GUIA DE MANEIG DE LA HIPERTRÒFIA BENIGNA DE PRÒSTATA

GUIES PER A LA PRÀCTICA CLÍNICA 1

ÍNDEX INTRODUCCIÓ............................................................................................................. 3 Anatomia prostàtica ................................................................................................ 3 Fisiopatologia........................................................................................................... 3 SIMPTOMATOLOGIA .................................................................................................. 5 Símptomes obstructius........................................................................................... 5 Símptomes irritatius ................................................................................................ 5 Símptomes associats a complicacions................................................................. 5 DIAGNÒSTIC ............................................................................................................... 6 Història clínica ......................................................................................................... 6 Exploració física ...................................................................................................... 6 Exploracions complementàries ............................................................................. 7 Diagnòstic diferencial ............................................................................................. 9 TRACTAMENT ........................................................................................................... 11 Tractament mèdic .................................................................................................. 11 Tractament quirúrgic ............................................................................................. 12 ACTITUD A SEGUIR A NIVELL DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA................................... 13 Paper d’infermeria en el maneig d’aquests pacients......................................... 13 Criteris per derivar a l’uròleg................................................................................ 14 ACTITUD A SEGUIR A NIVELL DE L’ATENCIÓ UROLÒGICA .............................. 15 ANNEXOS .................................................................................................................. 17 Annex I: Barem internacional de la simptomatologia prostàtica (I-PSS) ........ 17 ALGORISMES............................................................................................................ 18 COMITÈ D’EXPERTS................................................................................................. 20 Grup de coordinació.............................................................................................. 20 BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................... 21

2

INTRODUCCIÓ La hipertròfia benigna de pròstata es defineix histològicament i consisteix en una proliferació de les poblacions cel.lulars de la glàndula, comportant un creixement de la mateixa. La situació de la glàndula per sota el coll vesical i el fet que la uretra la travessi, fa que el creixement d’aquesta es manifesti com una obstrucció del flux urinari, originant simptomatologia referida al tracte urinari inferior (prostatisme) i/o superior. És una patologia benigna freqüent en l’home de més de 50 anys. La seva prevalença histològica és del 8% a la quarta dècada de la vida, i ascendeix al 50% en la sisena dècada i quasi arriba al 90% en els homes de més de 80 anys. Només un 25% dels pacients amb hipertròfia benigna de pròstata histològica, desenvoluparan malaltia clínicament significativa.

Factors de risc: • • •

Edat. Testicles en funcionament. Història familiar d’hipertròfia benigna de pròstata.

Anatomia prostàtica La pròstata normal té un pes aproximat de 20 g, incrementant-se amb l’edat. No hi ha una mida prostàtica que ens determini la hipertròfia, tot i que en la majoria de casos es superen els 30 g. La pròstata consta de tres parts, sent la més important pel desenvolupament d’aquesta malaltia la part cranial o central.

Fisiopatologia En la fisiopatologia de la hipertròfia benigna de pròstata actua el creixement prostàtic i l’obstrucció del flux d’orina, factors que produiran la simptomatologia. Dos tipus d’obstrucció: • Mecànica: per compressió del coll vesical i de la uretra prostàtica. • Dinàmica: produïda per receptors alfa-1 que augmenten el to de la càpsula prostàtica, coll vesical i de la pròpia hiperplàsia. Fases en el desenvolupament de la malaltia: • Fase de compensació: per superar l’obstrucció, el detrusor de la bufeta s’hipertrofia (bufeta de lluita), mantenint-se així el flux urinari. La conseqüència d’aquest mecanisme, és que la bufeta es fa hipersensible produint-se espasmes del detrusor. 3

•

Fase de descompensació: la resistència uretral és major que la força del detrusor. Es produeix retenció urinària que pot ser aguda (retenció aguda d’orina: RAO) o crònica (distensió vesical, ureterohidronefrosi i insuficiència renal).

