món rural Revista Informativa de JARC Setembre-Octubre’13 Núm. 118 Preu: 6 euros

Novetats assegurances agràries PAC 2014-2020

des de mil nou-cents disset

Sumari

En aquesta revista... Editorial Planificar la nostra activitat amb suficient informació i anticipació Actualitat

Agricultura



pàgines 5 a 8

La Llei de foment per a la integració cooperativa Les negociacions de la reforma de la PAC



pàgina 4

pàgines 10 a 18

Fruita Dolça: El sistema de retirades de la OCM de fruites i verdures Vinya:Tancat el pla de suport a la vinya 2009/13 Fruita seca: Puja el preu de l’ametlla i es mantenen les vendes Olivera: Es crea Dcoop

Ramaderia

pàgines 21 a 25

Porcí: Bones perspectives per al seminari estatal del sector porcí Oví/Cabrum: Comptabilitat de la fauna salvatge i la ramadera Aviram: Controvèrsies al sector avícola

Assegurances

pàgina 29

Assegurar-nos bé per minimitzar l’augment del cost de les assegurances

Activitats

pàgines 30 i 34

Col·laboradors: Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicens Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Josep Rosera, Mireia Ramon

Revista Món Rural President Francesc Boronat i Sans Edita: Món Rural SLU D. Legal: B-21897-93 Consell de redacció: Francesc Boronat, Isabel Vidal, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep Balsebre, Josep Bombardó, Raquel Escuder

Amb el suport de:

Redacció i Publicitat: Passeig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 26 77 75 · [email protected] Administració: Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

món rural

3

Editorial

Francesc Boronat, president de JARC

Planificar la nostra activitat amb suficient informació i anticipació Com a president de JARC a Catalunya considero que, malgrat estar tots immersos en el procés de reforma de la PAC, cal fer un sobreesforç i no perdre de vista el dia a dia dels agricultors i ramaders de Catalunya, donant resposta a la nostra necessitat de planificació. Per aquest motiu, varem demanar al Departament d’Agricultura que concretes, de forma imminent, quines serien les mesures agroambientals per la campanya 2014, donant-nos certesa sobre els aspectes més pràctics de la nostra activitat. En aquest sentit, celebrem que el DAAM, atenent a les peticions del sector, hagi fet públic que preveu convocar una pròrroga voluntària de les mesures agroambientals per la campanya 2014. Tanmateix, ens continua preocupant que els produtors que varen sol·licitar per primera vegada aquests ajuts a la campanya 2013, en el moment d’optar als d’enguany, no tinguin clar si se’ls ha aprovat el que correspon a la campanya anterior.

Està clar que com a organització de productors agràris, hem de vetllar perquè tots disposem de la informació suficient i en el moment que ens cal, del contrari és fa realment difícil poder planificar correctament la nostra activitat i evitar-ne possibles perjudicis econòmics. Com ja hem comentat en altres ocasions, cal esmentar que estem plenament d’acord amb el propòsit de les mesures agroambientals plantejades pel DAAM. Creiem en la importància d’aconseguir un desenvolupament sostenible de les àrees rurals, aplicant mètodes de producció agrícola compatibles amb la protecció i millora del mediambient, el paisatge, els recursos naturals, la terra i la diversitat genètica, però emfatitzem que també és molt rellevant i necessari respectar les necessitats de les persones que gestionem i fem més productiu el nostre territori.

Les nostres oficines BARCELONA C/Ulldecona, 21-31, 1º (Casa de l’Agricultura) 08038 Barcelona Tel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · [email protected] PENEDÈS Centre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · [email protected] OSONA Rda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 Vic Tel. i Fax. 938 892 413 · [email protected] GIRONA Ronda Ferran Puig, 18 2n · 17001 Girona Tel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · [email protected] TARRAGONA Alcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 Reus Tel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · [email protected] CONCA DE BARBERÀ De Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 Montblanc Tel. 638.123.273 · [email protected] BAIX EBRE Plaça Alfons XII, n. 7 3er D. Despatx 1 · 43500 Tortosa Tel. 977 443 067 · [email protected]

4

món rural

SEGRIÀ-GARRIGUES Passeig de Ronda, 3 entresol dreta · 25002 Lleida Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · [email protected] PLA D’URGELL- URGELL La Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa Tel. 973 600 725 · [email protected] SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIA C/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf Tel. 938 681 125 · [email protected] PALLARS/ALTA RIBAGORÇA Av. Espanya, 4 · 25620 Tremp Tel i fax. 973 651 236 · [email protected] CERDANYA C/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya Tel. i Fax. 973 510 858 · [email protected] ALT URGELL Centre Cívic El Passeig · 25700 la Seu d’Urgell Tel. 973 510 858 · [email protected]

http://www. jarc.cat [email protected]

Actualitat

La llei de foment per a la integració cooperativa El passat mes d’agost el Ministerio d’Agricutura va publicar la Ley 13/2013, de 2 de agosto, de fomento de la integración de cooperativas y de otras entidades asociativas de carácter agroalimentario. Amb l’esmentada normativa, es pretén fomentar la fusió o la integració d’aquests tipus d’entitats mitjançant la seva creació o ampliació fins a tenir una dimensió econòmica suficient. En tot cas, es parla d’ens amb un àmbit superior al d’una Comunitat Autònoma. D’altra banda, es persegueix que les primeres baules de la cadena alimentària es redimensionin, millorin la seva competitivitat i valoritzin els seus productes. Es vol millorar la formació, especialment la relativa a la gestió empresarial i la renda dels productors. També es promou la incorporació dels productors en entitats de caire associatiu. La norma regula també les condicions per al reconeixement de la seva condició de prioritària – recordem que la Llei es refereix només a ens supraautonòmics. Aquest reconeixement habilita l’entitat a tenir preferència en determinades subvencions i ajuts en

Foto: Eva Gort Mòdol matèria d’inversions adreçades als procediments de gestió i comercialització, l’accés a activitats formatives i cooperació, internacionalització, promoció i I+D+I, línies de finançament preferent a l’ICO o d’altres, incloent les actuacions emmarcades dins el PDR adreçades a la competitivitat, transformació i comercialització, entre d’altres que pugui establir-se. També les entitats associatives integrades dins l’ens reconegut com a prioritari tindran preferència en matèria d’ajuts a les inversions en processos de gestió i transformació, formació, assistència tèc-

nica, assegurances dins el Sistema d’Assegurances Agràries Combinades, programes i actuacions d’I+D+I i noves tecnologies. Aquesta preferència es manté en determinats àmbits per als productors agraris que pertanyin a l’ens reconegut com a prioritari o a qualsevol de les entitats associatives que hi són integrades. La Llei estableix que el finançament dels ajuts pot anar a càrrec de l’Estat i de les Comunitats Autònomes. S’establirà un Pla Estatal d’Integració Associativa, en un termini de sis mesos, entre el Ministerio i les Comunitats

Autònomes, en què es delimitarà les accions a emprendre i quina Administració les assumiria. Finalment, es modifica la Llei de Cooperatives, i és d’especial menció la definició de les cooperatives agroalimentàries, les quals contemplen objectes socials com la millora de la població agrària i el desenvolupament rural, i poden incorporar membres com les SAT o comunitats de regants. Aquestes cooperatives gaudiran d’una especial protecció dins la Llei de Règim Fiscal de les Cooperatives sempre que es compleixi uns requisits mínims.

món rural

5

Actualitat

L’esborrany de la llei espanyola sobre eleccions agràries Com a membres de JARC, teniu ben present que les organitzacions professionals agràries catalanes estem subjectes a processos electorals. Sempre us recordem la importància d’aquestes eleccions en l’establiment del pes de la nostra organització a l’hora de defensar els vostres interessos i els vostres punts de vista. El Govern espanyol ha estat elaborant un esborrany normatiu per tal de fixar un procediment electoral a nivell estatal, que mesuri quin suport té cada organització professional agrària d’àmbit general i estatal. És a dir, que com a JARC concorreríem a les eleccions de la mà de COAG. L’esborrany determina qui podrà formar part del cens electoral, persones físiques o jurídiques. Entre els requisits per a ser-hi inscrit com a persona física, hi ha el d’estar afiliats a la Seguretat Social per compte propi i exercir l’activitat agrària, o bé, rebre més de 3.000 € de pagaments directes; també en formaran part aquells agricultors que declarin una renda per activitats agràries igual o major al 25% de la seva renda total. En cas de persones jurídiques, han de ser societats mercan-

6

món rural

tils amb objecte únic i exclusiu agrari, no estar dins el règim d’atribució de rendes i acreditar una facturació mínima de 10.000 €. El procés de consulta serà en la data que es determini i simultani per a tot el territori espanyol. S’hi podrà votar presencialment o per correu, i caldrà fer-ho en una única mesa provincial situada en la Subdelegació del Govern. En la norma es detalla i regula molts d’altres aspectes relacionats, però és d’especial menció l’article que parla del Patrimoni Professional Agrari (el de les Cambres Agràries) i la creació del Consell Agrari, amb caràcter merament consultiu. Les al·legacions presentades per JARC–COAG als primers esborranys

han estat, en general, obviades. Es traslladà al Ministerio, entre d’altres, els dubtes sobre la legitimitat democràtica del procés (quan no contrari a la normativa electoral), l’absurditat d’una única taula electoral provincial, l’ús dels ajuts percebuts com a habilitant per a formar part del cens o el règim competencial que tenen les Comunitats Autònomes per a la mesura de la representativitat.

ambdós processos electorals han de ser conjunts i regula què caldrà entendre per organització més representativa dins unes eleccions catalanes. Sigui com sigui, la voluntat del Ministerio és continuar endavant amb la tramitació i convocar un procés electoral tan aviat com sigui possible, a partir de la publicació oficial i els terminis de convocatòria, constitució, elaboració del cens i votacions.

En tot cas, es plantegen molts dubtes sobre la possible coexistència entre el procés electoral a Catalunya i el que s’està definint a nivell Estatal. Malgrat el Departament d’Agricultura comenta que no hi haurà problema amb aquesta Llei, sempre que es respecti el marc competencial propi, una disposició addicional tercera estableix que

Entenem que el procés d’eleccions agràries és el mitjà més democràtic i legítim de mesurar la representativitat, i aquest fet també l’hauria de tenir en compte l’Administració a l’hora de tenir clar quins han de ser els seus interlocutors. Continuem vetllant per a que el text que finalment s’aprovi tingui cara i ulls però, ja veurem com acaba.

