es va tornar a la feina). El capità general (militar de més rang. Només n'hi un) no va alliberar tots els detinguts (era una de les condicions), els obrers van rependre la vaga i es va tornar a declarar l'estat de guerra, es va resusitar el Sometent i milers de voluntaris van col·laborar amb l'autoritat per restaurar l'ordre. La Federació Patronal de BCN va amenaçar amb el tanament de les fàbriques si no és tornava a la vaga, a mitjans d'abril la vaga havia aabat amb derrota dels treballadorrs. El moviment obrer. La CNT i el pistolerisme: 2

Dintre la CNT (sindicat que organitzava i dirigia el moviment obrer) hi havia dues tendències. L'anarcosindicalisme, que eren partidaris d'aconseguir millores concretes per als treballadors i que veien llunyana la revolució (eren majoria i dirigien el sindicat) i els anarquistes partidaris de l'acció individual, que volien la revolució de manera inmediata. Després de la derrota en al vaga de 1919 es va iniciar un periode de violencia social (anarquistes − Los Solidarios − assaninat de Dato i governador civil de bcn). Els empresaris fundan la Federació Patronal (abriln 1919). Molt empresaris i industrials ontractan pistolers per eliminar els dirigents obrers i van utilitzar el locaut (tancament temporal d'empreses per decisió patronal durant un conflite laboral) per impedir les vagues dels treballadors. Els governadors civils protegien les bandes de pistolers (Martinez Anido − repressió contra sindicalisme). L'any 1921 s'aprova la llei de fugues per la qual la guardia civil podia disparar contra els detinguts en cas d'intent de fugida. A finals de 1919 la patronal va fonamentar el Sindicat Lliure per tal de contraresta la CNT en el moviment sindical (1922 assassinat de Francesc Layret,1923 Salvador Seguí) La guerra del Marroc: El marroc: Despres dela perdua de les derrotes de 1898 España va orientar la seva expansió colonial cap al nord del Marroc. Les potències europeas tenien grans imperis colonials i espanya va intentar tenir més presència en el repartiment colonial. Espanya i França s'havien partit el Marroc, Espanya tenia un franja l nord, el Rif, en aquesta zona el Marroc tenia interessos econòmics, els atacs de les tropes nòmades vaan obligar a enviar més soldats (impopular, Setmana Tràgica). Desde 1912 es va efectuar una lenta i costosa oupació militar mitjançant l'exèrcit colonial (africanistes). Annual: L'any 1920 desde Melilla, es va iniciar una campanya per estendre el territori ocupat, això va provocar l'enfrontament amb Mohamed Abd el−Krim anti col·laborador amb l'administració espanyola i cadi de Melilla; va proclamar la Guerra Santa contra els Espanyols i Francesos. Els marroquins van atacar i les tropes espanyoles es va haver de retirar, retirada de l'Annual 1921, el desastre militar va fer dimitir el govern i nomenar un congrés per establir−en responsabilitats. Alhucemas: El setembre de 1925 l'armada i l'exercir espanyol van efectual el desembarament d'Alhucemas, va ser una gran oparaió navalamb suport aeri que va permetre a Espanya i França trencar les líneas enemigas i derrotar els marroquins (Abd el−Krim deportat a una illa) El cop d'estat de Primo de Rivera El cop d'estat: El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va donar un op d'estat i va suspendre el règim Constitucional. Les causes d'aquest cop d'estat són: • El bipartidisme polític s'ha anat descomponent i han mort tots els grans líders ( la majoria assassinats per anarquistes). • Els militars estan descontents, l'exèrcit va derrota darrera derrota, i això provoca queixes. • Crisi econòmica. 3