4

SIMPTOMATOLOGIA

Símptomes obstructius La simptomatologia és deguda a l’obstrucció infravesical. Són els més freqüents: • • • • •

Disminució del doll urinari. Dificultat per iniciar la micció i incapacitat per interrompre-la bruscament. Allargament del temps del buidament vesical. El pacient nota que està més temps orinant. La micció pot ser: intermitent, en dos temps, incompleta, per rebosament (incontinència paradògica) Goteig terminal. Al acabar la micció, el doll s’interromp i queda com un goteig. Es produeix expulsió d’orina uns segons després d’haver acabat la micció, que mulla la roba interior.

Símptomes irritatius La simptomatologia es produeix per inestabilitat vesical o contraccions involuntàries del detrusor. Es manifesten clínicament quan el detrusor s’irrita al tossir, al posar-se de peus, entre d’altres. • • • • •

Coïssor miccional. Pol.laciúria. Nictúria. Urgència miccional. Si la patologia evoluciona pot arribar a aparèixer incontinència d’urgència. Dolor suprapúbic.

La clínica miccional del prostatisme és difícil de quantificar, per això s’utilitzen qüestionaris per valorar-la. D’entre tots, el més utilitzat és el barem internacional de simptomatologia prostàtica (I-PSS). (Annex I).

Símptomes associats a complicacions • • • • •

Retenció aguda d’orina. Per la pròpia hiperplàsia o per alguna complicació. Retenció crònica i insuficiència renal. Infecció urinària de repetició. Hematúria macroscòpica. Litiasi vesical.

5

DIAGNÒSTIC Història clínica Antecedents personals: a part de la història clínica habitual, s’ha de valorar l’existència de: • Diabetis Mellitus. • Malaltia neurològica. • Cirurgia urològica. • Urolitiasi. • Infecció d’orina o hematúria. • Fàrmacs: amb efecte anticolinèrgic i antagonistes del calci (disminueixen la contracció vesical), els agonistes alfa adrenèrgics i els antidepressius tricíclics (augmenta el to uretral i el coll vesical). Antecedents familiars de càncer de pròstata. En els homes amb història familiar pròxima, augmenta el risc de càncer 2’5 vegades respecte a la població general. Simptomatologia actual: valorar quins símptomes presenta i des de quan... , utilitzant el Barem Internacional dels símptomes prostàtics.

Exploració física Exploració general: • • • •

Signes d’insuficiència renal (valorar edemes, hipertensió arterial i pal.lidesa). Palpació renal. Exploració genital. Permet descartar fimosi, infeccions o estenosi del meat uretral. Palpació de globus vesical. Exploració neurològica que inclogui reflexes cremastèrics, anal superficial i bulbocavernosos per descartar patologia neurològica (bufeta neurògena).

Tacte rectal: Generalment es col.loca al pacient de peu amb els colzes recolzats sobre la taula d’exploracions o en decúbit supí amb els genolls flexionats. Una pròstata normal té una forma rodona, simètrica amb un solc al mig i dos lòbuls laterals. La seva consistència és fibroelàstica i no és dolorosa al tacte. En el moment de fer el tacte rectal, s’ha de valorar el to de l’esfínter anal per descartar una possible malaltia neurològica, a la vegada que també s’intenta descartar patologia esfinteriana (hemorroides, fissures...). Posteriorment es palparan les parets rectals descartant lesions ocupants d’espai. Per últim, es palpa la glàndula prostàtica, valorant la mida, sensibilitat, consistència i mobilitat:

6

•

• •

•

Mida (segons la prominència endorrectal): • Pròstata G1: sense relleu endorectal. Petita (20-40 g). • Pròstata G2: mitjana prominència endorrectal (40-60 g). • Pròstata G3: important prominència endorrectal (60-80 g). • Pròstata G4: gran prominència endorrectal (més de 80 g). Sensibilitat: diagnòstic diferencial amb una prostatitis o congestió prostàtica. Es valora el dolor. Consistència: diagnòstic diferencial sobretot amb el carcinoma de pròstata o abscés prostàtic. Es defineix la consistència com: • Tova: com pitjar un globus (abscés). • Fibroelàstica o adenomatosa (com l’eminència tenar en contracció) • Endurida: consistència augmentada en relació a l’anterior. • Pétrea: suggestiu de carcinoma de pròstata. Mobilitat: valorar si es troba adherida a plans profunds o està lliure. Ajudarà a l’estadiatje de l’adenocarcinoma prostàtic.