Actualitat

Les negociacions de la Reforma de la PAC Els grups de treball per definir les qüestions pendents del model d’aplicació de la reforma de la PAC a l’Estat espanyol s’han reunit durant aquest mes de setembre i octubre. En primer lloc, cal dir que el Ministre ha incomplert el seu compromís de deixar participar a les organitzacions agràries en aquestes reunions. Aquest fet ens preocupa per que el resultat dels grups de treball no tindran les aportacions o la visió dels que realment representen als agricultors i ramaderes, i per tant, pot quedar una PAC molt institucionalitzada, polititzada i/o funcionarial. El grup de treball encarregat de la definició d’agricultor actiu i activitat agrària s’està plantejant reptes importants. En la definició d’agricultura activa, pel que fa a la terra campa, sembla que els guarets de més de 2 anys, no es consideraran agrícolament actius i s’està treballant amb les excepcions (agroambientals, zones de la devesa extremenya, etc). Pel que fa a les pastures, en la qüestió de distància entre les mateixes i la granja encara no s’ha decidit res, però ara s’ha plantejat l’opció d’introduir una càrrega ramadera mínima, fet que obligaria a tenir bestiar per poder declarar pastures amb opció a l’ajut de pagament base. Des de JARC sempre hem

defensat que una agricultura activa, en el cas de pastures, ha d’anar lligada a una explotació ramadera i a bestiar. També es planteja l’aplicació de l’article 9.3 de la proposta de reglament d’ajuts directes, per la qual es podria exigir als beneficiaris de la PAC un rati d’ingressos agraris respecte als ingressos totals. Des de JARC considerem que aquest rati ha de ser exigible a tots els beneficiaris, ja que si fem una gran definició d’agricultura activa, aquesta s’ha d’acabar convertint en una declaració d’ingressos econòmics per venta de productes agraris produïts i, per tant, reflectits en la corresponent declaració tributaria. El grup de treball del segon pilar està establint el criteris per fer el repartiment de fons FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural) entre Comunitats Autònomes, i en aquests criteris tenen en compte la població rural, la superfície agrària, i s’està premiant la ineficiència productiva per UTA, però no es té en compte la ramaderia. Cal dir que a Catalunya això ens perjudica, donat que tenim una alta eficiència productiva i un sector ramader molt potent. El grup que analitza les zones amb limitacions naturals, ha detectat que amb els nous criteris

les zones de muntanya es mantenen, però un gran nombre de municipis entren com a zona intermèdia o desfavorida, de forma que a Catalunya gairebé tots els municipis ho són. Estan estudiant criteris d’exclusió per tal de que les zones desfavorides continuïn amb una delimitació similar a l’actual. La regionalització, tractat en un altre grup treball, és un tema més complex. S’està debaten sobre l’assignació de drets de pagament base i la seva regionalització. Per ara, sembla que finalment es prendrà l’any 2013 com any de referència pel càlcul dels drets de pagament base.

D’altra banda, pel que fa a les vaques alletants, a les últimes simulacions es proposa que el 60% de l’actual prima s’incorpori a l’ajut de pagament base i el 40% restant es destini a crear un ajut acoblat a l’animal, sense tenir en compte els actuals drets de prima de vaca alletant.

camins, servituds de pas i termenals de pagès

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col·legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses tel. 650 372 399 [email protected] www.periciacaminera.com

món rural

7

Actualitat

Inaugurat el curs 2013-2014 de les ECA del DAAM

El president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) a Lleida, en Joan Carles Massot Farré, acompanyat d’altres representants de la nostra organització, va assistir a l’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2012-2013 de les escoles i centres de Capacitació Agrària (ECA) del Departament de Agricultura , que es va celebrar al Centre de Capacitació Agrària d’Alfarràs, el passat 24 de setembre.

8

món món rural rural

Aquest esdeveniment fou presidit pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. Durant el mateix es va incidir en la importància de l’orientació d’aquesta escola, centrada en temes de fructicultura, un sector vital pel nostre país i amb una especial orientació cap als mercats internacionals.

D’altra banda, cal celebrar l’elevat nombre de joves que han optat pel sector agroalimentari com l’espai on desenvolupar-se professionalment. Val a dir que a la convocatòria 2013 d’ajuts a Incorporació de Joves, s’han presentat un total de 538 persones. Així mateix, indicar que des que es va iniciar el nou model d’incorporació l’any 2007 fins a finals de l’any 2012, 736 joves

han finalitzat la formació i han obtingut la corresponent certificació. En aquet sentit, remarcar les paraules del Conseller esmentant que la nostra és una professió de futur i estratègica perquè respon a una necessitat vital per a les persones en subministrar aliments, i a més som el primer sector industrial del país i un filó d’ocupació, però també és una professió que demana passió, esforç i emprenedoria.

2013

NO

200 V ED

NO

Agricultura

•

•

AD VED ES

26

ª

A DE S

EDICIÓN

EL SALÓN COLABORADOR DE SU PRESTACIÓN!

SALÓN INTERNACIONAL PARA LOS SECTORES VIÑA-VINO, FRUTAS-VERDURAS, OLEICULTURA

26 28nov. PARC DES EXPOSITIONS MONTPELLIER FRANCIA

VITICULTURA VINIFICACIÓN ENOLOGÍA ARBORICULTURA HORTICULTURA EMBALAJE OLEICULTURA ENERGÍA RENOVABLE MARKETING

e en

Obtenga su pas

www.sitevi.com

www.sitevi.com En asociación con

món rural

Para más información: [email protected] - 932 178 596

9

Agricultura

Lluís Gaya, responsable del sector de olivera de JARC

Es crea Dcoop

Foto: Òscar González Vilà Amb la fusió de les cooperatives Hojiblanca i Tierras Altas Aceites de Granada, s’ha creat a finals de setembre, el gran grup cooperatiu Dcoop, nom que vol fer referència a “De la cooperativa”. Serà, de llarg el gran productor mundial d’oli d’oliva ja que agrupa unes 110 cooperatives, amb 55.000 socis de base i 400.000 Ha. d’olivera. Aquest nou grup, que reuneix cooperatives de Córdoba, Jaen, Màlaga, Granada, Sevilla, Cadis, Ciudad Real, Toledo i Badajoz, es preveu que tindrà una producció anual de 250.000 tones d’oli d’oliva verge, que representen el 15 % de la producció de tot l’Estat espanyol. A Catalunya, segons dades de la Agencia para el aceite de oliva, la producció definitiva de la campanya 2012/13, és de 27.723 tones d’oli d’oliva, enfront de les 22.123,8 tones de la campanya 2011/12. Per tant, per fer-se una idea de la magnitud d’aquest nou

10 món rural

grup cooperatiu, veiem que obtindrà 10 vegades la producció catalana. Analitzant-ho per almàsseres, el grup Dcoop disposarà de 99 molins, amb una elaboració mitjana de 2.500 tones d’oli per molí, mentre a Catalunya hi ha 197 almàsseres, amb una producció mitjana d’unes 125 tones d’oli per molí. S’ha de recordar que el grup Hojiblanca ja era la gran cooperativa de l’Estat espanyol, donat que durant els darrers anys havia agrupat diverses cooperatives. Mesos enrere, es va vendre la marca Hojiblanca al grup Deoleo, SA., el major comercialitzador d’oli del món i propietari de marques líders, com poden ser Carbonell a Espanya, Bertolli als Estats Units i Carapelli a Itàlia. A canvi, el grup Hojiblanca ara disposa del 10 % del capital de Deoleo i té acords preferents per vendre’ls-hi els seus granels. D’altra banda, per ope-

rar dins el mercat dels olis vegetals disposa del 50 % de la societat Mercaoleo, junt amb la multinacional Cargill. No obstant, a Andalusia també hi ha altres grans cooperatives, com Olivar de Segura, amb una producció d’unes 20.000 tones d’oli anuals o Jaencoop, amb unes 40.000 tones. Totes aquestes fusions estan recolzades econòmicament pel govern d’Andalusia, amb l’objectiu de concentrar l’oferta per poder fer front a la posició dominant de la gran distribució. Cal recordar que la Comissió Nacional de la Competència sempre ha prohibit qualsevol pacte de preus mínims de venda entre empreses del sector productor, i per tant, amb la normativa actual només hi ha l’opció d’agrupar l’oferta per intentar competir amb les grans cadenes de distribució. Per altra part, a nivell de

vendes, els darrers mesos han estat bons, sobretot al mercat espanyol, on les existències a final de campanya estaran sobre les 300.000 tones, xifra similar a les campanya 2008/09 i anteriors. Les envasadores treballen amb estocs molts baixos i només compren sobre comanda. No obstant, la tendència de preus és a la baixa, dels 3 €/kg d’oli verge extra dels primers mesos de l’any, hem anat baixant fins als 2,5 €/kg actuals. Ara bé, cal recordar que els primers vuit mesos del 2012 els preus rondaven el 1,8 €/kg. També cal destacar que aquest anys s’ha creat l’associació QvExtra, amb l’objectiu de potenciar l’oli d’oliva verge extra a nivell internacional. Bé, el que està clar és que Andalusia, la gran zona productora d’oli d’oliva del món, està apostant fort per ser el motor de la recuperació i l’estabilització dels preus en origen dels granels.

Actualitat

Josep Biosca, responsable del sector de l’arròs de JARC

Tothom s’ha d’implicar en la lluita contra el cargol poma Des de l’any 2009, l’Administració catalana i els principals afectats, els agricultors, estem en lluita contra la plaga de Pomacea canaliculata (Caragol Poma) a la zona del Delta de l’Ebre. Per tots és ja coneguda l’afectació d’altres plagues com la del cranc vermell americà o la del musclo zebra, però la del cargol poma va més enllà de provocar el desballestament dels arrossars o de propiciar la generació d’algues i directament es menja la planta d’arròs en els primers estadis de germinació. Malgrat els esforços escomesos, la població ha anat creixent, i aquest any, en alguns arrossars, ha provocat la pèrdua de fins al 70% de la producció. La seva gran capacitat de reproducció, la seva tolerància a condicions anaeròbies (posseeixen pulmons i brànquies) i a baixes temperatures, el fet de no tenir depredadors ni disposar de cap tractament fitosanitari contrastat, dificulten la seva eliminació.

Més enllà de l’impacte negatiu sobre el sector de l’arròs, el caragol poma també ha colonitzat el riu Ebre, impactant negativament sobre la flora i fauna silvestre. S’han detectat exemplars al marge esquerre del Delta de l’Ebre i en 14 punts localitzats del marge dret, i la seva població va creixement desmesuradament. Per tant, està clar que aquest és un problema que ens afecta a tots i de conseqüències devastadores, donat que amenaça d’estendre’s a altres zones. Amb la finalitat d’unir esforços, el Departament d’Agricultura, encertadament, ha creat una comissió per establir un pla de lluita, alhora que ha compromès ja esforços i recursos econòmics. Aquest pla preveu que, després de la sega de l’arròs, s’inundin unes 2.500 ha d’arrossar amb aigua marina, es dessequin altres 6.500 ha i es tractin amb Saponines i aigua de mar les sèquies i zones amb baixa densitat de població de caragol.

A JARC varem considerar que, donada la importància i l’abast d’aquesta problemàtica, la necessitat de prendre mesures de forma urgent i el cost econòmic de les mateixes, calia comptar amb la implicació decidida del Ministeri d’Agricultura i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Per aquest motiu, varem fer arribar de forma oficial a ambdós organismes una comunicació en la que sol·licitàvem una reunió urgent per tractar el

tema i una major implicació a tots nivells, donat que les bones paraules en aquesta conjuntura està clar que no són suficients. Finalment, celebrem que el DAAM hagi informat que el Ministre d’Agricultura finalment s’ha compromès a fer tot el que sigui possible per garantir el finançament del pla de xoc, per tant, ara només cal continuar treballant plegats i aconseguir també el recolzament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

mónrural rural 11 món

Complex hoteler familiar format per l’Hotel Terradets i el Restaurant del Llac, situat al Pallars Jussà a la vora del llac Terradets i la serra del Montse, un marc immillorable on fer una escapada amb la família, amics o parella i gaudir d’un ampli ventall d’activitats en contacte amb la natura i de la millor cuina de temporada amb tocs d’autor.