• Moviment obrer radicalitzat, els republicans i socialisten incremantaven el seu protagonisme. • Socialment hi ha terrorisme, bandolismeEls empresaris utilitzen els diners per contractar pistolers. • L'esglèsia és molt conservadora i dóna suport al cop d'estat de Primo. Consideren el Marxisme i l'anarquisme com el dimoni. • A Alfons XII ja li va bé la dictadura de Primo de Rivera. Primo de Rivera va ser nomanat president del govern i va constituir un executiu formar exclusivament generals: el Directori Militar. L'actuació política de Primo de Rivera: Primo de River va prohibir l'activitat política, va destruir totes les diputacions i els ajuntaments. (en tota la dictadura no hi va haver eleccions), els regidors van ser substituïts per vocales asociados designats a sorteig entre els majors contribuents al municipi. Els alcaldes eren nomanats per Reial Ordre i els governadors civils van ser substituits per governadors militars. L'any 1924 Primo de Rivera va crear una nova força política, La Unión Patriótica. El desembre de 1925 va restablir el consell de ministres iniciant l'etapa anomenada Directori Civil; ell era president d'un consell on tots els membres eren d'Unió Patriòtica. La política anticatalana: La lliga, preocupada per la violència social, no veia amb mals ulls la solució autoritaria de Primo (semblava simpatitzant del regionalisme). Però ben aviat Primo va començar la seva política anticatalanisme. Va designar president de la Mancomunitat el membre d'un partit de dretes, monàrqui i centralista, i l'any 1925 la va liquidar, es van tancar 150 entitats catalanistes entre elles el CADCI, es va prohibir l'ús de la llengua catalana, es va tancar el camp del Barça La política econòmica i social de la dictadura El dirigisme econòmic: Els anys de la dictadura van coincidir amb una època d'expansió econòmica, elnou règim va practicar una política de dirigisme econòmic, caracteritzada per l'intervencionisme (intervenció sistemàtica de l'estat en l'activitat econòmica) i el monopolisme. L'estat va fonementar la construcció d'obres públiques. Es van construir també grans monopolis, (1924 Telefonica, 1927 Campsa). Es va seguir una política proteccionista. La política social: La dictadura va clausurar el CADCI (catalanista) i la CNT (anarquista), la UGT (marxista) va ser tolerada i es van potenciar els Sindiats Lliures. Es van promulgar lleis del descans dominical, de la regulació del treball a domicili i el codi del treball. Es van construir comités paritaris (per oficis) i es va fonamentar l'esport, entre ells el fútbol (si es parla de futbol no es parla de política) L'exposició internacional de Barcelona 1929: Finalitat de potenciar una imatge positiva del règim a Catalunya i atreure´s la burgesia catalana. A més es creaven coses grans per impressionar la resta de paissos (orgull nacional). L'exposició de 1929 va permetre bcn consolidar i ordenar el creixement urbanistic de les darreres dècades. La mà d'obra per l'exposició i pel metro van crear molts llos de treball i van venir molts inmigrants L'oposició. La fi de la Dictadura 4

El nacionlisme radical: La col·laboració de la Lliga amb el règim de la Restauració va tenir com a conseqüència l'aparició d'altres organitzacions dintre el catalanisme. L'any 1922 va nèixer Acció Catalana (intel·lectuals, professionals catalanistes i progrssistes) 1919 Francesc Maià va fundar la Federació Democràtica Nacionalista. 1922 es va fundar Estat Català. Amb la dictadura Macià va haver de fugir a l'exili, i va anar a Moscou a demanar ajuda a la Internacional Comunista i el 1926 van intentar penetrar al principat per Prats de Molló pero van ser detinguts, més endavant Macià va anar a hispanoamerica a buscar suport en els emigrants. La lliga havia perdut l'hegemonia del catalanisme al donar suport a Primo. El intel·lectuals contra la dictadura: Molt intel·lectuals i entre ells escriptors com Unamuno o Blasco, professors universitaris i estudiants estaven en contra de Primo de Rivera. El moviment obrer: La clandestinitat de la CNT va fer que es radicalitzes, ada cop eren més els que volien la insurrecció. Els socialistes tot i haver sigut tolerats i haver format part del comités paritaris es van radicalitzar a partir de 1929 i es van posar a favor de la República i la democràcia. La caiguda de Primo de Rivera: Oposant−se a la dictadura hi havia: oposició dels partits, sindicats obrers, republicans, naionalistes, bona part del intel·lectuals, moviment estudiantil, a partir de 1929 un important setor d'empresaris i inversos degut a la crisi eonòmica s'afegeixen a la oposició. I el mateix rei estava en ontra de Primo perqué se'l havia identificat massa amb la Dictadura (i si queia Primo queien els dos). El gener de 1930 Primo presenta la dimissió i es crea un govern provisional amb el general Damaso Berenguer (govern conegut om la dictablanda). El rei va intentar tornar a l'anti sistema de la restauració com si no hagués passat res, però el monara s'havia compromés massa amb la ditadura La proclamació de la República La monarquia en crisi: Després del fracàs del govern provisional de la Dictablanda, es va constituir un govern amb l'almirall Aznar (Alfons XIII encara rei) qui va convocar unes eleccions municipals el febrer de 1931. El rei s'havia compromés massa amb la dictadura, i les forces polítiques republicanes i d'esquerres van plantejar els comicis electorals om um plebiscit (si/no) entre monarquia i república. Uns mesos abans, el 1930 els partits repúblicans d'ambit estatal com el PSOE i els delegats de partits catalanistes i galleguisme havien acordat una estrategia en contra de la monarquia en l'anomenat Pacte de Sant Sebastià. La reivindicació per l'autonomia de Catalunya es va resoldre amb el compromís d'un estatut que s'havia de sotmetre a l'aprovació de les Corts espanyoles, es va organitzar també un comité revolucionari que havia de provoacr el canvi de règim mitjançant un aixecament militar i constituir el govern provisional de la futura república. El desembre de 1930 es va produir el pronunciament de Java (proclamació de la repúblia per part d'un militars 5