Cal recordar que la mida de la pròstata determinada pel tacte rectal, no es correlaciona amb el grau d’obstrucció del tracte vesical de sortida ni amb la simptomatologia. Diagnòstic diferencial de la prostatitis, hipertròfia benigna de pròstata i càncer de pròstata, a partir del tacte rectal:

Mida Consistència

PROSTATITIS

HIPERTRÒFIA

CÀNCER

Variable

Variable

Variable

Tova/irregular

Ferma

Dura/irregular

Si

Si

Si/No

Dolorosa

No

No

Simetria Sensibilitat

Exploracions complementàries Exploracions bàsiques: •

Anàlisi d’orina: Inclourà sediment d’orina i cultiu, per descartar infecció, piúria o hematúria.

•

Anàlisi de la funció renal: creatinina. La determinació és important ja que el risc quirúrgic augmenta considerablement si hi ha insuficiència renal. En cas d’insuficiència renal, es descartarà un procés obstructiu postrenal.

•

Determinació del PSA: Es recomana la seva determinació en tot malalt amb prostatisme clínic o amb exploració física suggestiva d’hipertròfia benigna de pròstata. 7

No es recomana fer la determinació del PSA immediatament després del tacte rectal (han de passar un mínim de 4 dies entre un i l’altre), ni coincidint amb una infecció d’orina o immediatament després d’un sondatge. Aquestes situacions poden ser causa de falsos positius. Es pot valorar la velocitat del PSA: és l’increment del PSA en relació amb el temps, està especialment indicat en el seguiment de pacients que, sotmesos a una primera avaluació prostàtica, no són diagnosticats de càncer de pròstata. Un increment anual de 0’75 ng/ml/any o més, fan sospitar un càncer de pròstata. Valors de referència: • Normal: inferior a 4. • Dubtós: entre 4-10. En aquest cas s’ha de valorar el rati PSA lliure/total: si és superior al 20% és suggestiu d’hipertròfia. • Sospitós: superior a 10. Indica la necessitat de realitzar una biòpsia. Cal recordar que aquests valors es modifiquen amb l’edat. Cal recordar que el tractament amb finasteride redueix aquests valors aproximadament a la meitat al cap d’un any d’haver iniciat el tractament.

Exploracions opcionals: •

Ecografia: Indicada quan la simptomatologia ho justifiqui. Es pot realitzar per dues vies: • Ecografia urològica (reno-vesico-prostàtica amb valoració del residu postmiccional (RPM)). Indicada tant pel diagnòstic com pel seguiment d’aquesta patologia. Permet valorar masses renals i vesicals, ureterohidronefrosi, el volum vesical premiccional i postmiccional, a la vegada que també es realitza una mesura dels diàmetres prostàtics i es calcula el volum i pes de la glàndula. • Ecografia transrectal: Més fiable que l’ecografia abdominal per valorar la mida prostàtica, tot i que no valora el residu postmiccional. Indicacions: • Si la pròstata no es pot visualitzar per via abdominal. • Per ajuda en la biòpsia, ja que no hi han imatges ecogràfiques patonegmòniques de càncer de pròstata. No sol estar a l’abast del metge de família.

•

Estudi urodinàmic: sempre a nivell urològic. • Fluxometria urinària: Indicat si es sospita un procés obstructiu o un mal funcionament del detrusor. La fluxometria urinària és el paràmetre que millor correlaciona el grau d’obstrucció, valorant el volum d’orina (ml) pel temps (segons).