Terradets, l’hotel per gaudir com mai del Pallars Jussà!

Escursions amb BTT o ebike, excursions i senderisme per camins i congosts, tir amb arc, activitats nàutiques al llac, descens de barrancs, kayak, paintball, 4x4, quads, ràfting, hípica, vols en globus, caça, pesca, escalada, espeleología, visita al Parc Astronòmic del Montsec, visita al Castell de Mur, visita a una formatgería artesana, etc. Reserva per la nostra web i gaudeix de les escapades i ofertes!!!

www.hotelterradets.com

HOTEL TERRADETS 12 món rural

Ctra. Balaguer-Tremp, km.75 25631 CELLERS (Lleida) Tef. 973 651 120

Agricultura

David Borda, responsable del sector de la fruita dolça de JARC

El sistema de retirades de la OCM de fruites i hortalisses

El sector disposa d’una eina de retirada i destrucció, que en principi hauria de donar millor resultats que els de la resta de sectors. Per exemple, en carn de porcí, de vedella, oli, cereal, etc, el sistema de regulació de mercat consisteix en

antipedra

antipluja

ombracle antiinsectes

climàtica

reflectant

antiocells

emparrat

tallavents tancaments

comprar quan els preus estan baixos, emmagatzemar i treure el producte al mercat quan els preus pugen. La qual cosa evita un repunt dels preus i una recuperació del sector més ràpida davant les pèrdues suportades durant l’època de preus baixos. Aquest sistema no es pot donar al sector de la fruita dolça i, d’altra banda, el de regulació basat en les retirades no s’activa. Les causes d’aquesta situació es podrien imputar a que només un terç dels PO es pot destinar a retirades, però observem que aquest no deu ser el problema quan només es va arribar al 8% de consum dels PO en un any de crisis greu com va ser el 2011, havent-se pogut arribar al 33%. Les ajudes dels PO són del 4,1% del valor de comercialització, però en cas d’activació de les mesures de gestió de crisis l’ajut s’augmenta al 4,6% (un increment del 12%), però això tampoc anima a les OP a fer retirades. D’altra banda, el nivell de cofinançament d’aquestes mesures és al 50%, excepte en distribució gratuïta

Foto: Jaume Charles Bernis que és del 100%. Per tant, això si que pot tenir influència, ja que les distribucions gratuïtes cada any s’activen als Plans Operatius de les Organitzacions de Productors, en canvi, la resta de retirades no. En conseqüència pensem que aquest si que seria un punt a analitzar i sobre el qual prendre mesures, però també cal dir que en els darrers anys els preus d’indemnització per retirada s’han aconseguit millorar, per tant, el 50% d’aquest, ja comencen a ser xifres interessants. Ara bé, un aspecte que cal posar sobre la taula, és que una Organització

de Productors no té cap obligació d’activar els sistemes de retirada. Aquesta, pot triar entre fer inversions o fer retirades, tot i que faci liquidacions de fruita als seus productors per sota del preu de retirada. Això, s’ha de permetre? Si les ajudes són per les OP, aquestes han d’activar les mesures de retirada i si hem de canviar el sistema, de forma que siguin tots els productors, inclosos o no en una OP, qui pugui fer les retirades, considerem que també s’hauria de platejar que tots els productors poguessin gaudir de les ajudes per inversions.

LA PROTECCIÓ

MÉS EFICIENT

xarxestecniques

.com

L’actual OCM (Organització Comuna de Mercats) paga cada any més de 170 milions d’euros en Plans Operatius (PO) a les Organitzacions de Productors (OP) per a la realització d’inversions i la gestió de crisis de mercat. D’aquests fons, l’any de la crisis del cogombre, que va afectar greument el sector de l’horta i el de la fruita dolça, tan sols es va destinar un 8% dels fons, a nivell estatal, a la retirada de producció dels mercats. D’aquesta partida, el 60% van ser per retirades convencionals, com la distribució gratuïta, el compostatge, l’alimentació animal o altres sistemes de destrucció, el 25% es va consumir en no collita o collita en verd i el 15% restant en formació relativa a mesures de gestió de crisis i promoció de les mateixes.

NOVA FRUTICULTURA, SL Tel. +34 972 51 06 85 [email protected]

món rural 13

Francesc Esquerda, responsable del sector de la Fruita Seca de JARC

Puja el preu de l’ametlla i es mantenen les vendes Al mes de juliol, El Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) va presentar la 2a. i definitiva previsió de collita d’ametlla 2013, que seria un 7,5 % inferior a la prevista al maig i un 1,6% per sota de la collita 2012. D’altra banda, sembla que el tamany del gra serà el més petit dels darrers 40 anys. Com no s’esperaven previsions tan baixes, això ha establert una tendència alcista dels preus internacionals. A les 24 hores del darrer anunci oficial els preus van augmentar uns 0,25 €/kg gra i en poques setmanes la pujada era de 0,5 €/kg gra. Cal recordar, que els preus internacionals van començar a créixer a l’agost del 2012, arribant al seu valor màxim el gener del 2013 i iniciant una tendència decreixent fins el maig. A partir del juny i fins ara, la tendència és clarament alcista. De fet, a mitjans de setembre d’enguany els preus internacionals de l’ametlla estaven als mateixos nivells que els valors més alts assolits a principis d’aquest any. Aquestes, evidentment, són bones notícies per al sector perquè els preus en origen s’han quasi duplicat en dues campanyes i les vendes internacionals es mantenen. Sempre però, se’ns planteja la incertesa de si el consumidor acceptarà l’augment de preu, però en el cas de l’ametlla de moment l’entén.

14 món rural

Per aquesta campanya 2013/14, a nivell de l’Estat espanyol, la Mesa Nacional de Frutos Secos va confirmar al juliol una baixada de la producció d’ametlla del 35% respecte la collita passada i del 30% respecte la mitjana de les darrers cinc collites. A Catalunya l’estimació seria d’una collita de 2.506 tones, amb una disminució del 30 % respecte la collita passada i del 37% respecte els darreres cinc anys.

Taula 1. Preu mig cotització ametlla comuna a la Llotja de Reus

En relació als preus que rep el productor català, les cotitzacions a la Llotja de Reus per la campanya 2012/13 van tenir una tendència creixent molt lenta, tal i com s’observa a la taula 1. Des de JARC ho varem denunciar, especialment a les reunions mantingudes amb la Llotja i el DAAM, ja que durant els mesos de setembre, octubre i novembre els preus haurien d’haver estat gairebé un euro més per quilo, per situar-se al nivell dels preus internacionals. Entre gener i juliol les dades de Catalunya van continuar la tendència alcista, mentre els preus internacionals anaven caient. Val a dir que, de mitjana, la campanya passada els preus de Llotja de Reus van estar 0,73€/kg per damunt dels preus percebuts pels productors americans, com mostra la taula 2, mentre que els darrers anys es donava la situació contrària.

Any

Mes

Preu

2012

Agost

Sense cotització

2012

Setembre

3.49

2012

Octubre

3.70

2012

Novembre

3.72

2012

Desembre

4.00

2013

Gener

4.14

2013

Febrer

4.70

2013

Març

4.70

2013

Abril

4.78

2013

Maig

5.16

2013

Juny

5.30

2013

Juliol

5.58

2013

Agost

5.50

2013

Setembte

5.36

Taula 2. Preu mig a Llotja de Reus ametlla comuna i preu mig percebut per l’agricultor als USA Campanya

€ per Kg gra ametlla comuna

€ per Kg gra percebut agricultor USA

Diferència amb Comuna

2009/10

2.38

2.64

-0.26

2010/11

2.84

2.87

-0.03

2011/12

3.21

3.32

-0.11

2012/13

4.46

3.73

0.73

Font: USDA. Llotja de Reus i Banco España i Serveis Tècnics JARC

Ara bé, aquesta xifra de 2012/13 és enganyosa, ja que la gran majoria d’agricultors van vendre el seu producte durant els primers mesos de campanya i els preus alts es van donar a la part final de la mateixa. A més, s’ha de tenir en compte, que continua la superior cotització a la Llotja de Mercamúrcia respecte la Llotja de Reus i que algunes trencadores a Catalunya també compren per damunt de

preus de Llotja de Reus. Tot i així, aquest setembre el preu de Llotja de Reus és bastant correlatiu als preus internacionals, sempre tenint en compte que el preu d’aquí és d’ametlla rendiment (valorada en gra però entregada pel pagès amb closca). De cara als propers mesos sembla que els preus es podrien continuar incrementant, però una frenada del consum durant un mes, pot fer canviar aquesta tendència.

Agricultura

Isabel Vidal, responsable del sector de la vinya de JARC

Tancat el Pla de suport a la vinya 2009-13 El 14 d’octubre es va acabar de definir el Pla Nacional de Suport al sector de la vinya 2009-2013. Durant el mes de setembre es van establir els darrers repartiments de pressupost entre Comunitats Autònomes i línies d’ajut. Pel que respecta a la mesura del Pla de Reestructuració de la vinya, cal dir que ha estat la que ha tingut més demanda, rebent així tots els fons sobrants i arribant als 156,2 milions d’euros per a tot l’Estat. Si ho analitzem per mesures, l’ajut de pagament únic es manté estable aquests darrers anys amb 142,7 milions d’euros, prenent el pressupost destinat els primers anys del programa a destil·lació d’us de boca. Els criteris d’assignació d’aquesta mesura no han beneficiat gens a Catalunya, ja que només rebem el 2 % d’aquests fons. D’altra banda, la mesura d’inversions a bodegues finalment no s’ha executat i el pressupost previst per la mateixa s’ha destinat a la mesura de reestructuració. Respecte l’ajut per a la promoció de vins a tercers països, fora de la Unió Europea, aquest any 2013 també arribarà als 46 milions d’euros (92 milions d’inversió), la xifra més alta de tot el període. Finalment, per a la mesura de destil· lació de crisis no s’ha destinat pressupost cap any. Respecte Catalunya cal destacar que aquesta campanya 2012/13 obtindrà el

rècord d’assignació pressupostària per la mesura de Reestructuració i Reconversió de vinya, amb 13 milions d’euros. Inicialment només s’havien previst 7 milions d’euros però finalment s’han utilitzat 6 milions per fer front a les mesures sol· licitades en anys anteriors. Aquesta alta assignació respon a la bona elecció feta pel DAAM en relació a la programació dels ajuts mitjançant bestretes i avals bancaris, fet que permet l’assignació de fons abans de la finalització de les mesures. Aquest setembre s’ha fet una darrera assignació de fons al pressupost 2012/13 de Catalunya, que servirà per acabar de pagar campanyes anteriors i també per acabar de cobrir la campanya 2012/13 fins al màxim establert per l’Ordre d’ajuts, tant pel que respecta a professionals com a no professionals. Es preveu que es farà afectiu un pagament abans del 15 d’octubre i tothom hauria d’arribar a tenir cobrat el 83 % dels avals presentats. La propera campanya comença el nou Pla Nacional de Suport 20142018, dins el qual la mesura de Reestructuració i Reconversió de les vinyes no podrà arribar als nivells pressupostaris assumits les darreres dues campanyes i els imports unitaris també baixaran lleugerament.