a la caserna de Java) on Fermín Galán i García Hernandez van ser afusellats, aquestes execucions van acabar de desprestigiar la monarquia. Les elecions de 1931: Els partits i els grups polítics d'esquerrre es van unifiar el 1931, Francesc Maià amb l'Estat Català, Lluís Companys amb El partit Republicàvan crear Esquerre Republicana de atalunya, que es va presentar a les eleccions amb l'unió socialista de catalunya, en les eleccions ERC−USC van obtenir 25 regidors davant 12 de la Lliga. Havia començat un periode de suport majoritari a un partit d'esquerres i nacionalista. A la resta de l'estat la coalició republicanosocialista va guanyar en les principals ciutats. La victoria electoral de les forces republicanes d'esquerre va significar la fi de la monarquia La Generalitat provisional: Un cop coneguts els resultats electorals de 1931 es va proclamar la república, a Catalunya el 15 d'abril es va constituir el govern provisional de la Republica, però tal com s'havia acordat en le pate de Sant Sebastià es va ratificar el futur Estatut d'Autonomia de Catalunya que esria sotmes a l'aprovació de les corts espanyoles, i es va canviar el nom de República Catalana per Generelitat de Catalunya La República d'esquerres Problemes i solucions: El govern provisional de la republica va tenir que fer front als següents problemes: • L'endarreriment de l'agricultura: grans latifundis de monoconreu (sud) i minifundis (nord). Condicions en que subsistien els jornalers eren lamentables. Per millorar aquesta situació el govern provisional va promulgar una serie de mesures: el decret de laboreo forzoso, que obliga als propietaris a cultivar les terres, el decret d'intensificació del conreu, on els jornalers podien treballar durant dos anys les terres no conreades, la jornada laboral de 8 hores. La reforma agrària (enfrontaments amb la Guardia Civil) • La qüestió religiosa: L'esglesia tenia molt poder en l'educació i gran influència social, i això era un problema pel govern perquè la esglesia era de dretes. El govern va prendre mesures per seculeritzar la societat i l'estat per tal de limitar el poder de l'esglesia • La reforma de l'exèrcit: no s'havia modernitzat i tenia una estructura no adequada per la defensa. A més molt soldats no eren del tot fidels a la república. Manuel Azaña (ministre de la Guerra) va reformar el exèrcit (no es va reformar la Guardia Civil) • L'educació: es va augmentar el pressupost per l'educació ja que a Espanya hi havia més d'un milió de nens sense escolaritzar Evolució política: Al País Basc el PNB va encapçalar la reivindiació nacionalista. En les elecions legislatives de juny de 1931 va trionfar ampliament el centreesquerre. El desembre de 1931 s'aprovava la nova Constitució republicana, que establia la llibertat religiosa, d'expressió, de reunió i associació, de residència i circulació, inviolabilitat del domicili i correspondència i dret al divorci. Creava una sola cambra de diputats, elegits cada 4 anys per sufragi universal, per 1ª vegada hi havia sufragi femení. Alclà Zamora va ser elegit president de la República i Manuel Azaña va formar un govern amb socialistes i republicans d'esquerre amb política reformista.