8

Mètode no invasiu, que consisteix en la realització de la micció en un dispositiu on es registra: • Temps de flux. • Temps fins al flux màxim. • Volum de buidat. • Residu postmiccional. Els resultats no són específics i poden representar tant una obstrucció urinària com una disfunció del muscle vesical. Un dels normogrames més utilitzats, és el de Siroky, que relaciona el flux màxim per sota de dues desviacions Standard del seu normograma, podent establir els 15 ml/seg com el límit màxim de tall, per damunt del qual és molt improbable l’obstrucció per una hipertròfia benigna de pròstata. • Cistomanometria: Indicacions: • Pacients amb símptomes irritatius una vegada descartats els processos irritatius locals (infecció, càlculs...), que no s’expliquin per una hipertròfia benigna de pròstata. • Pacients de menys de 50 anys que presentin una obstrucció important i s’hagi descartat l’estenosi d’uretra. Mètode invasiu. Requereix sondatge vesical. •

Urografia intravenosa: Indicacions: • Pacients amb hipertròfia benigna de pròstata i hematúria. • Si les imatges ecogràfiques ho indiquen. En l’actualitat s’utilitza poc.

•

Ureterografia retrògrada i miccional seriada: Indicada si es sospita una estenosi d’uretra concomitant o una altra patologia que no es posi de manifest amb l’ecografia o urografia intravenosa.

Diagnòstic diferencial Diferents malalties es poden presentar amb simptomatologia d’hipertròfia benigna de pròstata: • Augment del flux d’orina. Diabetis Mellitus i ús de diürètics. • Infeccions urinàries, especialment la prostatitis: clínica infecciosa, tacte rectal dolorós i urocultius positius. • Càlculs urinaris. Generalment els yuxtavesicals produeixen símptomes irritatius i els vesicals, obstructius. • Bufeta neurògena. Secundària a Diabetes Mellitus, malaltia cerebrovascular, Parkinson o malaltia de la medul.la espinal. Precisa estudi urodinàmic. • Estenosi uretral (habitualment associada a manipulació uretral prèvia). Pot produir símptomes irritatius, obstructius i infecciosos. 9

• •

Fàrmacs: poden precipitar un quadre d’obstrucció o retenció aguda d’orina: antihistamínics de primera generació, antidepressius tricíclics, antiespasmòdics urinaris, antagonistes del calci i fàrmacs amb efecte anticolinèrgic. Càncer de pròstata.

10

TRACTAMENT Tractament mèdic Conducta expectant Mesures generals: • Evitar excés de líquids i fruita a l’hora de sopar. • Evitar l’abús de begudes de cola, cafè o alcohol. • Evitar el sedentarisme. • Regular el ritme intestinal. • No retardar la micció (orinar abans de sortir de casa o abans d’entrar al cinema...). • Evitar fàrmacs que puguin augmentar l’obstrucció. • Sembla que una dieta rica en soja, hortalisses, fruita i pobre en greixos, pot tenir un efecte beneficiós en la hipertròfia benigna de pròstata. Recomanació tipus B(15)

Fitoteràpia Actualment és d’utilització empírica i el seu mecanisme d’acció és desconegut. Es pot iniciar aquest tipus de tractament quan la simptomatologia és lleu. Recomanació tipus B(7) Els més utilitzats són: • Serenoa repens. Dosi: 160 mg/12 hores, preferentment amb les menjades. • Pygeum africanum. Dosi: 50 mg/12 hores, 1 hora abans o 2 hores després de les menjades. Inici de l’efecte: progressiu en mesos. Precaucions: no té contraindicacions.

Alfa-1-blocants Inhibeixen els receptors alfa, controlant el component dinàmic de l’obstrucció. Actuen preferentment davant símptomes irritatius. No alteren el valor del PSA. Els fàrmacs d’aquest grup, tenen un efecte hipotensor de primera dosi, tot i que aquest efecte és variable segons el fàrmac. Recomanació tipus B(8) Fàrmacs utilitzats: • Tamsulosina. És el fàrmac d’elecció. S’administra en presa única diària. Dosi: 0.4 mg/24 hores. Recomanació tipus C(6) • Terazosina. Segona opció terapèutica. Permet una presa diària, preferentment nocturna. Dosi: inicialment 1mg/nit, incrementant-se la dosi en 1 mg cada 3-7 dies segons resposta, arribant a una dosi de manteniment de 5 mg/24 hores amb un màxim de 10 mg/24 hores. • Alfuzosina. Té com a desavantatge una vida mitjana curta. Dosi: 2.5 mg per la nit, augmentant-lo gradualment fins a la dosi de manteniment de 2’5 mg/12 hores. 11

•

Doxazosina. Permet una presa diària, preferentment nocturna. Útil en cas de coexistir una hipertensió arterial. Dosi: 0.5 mg/12 hores durant 3-7 dies i després seguir amb la dosi de manteniment de 4 mg/nit.