Fons destinats a reestructuració i reconversió de les vinyes a Catalunya dins del Pla Nacional de Suport 2008-09 a 2012-13 (en milions d’euros) Any petició ajut

Milions Euros

%del total Estat Espanyol

2009

5.4

9.3%

2010

9

11.7%

2011

5.2

7.1%

2012

10.8

7.2%

2013

13

8.3%

Foto: Jordi Poblet Espolet Línea d’ajut

Executat Mitjana 2009-2012

Pressupost inicial

2013 Executat

Ajuda Pagament únic

76,2

142,7

142,7

Reestructuració i reconversió

89,6

82,2

156,2

Inversions bodegues

0,1

56

0

Promoció tercers països

24,5

40

46,0

Destil·lació subproductes

30,7

31,8

Destil·lació us de boca

58,2

0

Destil·lació crisis

0,0

0

7,8 0 0

Total programa de suport

279,3

352,7

Arrencades definitives

127,1

0

Traspàs a PDR

34,8

46,4

Total

441,2

399,1 399,1

352,7

0 46,4

Font:FEGA

Verema il·lusionant Per fi sembla que aquest podrà ser un bon any! Després d’un període marcat per preus molt baixos es presenta una verema amb un augment de preus del raïm i de la producció. L’any passat varen créixer els preus però la collita va ser molt curta, a causa de la secada, per tant, al final els ingressos dels viticultors varen ser semblants als d’anys anteriors. Les primeres estimacions d’enguany parlen d’un 15-20 % més de collita a Catalunya, un 10-15 % més a Espanya i un 7 % més a França, totes tres dades s’han calculat respecte a les de l’any passat, si bé la pujada de preus ha sigut entorn al 5% de mitjana i d’un 20 % en el cas de l’empresa referent del sector ( Feixenet), aquests són preus de l’any 2007. Per tant cal seguir treballant per recuperar el poder adquisitiu perdut. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la verema 2012 va ser molt curta i que les existències de vins a la zona cava i en general en altres zones, son molt baixes.

món rural 15

A Fons

La llei per a la millora del funcionament de la cadena alimentària Com ja us informàrem temps enrere, el Ministerio d’Agricultura tenia previst d’aprovar una Llei sobre la cadena alimentària. Aquesta Llei va ser publicada el mes d’agost d’enguany: la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria (BOE núm. 185). És pràcticament idèntica a l’esborrany que rebérem atès que el Ministerio no ha tingut en compte gairebé cap de les al· legacions presentades, ja no des de JARC-COAG, sinó des de qualsevol dels organismes consultats. Us traslladàrem, a grans trets, un resum del contingut de la Llei aprovada, fent-ne una valoració final. La Llei té com a objecte la millora del funcionament de la cadena alimentària, i és d’aplicació a les relacions comercials que es donen entre els diferents operadors: productors, transformadors o distribuïdors. No s’entén per operacions comercials l’entrega de producte a la cooperativa o altra entitat associativa que fa el soci quan hi estigui obligat. Entre d’altres finalitats de la Llei, i des del punt de

16 món rural

vista dels productors, cal destacar: Garantir la distribució sostenible del valor afegit entre els diferents operadors Aconseguir un major equilibri i transparència de les relacions comercials regulant les pràctiques comercials Enfortir el sector productius i potencials les interprofessionals agroalimentàries Apart d’aquestes, es fa èmfasi en l’increment de la competitivitat, eficàcia i la capacitat d’innovació tant d’indústria com de distribució, la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació, el respecte a les normes de la competència, la seguretat i la qualitat i la defensa del consumidor. És rellevant que conegueu els principis que regeixen aquesta norma: equilibri i justa reciprocitat entre les parts, llibertat de pactes, bona fe, interès mutu, equitativa distribució de riscos i responsabilitats, cooperació, transparència i respecte a la lliure competència en el mercat. La Llei obliga a complir determinats preceptes en transaccions comer-

cials de més de 2.500 € entre operadors si es troben en alguna de les següents situacions: Un operador sigui PIME i l’altre no En el cas de productes primaris no transformats, un dels operadors sigui productor agrari, ramader, pesquer o forestal, o una agrupació d’aquests, i l’altre no Un dels operadors tingui dependència econòmica de l’altre, en la forma en què es defineix. Entre els preceptes a què s’obliga per a transaccions de més de 2.500 €, hi ha l’obligatorietat de formalitzar per escrit els contractes en cas de productes alimentaris, el qual s’ha de formalitzar prèviament a l’inici de la transacció. En cas que el

pagament es produeixi al comptat contra l’entrega del producte, no hi haurà més obligació que la d’identificació i facturació. També és obligatori que existeixi un contracte escrit en operacions de compra-venda a futur o amb preu diferit, excepte si es pot estimar prèviament que el preu del contracte serà inferior a 2.500€. Els contractes, han de contenir una informació mínima de forma obligatòria: identificació de les parts, objecte, preu contractat (amb descomptes, factors o condicionants i indicacions de tots els pagaments), les condicions de pagament, les d’entrega i les de disposició del producte, els drets i obligacions de les parts, informació

A Fons

entre les parts, durada i condicions de renovació o modificació, i causes i efectes de l’extinció del contracte. Els termes i condicions, seran lliurement pactats entre les parts. Es pot celebrar subhastes electròniques per a la compra o venda de productes alimentaris. Tant si s’efectua una compra-venda tradicional com si es fa de forma electrònica, els operadors han de conservar durant un període de dos anys els justificants de les transaccions, documents o arxius. En la Llei també es descriu pràctiques abusives, les quals queden regulades: Modificació unilateral del contracte i pagaments comercials no previstos. Es prohibeix les modificacions no pactades i no incloses en les clàusules del contracte. També, els pagaments addicionals que no siguin pactats per noves condicions i incorporats al contracte. El contracte

ha d’incloure els mecanismes de devolució o contraprestació en cas de demores o incompliments. Subministrament d’informació comercial sensible. El contracte inclourà la informació que, tenint en compte l’objecte, s’hauran d’intercanviar les parts, sense poder exigir informació sensible. Només pot emprar-se per a les finalitats previstes en el contracte i no pot ser revelada ni intercanviada amb tercers Gestió de marques. S’evitarà pràctiques contràries a la competència o que constitueixen competència deslleial, i es prohibeix l’aprofitament en benefici propi d’iniciatives alienes, per exemple, per associació de marca o publicitat Aquestes qüestions només afectaran els contractes que es facin amb posterioritat a la vigència de la Llei, però també les modificacions o pròrrogues en els celebrats amb anterioritat. Dins les mesures de bones pràctiques, s’esta-

bleix un codi de bones pràctiques mercantils en la contractació alimentària. Aquest codi serà subscrit pel Ministerio, per les organitzacions d’àmbit supraautonòmic representatives del sector productiu, de transformació i distribució, el Ministerio d’Economia i les Comunitats Autònomes. L’adhesió al codi serà voluntària per als operadors, però un cop adherits estan obligats a complir-lo i utilitzar els sistemes de resolució de conflictes que s’hi prevegi. (Recordeu que, des de l’any 2011, a Catalunya existeix el Codi de Bones Pràctiques Comercials, a què JARC està adherit i de què us hem anat informant) Els operadors que s’hi adhereixin han d’aportar tota la informació que se’ls requereixi si es produís un conflicte. També, en cas que no hi hagi acords entre organitzacions de productors i compradors en els preus, es pot demanar la mediació, malgrat aquesta no serà vinculant.

Cal dir que es preveu l’existència d’altres codis diferents a l’estatal, que hauran de respectar els principis de la Llei i tenir un major nivell d’exigència. També es crea l’Observatori de la Cadena Alimentària, adscrit al Ministerio, amb funcions de seguiment, assessorament, consulta, informació i estudi del funcionament de la cadena i els preus dels aliments. També ha d’informar sobre els codis de bones pràctiques que es plantegi i fer el seguiment de les pràctiques emprades. Si es detectés un funcionament o pràctiques anòmales, hauria de traslladar-ho a l’autoritat competent. Addicionalment, es deroga la norma que creà l’Observatori dels Preus dels Aliments. La Llei estableix la potestat sancionadora, en què es diferencia entre els tipus d’infraccions i es preveu les sancions corresponents, que poden incloure la publicitat de l’infractor i la sanció:

món rural 17

A Fons Infraccions lleus, com la no formalització per escrit dels contractes obligatoris, les modificacions no pactades o la no conservació de la documentació, entre d’altres. Es preveu sancions fins a 3.000 € Infraccions greus, quan es reincideixi en les lleus dos o més cops en un període de dos anys o s’incompleix els terminis de pagament. Les sancions poden anar dels 3.001 als 100.000 € Infraccions greus, quan es reincideix en les greus dos o més cops en un període de dos anys. Les sancions poden trobar-se entre els 100.001 i el milió d’euros. La capacitat sancionadora correspondrà a l’Estat quan les seus socials de les parts o el contracte afectin més d’una Comunitat Autònoma.

18 món rural

Es contempla, a més, algunes mesures per a la millor vertebració de la cadena alimentària, destinades al foment de la integració i potenciació del desenvolupament de la cadena de valor. Es pretén potenciar la integració dels operadors, així com la identificació i desenvolupament de nous canals de comercialització interiors o exteriors. També la incorporació d’innovació i noves tecnologies, programes de qualitat, la logística o la potenciació dels canals curts de comercialització. Es preveu la inclusió de les organitzacions de consumidors. Es crea l’Agència d’Informació i Control Alimentaris. Gestionarà els sistemes d’informació i control dels mercats oleícola (substitueix l’Agència per a l’Oli d’Oliva) i lacti, així com d’altres que es pugui determinar.