6

El 1932 es va produir un intent de op d'estat, pero va fallar (general Sanjurjo), això va agilitar els debats sobe l'estatut de Catalunya i la reforma agrària. La llei de bases de la reforma agrària va definir com expropiables les terres mal cultivades i les de un sol propietari que tingués més del 20% del municipi. Per aplicar la llei es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA) però la seva actuaió va ser lenta. La dreta pre combatre aquesta llei va fundar l'agrupació de Propietaris de Finques Rústiques i el govern (per evitar−ho) la llei d'intensificació del conreu L'Estatut L'Estatut de Núria El govern provisional de la Generalitat va convocar una assemblea dels ajuntaments per redactar l'estatut, es van reunir al sentuari de Núria. L'estatut definia a Catalunya com << Estat autònom dins la república Espanyola>> i proclamava l'estat espanyol com << federació de tots els pobles hispànics>>, el català era considerada llengua oficial i la Generalitat tenia competències en l'ensenyament, la cultura, la regulaió del dret civil, els tribunals de justicia, les obres públiques, la sanita, l'agricultura, el règim municipal i ordenació territorial, així com la poliia i l'ordre públic. La Generalitat disposaria dels impostos directes i l'Administració Central els indirectes. L'estatut de Núria va ser votat (99,4% dels votants a favor). L'Estatut de 1932 Les Corts espanyoles no van acceptar l'estatut de Núria en un principi, peró Manuel Azaña vaintervenir decisivament en la defensa del règim autonòmi i l'estatut. Es va negocia, i va ser acceptat tot i les ratallades importants: atalunya era una regió autònoma dins l'estat espanyol. Castella llengua coofiial juntament amb el CatalàL'aprovació de l'Estatut va ser rebut molt positivament a Catalunya, ja que tot i les limitacions respecte l'estatut de Núria implicava un reconeixement de l'autogovern de Catalunya i un poder polític real per la Generalitat. Catalunya autònoma Els partits polítics A Catalunya ERC era qui dominava, dins el partit hi havia diferents tendencies, independentiste (Josep Dencàs), federalistes (Lluís Companys, que mantenia bona relació amb la Unió de Rebassaires). La lliga era un partit conservador de Catalunya, i dona suport a Primo perquè la majoria dels votants (empresaris) tenian por dels burgesos i de la revolució. Després del fracàsa electoral de 1931 va moderar el seu discurs i el 1933 va canviar el nom pel de Lliga Catalana. El 1932 es va fundar Unió Democràtia de Catalunya (Manuel Carrasco) − dona suport a l'esglèsia El partit radical estava desprestigiat degut a la seva política anticatalanista. El PSOE a diferencia de la resta d'Espanya era molt minoritari. La Unió Socialista de Catalunya estava aliada amb ERC Grup de partits comunistes (partit català prolatari, partit comunista de Catalunya, Esquerre Comunista, Bloc obrer i camperol) Els governs i les eleccions

7

En les eleccions autonòmiques de 1932 ERC va guanyar ampliament. I després de les eleccions Francesc Macià va ser escullit president de la Generalitat. Els problemes interns de ERC van fer que a les eleccions de 1933 la Lliga s'imposes a ERC. El desembre de 1933 va morí Francesc Macià i Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat. En les eleccions municipals celebrades el 1934 va guanyar una coalició d'esquerres encapçalada per ERC Hi havia molts anarquistes − en contra del govern − sense partit polític L'obra del govern El maig de 1933 el parlament va aprovar l'estatut de règim interior de Catalunya que completava l'organització institucional: Funcionament del parlament (escollit cada 5 anys), règim loal, poder judicial i financement econòmic. Politica Social − creació de serveis i previsió social. Agricultura − cooperatives i entres experimentació agraria. Sanitat − modernitzada. Ensenyament − esoles mixtes, biblioteques,Normalització de la llengua catalana − Diccionari General de la llengua Catalana 1932 Pompeu Fabra. El moviment obrer Crisi eonòmica i conflictivitat social Els anys de la 2ª República coincideixen amb els de les conseqüencies de la crisi econòmia mundial de 1929 anomenada gran depressió. L'economia espanyola a ausa del seu enderreriment i proteccionisme no se'n veu afectada directament, però si en la reducció de capital extranger i la caiguda de les exportacions. Una de les altres causes de la depressió a Catalunya i Espanya és que la fi de les obres públiques de la dictadura i l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va comportar un increment de l'atur. La substitució de la monarquia per la república amb un govern d'esquerres, va provocar descomfiança entre molts sectors de la burgesia que va limitar les seves inversions tement el moviment obrer. L'any 1934 amb l'arrivada el poder de la dreta les inversions van augmentar onsiderablement. Barcelona va viure un periode de conflictes laborals i vagues freqüents. Els anarquistes van prediar l'insurrecció i van promoure revoltes (Casas Viejas, Cadis) Els sindicats La CNT era el sindiat majoritari a Espanya, l'any 1931 la meitat dels obrers en formaven part. Es va rivalitzar amb la UGT. Dins la CNT hi havia diferents tendències: la FAI (federació anarquista Ibèrica) i els anarcosindicalistes. La UGT (sindicat vinculat al PSOE) degut a l'aprovació de millores laborals i la llei de reforma agraria van fer que molts treballadors es decantessin per la via possibilista. El sector més radical de la UGT (Largo Caballero) es plantejava una revolució obrera de signe bolxevic. Els fets d'octubre de 1934 L'augment de la tensió. La llei de Contractes de Conreu La victoria de les dretes el novembre del 1933 va portar el partit radical d'Alejandro Lerroux al govern, i va pendre mesures com la paralització de la reforma agraria. Mentre, a Catalunya el govern de ompanys duia a terme una política progressiva. L'abril de 1934 el parlament de Catalunya va aprovar la llei de contractes de 8