Inici de l’efecte: progressiu en una setmana. Precaucions en: qualsevol patologia que empitjori amb la hipotensió arterial i/o amb una taquicàrdia reflexa (insuficiència cardíaca, coronària, insuficiència vascular cerebral, arítmies...). En aquestes situacions, s’ha de valorar l’ús de finasteride o tractament hormonal. Efectes secundaris: ejaculació retrògrada i hipotensió arterial. El tractament s’ha d’iniciar amb dosis baixes i anar augmentant-lo progressivament, fins aconseguir la dosi mínima efectiva. En cas de la tamsulosina, la dosificació progressiva, no és necessària.

Finasteride És l’únic fàrmac que redueix el volum prostàtic. Recomanació tipus B(3). Recomanació tipus C(1,9) Inhibeix la 5-alfa-reductasa, millorant la simptomatologia, ja que actua a nivell del component mecànic. Disminueix en un 50% el valor del PSA a l’any d’iniciar el tractament. També està indicat com a tractament de l’hematúria d’origen prostàtic. Posologia: 5 mg/dia en presa única. Inici de l’efecte: en 6-12 mesos. Precaució en: insuficiència hepàtica i renal. Efectes secundaris: disminució de la libido, disfunció erectil.

Tractament quirúrgic Indicacions: • Retenció aguda d’orina. • Hematúria macroscòpica recidivant. • Insuficiència renal. • Infecció urinària de repetició. • Càlculs vesicals. • Diverticles vesicals. • Quan fracassa el tractament farmacològic. Tècniques més utilitzades: • Trigono-cervico-prostatectomia (TCP): incisió transuretral de la pròstata. Indicada si la pròstata pesa menys de 20 g i sense lòbul mig o hipertròfia del coll vesical. • Resecció transuretral (RTU): Indicada si la pròstata pesa entre 20-60 g o en pròstates més grans amb un lòbul mig important. És la intervenció més habitual. • Adenomectomia prostàtica: Si és major de 60 g. 12

ACTITUD A SEGUIR A NIVELL DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Pacients amb simptomatologia lleu (I-PSS: 0-7 punts), tacte rectal i PSA normal, en absència de complicacions: •

Si la simptomatologia és ben tolerada: • Conducta expectant i mesures generals. • Avaluació anual amb: • Qüestionari I-PSS. • Exploració física amb tacte rectal. • Analítica de sang amb PSA i analítica d’orina.

•

Si la simptomatologia és mal tolerada: • Tractament inicial amb fitoteràpia o alfa-1-blocants, avaluant clínicament al pacient en 6 mesos. Si ha millorat i tolera bé la simptomatologia lleu, es faran avaluacions anuals amb: • Qüestionari I-PSS. • Exploració física amb tacte rectal. • Analítica de sang amb PSA i analítica d’orina.

En cas que el PSA sigui menor de 1,5 ng/ml: valorar fer controls bianuals. Pacients amb simptomatologia moderada (I-PSS: 8-19 punts), tacte rectal i PSA normal, en absència de complicacions i en pacients amb simptomatologia lleu mal tolerada que no responen a la fitoteràpia: •

•

S’inicia tractament amb alfa-1-blocants: tamsulosina, si no s’havia administrat prèviament. Es valorarà la doxazosina en cas d’hipertensió arterial associada. Avaluació precoç dels efectes secundaris del fàrmac, sobretot la hipotensió en les primeres setmanes del tractament. Als 6 mesos, s’avaluarà la milloria de la simptomatologia mitjançant el qüestionari I-PSS: • Si hi ha milloria clínica: avaluació anual amb: • Qüestionari I-PSS. • Exploració física amb tacte rectal. • Analítica de sang amb PSA i analítica d’orina. • Si després d’iniciat el tractament amb alfa-1-blocants, el pacient continua amb símptomes moderats mal tolerats, es derivarà el pacient a l’uròleg.