Disposarà d’un sistema d’informació i control del compliment de les obligacions dels operadors, iniciarà processos sancionadors i donarà trasllat a l’autoritat competent els incompliments. Controlarà, igualment, el Registre Estatal de Bones Pràctiques Mercantils en Contractació Alimentària. Els funcionaris encarregats d’inspecció i control podran accedir a terrenys o instal·lacions per tal de verificar allò que correspongui i prendre mesures cautelars si s’escau (com el precinte de magatzems o instal·lacions). Els laboratoris agroalimentaris estatals també s’hauran de coordinar amb els de les diferents Comunitats Autònomes. Es preveu harmonitzar criteris entre ells, crear una xarxa de laboratoris agroalimentaris, coordinar grups de treball, l’especialització de cadascun

d’ells en tècniques concretes, la designació de laboratoris de referència i l’establiment de taxes oficials per als laboratoris dependents del Ministerio. Finalment, es modifica dues normatives molt significatives i relacionades amb la Cadena Alimentària: La Llei 38/1994, de 30 de desembre, reguladora de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries. En tot cas, es refereix a organitzacions d’àmbit estatal o superior al d’una Comunitat Autònoma que són constituïdes per organitzacions representatives d’àmbit nacional de la producció, transformació i, si s’escau, comercialització i distribució agroalimentària. En cas d’organitzacions d’àmbit autonòmic, tindrà garantida la presència a la Interprofessional

A Fons sempre que representi més del 50% de la branca professional, el sector o producte representi un 3% com a mínim de la Producció Final agrària, pesquera o agroalimentària estatal, o el 8% de la Producció Final agrària de la Comunitat Autònoma. Aquestes Organitzacions han de representar dins el seu àmbit territorial i el seu sector, si més no, el 51% de les produccions afectades en totes i cadascuna de les branques representades. Se n’exclou les Interprofessionals ja reconegudes actualment. Només en pot haver una per sector o producte, amb excepció de les figures de protecció de qualitat diferenciada. Les Interprofessionals poden adoptar acords que, en alguns casos, es facin extensius al conjunt de productors i operadors independentment que en formin part (les extensions de norma, de què hem tractat en números anteriors). Es requereix l’autorització del Ministerio i es pot fixar una aportació econòmica a tots els operadors per a dur a terme les accions que contempla l’extensió de norma. També es modifica, entre d’altres particulars, els apartats corresponent a infraccions i sancions. La Llei 2/2000, de 7 de gener, reguladora dels contractes – tipus de productes agroalimentaris. Els preus a percebre i els

criteris d’actualització seran fixats lliurement per les parts, i es pot tenir indicadors de preus i costos que sigui objectius, transparents, verificables i no manipulables. Es disposa de procediments arbitrals en cas que la comissió de seguiment no pugui solucionar un conflicte. També es modifica, entre d’altres particulars, els apartats corresponent a infraccions i sancions. Fins aquí us hem traslladat les principals qüestions que recull aquesta Llei. Des de JARC – COAG entenem que cal preveure un molt baix impacte pel que fa capacitat de negociació dels productors amb la indústria o la distribució. Probablement, es mantindrà els desequilibris a la cadena i la impunitat d’algunes pràctiques altament lesives per als productors. Com a exemple, els contractes obligatoris en determinats sectors, com el lleter, posen de manifest que el

productor continua sense cap capacitat negociadora real. Les esmenes presentades a l’esborrany van ser desestimades o modificades de tal manera que han perdut el seu sentit. No s’ha inclòs, per exemple, el que recull la Llei de Competència Deslleial, i que hauria dotat aquest marc d’un règim administratiu de control i vigilància, així com d’un de sancionador amb cara i ulls. La petició d’incloure la figura d’un mediador, com s’ha fet a França, ha estat totalment difuminada en circumscriure-la als codis de bones pràctiques comercials voluntaris i amb un àmbit d’actuació molt limitat. Qüestió apart, però molt il·lustrativa, és l’esmena que el propi Govern ha afegit i que imposa condicions a la realització i difusió d’estudis i anàlisis comparatius en l’àmbit agroalimentari. Afecta directament treballs d’organitzacions com les de consumidors. Un altre exemple són les limitaci-

ons que s’estableix pel que fa l’Observatori de la Cadena Alimentària i les capacitats efectives que tindrà. A Catalunya, el Codi de Bones Pràctiques Comercials acull organitzacions de productors agraris, la indústria, el comerç i la distribució. Com us hem explicat en números anteriors, és voluntari (JARC l’ha signat), ha incidit en qüestions de promoció i ha permès aprovar un model d’acord comercial per a les transaccions. A part dels detalls que ja un hem comentat, caldrà valorar fins a quin punt haurà de retre submissió al Codi que ara s’ha aprovat a nivell estatal. Tant la Llei com l’actual Codi únicament seran d’utilitat si, de forma inequívoca, tenen entre els objectius la defensa del sector productiu mitjançant la voluntat d’aplicar un marc regulador en què, la major part d’aspectes, ja existeixen

món rural 19

Publirreportatge

Estalvi del 70% en Gasoil gracies a una instal·lació Fotovoltaica Híbrida Recentment s’ha posat en marxa un nou sistema autònom híbrid fotovoltaic de 60kW a ISONA (LLEIDA) per abastir a una explotació porcina, propietat de Granges Paretó i promogut per Esperanto SA i Insuntec Technology SL. El sistema utilitzat per Granges Peretó per obtenir subministrament elèctric era 100% aportat per un grup electrogen de gasoil. Gracies a aquesta aplicació Granges Peretó ha aconseguit reduir fins a un 70% el consum en gasoil del seu grup electrogen, cosa que repercuteix directament en un gran estalvi econòmic. Aquest sistema híbrid fotovoltaic (Plaques Fotovoltaiques + Grup Diesel + Bateries) substitueix al sistema actual basat exclusivament en ge-

neració diesel. El canvi ha sigut provocat pel constant encariment del gasoil, ja que en cinc anys s’ha incrementat en més del 100%, segons dades del Ministeri d’Industria, Energia i Turisme. El principi de funcionament d’una instal·lació híbrida és que les tres fonts d’energia poden interactuar simultàniament per aportar electricitat. Principalment per cobrir la demanda elèctrica del client s’utilitzarà l’energia creada pel sistema solar fotovoltaic i el sistema de bateries. Deixant que el funcionament del grup electrogen actual sigui només per puntes de consum i per càrrega de les bateries. D’aquesta manera aconseguim que el grup electrogen es posi en funcionament

un 70% menys del que s’utilitzava anteriorment. Aconseguint un període d’amortització inferior als 3 anys. Per verificar el correcte funcionament del sistema, el Laboratori de Sistemes Fotovoltaic, de la Universitat Carles III de Madrid, han realitzat durant mesos diverses mesures “in situ” dels paràmetres elèctrics del sistema i s’ha constatat que la electricitat generada per la instal·lació fo-

tovoltaica supera el 100% en gran part del dia, fet que indica que durant aquest temps l’energia solar es suficient per proveir el consum que té l’usuari i poder carregar les bateries per la seva utilització nocturna. D’aquesta manera Insuntec Technology i Esperanto Energy han aconseguit dos dels seus grans propòsits. Aportar un gran estalvi econòmic al client i reduir les emissions de soroll i Co2 contaminants a l’atmosfera.

Presentació dels sistema al hotel Terradets (Cellers) va ser tot un èxit El dia 19 i 20 de Setembre es van dur a terme les presentacions tècnica-comercial de la instal·lació realitzada a granges Peretó d’Isona (Lleida) i sobre els avantatges que aporta la biomassa en al sector ramader i agrícola. La jornada realitzada per les empreses Esperanto Energy (Sort) i Insuntec Technology (Vic) conjuntament amb Grup Nova Energia (Canet), els fabricants Fronius (Àustria) i el distribuïdor de material solar Saclima (València) va ser tot un èxit segons els participants, tal com ramaders de la mateixa zona i empreses d’enginyeria vingudes de diferents llocs de l’estat. Els quals van poder visitar d’instal·lació Fotovoltaica i d’aquesta manera constatar que aquest model d’estalvi energètic és possible d’implementar en qualsevol explotació agrícola o industrial. INSUTEC TECHNOLOGY SL C/ Jesus, 34 08504 SANT JULIÀ DE VILATORTA Tel. 93 888 76 52 www.insutec.com

20

món rural

ESPERANTO SA Av Generalitat, 15 baixos 25560 SORT Tel. 973 62 12 15 www.esperantoenergy.com

GRUP NOVA ENERGIA SL C/ Vall, 57 08360 CANET DE MAR Tel. 93 794 33 91 www.gruponovaenergia.com

Ramaderia

Jaume Bernis, responsable del sector Porcí de JARC

Bones perspectives per al Seminari estatal del sector porcí dels darrers mesos, com a conseqüència del bon preu de venda del porc i la baixada del cost del cereal. Malgrat les bones expectatives, es va recordar que malauradament, des del 2006 s’arrosseguen pèrdues que en alguns casos han fet desaparèixer explotacions, ja que el preu en origen del porc era baix, i d’altra banda, s’han hagut de fer grans esforços econòmics per adaptar-se a la normativa europea relativa al benestar animal.

El 18 de Setembre es va celebrar a Lorca (Múrcia) el I Seminari estatal del sector porcí de JARCCOAG, sota el títol “Oportunidades y desafíos del sector porcino”. La Jornada es va presentar dins el marc de la destacada fira del sector porcí, SEPOR, celebrada a la mateixa localitat murciana. Aquesta fira, referent per als ramaders de porcí de l’Estat, permet que la Jornada organitzada per JARC-COAG es pugui posicionar com un acte rellevant per estar al dia de l’actualitat. La inauguració de la Jornada va anar a càrrec del Director d’Agricultura i Pesca de la Delegació del Govern de Múrcia, del Sr. Miguel Padilla, alhora President de COAG-Múrcia i membre de la Comissió executiva de l’organització agrària i del Sr. Jaume Bernis, Responsable estatal del sector porcí de COAG i Cap Sectorial del porcí de JARC. Els quals varen destacar ARVET la jarc2013.pdf bonança

1

La primera ponència la va realitzar el director general d’ENESA, el Sr. Jose Mª Garcia, el qual va destacar la importància que tenen les assegurances per sinistres en explotacions ramaderes. Va recordar que les assegurances estan subvencionades per el Ministeri. Per acabar el senyor García va posar indicar que una assegurança d’una explotació de porcí té un cost anual d’uns 200€, però en cas de sinistre es rebria una indemnit29/07/13 13:23 zació d’uns 35.000€.

A continuació el senyor Juan Antonio Agüero, Jefe de àrea de Porcino, Avicultura y otras produccions ganaderas del MAGRAMA, va presentar l’evolució del mercat de porcí a nivell europeu i les tendències legislatives comunitàries per al sector. Així mateix, va destacar l’adaptació, l’eficiència i professionalitat dels productors de porcí, indicant que malgrat que a partir de l’aplicació de la normativa de benestar animal el cens de truges a disminuït, la producció de porcs a augmentat. D’altra banda, una de les novetats que va ressaltar va ser que amb la reforma de la PAC s’ha aconseguit un acord polític de mesures excepcionals en cas de crisis de mercat, com són les mesures per oscil·lacions del mercat, les establertes per malalties animals i pèrdua de confiança dels consumidors i les adreçades a resoldre problemes específics. A continuació de la pau-

sa el senyor Josep Font, veterinari i soci del SIP consultors, va presentar la situació econòmica del sector a Espanya, dades actualitzades i detallades sobre els costos i la competitivitat de les empreses porcines espanyoles, i finalment va comparar aquestes dades amb les obtingudes a altres països. Va destacar que Espanya és un dels capdavanters en eficiència i costos, bàsicament per la nostra climatologia, pel bon dimensionament de les explotacions de mares i per les integracions. Al final, va concloure que les expectatives del nostre sector, fins a l’abril de l’any vinent, seran positives a nivell de guanys. Va cloure l’acte el senyor Jaume Bernis, posant de manifest la importància del sector porcí espanyol i remarcant la conveniència de realitzar jornades d’aquest tipus, per mantenir el sector ben informat. Finalment tots els assistents varen gaudir d’un dinar.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

mónrural rural 21 món

Ramaderia

Josep de Ros, responsable del sector Oví de JARC

Compatibilitat de la fauna salvatge i la ramadera Des de sempre els humans i els animals han compartit territori amb les dificultats que aquest fet suposa. Com es sabut, la conservació de la biodiversitat té un paper important dins la legislació europea, fet que implica que es protegeixin espècies salvatges que poden causar danys a les explotacions ramaderes i agràries. Pel que respecta a l’ós, tot i que la seva població mai no s’ha extingit totalment al territori català, la seva reintroducció a la Vall d’Aran i rodalies durant l’època dels noranta, per tal d’augmentar-ne el número d’individus i la seva variabilitat genètica, va generar controvèrsia i es feren evidents diferents punts de vista dins la societat.

que des de feia temps semblava tancat.