conreu, que volia dir que un arrendatari si demostrava que duia temps treballant en aquelles terres podia comprar−les pagan−ne el seu valor al propiatari tot i que aquest no volgués (els pagessos arrendataris estaven agrupats en la Unió de Rebassaires) Els amos de la terra agrupats en l'Institut Agríola Català de Sant Isidre es van oposar a la llei, i la lliga va presentar un recurs al tribunal de garanties Constitucionals, la reacció dels pagesos va ser d'indignació, i després de les negociacions entre les governs catalans i central es van modificar alguns aspectes i es va retirar el recurs. El 6 d'octubre de 1834 El govern central va see substituit el 4 d'otubre de 1834, el nou govern estava format per una coalició del Partit Radical i la Confederació Española de Derechos Autónomas (CEDA) (Gil−Robles) (és la dreta més conservadora i antiautonomista) Els partis d'esqurre van declarar una vaga el 5 d'octubre. L'endemà (6 octubre) Lluís Companys va fer un acte de força contra el govern de Madrid amb l'argument que la republica estava en perill, va trencar les relacions amb les institucioins i va declarar L'estat Català de la República federal Espanyola. La reacció del govern va ser declarar l'estat de guerra i l'exèrcit va sortir al arrer i va controlar la revolta. Els 7 d'octubre Companys es va rendir i va ser detingut juntament amb el seu gobern, l'alcalde de Barcelona i els regidors d'ERC. A Asturie hi va haver una insurrecció per part dels miners (són més brutos) pero al cap d'uns dies van ser durament reprimits. EL parlament va ser tancat, els ajuntaments dissolt, Companys i la resat ondemnats a 30 anys de presó, la llei de Contractes de Conreu anul·lada i el gener de 1935 va ser suspés l'estatut. 2ª República: 1931−1933 govern d'esquerres; 1933 − 1936 govern de dretes 1934 − 1936 CEDA al gov El govern del Front Popular L'estatut suspès En un primer moment la Generalitat va passar a mans de les autoritats militars, i més endavant del govern central (Lliga, CEDA i partit radical van colaborar amb el govern − van quedar desprestigiats a Catalunya). A Catalunya els canvis duts a terme pel govern d'esquerres (1931 − 1933) van ser anul·lades o paralitzades sota els governs conservadors de dretes de 1835. La repressió contra les organitzacions polítiques d'esquerresvan crear un fort desontent social. La demanda d'amnistia (deixar lliure els presos polítics) s'estenia cada cop més. Les eleccions de 1936 (Causa directa de la guerra civil) En les eleccions del febrer de 1936 l'esquerre es va presentar unida en el Front Popular (coalició de molts partits sobretot d'ERC) i a Catalunya El Front d'Esquerres, incloint els restant partits nacionalistes i socialistes i la Unió de Rebassaires. La CNT tot i no votar (anarquistes!!) van donar suport a aquestes candidatures. La dreta es va presentar a Espanya en le Bloque Naional (CEDA, monarquics tradicionalistes) i a Catalunya el Front Català per l'Ordre (dirigit per la Lliga). Va guanya el Front popular (257 − 139) i el Front d'esquerres (41 − 12) La recuperació de l'estatut El nou govern espanyol presidit per Manuel Azaña va decretar l'amnistia per als presos polítics i el restabliment de la Generalitat. La llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. La victoria del front popular i la política d'esquerres que va dur a terme el nou govern com ara la reforma agrària van provocar la oposició dels sectors privilegiats. Es va viure una radicalització de la vida política i social, cada vegada més gent s'adheria a un feixisme emergent (Mussolini i Hitler ja eren al poder).

9

Els obrers i les foces sindicals, la UGT i la CNT, s'anaven radicalitzant. 17 de Juliol de 1936 alçament militar. 1

10