Paper d’infermeria en el maneig d’aquests pacients •

Captació de pacients amb simptomatologia del tracte urinari inferior des de la consulta programada o a demanda i la seva derivació a la consulta mèdica per fer el diagnòstic. 13

•

Realització del qüestionari I-PSS dins la consulta programada, valorant també el compliment de la medicació, detecció precoç de possibles efectes secundaris, al mateix temps que es reforcen les mesures higiènico-dietètiques i un estil de vida saludable.

Criteris per derivar a l’uròleg • • • • • • • • • •

Puntuació de I-PSS severa: 20-35 punts. Tacte rectal anormal. Presència de globus vesical (prèviament s’ha sondat al pacient). Hematúria. Pacients amb insuficiència renal. Antecedents d’infeccions d’orina recurrents. PSA superior a 10 ng/ml o PSA entre 4-10 ng/ml amb un rati PSA lliure/total inferior al 20% Increment anual del PSA superior a 0’75 ng/ml. Mala resposta al tractament mèdic amb alfa-1-blocants. Si es valora tractament amb finasteride.

14

ACTITUD A SEGUIR A NIVELL DE L’ATENCIÓ UROLÒGICA Tractament mèdic: • Pacients amb escassa simptomatologia i bona qualitat de vida: • Fitoteràpia o conducta expectant. • Si predominen els símptomes obstructius: • Alfa-1-blocants. • Finasteride. • Fitoteràpia. •

Pacients amb simptomatologia important (I-PSS superior o igual a 20), mala qualitat de vida (superior o igual a 4) i alt risc quirúrgic: • Si predominen els símptomes obstructius: • Alfa-1-blocants. • Finasteride. • Fitoteràpia. • Si predominen els símptomes irritatius i no hi ha obstrucció: • Anticolinèrgics a dosis baixes.

Recomanació tipus C(12) •

Malalts amb expectativa de vida curta: • Alfa-1-blocants. • Finasteride. • Fitoteràpia. • Sonda vesical de permanència.

SEGUIMENT POSTERIOR: • Es reavalua al malalt als 6 mesos, ajustant el tractament i valorant la simptomatologia i la qualitat de vida amb el qüestionari I-PSS. • Posteriorment es deriva al malalt al seu metge de família. • Si el malalt és portador de sonda vesical permanent i no hi ha dificultat en el canvi, es derivarà al seu metge de família per tal que infermeria realitzi els canvis, donant la possibilitat de consulta a l’uròleg en cas de complicacions. Tractament quirúrgic: Segons el risc quirúrgic es poden dividir en: • ASA 1-2-3 Vies d’abordatge, en funció de la mida prostàtica: • Miocapsulotomia endoscòpica (20 g). • Resecció transuretral de pròstata (20-60 g). • Adenomectomia prostàtica (més de 60 g). • ASA 4 • Malalts amb expectativa de vida llarga: • Resecció transuretral desobstructiva, si la pròstata és gran. • Miocapsulotomia endoscòpica, si la pròstata és petita. 15

SEGUIMENT POSTERIOR: • Control clínic i revisió del resultat de la biòpsia al mes de la intervenció. • Si hi ha sospita d’infecció d’orina, es sol.licitarà un cultiu d’orina. • Si la simptomatologia irritativa és molt important es farà tractament amb anticolinèrgics (oxibutinina o tolterodina). • Entre els 6-12 mesos es reavaluarà al malalt amb el qüestionari I-PSS i si hi ha sospita de residu postmiccional es farà una ecografia. Si està asimptomàtic: es derivarà el malalt al seu metge de família. • Si el malalt es portador de sonda vesical permanent i no hi ha dificultat en el canvi, es derivarà al seu metge de família per tal que infermeria realitzi els canvis, donant la possibilitat de consulta a l’uròleg en cas de complicacions. COMPLICACIONS DE LA CIRURGIA: A curt termini (postoperatori immediat): • Hemorràgia. • Infecció d’orina. • Fenòmens trombòtics. A llarg termini: • No haver aconseguit una desobstrucció i que el pacient continuï amb simptomatologia. • Estenosi d’uretra. • Ejaculació retrògrada. • Incontinència.