Pel que fa al llop, va desaparèixer del Pirineu entre finals del segle XIX i principis del XX.

Des de les Administracions s’han establert procediments de compensació dels danys i perjudicis causats per les espècies de fauna salvatge protegides, establint uns barems de valoració econòmica per a la taxació dels danys provocats als ramats.

Durant uns 70 anys no es va registrar cap indici que fes sospitar de la seva presència a Catalunya. L’extinció d’aquesta espècie, principalment fou conseqüència de la persecució sistèmica per part dels humans, que el consideraven un depredador dels seus ramats. Actualment la nova entrada d’aquesta espècie, des de la regió italiana dels Apenins centrals, està tornant a posar de manifest un problema

22 món rural

Tal i com hem comentat a l’inici, ens trobem amb una legislació que protegeix aquestes espècies, i que per tant, en prohibeix la caça. Així doncs, s’han de buscar mesures per tal de poder fer compatible l’existència dels predadors amb la dels ramats.

tres actuacions més encarades a prevenir l’atac d’aquests predadors, com pot ser, la millora de les infraestructures ramaderes. Així mateix, trobem les actuacions que du a terme l’Institut Pirinenc del Gos de Muntanya dels Pirineus. Aquesta entitat privada, independent i sense ànim de lucre, té entre les seves finalitats la potenciació i difusió aquesta raça de gos com a protecció per als ramats. Una altra mesura aplicada en determinades zones de Catalunya, des de l’any 2007, es l’agrupament del bestiar en

grans ramats d’estiu vigilats per pastors contractats. Amb totes aquestes actuacions s’ha aconseguit minimitzar molt les baixes causades per aquests depredadors. Fins al punt que actualment són més elevats els danys provocats per l’atac de grups de gossos salvatges o per causes naturals, com poden ser els llamps o el fred. De totes maneres, és evident, que cal coordinació i una relació fluida entre les administracions i els agents implicats, per tal de que sigui compatible la reintroducció de l’ós, el llop o el linx, amb la protecció dels ramats.

El principal problema d’aquest procediment és però, que el protocol d’actuació és molt feixuc i s’ha de presentar molta documentació. D’altra banda, i per tal de minimitzar les compensacions dels danys, s’han posat en marxa al-

Carretera C-13, km 18· 25690 VILANOVA DE LA BARCA (Lleida) [email protected] · Telf: 973 190 595 · Fax: 973 190 886

Ramaderia

Controvèrsies al sector avícola Actualment la situació econòmica del sector és molt diferent pel que fa a la producció de carn de pollastre i la d’ou per consum. Després de l’important esforç que ha suposat per als membres del sector de les gallines ponedores adaptar-se a la normativa europea relativa al benestar animal, i un cop superada il·lusió temporal d’un increment de preus important, que va durar només uns sis mesos, s’ha tocat de peus a terra. La situació no és la que s’esperava donat que hi ha més oferta que demanda al mercat i els preus son baixos. Per altra banda, els productors de carn de pollastre son els que tenen més bones perspectives a curt i llarg termini, segons es va manifestar durant la 56ª Asamblea General de la Asociación Europea de Procesadores y Comerciantes de Ave (AVEC). Les principals dades extretes d’aquesta assemblea, relatives a l’any 2012, son representatives de la importància del sector: El sector de la indústria càrnia d’au té una facturació de 107.000 milions

d’euros i dona treball a 673.000 persones a tota Europa. La producció d’aquesta zona és la 4a. més important del món. A Espanya es produeixen 1.390.000 tones i és el 2n. país productor a nivell europeu. D’altra banda, el valor de producció final d’aus és de 2.550 milions d’€. Les previsions per aquest sector indiquen que continuarà creixent la producció comunitària, però les exportacions es frenaran, tot i que aniran augmentant sobretot a Àsia, Àfrica i Orient Mitjà. Segons el Ministre d’Agricultura s’establiran tres estratègies per millorar el sector: La formació al consumidor mitjançant l’etiquetatge. La diferenciació de productes per accedir a nous consumidors. La millora de la cohesió sectorial entre productors i industrials. El sector de l’ou, per altra banda, demana al Comitè de Gestió de la UE que realitzi restitucions a l’exportació i mesures de promoció per millorar la situació del sector. Mal-

auradament, la Comissió Europea es mostra el seu acord amb els programes de promoció, però no en restituir les exportacions. Aquest organisme considera que els problemes del sector es resoldran quan la oferta s’ajusti a la demanda, aspecte que preveuen que ocorrerà durant el curs escolar. La CE no reconeix tampoc la crisi de preus i afirma que “les mitges de les co-

titzacions del 2013 estan per sobre de les de 20082012”. Davant d’aquesta situació, caldrà continuar treballant perquè els organismes oficials realment treballin amb dades que reflecteixin la realitat del sector, per tal d’evitar que l’estabilitat o regulació del mercat es produeixi per la lamentable desaparició d’explotacions.

Recomanacions prevenció grip aviar S’han detectat sis casos de grip aviar H7N9 i H5N5 d’alta patogenicitat a Itàlia, per la qual cosa la FAO, ha llançat un advertiment d’aquesta amenaça, als a països més propers. Els brots es van detectar a l’agost, cinc en granges de gallines ponedores i un a una granja de galls d’indi. A Catalunya, des del 2003, s’ha instaurat un programa de prevenció i vigilància i un pla d’emergència, disposant dels resultats dels controls des d’aquesta data. Tot i que des de les hores, no s’han detectat casos de grip aviar d’alta patogenicitat, l’Administracontinua treballant amb els programes establerts. Les recomanacions que dóna el DAAM per a la prevenció de la malaltia son: -Evitar el contacte entre aus de corral i aus salvatges, en particular les aquàtiques. - Evitar la introducció a les explotacions d’aus amb una situació sanitària desconeguda. - Controlar els desplaçaments humans. - Emprar mètodes adequats de neteja i desinfecció. - Es recomana criar lots d’una sola edat per explotació.

Naves Prefabricadas 44200 CALAMOCHA (TERUEL) TEL. 978 73 00 39 www.franciscohernandez.es Delegado Catalunya: Joan Mestres 680 42 10 33

món rural 23

Ramaderia

Nou programa nacional d’ajuts a l’apicultura 2014-2016 El Comitè de Gestió de l’OCM (Organització Comú de Mercats) van aprovar el mes de juliol el nou Programa dirigit a la producció i comercialització de productes apícoles dels estats membres per al 2014-2016. Finalment, s’ha establert que Espanya rebrà un 16,01% dels fons europeus, que suposen uns 16 milions d’euros. Aquest programa va dirigit a subvencionar les següents línies:

AJUT PER A LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES APÍCOLES Objecte

Millorar la producció i comercialitació dels productes apícoles a Catalunya

Termini

Fins al 22 de juny

Beneficiaris

Agrupacions de productors, cooperatives i apicultors professionals

Tipus de línia

Despeses subvencionades

Import ajut

Assistència tècnica

Contactació tècnics

Màx. 90% cost, límit 30.000€ 1,5€/ar

Cursos

Màx. 100% cost, límit 0,60€/arna

Divulgació tècnica

Màx. 100% cost, límit 0,60€/arna

Lluita contra varroasis

Cursos de formació. Sistemes de divulgació tècnica. Mesures de lluita contra la varroasis Tractaments quimioteràpics i ecològics contra la varroasis. Creació i promoció d’Agrupacions de Defensa Sanitària apícoles (ADS). Sobrealimentació d’arnes i renovació de ceres. Tractaments Racionalització de transhumància Identificació d’arnes i quadres.

24 món rural

Adquisició, conservació i millora d’arnes

Màx. 100% cost, límit 3,50€/arna

Millora assentament i camins Altres despeses Racionalització transhumància

Ajudes per la formació i assistència tècnica: Contractació de tècnics per informar i assistir tècnicament a les agrupacions.

ADS’s

Mesures de suport als laboratoris

Identificació arnes/quadres

Màx. 90% cost, límit 0,60€/arna

Adquisició, conservació i millora arnes Màx. 90% cost, límit 6-20€/arna Assegurances

Màx. 90% cost, límit 20€/arna

Millora assentaments i camins

Màx. 90% cost, límit 3€/arna

Cria comuna reines autòctones per reposició

Màx. 90% cost, límit 1,5€/arna

Contractació serveis anàlisis Promoció i creació laboratoris

Màx. 90% cost, límit 1,5€/arna

Adquisició material

Adquisició, conservació i millores de mitjans de transport i maneig.

procedents del mateix: Contractació de serveis d’anàlisis.

Millora i condicionament d’assentaments.

Creació i promoció de laboratoris d’agrupacions d’apicultors.

Assegurances de danys i responsabilitat civil. Aplicació de mesures preventives per evitar danys de l’abellerol. Cria de races autòctones. Mesures de recolzament als laboratoris d’anàlisis de la mel i col·laboració amb organismes especialitats en programes d’investigació, aplicada al sector de l’apicultura i als productes

Adquisició d’anàlisis.

d’aparells

Assegurança per les explotacions apícoles Recentment s’ha publicat l’Ordre AAA/1667/2013, de 4 de setembre, que defineix l’assegurança per les explotacions apícoles. Aquesta cobreix la pèrdua de la producció (arna, caixa, i producció) i estableix una garantia

bàsica per inundació, vent huracanat, pluja torrencial i cops de calor. Així doncs, l’apicultor podrà contractar com a garantia addicional els riscos per sequera. Períodes de garantia Per sequera: de l’1 de febrer al 31 d’octubre de 2014 Per inundació, pluja torrencial, vent huracanat i cops de calor: de l’1 de novembre de 2013 a l’1 de novembre de 2014. Període de subscripció de l’assegurança: de l’1 octubre al 30 de novembre de 2013.

Ramaderia

Roser Serret responsable del sector Boví de Llet de JARC

Anàlisi des d’Europa del sector lacti Amb la desaparició de les quotes làcties el 2015, s’obre un període d’incertesa. Aquest fet, s’uneix a la situació de crisi viscuda pel sector al 2008 – 2009, degut a l’increment dels costos de les matèries primeres, que moltes explotacions encara mantenen a dia d’avui. La producció europea global ha augmentat un 18%, mentre el 30% de les explotacions ha tancat i només el 7% tenen persones de menys de 35 anys al capdavant. Els costos de producció mitjans són de 0,40 €/l, un 3% superior als de l’any 2004. En resum, s’empeny els productors a una professionalització, dimensió i intensificació de la producció cada cop més extrema. S’indica que, més enllà de 2015, hi haurà desafia-

ments, però també oportunitats, i que la UE sortirà reforçada de cara a l’augment previst per a la demanda de productes lactis a nivell mundial. Però des de JARCCOAG creiem que el sector encara no està preparat per a una liberalització total i que necessitem una regulació eficient de la producció de llet.