16

ANNEXOS Annex I: Barem internacional de la simptomatologia prostàtica (I-PSS) Símptomes urinaris: criteris de valoració de símptomes: Menys de 1 vegada cada 5

Menys de la meitat de les vegades

Més o menys la meitat de les vegades

Més de la meitat de les vegades

Quasi sempre

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

0

1

2

3

4

5

Cap Durant el passat mes: quantes vegades ha tingut la sensació de no buidar la bufeta després d’orinar? Durant el passat mes: quantes vegades ha hagut d’orinar més de 1 vegada en menys de 2 hores? Durant el passat mes: quantes vegades a l’orinar se li interromp la micció? Durant el passat mes: quantes vegades li ha sigut difícil aguantar-se les ganes d’orinar? Durant el passat mes: quantes vegades ha observat un doll urinari dèbil? Durant el passat mes: quantes vegades s’ha hagut d’esforçar o apretar per orinar? Durant el passat mes: quantes vegades ha tingut que orinar des de que va a dormir fins que s’aixeca pel matí?

Lleu: 0-7 punts.

Moderada: 8-19 punts.

Greu: 20-35 punts.

Qualitat de vida derivada dels símptomes urinaris: Si hagués de passar la resta de la seva vida orinant de la manera que ho fa ara, com es sentiria?

Encantat

Content

Bastant satisfet

Indiferent

Bastant insatisfet

Malament

Molt malament

0

1

2

3

4

5

6

17

ALGORISMES

18

HIPERTROFIA BENIGNA DE PRÒSTATA

HBP

Vers. 01 FEB-03

ABS Lleu (I-PSS=0-7 punts) Tacte rectal normal PSA normal

Repercussió clínica

NO

Conducta expectant i mesures generals. Controls anuals amb: y I-PSS. y Exploració física amb tacte rectal. y Analítica amb PSA i estudi d’orina.

SI

NOTA: si PSA < 1,5ng/ml, es faran controls bianuals.

SI ABS y Història clínica (IPSS) i exploració física (tacte rectal). y Sediment i cultiu d’orina. y Creatinina. y PSA.

ABS Tractament amb Fitoteràpia o alfa-1-blocants.

Millora

NO Moderada (I-PSS=8-19 punts) Tacte rectal i PSA normals

SI

ABS Tractament amb alfa-1blocants (si no s’havia iniciat abans.

Millora

SI

URÒLEG NO

Valoració de: y Simptomatologia. y Qualitat de vida. y Risc quirúrgic

Millora als 6-12 mesos

En funció d’aquesta valoració es decideix el tractament.

Tacte rectal i PSA alterats

Si s’ha fet tractament quirúrgic; al mes de la intervenció: y Control clínic y Revisió de la biòpsia.

NO

19

COMITÈ D’EXPERTS Data primera elaboració: desembre de 2002 NOM

CATEGORIA PROFESSIONAL

LLOC DE TREBALL

Marta Ciutat Benet

Metgessa Medicina Familiar i Comunitària Metge Uròleg

ABS Reus V

Marisa Forés Palacios

Hospital Universitari Sant Joan de Reus Metgessa Geriatra Hospital de la Santa Creu – Tortosa Metge Medicina Familiar ABS Reus III. ICS i Comunitària DUI Hospital Comarcal de Móra d’Ebre DUI Cap Sant Pere. ICS

Esther Bru Camarassa

DUI

Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Francesc Pujol Bosch Cristina Muñoz Romero Manuel Prieto Cid Montserrat Castell Salvadó

Grup de coordinació • • • •

Lluís Colomés Figuera - Grup Sagessa Felip Infiesta García - Grup Sagessa Mònica Segura de la Paz - Grup Sagessa Rosa Sunyol Sala - FAD

Aquesta Guia ha estat elaborada utilitzant: •

“Clinical guidelines for the diagnosi and treatment of benign prostatic hyperplasia”, The Agency for Health Care Policy and Research.

•

També s’han utilitzat les recomanacions sobre “Hiperplasia benigna de próstata” de la SemFYC i el protocol d’Hiperplàsia benigna de pròstata de l’Hospital Universitari Sant Joan.

Data propera revisió: desembre de 2004

20

BIBLIOGRAFIA 1. Andersen, JT., Nickel, JC., Marshall, VR., Schulman, CC., Boyle, P. Finasteride significantly reduces acuteurinary retention and need for surgery in patients with symptomatic benign prostatic hyperplasia. Urology 1997; 49(6): 839-45. 2. Basar, MM., Atan, A., Ozergin, O., Yildiz, M. The efficacy of alfuzosin treatment in patients with prostatism. Int Urol Nephrol 2001; 33(3): 493-7. 3. Boyle, P., Gould, AL., Roehrborn, CG. Prostate volume predicts outcome of treatment of benign prostatic hyperplasia with finasteride: meta-analysis of randomized clinical trials. Urology 1996; 48(3): 398-405. 4. Boyle, P., Roberston, C., Manski, R., Padley, RJ., Roehrborn, CG. Meta-analysis of randomized trials of terazosin in the treatment of benign prostatic hyperplasia. Urology 2001; 58(5): 717-22. 5. Burgos Rodríguez, R., Chicharro Molero, JA. En: Jiménez Cruz, JF., Rioja Sanz, LA. Tratado de Urología, Capítulo 60: Hiperplasia prostática benigna. J.R. Prous Editores 1993, p. 1035-1050. 6. Cervenakov, I., Fillo, J. Our experience with the treatment of benign prostatic hyperplasia (BPH) with tamsulosin. Bratisl Lek Listy 2001; 102(3): 138-41. 7. Debruyne, F., Koch, G., Boyle, P., Da Silva, FC., Gillenwater, JG., Hamdy, FC., et al. [Comparasion of a phytotherapeutic agent (Permixon) with an alphablocker (Tamsulosin) in the treatment of benign prostatic hyperplasia: a 1-year randomized international study].Prog Urol 2002; 12(3): 384-92; discussions 3944. 8. Djavan, B., Marberger, M. A meta-analysis on the efficacy and tolerability of alpha1-adrenoceptor antagonists in patients with lower urinary tract symptoms suggestive of benign prostatic obstruction. Eur Urol 1999; 36(1): 1-13. 9. Espana, F., Martinez, M., Royo, M., Estelles, A., Alapont, JM., Navarro, S., et al. Changes in molecular forms of prostate-specific antigen during treatment with finasteride. BJU Int. 2002; 90(7): 672-7. 10. Hiperplàsia benigna de pròstata. Protocol Assistencial Hospital Universitari Sant Joan. Gener 1998. 11. http://www.cap-semfyc.com/home.htm 12. Lee, M., Sharifi, R. Benign prostatic hiperplasia: diagnosis and treatment guideline. Ann Pharmacother 1997; 31(4): 481-6. 13. Lowe, FC., Ku, JC. Phytotherapy in treatment of benign prostatic hyperplasia: a critical review. Urology 1996; 48(1): 12-20.

21

14. Muñoz Rodriguez, AM., Toribio Onieva, JR., Moreno Moreno MI., Luque Vargas, R. [en linea] [agosto 2002]. Disponible en [www.fisterra.com/guias2/hbp.htm]. 15. Preuss, HG., Marcusen, C., Regan, J., Klimberg, IW., Welebir, TA., Jones, WA. Randomized trial of a combination of natural products (cernitin, saw palmetto, Bsitosterol, vitamin E) on symptoms of benign prostatic hyperplasia (BPH). Int Urol Nephrol 2001; 33(2): 217-25. 16. Roehrborn CG. The Agency for Health Care Policy and Research. Clinical guidelines for the diagnosis and treatment of benign prostatic hyperplasia. Urol Clin North Am 1995; 22(2): 445-53. 17. Sullivan, MJ., Geller, J. The effectiveness of reducing the daily dose of finasteride in men with benign prostatic hyperplasia. BMC Urol 2002; 2(1): 2. 18. Walsh ,PC. En: Walsh, PC., Retik, AB., Stamey, TA., Vaughan, ED. Campbell Urología, Capitulo 25: Hiperplasia prostática benigna. Panamericana, Sexta edición, p. 1005-1023.

22