L’experiència de l’eliminació de quotes a Suïssa n’és un exemple, amb un increment d’un 7% de la producció i un descens del preu d’entre el 20% i 30%. L’anàlisi feta des de JARC-COAG indica que la producció augmentarà per sobre del 5% i que el preu es reduirà un 10%, aprox., repercutint de forma diferent entre Estats segons el sistema d’alimentació disponible. A mig termini, continuarà pro-

vocant el tancament de moltes explotacions d’aquí i una concentració de l’oferta vinculada a la indústria i la distribució. Teòricament, els efectes de la desregularització de les quantitats produïdes hauria d’equilibrar-se per les mesures del paquet lacti i de la nova PAC. Però amb això no n’hi ha prou: cal altres mesures com l’actualització dels preus d’intervenció o interioritzar en el sistema de formació del preu els costos de producció, en d’altres. Però sobretot, el que cal és voluntat política per conservar la producció làctia i mesures reals que així ho demostrin. La Comissió Europea, però, és taxativa i no anirà més enllà, malgrat les peticions del Parlament Europeu (des de JARC hem treballat in-

VENDA DE BOVÍ DE SEL·LECCIÓ BLONDE D AQUITANIA “CAN GAD 896 AL”

tensament amb l’eurodiputat Ramon Tremosa perquè defensés les nostres propostes). El Comissari Ciolos sí que ha accedit, no obstant, a que s’estudiï la creació d’un Observatori Europeu del Mercat Lacti abans de 2015, per fer un seguiment més fi de l’evolució del mercat. Com si el problema fos d’informació... Sigui com sigui, es pot establir un marc regulador tan complex com es vulgui, però cal avaluar si és coherent amb la realitat i si permetrà assolir els objectius previstos. Per això, entre d’altres, es continua demanant que les Administracions facin complir l’obligatorietat de signar contractes en les condicions que marca la Llei, no les que marca la indústria de torn.

La raça Blonde d’Aquitaine procedeix del reagrupament al 1962 de les tres branques de bovins rossos (Garonnais, Quercy i Blond des Pyrénées) que poblaven el Sur-oest de França. Aquest efectiu, després de utilitzar-se molt temps per la tracció, s’ha reorientat fins la producció de carn.

CONTACTE: Tel. 636975527 · mail. [email protected]

El caràcter dòcil d’aquesta raça origina que la seva alimentació i metabolisme sigui millor que en altres races, la qual cosa es tradueix en excel·lents rendiments i longevitat ja que no és rar de veure toros i vaques de més de 15 anys.

món rural 25

www.jarc.cat

@ JARC_COAG

Facebook

Racó Jurídic

Mesures de prevenció de riscos laborals en funció de l’edat

Foto: Josep Mª Ferran Blanch Els accidents de treball son un factor al qual estan exposades totes les empreses amb treballadors. No obstant, hi ha alguns factors que l’empresari ha de tenir en compte alhora de conèixer els diferents nivells de risc que es donen a la seva empresa. L’edat de l’empleat és un factor que influeix en la possibilitat de patir un accident laboral. A més, cal tenir present que els riscos psicosocials i les malalties, són diferents en funció del grup d’edat al qual pertanyin els treballadors, segons un informe emès per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el treball. L’esmentat estudi analitza les diferències

bàsiques sobre condicions d’ocupació, condicions de treball i sinistralitat entre les diverses franges d’edat, les quals es resumeixen en els perfils següents: Joves (de 16 a 30 anys) Són els que acostumen a treballar en horaris més desfavorables, destacant el treball a mitja jornada, a torns, en horari nocturn, dissabtes i dies festius. Aquest col·lectiu és el que està patint en major mesura les conseqüències de la crisi sobre les condicions laborals. Mitja edat (de 31 a 54 anys) En relació amb l’ambient físic de treball, un de cada quatre treballa-

dors d’aquest col·lectiu manifesta estar exposat a soroll no gaire elevat però molest. A més, en major mesura que la resta de treballadors (23,9%), manipulen o respiren substàncies nocives o tòxiques. Majors (de 55 anys i més) El greu problema de l’atur lamentablement molt present a la realitat socioeconòmica espanyola dels darrers anys, està provocant que el col·lectiu de 55 anys i més deixi en un segon pla les condicions en les quals realitza el seu treball i dirigeixi la seva preocupació al risc de perdre la seva ocupació. Pel que respecta a la càrrega mental, s’ha

produït un augment de la necessitat de mantenir en el seu treball un nivell d’atenció alt o molt alt (75%) i la necessitat d’atendre diverses tasques al mateix temps (38%). Si hi ha un tema sensible que diferencia als treballadors de 55 i més anys dels altres dos segments d’edat és el relatiu a la salut. Vuit de cada deu treballadors d’aquest grup manifesten que tenen algun problema de salut. En definitiva, les diferències existents entre els tres grups fan aconsellable traçar una estratègia de seguretat i prevenció de riscos laborals que tingui en compte les seves particularitats i que s’adapti a les necessitats de cadascun dels grups.

món rural

27

Medi Natural i Aigua

El DAAM preveu prorrogar les mesures agroambientals per al 2014 Celebrem que el Departament d’Agricultura hagi donat resposta a la nostra petició i hagi fet públic que preveu convocar una pròrroga voluntària de les mesures agroambientals per la campanya 2014. Des de JARC varen destacar que era molt important en aquests moments, donant-nos certesa sobre els aspectes més pràctics de la nostra activitat i facilitant-nos informació bàsica per poder planificar-nos correctament. Com ja sabeu, l’estat actual de la normativa europea relacionada amb el ajuts de desenvolupament rural, fa preveure que el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al nou període 2014-2020 no es podrà iniciar a principis de l’any 2014, i per tant, segon el DAAM no serà viable realitzar noves convocatòries d’ajut a càrrec del nou PDR. Malgrat això, el DAAM, corrobora el que hem dit des de JARC, i considera molt important evitar que, en el cas de les mesures agroambientals, es produeixi un buit entre els dos períodes i per això, té previst convocar una pròrroga dels ajuts per a 2014. Aquesta pròrroga seria voluntària, com ja ho ha estat en algunes de les línies per a 2012 i 2013, i s’hi podrien acollir aquells beneficiaris que a la convocatòria 2013 van finalitzar

28 món rural

o prorrogar satisfactòriament els compromisos de les respectives mesures. Així, per aquells beneficiaris que encara estiguin dins el període de compromís quinquennal se’ls permetrà la renovació i als que l’haguessin finalitzat i compleixin el requisit esmentat en el paràgraf anterior podran acollir-se novament als ajuts a través d’una pròrroga voluntària. Les línies per a les quals es preveu la renovació de compromisos o la pròrroga voluntària són les següents: Producció integrada Agricultura ecològica Agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca Sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya Lluita contra l’erosió en mitjans fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment del paisatge Millora i foment de prats o pastures naturals en zones de muntanya Apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils Millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge

Foto: Silvia Batchelli Aulinas i la biodiversitat Gestió de les zones humides incloses al conveni RAMSAR, excepte la subactuació de retirada de la palla Millora dels hàbitats esteparis de la Plana Agrícola de Xarxa Natura 2000 Conservació i millora de races autòctones per a les races: ase català, cavall pirinenc català, vaca de l’Albera, vaca pallaresa i ovella aranesa. Per tant, veiem que no es

preveu prorrogar les següents mesures: Conservació i millora de les varietats vegetals autòctones. Gestió sostenible de la fertilització. Igualment, pel que respecta als ajuts per al foment de la ramaderia ecològica també es preveu la possibilitat de la pròrroga voluntària o la renovació de compromisos, segons l’anualitat de l’ajut en què es trobi el sol·licitant.

Assegurances

Assessorar-nos bé per minimitzar l’augment del cost de les assegurances Tal i com ja anunciàvem anteriorment, a partir d’aquest any les assegurances tindran un cost molt superior. Aquest increment ja s’ha fet notar en la contractació de les pòlisses dels cítrics i de les explotacions ramaderes, les qual han augmentat el seu cost entre un 200 i un 300 % en alguns casos. Com ja sabeu ara és el moment de contractar les assegurances de rendiments dels cultius d’oliverera, d’ametller, de cereals i de vinya, en les quals també hi haurà batzacades. L’increment es deu a la disminució de les subvencions, principalment les atorgades per ENESA. El Ministerio de Agricultura, a través d’aquest organisme, ha reduït de forma dràstica el seu pressupost. Per posar un exemple, una pòlissa d’olivera en que es contractava el mòdul 2, podia arribar a tenir una subvenció del 47% del cost total de la pòlissa, o fins i tot, d’un 52% en cas de ser una explotació ecològica. Aquest any però, qui contracti el mòdul 2 tin-

drà una subvenció màxima del 29%. Les explotacions que es veuran més afectades són aquelles que tenen una pòlissa amb una quantitat més baixa, donat que ENESA deixarà de subvencionar els primers 60 € de les assegurances, per tant, les que tenen un cost inferior notaran més d’aquesta retallada ja que el percentatge subvencionat serà menor o pràcticament inexistent. Davant d’aquesta situació és important tenir clar que si s’opta per renovar les condicions de l’assegurança sense més, això ens pot suposar duplicar o triplicar el cost de l’any anterior. Enguany, més que mai, cal analitzar bé cada cas i escollir l’opció més adequada per la nostra explotació, que ens cobreixi “dignament”però amb el mínim increment possible. Les administracions no ens diuen que deixen de donar suport a les assegurances, no, el que traslladen és que a partir d’ara subvenci-

onaran cobertures de grans danys per grans catàstrofes. Per entendre’ns, això equivaldria a la contractació del mòdul 1, on totes les cobertures es farien a nivell de tota l’explotació. És a dir, el mòdul 1 estarà més subvencionat, però riscs com la pedregada es valoraran tenint en compte el dany de totes les parcel·les de l’explotació i amb franquícies molt més elevades que les actuals, per tant, es farà més difícil rebre una indemnització que cobreixi la pèrdua real del sinistre. Aquest any es presenta molt complicat en aquest aspecte, i per tant, hem d’estudiar possibles alternatives i valorar quines són les cobertures que realment volem. Cal assessorar-nos bé i fer-ho amb

antelació, per tal de poder prendre una bona decisió. Per aquest motiu, durant els propers mesos a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya organitzarem xerrades informatives pel territori per que pugueu disposar de la màxima informació possible. A la nostra organització creiem que l’assegurança és un dels punts bàsics per permetre la continuïtat i viabilitat de les explotacions, tal i com demostren els resultats. Per tant, malgrat la desfavorable situació, el nostre objectiu es assessorar-vos correctament perquè no hagueu de deixar d’assegurar les vostres explotacions, sempre i quant el sistema continuï garantint un bon funcionament.

món rural 29

Activitats

Reunió amb el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona El passat 20 de setembre, representants de la Junta territorial de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) a Girona es varen reunir amb el subdelegat del Govern de l’Estat a l’esmentada província, al Sr. Manuel Sánchez-Bustamante, per exposar-li les línies d’actuació de la nostra organització i establir sinèrgies de treball conjunt. En Joaquim Suñer, com a president de JARC a Girona, va fer arribar al

Sr. Sánchez-Bustamante els principals problemes i reptes del sector agrícola i ramader a les terres gironines, fent esment també d’algunes de les iniciatives i serveis oferts per la nostra organització a tot el territori català. En aquest sentit, el subdelegat va lloar la nostra organització pel fet de prioritzar la vessant empresarial de la nostra activitat i va obrir les portes a col·laborar sempre que fos necessari.

JARC Girona organitza una visita a la fira Sommet de l’Élevage El passat 2 d’octubre, per iniciativa d’alguns dels socis de Girona, JARC va organitzar una visita conjunta a la fira internacional de boví i oví mes important del sud d’Europa, Sommet de l’Élevage, que es va celebrar a la població de Clermont–Ferrand, del 2 al 4 d’octubre. Amb 170.000 m2 d’exposició, 1.250 expositors de 31 països i 80.000 visitants, realment es pot considerar que enguany, aquest esdeveniment ha aconseguit situar-se dins les fires de referència a nivell europeu. Durant la fira els visitants varen poder observar totes les races de boví, oví i equí de França, alhora que s’oferia l’oportunitat de conèixer en detall explotacions ramaderes d’especial interès. Per acabar, al final de la tarda es va fer una complerta presentació de totes les races franceses. En resum, destacaríem una excel·lent organització i bones idees per potenciar el sector ramader francès, és a dir, un encontre que considerem que no s’haurien de perdre els productors de boví de llet, els de carn ni els d’oví.

30

món rural

Activitats

Reunió bilateral amb d’Esquerra Republicana de Catalunya El passat dia 26 de setembre, el Comitè Executiu de JARC va mantenir una reunió bilateral amb el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Per part d’ERC, hi assistiren, entre d’altres, el seu President, el senyor Oriol Junqueras i en Dionís Guiteras, portaveu a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, entre altres funcions. Per part de la nostra Organització hi anaren, el President a Catalunya, en Francesc Boronat, acompanyat d’alguns membres del Comitè Executiu (na Isabel Vidal, presidenta de Barcelona; en Joaquim Suñer i en Joan

Carles Massot, presidents territorials de Girona i Lleida, respectivament). Es comptà també amb la col•laboració d’en Jaume Bernis, responsable del sector porcí de JARC i responsable estatal del sector a COAG. Els representants de JARC traslladaren el nostre posicionament respecte a la nova PAC 2014-2020, fent èmfasi en la necessitat de focalitzar-la en els professionals de l’activitat agrària, de no deixar fora cap dels sectors productius i de potenciar el suport a les inversions productives, que són les que generen riquesa. S’emfatitzà la importància de que els productors disposin d’una bona programació de les

convocatòries que eviti la situació que viuen els sol·licitants de plans de millora 2012 i 2013. D’aquesta informació en depèn una bona planificació productiva i empresarial. També es comunicà, les dificultats que tenen les explotacions per accedir al finançament i els greu-

ges que els provoca el fet de tenir ajuts pendents de cobrar. El grup d’ERC i JARC ens hem emplaçat per a continuar treballant les qüestions que afecten i preocupen el sector, trobant solucions que permetin els productors tirar endavant les seves empreses agràries.

Reunió amb el Conseller d’Agricultura per demanar respostes Varem demanar al Conseller la necessitat d’establir un calendari de pagament per als ajuts que els productors tenen pendents de cobrar, alguns des de 2010. Emfatitzant que les explotacions han de cercar vies de finançament mentre no es perceben aquests imports, havent de renegociar sovint les condicions de crèdits formalitzades amb unes previsions que no s’han complert.

El Comitè Executiu de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va mantenir una reunió bilateral amb l’Honorable Conseller d’Agricultura i alguns membres dels seu equip de treball, per a tractar les qüestions més importants que preocupen el sector i l’organització agrària.

Es sol·licità que el DAAM informes, el més aviat possible, als productors que han demanat plans de millora aquest 2013, recordant que uns 400 plans de la convocatòria 2012 van ser denegats per motius pressupostaris. És imprescindible que les explotacions puguin planificar les inversions amb el màxim d’informació. Pel que fa a nova la PAC 2014-2020, vam reiterar la necessitat de defensar un model dirigit als professionals de l’activitat agrària i en què no s’exclogui cap dels sectors productius dels pagaments directes.

món rural

31

Activitats

Participació de JARC a la 59a Fira Agrària de St. Miquel Un any més Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) hem assistit, com a expositors i organitzadors d’una jornada tècnica, a la Fira Agrària de St. Miquel, un esdeveniment que aplega el sector des de l’any 1955 a Lleida.

tives, que no deixen de ser contactes amb persones o organitzacions que contribueixin al benefici mutu. Bé, que cadascú li digui com vulgui però, sobretot, cal que sempre aprofitem una oportunitat com aquesta.

Sincerament creiem que cal emfatitzar la importància d’aquest tipus d’esdeveniments, que ens permeten trobar-nos, unir esforços, intercanviar experiències i crear el que ara s’anomenen sinèrgies produc-

Durant la inauguració de la fira, la nostra organització va voler traslladar directament al Ministre d’Agricultura, el Sr. Arias Cañete, el nostre descontent respecte al fet que, en el procés final de negociacions de

President de JARC a Lleida Joan Carles Massot amb el Ministre

El programa d’agricultura per a les Terres de Lleida, amb

Pau Echauz

ArrelA

Pancarta per rebre al Ministre d’Agricultura durant inauguració

Escolta’ns cada dissabte de 9.00 a 10.00 Repetició els diumenges a les 10.00

U-A-1 Ràdio al 104.5 FM www.ua1.cat Descarrega’t també l’aplicació d’U-A-1 FM al mòbil, o segueix-nos a:

Estand JARC Fira SAnt Miquel 2013

Pels que som de Lleida

32

món rural

la PAC s’hagi exclòs els representants del sector dels grups de treball que actualment defineixen aspectes claus a Madrid, com són el model de regionalització i el perfil dels beneficiaris. En aquest sentit, literal-

ment varem tancar el nostre estand per manifestar-li la nostra decepció per l’incompliment del compromís contret pel Ministeri amb el sector durant el Comitè Assessor Agrari del passat 23 de juliol.

Activitats

Jornada tècnica sobre l’impacte de la reforma de la PAC Enguany, en el marc de la 59a Fira Agrària de St. Miquel, varem organitzar una jornada tècnica amb la finalitat de traslladar al sector quina és la situació de les negociacions de la reforma de la PAC, per al període 2014-2020, i quin impacte tindrà la modificació d’aquest marc normatiu europeu sobre les explotacions agrícoles i ramaderes del nostre territori. L’acte el va iniciar el Sr. Joan Reñé, President de la Diputació de Lleida, el qual ha emfatitzar la indubtable importància del sector agrícola i ramader a les Terres de Ponent i al conjunt de Catalunya. Així mateix, va traslladat als assistents que cal que tots continuem treballant per recolzar un dels sectors econòmics claus, tant a nivell productiu com de generació d’ocupació. D’altra banda, va felicitar a la nostra organització pel fet d’organitzar encontres d’aquest tipus, que permeten mantenir informat el sector per poder adaptar-se eficientment als canvis normatius. Aquesta xerrada, inclosa dins el programa de difusió de la reforma de la PAC que realitza la nostra organització, es va centrar especialment en el sector de l’olivera, comptant amb la presència del Cap Sectorial de l’Oli i l’Olivera de JARC, el

Sr. Lluís Gaya i del Sr. Jordi Vidal, Secretari Tècnic de l’organització. Aquest darrer va fer una exhaustiva i aclaridora exposició sobre la situació de les negociacions de la PAC i l’impacte que la modificació normativa pot tenir per al sector. Així mateix, es va destacar que cal que l’Administració de l’Estat faci una revisió dels actuals beneficiaris de la PAC, prioritzant els professionals de l’agricultura en la percepció dels ajuts i no uns sectors sobre els altres. Com ja hem esmentat en altres ocasions, a JARC considerem que és molt important centrar el recolzament en aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació, tenint en compte paràmetres de renda i dedicació de temps. Altrament, també es va explicar que no es considera adequat que es limiti l’accés de noves superfícies al sistema d’ajuts, algunes d’elles ja parcialment incorporades, com és el cas de la vinya, la fruita i les hortalisses. El que cal és vetllar perquè els que hi accedeixin siguin professionals de l’agricultura. Així mateix, es va traslladar que considerem que l’entrada de noves hectàrees no desestabilitzaria les rendes dels professionals que fins ara rebien les ajudes.

El president de la Diputació de Lleida inaugurant la jornada

Moment de la ponència del tècnic de JARC Jordi Vidal Aspecte també molt destacat alhora d’establir un model de regionalització adequat, amb l’objectiu de no desequilibrar més, econòmicament, les explotacions dels professionals del camp i crear greuges comparatius des del punt vist de competència i competitivitat. En definitiva, aquesta va ser una de les moltes

jornades que estem organitzant arreu del territori, amb l’objectiu d’informar i recolzar el sector. En aquest cas però, hem de reconèixer que ens motiva especialment el fet d’haver-ho pogut fer un any més dins el conjunt d’activitats que es desenvolupen a una de les millors fires agràries de Catalunya, la de St. Miquel.

món rural

33

Activitats

Amb el suport de :

Ja tenim guanyadors del I Concurs de Fotografia Món Rural El president de JARC a Lleida, en Joan Carles Massot va fer entrega, dins l’immillorable entorn de la 59a Fira Agrària de St. Miquel, dels premis del I Concurs de Fotografia Rural, organitzat Món Rural, la revista que publica la nostra organització. Primerament, volem agrair a tothom, participants i col·laboradors, la bona acollida que ha tingut aquesta iniciativa, i d’altra banda, celebrem que hi hagi tanta gent amant del que l’envolta i amb sensibilitat per saber-ne captar l’essència. Considerem que l’objectiu inicial s’ha complert, ja que s’ha aconseguit fer una mica més visibles les diferents realitats de l’entorn rural, animant-nos a conèixer el nostre territori i saber-lo apreciar. Malgrat no ha pogut assistir a l’entrega de premis, l’Ignasi Martínez Alonso, ha estat el guanyador del primer premi, un lot de productes artesanals de qualitat, valorat en 200 €. Aquest xicot de Terrassa, que al desembre complirà 17 anys, ens ha sorprès volent compartir el premi amb el seu germà bessó, en Santi, donat que considera que tots dos han col·laborat en igual mesura a la realització de la imatge escollida.

34

món rural

A més, la fotografia no és la única passió que comparteixen, ja que ambdós estan estudiant amb l’objectiu de ser pagesos. Els membres de JARC ens n’alegrem molt i els animen a tirar endavant els seus projectes, oferint-los com no, el nostre assessorament quan els calgui. D’altra banda, en Jaume Charles Bernis, ha estat el guanyador del segon premi, una cistella de productes artesanals valorada en 100 €. Aquest jove d’Alcarràs també ha presentat unes impressionants fotografies que mostren la seva passió per la fotografia, però sobretot, deixen veure una persona orgullosa de l’entorn que l’envolta.

Primer premi, Ignasi Martínez Alonso

Segon premi, Jaume Charles Bernis

Sincerament, veient les fotografies presentades no dubtem en convocar una segona edició, per tant, us convidem a poder veure les guanyadores a la nostra web (www.jarc.es). Finalment, només ens agradaria reiterar que animem a tothom a conèixer la realitat de l’entorn rural, a valorar la important activitat que realitzen els agricultors i ramaders, i sobretot, a gaudir dels productes de qualitat que tenim a Catalunya.

Moment entrega primer premi a Ignasi Martínez Alonso